L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.436
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 46.469

divendres, 1 de març de 2019

Recomanem notícies


A l'esquerra podeu trobar una columna nova d'enllaços a  un dossier de premsa, notícies diàries publicades a distints mitjans de comunicació, escrits i digitals, que us recomanem,  sempre amb referència amb qüestions d'actualitat i majorment d'àmbit valencià. 

A la part superior teniu l'enllaç a una nova pàgina de facebook que hem creat per tal que reculla totes les notícies que anirem publicant al llarg del temps.

Esperem que siga del vostre grat. Gràcies per seguir-nos.

dissabte, 24 de febrer de 2018

Nerea Prieto Romero, campiona autonòmica juvenil en kumite



La karateka Nerea Prieto Romero, del Club de Karate la Valldigna, ha estat la guanyadora del campionat autonòmic juvenil en la modalitat de kumite (combat), celebrat avui dissabte a la localitat de Benidorm. Amb aquest triomf la karateka es guanya tot el dret de participar en el campionat d'Espanya per al qual ha estat seleccionada.


La nostra enhorabona.

Els treballs en l'A-38 trauen a la llum la "maqbara" islàmica de l'Alcudiola


Les obres de l’A-38 al terme de Tavernes han tret a la llum la «maqbara» (el cementeri islàmic) de l'antic poblat de l'Alcudiola (de  l'àrab al-qúdia que significa tossal o pujol, amb el sufix mossàrab –ola per remarcar que era de poca elevació) actualment desaparegut i del que ens queda el seu nom en una partida del terme municipal ja limitant amb Favara. 

La gran quantitat d'enterraments, més d'un centenar, ens indicaria que estem davant la major troballa d'una “maqbara” en la Valldigna.  Segons els experts podrien tractar-se de tombes d'una elevada cronologia que aniria dónes d'abans de la conquesta de Jaume I fins al 1609, quan va tenir lloc la expulsió dels moriscs.


Tal com  hem pogut comprovar en la “maqbara”, tots els enterraments segueixen el model ritual de l'islam i les prescripcions de l'Alcorà: tombes individuals on el cadàver, amortallat i llavat, sense cap taüt i absència d'aixovar funerari, es col·locava en la posicion denominada “decúbit lateral dret” en orientació  sud-oest/nord-est perquè els rostres tingueren sempre la orientació sud/sud-est, mirant a la Meca. 

Aquestes fosses s'excavaren directament en la terra, com es pot apreciar, i una vegada dipositat el cadàver se solia cobrir la fossa o delimitar la tomba amb teules. 

Recordem també que era habitual que el cementeri o «maqbara» estiguera prop d'una ruta de comunicació amb les restants alqueries de la Valldigna i, en aquest cas, amb les zones de la Ribera. El costum islàmic és situar els cementeris al costat de les vies de comunicació en zones de terra verge, o siga, sense haver sigut abans usada per al cultiu. Potser aquesta via de comunicació, amb el pas del temps donaria lloc al traçat de l’actual carretera nacional.



L'Alcudiola tindria bastants pobladors
.
La “maqbara” correspondria amb total seguretat al poblat avui desaparegut de l’Alcudiola. El poblat hauria de comptar amb bastant població, almenys això podríem deduir del fet que en desembre  del 1534 va ser desmembrada de la parròquia del Ràfol, passant a ser parròquia pròpia, cosa que no se li va concedir al llogaret del Massalari, que passe a dependre de l’Alcudiola. 

Del Ràfol en el mateix acte es desmembrarà també Tavernes i Favara de l’església parroquial de Cullera, que va ser unida a la parròquia de l’Alcudiola, que tènia l’advocació de Sant Llorenç. La resolució ens indica que el vicari faria  misses els dies festius i dominicals dues vegades, una a Alcudiola on acudiran els veïns del Massalari i una altra a Favara.  (Arxiu General del Regne de València. Convents 795).

No obstant, i com tots sabem, els veïns musulmans continuarien practicant la seua religió, usos i costums, en el que seria el lloc més allunyat del monestir de Simat de tota la Valldigna, i tindrien cementeri propi des de temps immemorials. Això ho demostraria la cronologia de la “maqbara”, lloc d'enterrament independent i separat del cementeri cristià que es localitzà fa uns anys durant els treballs de recuperació de l'ermita de Sant Llorenç de l'Alcudiola.



La maqbara de Tavernes

No és el primer cas de troballa d'una maqbara en la Valldigna en els últims anys. El més recent a la fi del 2006 i durant les obres en una casa del Carrer Santíssim Crist (el carrer Gitanos) va ser exhumat una part de la “maqbara” de Tavernes, que segons la tradicio oral i altres troballes ocuparia la zona delimitada entre  l'actual Centre Cultural Rojas Almel.la i carrer Gabriel Hernández. Una anotació: hem de pensar en la delimitació urbana  de l'edat mitjana, no l'actual, i aquesta "maqbara" estaria fora del nucli urbà.

No seria l'única, car hi ha noticies de troballes de restes humanes en temps més passats en les proximitats del que van ser els poblats desapareguts (Xara, Alfurell, Ombria...). No hem d'oblidar que Valldigna, en feliç frase de l'historiador Ferran Garcia-Oliver és “la vall de les set mesquites” en referència a les set aldees àrabs existents en el territori, de les quals solament queden Simat, Benifairó i Tavernes.

Ara igual que va passar a Tavernes, els arqueòlegs recuperaran els esquelets per a traslladar-els a un centre d’investigació on s'estudiaran per a poder conèixer molts aspectes de la seua vida, alimentació, malalties i causa de la mort.

Elaboració pròpia. Fotos de la xarxa i pròpies

Tavernes és el seté municipi més transparent del País Valencià de més de 15.000 habitants





L’Ajuntament de Tavernes és el seté municipi més transparent del País Valencià de població major de 15.000 habitants.

No ho afirmen nosaltres, ni el govern municipal: Ho afirma Dyntra, una plataforma-ferramenta basada en les dades públiques, que té com a objectiu mesurar la informació als ciutadans i comprovar el grau de transparència en la gestió municipal. La plataforma, que és independent, es defineix com a no partidista i objectiva i des de fa uns anys elabora els llistats de transparència en base a uns "items" establerts per la mateixa plataforma.

L’alcalde Jordi Joan en el passat plenari afirmava que “Tavernes està entre les ciutats valencianes més transparents” i va recordar el compromís del govern municipal amb la transparència i com l’Ajuntament ha rebut distincions en aquest apartat. També  remarcava que, amb  Compromís, els ciutadans valler tenen un Ajuntament amb parets de cristall.

L’alcalde recordava que, des que governa Compromís, Tavernes ha estat ocupant sempre els primers llocs en el llistat que facilitat Dyntra. Fins i tot assenyalava que l’actual seté lloc podria considerar-se com a provisional perquè  molts paràmetres que s'acompleixen no han estat considerats, cosa que s’ha posat en coneixement de la plataforma.

Així Jordi Joan confirmava que han enviat una carta perquè rectifiquen alguns conceptes, donat que hi ha “items” no valorats a pesar que l’Ajuntament sí que els compleix, amb la qual cosa Tavernes podia assolir un lloc superior, que ha ja ocupat en altres ocasions.

Tavernes acompleix 86 dels 152 indicadors en que treballa Dyntra, però una simple visita al web de Dyntra i al municipal permet afirmar que, com afirmava l'alcalde,  en són molts més. Així l’empresa no ha considerat “items” com la retransmissió dels plenaris en directe, la publicació de les preguntes de control de l’oposició,  l’existència d’una ordenança municipal de transparència, les despeses per dietes i viatges, les retribucions per assistència a plenaris i comissions, l’inventari de bens, el pla d’igualtat de gènere, diguem aquests per citar-ne només alguns,  que s'acompleixen i farien que Tavernes ascendirà en el llistat.

Tal com hem dit en moltes ocasions, una de les preocupacions majors del govern de Compromís ha estat sempre informar de tota la gestió municipal, cosa que es fa amb un web molt complet, que no té res a vore amb les existents amb altres governs o la publicació dels BIMs o fins i tot la posada en marxa de la mateixa ràdio municipal per trencar l'opacitat d'anteriors governs.

Elaboració pròpia

divendres, 23 de febrer de 2018

L'Ajuntament firma els convenis 2018 d'ajuda a entitats i associacions per valor de 250.000 euros




L'Ajuntament de Tavernes va firmar ahir en un acte celebrat en el saló de plenaris els convenis esportius, culturals i de serveis socials amb distintes associacions, ONGs i entitats locals per un valor sobre els 250.000 euros



L'ajuntament ha inclós enguany dos noves associacions locals beneficiades: La Junta Major de Setmana Santa i l’Associació de Boixeteres Tavernes. La pràctica totalitat d’associacions beneficiades van firmar els respectius convenis. Algunes entitats no firmaren perquè els presidents no pogueren estar presents per circumstàncies personals diverses. Ho faran pròximament


 
 

L'acte va estar presidit per l'alcalde, Jordi Joan, que va signar els convenis, acompanyat en la firma pels regidors d'Esports, Josep Llàcer, de Cultura, Encar Mifsud, i de Serveis Socials, Noèlia Alberola. 


Jordi Joan va remarcar la funció del teixit associatiu de Tavernes com a dinamitzador i catalitzador d’una ciutat viva, moderna i alegre. També va assenyalar que l'Ajuntament mitjançant els convenis recolza, col·labora i ajuda a totes les associacions i clubs i eixe interés de col·laboració i ajuda es demostra amb l’increment de les ajudes d’enguany, i que ha fet que el total de subvencions arribe a 250.000 euros.

 

Una vegada firmat el conveni, les entitats beneficiades han de justificar de manera rigorosa  els diners públics acordats, diners que s’han d’usar amb uns objectius i activitats molt concrets, tal com es determina en cadascun dels convenis. 


Les entitats beneficiades (són dates extretes del pressupost del 2018. Esperem no deixar-nos-en cap) i les quantitats en euros són les següents:


CONVENI JUNTA LOCAL FALLERA            20.350,00  
CONVENI BANDA DE MÚSICA I ORQUESTRA      44.000,00  
CONVENI CORAL 15 DE MARÇ   1.450,00  
CONVENI LA CORAL       4.400,00  
CONVENI BALLS POPULARS       12.000,00  
CONVENI BANDA FENIX              550,00  
CONVENI BANDA CIM  550,00  
CONVENI ASSOCIACIÓ CULTURAL BOLOMOR   3.300,00  
CONVENI ASSOCIACIÓ ANIMALISTA TAVERNES               1.650,00  
CONVENI CAVALGATA DE REIS (JUNTA LOCAL FALLERA)             8.400,00  
CONVENI ASSOCIACIÓ CULTURAL LA VALLDIGNA (LA CASA CALBA )     8.800,00  
ASSOCIACIó BOIXETERES TAVERNES     1.500,00  
CONVENI SCOUTS          2.750,00  
CONVENI FESTERS DIVINA AURORA      1.100,00  
JUNTA MAJOR SETMANA SANTA            1.800,00  
U.D. TAVERNES                38.000,00  
BÀSQUET TAVERNES     15.400,00  
RUGBY TAVERNES          13.200,00  
ATLETISME TAVERNES  7.700,00  
HALTEROFILIA TAVERNES            5.000,00  
CLUB DE PILOTA TAVERNES        1.800,00  
COLOMBICULTURA        550,00  
CLUB KARATA-DO LA VALLDIGNA           2.200,00  
CLUB DE PETANCA          450,00  
KITE-SURF          550,00  
CONVENI CENTRE EXCURSIONISTA        6.600,00  
CONVENI PATINATGE   1.100,00  
CONVENI CLUB CICLISTA             2.750,00  
CONVENI ASSOCIACIÓ AMICS DEL CAVALL         3.300,00  
SUBVENCIÓ SINDICAT DE REGS                16.000,00  
CONVENI ASSOCIACIÓ COMERCIANTS 2.750,00  
CONVENI ASSOCIACIÓ MERCADERS      1.500,00   

Elaboració pròpia

Tavernes va deixar la Mancomunitat el desembre del 2016, quan es va complir l'any de la sol·licitud.


L'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, ha afirmat que Tavernes fa més d'un any que no forma part de la Mancomunitat de la Valldigna, perquè va ser en desembre del 2016 quan es va complir l'any des de la sol·licitud d'eixida, aprovada en desembre del 2015 pel plenari.

Els estatuts de la Mancomunitat de la Valldigna contemplen que les localitats poden deixar voluntàriament l'entitat seguint el procés estatuari. Tavernes el va començar en desembre del 2015, i un any després, o siga en desembre del 2016, tal com diuen els estatuts deixa de formar part de la Mancomunitat.

L'alcalde afirma, en manifestacions a Levante-EMV, que Tavernes no s’ha negat mai a pagar el deute per la quota, però cal saber que la proposta feta per Tavernes per poder-la pagar encara no ha rebut resposta de la Mancomunitat.

Tal com com vam publicar ací en la Cotorra, Tavernes va proposar el pagament del deute corresponent a la quota del 2017, per valor de 52.000 euros amb patrimoni, és a dir amb la cessió de la part de la propietat que li correspon d'un solar de 2.400 metres situat a Benifairó. Aquest solar està ara en venda i tindria un valor de mercat, segon les nostres noticies, superior als 80.000 euros, però la proposta de Tavernes l'ha valorat en 43.354 euros que tindria en inventari.

La Mancomunitat no ha respost encara eixa proposta: Tavernes pagaria el deute de 52.000 euros amb la cessió del 73’75 %  (calculats sobre el valor de 43.354 euros, i no sobre el de venda que supera els 80.000 euros) de la part de propietat de Tavernes sobre el solar de Benifairó. A això, se li sumaria la cessió del 32,61% de la part que li correspon del “PPOS 2017”, que importa 9.172,21€ i estaria saldat el deute de 52.000 euros.

Jordi Joan en el plenari del passat mes de gener, va elevar la proposta de pagament del deute, aprovat sense cap vot en contra, i remarcava que Mancomunitat li suposava a Tavernes una despesa de vora 1 milió d’euros per legislatura, i sense cap correspondència ni projecte per a Tavernes perquè no hi ha mancomunat cap dels servei, cosa que ahir també va recordar en els manifestacions fetes al diari.

L'alcalde de Tavernes denuncia en el diari la “inactivitat administrativa" per formalitzar l’eixida de Tavernes, que no estava realitzant amb la rapidesa que calia. També va remarcar que ni estava enfadat ni res de semblant, però no comprenia “com la Mancomunitat té una proposta de Tavernes per a liquidar el deute i en lloc de respondre a la proposta amb un dictamen, és fa una roda de premsa”. Que cal dir se va convocar quan encara no s’havia celebrat el plenari de la Mancomunitat.

No vam prendre la decisió de deixar la Mancomunitat de la Valldigna un dia en alçar-ens de matí, sinó que és un procés llarg i ja durant la passada legislatura és va voler canviar els funcions de l’entitat, però no va ser possible” afirma Jordi Joan en el diari, que atribueix la impossibilitat de dotar de continguts i objectius mancomunitat a l’entitat  per els dinàmiques diferents dels ajuntaments , amb interessos i realitats distintes.

Sobre la nova etapa que ara volen obrir els pobles que romanen i mancomunar serveis, Jordi Joan demana coses i fets concrets, saber quins serveis es volen unir. Cal recordar que la Mancomunitat, fundada en el 2002, no ha mancomunat cap servei en els 16 anys que du d’existència i només com a cosa de tots celebrava el Dia de la Valldigna.


La passada legislatura no va poder ser 

La passada legislatura ja va haver una proposta interna en el govern valler per eixir de la Mancomunitat. Les quotes eren una despesa inassumible. La Mancomunitat li costava aleshores  a Tavernes sobre els 400.000 euros anuals. En la legislatura 2007-2010 Tavernes havia abonat ni més ni menys que 1.612.468 euros.

La situació de fallida econòmica de l'Ajuntament feia que Compromís presentarà eixa proposta interna al govern valler. Va ser inviable i ni va anar al plenari perquè un dels partits que aleshores formaven part del govern (Compromís- PSOE-EU) és va oposar radicalment.

Compromís de Tavernes, que tenia en Jordi Joan a un copresident, junt als alcaldes de Benifairó (PSOE) i Simat (PP), va impulsar la reducció de quotes de la Mancomunitat aplicant un control estricte i eliminant despeses innecessàries.
 
