L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 5.207
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 44.845

dimecres, 31 de gener de 2018

Recomanem notícies


A l'esquerra podeu trobar una columna nova d'enllaços a  un dossier de premsa, notícies diàries publicades a distints mitjans de comunicació, escrits i digitals, que us recomanem,  sempre amb referència amb qüestions d'actualitat i majorment d'àmbit valencià. 

A la part superior teniu l'enllaç a una nova pàgina de facebook que hem creat per tal que reculla totes les notícies que anirem publicant al llarg del temps.

Esperem que siga del vostre grat. Gràcies per seguir-nos.

dimecres, 17 de gener de 2018

PLENARI GENER 2018: Josep Llácer, regidor de Turisme, explicava la presència enguany a FITUR



  
El regidor de Turisme, Josep Llácer, va informar en el plenari les activitats i objectius amb els quals Tavernes participa a l’edició d’enguany de FITUR, la Fira Internacional de Turisme, que es desenvolupa a partir d’avui al complex d’IFEMA de Madrid.

El regidor Josep LLàcer va indicar que les activitats i objectius seran semblants a les que ve realitzant Tavernes els darrers anys dins de l’objectiu general de donar a conèixer el patrimoni històric, cultural, natural i gastronòmic de la ciutat així com d’impulsar les polítiques de planificació d’un turisme sostenible i de qualitat que permeten desestacionalitzar l’oferta turística i donar valor al ventall d’opcions de Tavernes.

Per tant el model a exportar a FITUR estarà basat tant en els valors de les nostres platges, distingides amb dues Bandera Blava i Q de qualitat;  l’oferta cultural a través dels festivals de música o els valors paisatgístics i històrics amb referencies concretes a la torre de guaita, el complex de la cova de Bolomor, els Abrics de Mossen Ricard, els ullals i la Ruta dels Sentits.

LLàcer explicava que Tavernes estarà representada amb la marca Valldigna dins de l'estand del Patronat de Turisme de la Diputació, amb la qual cosa el cost és mínim, i informava que en l’estand central valencià s’emetrà durant els cinc dies un vídeo promocional dels valors turístics de Taverners. També tindrà un paper important el jaciment arqueològic de Bolomor, actualment un dels atractius turístico-culturals de la nostra ciutat, i com a novetat es donaran a conèixer les actuacions dutes a cap i les futures per convertir el complex de Bolomor en un Centre Arqueològic Experimental (CAREX).

Espai de la Diputació en una passada edició, on s'allotja Tavernes
L’Associació de Comerciants de la platja de Tavernes també estarà representada, i conjuntament amb l’Ajuntament, s’hi celebrarà una sessió de cuina en directe el matí d’avui mateix, dia 17, amb la participació dels restaurants Casa Macario i San Bernardo, que elaboraran l’arròs de vigília, un plat que condensa l’essència gastronòmica de la ciutat, basat en l’arròs, el bacallà mitjançant les mandonguilles, els cigrons i les panses, tot cuit en cassola de fang.  L’acte serà un excel·lent aparador per a promocionar el Concurs Professional d’Arròs al Forn que es celebra a Tavernes des del 2016.

La presència institucional, segons va explicar el regidor, estarà encapçalada per l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, i el propi regidor, junt amb la fallera major de Tavernes, Begoña Bononad, i el president de la Junta Local Fallera, Carlos Merenciano, que faran promoció de la festa fallera a la ciutat, que com recordava Llàcer, enguany entra dins de la consideració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. 


dimarts, 16 de gener de 2018

Mònica Oltra parla sobre la invisibilitat valenciana en el Fòrum Europa-Tribuna Mediterrànea

Conferència pronunciada per Mónica Oltra en el Fòrum Europa - Tribuna Mediterránea el 16 de gener. Hi explica la triple invisibilitat que patim les valencianes i els valencians: una relacionada amb l'exclusió social i les polítiques de protecció, una altra relacionada amb la invisibilitat de dones i xiquets i una tercera relacionada amb la invisibilitat del poble valencià.

Per combatre aquesta triple invisibilitat aposta per un patriotisme de la gent basat en un model social potent i en una reforma constitucional valenta.

PLENARI GENER 2018: Tavernes deixa la Mancomunitat de la Valldigna



L’Ajuntament de Tavernes aprovava en el plenari d’anit presentar una proposta a la Mancomunitat de la Valldigna que afecta a la liquidació per separació de la nostra ciutat de l’entitat comarcal.

