Els valencians som ciutadans de segona? No som nosaltres qui per a dir que sí o que no. Cadascú que mire, compare i trie el que considere.
Simplement recordar que el tema de la balança fiscal dels valencians i valencianes i la manera en que ens expolia/explota el govern central, mane el PSOE o el PP, ja va de temps i cap dels dos partits que manen o han manat a Madrid han fet per solucionar-ho. Paguem a l’estat i molt, i rebem molt poc. Però com que això els valencians ens agrada - ¿serem masoques, politicament volem dir?- seguim votant els mateixos. ¿Fins quan?
I mentres tant hem passat del “jardín de flores” i del “Levante feliz” a tindre un dels nivells de renta per capita més baixos d’Espanya, etc. etc
Feu deble clic damunt de la imatgeta per ampliar-la.
Simplement recordar que el tema de la balança fiscal dels valencians i valencianes i la manera en que ens expolia/explota el govern central, mane el PSOE o el PP, ja va de temps i cap dels dos partits que manen o han manat a Madrid han fet per solucionar-ho. Paguem a l’estat i molt, i rebem molt poc. Però com que això els valencians ens agrada - ¿serem masoques, politicament volem dir?- seguim votant els mateixos. ¿Fins quan?
I mentres tant hem passat del “jardín de flores” i del “Levante feliz” a tindre un dels nivells de renta per capita més baixos d’Espanya, etc. etc
Feu deble clic damunt de la imatgeta per ampliar-la.
2 comentaris:
Què esperaveu? Això fa temps que és així i gràcies a la moguda que han plantejat els catalans, els del PSOE han havut de moure fitxa i correspondre'ls però augmentant la quantitat del finançament a les altres autonomies per no provocar un conflicte d'interessos.
Ara, la reacció del PP Valencià és fàcil d'adivinar. "Els socialistes ens discriminen de nou! No ens volen al valencians! Afavoreixen les autonomies que estan governandes per ells en contra de les que governa el Partido Popular...". I moltes altres coses més.
I torna-li la trompa al xic. Ells, erre que erre, sempre la mateixa tonaeta igual que fan amb la crisi de la qual culpen ZP. La crisi no és culpa de ZP ni dels que governen, però segur que un altre tipus de govern hauria fet altres mesures per minorar la situació i procurar de recurtar-la, mentre que els altres sembñla estan veient al llum, nosaltres estem totalment a fosques.
Jo recorde quan van guanyar les primeres eleccions generals que durant els darrers dos anys de la legislatura dels socialistes no paraven: "Váyase, señor González!"
Un altre exemple de les males arts que esgrimeixen els populars és el següent: des que el PSOE va guanyar les eleccions generals de 2004 que, cada estiu li reclamen a l'estat més aportacions econòmiques en matèria sanitària per poder fer front a les despeses que genera l'atenció als desplaçats, la major part d'ells de la messeta. No cal dir que la reivindicació és del tot justa, però si és aixó ¿Per què no li demanaven al govern d'Aznar el mateix? i algú ho sap que conteste.
Encara que no correspon, perquè estem parlant de la balança fiscal de l'estat espanyol, vull aprofitar per parlar un poc del finançament dels partits polítics, tema tant d'actualitat a hores d'ara pels diferents casos de corrupció que estan desvetllant-se.
Els partits polítics haurien de finançar-se amb total transparència i amb cert control institucional, administratiu, fiscal o judicial, tan s'hi val. El finançament hauria de limitar-se a les vies actuals, que són: pels vots obtinguts, pel nombre d'escons, per les aportacions dels càrrecs electes, càrrecs de confiança i assessors (quantitat de diners que aporten al partit de les nòmines que cobren de les institucions on estan ja que el càrrec no els correspon de manera personal, sinó collectiva, perquè l'esforç ha estat per part d'un col·lectiu), de les quotes dels militants i para de comptar.
Segur que això no els agrada gens ni mica als polítics, especialment els del dos grans partits, PSOE i PP, perquè amb això es reduïria la seua capacitat d'acció clientelar. Què vull dir? Doncs que si els grans partits no prevariquen, no obtenen comissions i realitzen malversacions de fons i altres corrupteles, no poden usar tans diners per comprar voluntats, tal i com fan habitualment. Això els permet disposar d'una gran nòmina de ventres agraïts que tenen compromés el vot a canvi d'una feina, jornals i/o sous, més o menys bons.
Aleshores, com que el cotarro democràtic el dominen eixes dues forces polítiques, que es posen d'acord quan els convé, veig molt difícil que el finançament dels partits puga arribar a ser mai legal i transparent.
Publica un comentari a l'entrada