Tavernes estava en greus problemes econòmics, però gràcies a això la quota de 1’6 milions que es pagava en anteriors legislatures com ja hem dit, va quedar reduïda i va passar a ser de 900.000 euros en la passada legislatura 2011-2014. 

Això va suposar que Tavernes en 4 anys i amb co-presidència de Jordi Joan es va estalviar vora 700.000 euros.

Informació pròpia, del plenari de Tavernes i manifestacions de Jordi Joan a Levante-EMV 



L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Una vegada més menteixen i enreden. I en van....






Ens hem quedat amb la boca oberta, sorpresos en llegir la nota de premsa que Las Provincias li publica al PP, i com no i com ens tenen acostumats, sense contrastar la informació amb Compromís de Tavernes i que tots puguem saber la seua versió.  I pel que hem pogut conèixer, una vegada més el PP menteix en nota de premsa i la realitat no té res a vore amb la nota de premsa que han  publicat al diari. Ara, mentre no es contrasten les coses...

Dit açò dos preguntes elementals: 

-  ¿Algú  creu que Compromís pot impedir a l’AMPA de l’IES Jaume II el Just que es reunesca amb els altres partits? Fa risa que un partit siga capaç de fer eixa afirmació.

 - ¿Algú  es creu que Compromís té l’obligació d’avisar i convocar a la resta de partits a una reunió que convoca l’AMPA de l’IES Jaume II el Just? 

Tot el món convindrà que, si els pares i mares de l’AMPA volen parlar amb els partits de Tavernes, són ells qui han d’enviar la convocatòria personal als partits. Compromís no té cap obligació de convidar a ningú a reunions de les quals ells no són convocants.

En el fons veiem que hi ha el mateix de sempre: la falta de preocupació i interés d’eixe partit de l’oposició per complir les pròpies obligacions. Són massa vegades, i tenim els plenaris per comprovar-ho, les que aquest partit demana factures, documents o altres coses que ells, com a regidors, tenen accés simplement amb un desplaçament a l’Ajuntament. Però no. Millor que els ho donen fet.  I ara, pel que deduïm,  sembla que volen que Compromís els porte l’agenda de les seues reunions. Lamentable. I més si no tenen instal·lat en el mòbil el programa que s'usa des de l'Ajuntament per passar avisos.



I parlem de l’IES Jaume II el Just 

Una de les coses que ha caracteritzat Compromís, tant quan era oposició com ara que es govern, és la preocupació per la millora de l’IES Jaume II el Just, demostrat en preguntes i iniciatives en les Corts Valencianes en legislatures amb anteriors govern en la Generalitat.

Es conegut que els governs del PP de  la Generalitat en 20 anys no van moure un dit per aconseguir una millora en el centre. I ara amb total demagògia volen erigir-se en els defensors d’uns projecte de millora. Però arriben tard, molt tard. A Tavernes tot el món coneix, i s’ha repetit en el plenari i en la premsa, que el govern municipal de Compromís ha negociat amb la Conselleria, la construcció d’un nou centre dins del Pla de Construccions Edificant de la Generalitat.

Compromís ho ha dit en plenaris i és el que li va dir a l’AMPA: l’institut es contempla dins del pla “Edificant”. La Conselleria amb criteris tècnics i educatius ha cregut convenient fer un centre nou, cap remodelació. Quan es conega la subvenció per a redactar el nou projecte, quan Compromís sàpiga el que cal saber s’informarà. Faltaria més, per alguna cosa Tavernes és la cinquena ciutat valenciana més transparent.

A Tavernes ens cal un nou centre. Un edifici modern, del segle XXI, que cobresca totes i cadascuna de les necessitats que ara, en el 2018, té un institut per complir el seu objectiu de formació i educació dels nostres joves. Ni els mètodes d’ensenyament, ni els programes educatius actuals, ni les necessitats quan a dotacions materials (laboratoris, informàtica, tallers, etc etc) o accessibilitat, per exemple, són les de fa 50 anys. Tampoc els centres i la concepció en que es construeixen. I d’això els tècnics són els que en saben. 

Les opinions expressades són solament de l'equip del blog, de ningú més