L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Un beso y una flor (V)

El nostre comentarista musical ens remet la seua habitual crònica:
Un concurs és un concurs, com aquell que va definir el futbol com a futbol, no té res a vore la valua o qualitat dels participants, és un element viu on uns senyors mitjancant l'audiència o paraments empirics semblants fan el que creuen per animar la nit a unes persones com nosaltres.
El tema es que després d'Ivan, pel qual escrivim tots els dilluns, em vaig adormir. No puc per tant donar resultats finals, si dir-vos que ahir s'enfrontaren Patricia i Ivan en un duel magnífic. Va defensar bé el tema Patricia, i la dificultat d'eixa cançò adaptada per a Ivan que per a mi no es va lluir com altres però va deixar vore que esta en el primer pla del programa. Duel de titans, duel de finalistes. L'equip del bes va arrasar, te molta força vocal, exceptuant el xaval d'Aielo, el Raül, tot i interpretar el millor tema que l'havia vist.
Els piques entre concursants van a menys, i vivim de lluites del passat, on molt intel.ligentment no entra l'Ivan. Però tindre un equip mes fluix també pot ser una garantia per arribar a les finals.
En fi, a la nostra, cada vegada es sent menys el valencià, sols el sentírem ahir en ambient en la visita de Patricia a un club de futbol, i dirigient-se a la gent en alguna plaça. El valencià oblidat per sempre. Hem comentava un amic meu que treballa a TVV que pots esperar de Nino Bravo com exemple, una gran cantant valencià que no te res del seu repertori enregistrat amb la seua llengua materna. En fi, u sempre te esperances, inclús de vore una bona pel.lícula doblada al valencià en canal nou, que ja no es possible. