El darrer programa no el vaig acabar de vore. Sólament vaig poder aguantar els primers quatre enfrontaments, mai tan ben dit. D'inici ja vaig entendre els valors que anaven a imposar, bàsicament aquells que normalment volen uns centres sense ciudadania. Vaja començament per a una reflexió sobre el companyerisme, la convivencia artistica, l'ajuda mutua… ! En fi que l'home es un llop per al home, ja ho deia Nietchze, perà per això estaven els valors de l'educació i la cultura, allò que queda en la persona quan ha estat educada.
¡Quina vergonya haver d'explicar als meus fills que allò que estava fent eixe xiquet d'Aielo, tan bon poble, no era el que corresponia! No cal que parlem de les preferències, les manies, en fi, per a mi, un concurs de vergonya. Allò anava de mal en pitjor, ara tots eren malvats, o ho havien de ser. Un llop per a un altre llop, visca la llei de la selva!.
El millor per a mi Bertin. Quina cara, com s'ho passa i damunt " me pagan estos valencianos".
No oblideu que son diners publics i estan incumplint els objectius fundacionals de la TVV.
Anem al grà: El vestuari es va enriquir respecte al segon programa. La posada escènica de l'Ivan va ser molt bona. Va reclamar per a no repetir-se - per a bé – com ja li deia en la meua opinió basada en anys de treball al medi. En fi esperem vore'l en una cançò melódica.
Per a mi va bordar la tranquil·litat, i per a mostra un botó, quan en dues vegades el nostre amic Ivan va rodar el micro per l'aire. Això es diu control escènic. Esperem poder donar la nostra opinió quan no hi haja el moviment que li demana la musica que fins ara ha hagut de defensar.
Volem vore'l amb els gestos, amb mirades de domini de la càmera.
Amics, per actuar no cal ser bonic, cal donar espectacle. Sinó posariem models de passarel-la, com fa TVV, llevant periodistes per a posar telebarbis, al més pur estil d'Italia. Fa poc que estiguerem a Italia, i us puc dir que la TVV és una copia de la RAI i altres cadenes del Berlusconi. No sé si el nostre país volen que siga una còpia de la gent d'allí, espere que no.
I continue amb la meua. Els valencians i les valencianes no tenim cançons en valencià que puguen defensar els cantants de la terra.. Per al jurat que no només siga entendre l'anglés, el francés i l'italia…. que coneguen també tres cançons en valencià. Serà possible que un dia sentim cantar en valencià en un BESO Y UNA FLOR?
La pròxima entrega us contaré un secret, si deixen el model Nino Bravo, i passen com a mínim al de Juan Bau, que si que en va cantar algunes cançons en valencià I no diguem res de “Els Cinc Xics”.
En fi recordar, que la meua filla demanava vore i estar amb l'Ivan, que es va quedar tercer, i dir-vos que, encara que siga tapant-nos el nas per no saber on van els diners, cal enviar més missatges per a que continue essent el primer en sms i telefonades.
Sobre la necessitat de psicolegs quan acaben, ara pense que si els deuen necesitar, per les pressions dels anti-persones que dirigeixen un concurs de cançons, no una selva amb música.
¡Quina vergonya haver d'explicar als meus fills que allò que estava fent eixe xiquet d'Aielo, tan bon poble, no era el que corresponia! No cal que parlem de les preferències, les manies, en fi, per a mi, un concurs de vergonya. Allò anava de mal en pitjor, ara tots eren malvats, o ho havien de ser. Un llop per a un altre llop, visca la llei de la selva!.
El millor per a mi Bertin. Quina cara, com s'ho passa i damunt " me pagan estos valencianos".
No oblideu que son diners publics i estan incumplint els objectius fundacionals de la TVV.
Anem al grà: El vestuari es va enriquir respecte al segon programa. La posada escènica de l'Ivan va ser molt bona. Va reclamar per a no repetir-se - per a bé – com ja li deia en la meua opinió basada en anys de treball al medi. En fi esperem vore'l en una cançò melódica.
Per a mi va bordar la tranquil·litat, i per a mostra un botó, quan en dues vegades el nostre amic Ivan va rodar el micro per l'aire. Això es diu control escènic. Esperem poder donar la nostra opinió quan no hi haja el moviment que li demana la musica que fins ara ha hagut de defensar.
Volem vore'l amb els gestos, amb mirades de domini de la càmera.
Amics, per actuar no cal ser bonic, cal donar espectacle. Sinó posariem models de passarel-la, com fa TVV, llevant periodistes per a posar telebarbis, al més pur estil d'Italia. Fa poc que estiguerem a Italia, i us puc dir que la TVV és una copia de la RAI i altres cadenes del Berlusconi. No sé si el nostre país volen que siga una còpia de la gent d'allí, espere que no.
I continue amb la meua. Els valencians i les valencianes no tenim cançons en valencià que puguen defensar els cantants de la terra.. Per al jurat que no només siga entendre l'anglés, el francés i l'italia…. que coneguen també tres cançons en valencià. Serà possible que un dia sentim cantar en valencià en un BESO Y UNA FLOR?
La pròxima entrega us contaré un secret, si deixen el model Nino Bravo, i passen com a mínim al de Juan Bau, que si que en va cantar algunes cançons en valencià I no diguem res de “Els Cinc Xics”.
En fi recordar, que la meua filla demanava vore i estar amb l'Ivan, que es va quedar tercer, i dir-vos que, encara que siga tapant-nos el nas per no saber on van els diners, cal enviar més missatges per a que continue essent el primer en sms i telefonades.
Sobre la necessitat de psicolegs quan acaben, ara pense que si els deuen necesitar, per les pressions dels anti-persones que dirigeixen un concurs de cançons, no una selva amb música.
8 comentaris:
Els Cinc Xics, varen gravar una versio de la canço de Percy Sledge, When the man loves a woman, anomenada, Quan un home vol a una dona. I jo diría que quasi es millor que la original.
Jo els vaig vore tocar aci a Tavernes, un any a festes en la plaça de bous, enfront del bar Ferro, quan ja era el final de la seva carrera i es dedicaven a la verbena. Per cert eixe any estava de moda Boney M, amb la canço, Rivers of Babylon.
Del programa, cal dir, que per a la gent que esta fet, estes coses li agraden. I com Ivan esta en la edad de tindre molts amis i coneguts, la gent esta fenli costat.
De totes maneres, espere que de aquesta experincia, li reporte coses gratificants.
Jo crec que Bertin esta al programa, per que a lo millor, els profesionals valencians, no han volgut presentar un programa, tan mal produit i realitzat. Pareix que Bertin en tot moment esta venut, i va improvisant.
Efectivament, pepegall, molt encertat el teu comentari. I nosaltres també la considerem millor que l'original.
Nosaltres encara ens recordem d'aquella època, també de Los Huracanes i de Discomoder i dels primers anys de "Los Canarios", etc...
Era l'epoca de la rivalitat Casablanca-Talismán, que ens oferien recitals tots els diumenges dels grups i cantants valencians del moment (Charly y los Bleksons, Bernardino y la Serenade, els principis de Bruno Lomas...
Algú li sonarà a xinés, però allò fou un gran temps per a la música.
Per cert, i sense ànim de discutir, a nosaltres ens consta com autor C. Lewis-A Wright i l'adaptació de J. M. Ballester.
I simplement com a complement, els temes de "Els 5 xics" es varen arreplegar en un disc que conté "La otra tarde"; "Raising your hand"; "Quan un home vol una dona"; "Cuando esté contigo"; "Dímelo tu"; "Sola"; Lo mío no es el rock pero me gusta"; "Estremécete"; "El funeral"y "Bajo la lluvia". La formació més habitual del grup José M. Ballester, José Llusar, Ramón Asensió, Remigi Palmero y Vicente Gay.
I algú pensará: quanta faena total per una cançó en valencia! I simplement a mode d'exemple, en aquell temps del "Nodo", era tan complicat com ara un grup editar un CD amb una cançó en xinés.
Sense intenció de poletmizar, Percy Sledge, va ser el cantant que la va gravar i fer famosa al any 1966. En alguns credits, tambe consta com a escritor.
Pot ser en els credits del Cinc Xics, estiguen eixos que anomeneu.
Per altra banda, lo de la rivalitat dels locals a la Valldigna, es cert. Segons m'han contat, es picaben uns als altres, en portar els millors conjunts.
A mi en va tocar viure la epoca del vuitanta, i eixos locals ja no feien música en directe. Era me habitual el vinil.
Salutacións a la gent del blog.
Moltes gràcies pels comentaris, pepegall, i aclariments. Potser que tots tenim raó: que Percy Sledge fora qui l'enregistrava i populatitzava i que el compositor-lletrista foren els que comentem. Així consta en el crèdits del disc d'"Els 5 Xics".
Disc que posem a la teua disposició si t'interessa.
Gracies per l'oferiment, pero ja tinc el cassettte. JO encara escolte discs de vinil. Em tindre mes de 200 LPs i un grapat de singles i eps.(extended players).
De totes maneres, si va eixint alguan noticia musical, tindre el gust de comentarla.
Ens tens a la teua disposició, no per si vols comentar una notícia musical, sinó per si vols iniciar-la tu, ser l'autor, per exemple, sobre els grups del poble, actualitat, inquietuds, etc.
Ho pots enviar a
lacotorradelavall@gmail.com
conteu amb mi, i fara gustos alguna entrada.
Salu2
Pepe.
Publica un comentari a l'entrada