La proposta va ser aprovada en el plenari amb el vot a favor de Compromís-EU i l’abstenció del PP-PSOE  i sol·licita a la presidència de la Mancomunitat que les quantitats pendents de l’Ajuntament, que seria la quota del 2017 per un valor de 52.000 euros, es consideren abonades amb la cessió del 73’75 %  (un valor sobre els 43.354 euros) de la part de propietat que li correspon a Tavernes per una parcel·la ubicada a Benifairó i la cessió per part del nostre Ajuntament del 32,61% de la part que li correspon del “PPOS 2017”, que suposa un total de 9.172,21€.

Els estatuts de la Mancomunitat de la Valldigna contempla que cadascuna de los localitats que la formen, puga deixar voluntàriament l’entitat, per a la qual cosa s’ha de seguir un procés estatuari que Tavernes va començar en desembre del 2015 avisant d’un abandó que s’hauria de fer efectiu a l’any, o siga amb el 2017, encara que com hem explicat es va ajornar a l'espera de la resolució del programa EDUSI. Aquesta eixida contempla la liquidació dels possibles deutes i béns.

El govern de Compromís de Tavernes va anunciar que deixava l’entitat perquè actualment, i com manifestava l’alcalde Jordi Joan a la premsa fa unes setmanes, la pertinença sense res a canvi li suposa una despesa sobre 1 milió d’euros per legislatura. Eixa quantitat, com es massa sabut, no té cap correspondència amb cap projecte per a Tavernes, donat que l’entitat no té mancomunat cap servei ni en fa cap prestació a les ciutats que la formen.

Cal remarcar que en passades legislatures, Tavernes va arribar a abonar fins 1’6 milions d’euros per cada legislatura, una conseqüència derivada del fet que la nostra ciutat va suportar durant dècades més del 70% de la despesa de la Mancomunitat.

Elaboració pròpia

dilluns, 15 de gener de 2018

El Club Ciclista la Valldigna celebra el 40 aniversari amb un homenatge als presidents del club


El Club Ciclista la Valldigna ha celebrat el 40 aniversari de la seua fundació amb un dinar de germanor celebrat al restaurant del Club de Tenis de la ciutat, i que va servir per a retre un homenatge als presidents que han dirigit l'entitat en aquests 40 anys. L'acte va comptar amb la presència de les autoritats municipals i representants de la Federació de Ciclisme Valenciana.


El lliurament de reconeixements el va efectuar l'alcalde Jordi Joan i el regidor d'Esports, Josep Llácer. Les plaques foren lliurades lliurats a Ramon Barres, Emilio Carbó en nom de Jesús Carbó (qepd), Salvador Vidal "Parra", Enrique Penadés, Joan E. Alberola i a l'actual president Ismael Plancha. Menció especial van rebre Salvador Talens per la gran tasca realitzada durant anys a les escoles, Salvador Fons i Fernando Juan Escrihuela. L'entitat va oferir unes plaques commemoratives a l'Ajuntament de la ciutat i a la Federació Valenciana.


En conjunt va ser un acte molt emotiu, sobre tot per als socis fundadors que hi assistiren i que indicaven que no hagueren pogut pensar que al cap de temps el club estiguera en el punt on ara es troba i totalment consolidat, com demostrava els alumnes de l'escola que eren presents, acompanyats dels pares i les mares.

En el punt dels parlaments va intervindre l'alcalde que a més de felicitar al club per la tasca feta, els va prometre un increment del 10% en la subvenció que ja es farà efectiva enguany i una aportació extra per als equipaments que es faran amb motiu del 40 aniversari.

PUNT DE VISTA: "Breu lliçó d'història per a principiants" per Sico Fons






Unes persones, entre cervesa i cervesa en un bar, em van dir un dia que jo era un catalanista que renegava de la NOSTRA terra valenciana (o era la seua, només?). Em coneixien un poc i sabien de les meues idees polítiques. Jo els vaig fer un comentari sobre una quasi furiosa diatriba contra Catalunya i el catalanisme, segons ells, antivalencià. Ho deien amb la mateixa convicció d’un aficionat al futbol defensant el seu equip. 
 
Vaig pensar que ells se sentien més valencians que Jaume I, sant Vicent Ferrer, el Palleter i Blasco Ibáñez junts –tot i que no sabrien massa bé, o gens bé, qui van ser. També van afirmar, agosarats, que el valencià ja es parlava durant l’època musulmana (o abans!) i que de català, res; que ni tan sols existia antigament, ja que pertanyia, segons ells, a Aragó (sic). Adam i Eva ja parlaven valencià? Tal vegada el catalans medievals s’hi comunicaven amb gestos i bramits? Ui, no, que no existien!
 
Jo vaig contemplar la bromera del meu got de cervesa, em vaig rascar una orella (la dreta, sempre la dreta, ja que l’arracada que duc en l’esquerra em fa tindre unes certes precaucions en aquesta part de la meua fesomia), i vaig decidir contraatacar. Els donaria una resumida i altruista lliçó de llengua i història. Jo sóc així de generós. 
 
"A vore si ho explique clarament i resumint-ho per tal que ho entengueu. Que ja estic fart de tanta tergiversació de la nostra història i la nostra llengua i, sobretot, de mentires amb interessos polítics”. Ho vaig dir quasi amb parsimònia i sense alçar la veu. Després vaig pegar un altre glop de cervesa. Era bona i fresca.
 
"El que diré ara, ho sap qualsevol que haja estudiat una mica els temes que he esmentat adés. Ni tan sols necessites ser un llicenciat per a entendre-ho i saber-ho.
 
Edat Mitjana. Península Ibèrica. Habitada en quasi la seua totalitat per gent de religió musulmana. Esteu seguint-me?”
 
Un dels meus contertulians va mirar el sostre del bar com si hi buscara les meues paraules volant per l’espai eteri i també va pegar un glop del seu got de cervesa.
 
“Nord de la península. Regnes cristians de Castella i Lleó que, a poc a poc, van conquistant les terres del sud. Alhora, van anar repoblant les noves terres amb gent cristiana des dels seus propis territoris. Els reis i les classes dirigents volien “cristianitzar” aquestes terres. Fou així com s’apoderaren del que anomenarien Castella la Nova, Extremadura, Andalusia, etc.
 
La majoria dels repobladors provenien del nord: Castella la Vella, Lleó, Astúries, Biscaia, etc.
 
Lògicament, la llengua que acabà imposant-se en el territori conquerit, fou la majoritària dels nouvinguts: el castellà. I per tant, ningú, que jo sàpiga, discuteix que la llengua que parlen, actualment, andalusos, manxecs, o murcians, és el castellà, també conegut amb el nom d’espanyol. Això amb les seues respectives diferències dialectals, és clar.




Bé, ha quedat clar, no? Doncs ara canviem una mica de territoris i ens desplacem cap a l’est”. Els meus oients –n’eren tres en total i, inopinadament, continuaven muts i en pau– van mirar en silenci cap a l’esquerra alhora. Potser pensaven que això era l’est. Nou glop de cervesa per part de tots. El pobres gots anaven minvant d’una manera alarmant.
 
“Aragó. Catalunya. S’uneixen mitjançant un matrimoni reial i de llavors ençà, comparteixen el mateix monarca sense perdre, cap dels dos territoris, les seues lleis; és a dir, la seua independència. Fan el mateix que els seus veïns de l’oest i comencen a conquistar terres als musulmans (o sarraïns, que en deien llavors). Primer, fins arribar al riu Ebre, i després, Illes Balears. Tots aquests territoris foren repoblats per catalans, majoritàriament. I no sé si ho sabeu, però ja en aquella època, solien tindre el curiós costum de parlar en català. Català medieval, clar. De la mateixa manera que els castellans parlaven castellà. Castellà medieval, clar.
 
Després li pertocà al territori que posteriorment fou conegut com a regne de València. En açò, el regne d’Aragó també intervingué, ja que cercava, necessitava, una eixida, imperiosament, al mar; però el rei Jaume I, oposat als sempre bel·ligerants nobles aragonesos, creà el Regne amb els seus propis Furs, per tal de parar-los els peus i preservar així, els interessos de la Corona.
 
Aquest territori també fou “cristianitzat” com tots els altres de la península. I la procedència de la majoria dels repobladors fou d’aragonesos, sí; però sobretot, de catalans. He dit, sobretot! Per tant, eixa fou la llengua que acabà imposant-se en la major part del nou territori. La part interior i oest del nou regne acabà sent de parla predominantment aragonesa i castellana, i la part costanera i de l’est, de parla catalana.
 
On és el problema? Per què vos costa tant entendre això? Fins i tot un xiquet de cinc anys ho pot entendre, trobe jo”. Un dels meus oients adreçà el seu esguard cap a la punta de les meues sabates com si, efectivament, hi cercara un xiquet de cinc anys. O tal volta és que m’hi havia caigut una mica de cervesa?
 
"Els manxecs”, vaig continuar jo tot embalat, “els andalusos o els extremenys parlen espanyol, evidentment, per la seua procedència, i nosaltres, pels mateixos motius, català. Amb totes les diferències dialectals que voldreu. Però català... occidental i del sud. Per cert, els peruans, mexicans, bolivians, etc, també parlen el mateix idioma que els manxecs, andalusos o extremenys. Veritat que això no ho negueu? Doncs això. Fi de la meua dissertació”.
 
Vaig acabar de buidar el meu got i el silenci, durant uns segons, s’ensenyorí del bar.
 
Els altres, impensadament, no em van contestar i en comptes d’això, es van adreçar a l’amo del bar que romania a l’expectativa a l’altra banda del taulell, i li van dir o ordenar que ens servira una cassalla, jo inclòs. Supose que ja estaven avorrits del tema. Crec que tantes paraules juntes, els havia marejat un poc. “Tres cassalles i una atra per a este home! Que no volem que s’enfade”, havia dit el que més èmfasi havia posat en la meua presumpta poca valencianitat.
 
Jo, cortesament, vaig rebutjar la invitació i vaig eixir al carrer a fer companyia als fumadors. Sempre he considerat la cassalla com la versió etílica de la bomba nuclear. La vida, entre colps, alegries i sorpreses, et dóna moltes lliçons.
Sico Fons

 Les opinions vessades en els articles són pròpies de l'autor. 

diumenge, 14 de gener de 2018

Tavernes celebra amb gran solemnitat la benedicció de Sant Antoni



 
Tavernes ha celebrat al llarg d’aquest cap de setmana la tradicional festivitat de Sant Antoni "del Porquet". Cal recordar que la festa religiosa del sant és el dimecres, dia 17, però com ve essent costum els actes es vénen desplaçant des de fa anys al diumenge en haver perdut la categoria de festa local que aquesta diada tenia tradicionalment a Tavernes.

Avui ha tingut lloc la tradicional benedicció dels animals en el Passeig de Colom i a l’esplanada del poliesportiu. Bon ambient i mols vallers i valleres que s’hi ha acostat després de la missa i sermó que ha tingut lloc a la parroquial de Sant Pere i la tradicional processó pels carres de la ciutat.

El acte de la benedicció s’ha iniciat després de l’arribada de la imatge de Sant Antoni, acompanyada per la corporació amb l’alcalde Jordi Joan al davant, xaranga de musica i representants de les entitats organitzadores de la festa.


El rector de Sant Pere, José Vicente Selléns Casanova, ha iniciat l’acte de benedicció on ha demanat al sant la protecció dels animals domèstics i ha recordat que el respecte i estima als animals es una nota de les societats avançades, cosa que desitjava i esperava perquè al cap i a la fi tots habitem conjuntament el planeta.

Després d’aquestes paraules el grup de balls populars ha fet una interpretació de danses, primers els més menuts, i després ja conjuntament el grup de majors i menuts, que han estat aplaudits pels assistents.


 En acabar s’ha iniciat la desfilada de les cavalleries, on els cavalls i genets, molts de l’Associació d’Amics del Cavall de la Valldigna, però també d’altres localitats veïnes, han tingut un gran protagonisme i han rebut els aplaudiments de la gent que s’amuntegava a ambos costats del carrer.  En acabar la desfilada, els veïns i veïns han passat amb les seues mascotes domèstiques per rebre la benedicció. 


 Els actes festius que Tavernes ha celebrat en honor a Sant Antoni del Porquet han estat organitzats per la Comissió de Festes de Sant Antoni Abat i l’Associació d’Amics del Cavall de la Valldigna, amb la col·laboració del Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes i el patrocini de l’Ajuntament de Tavernes. 

Elaboració propia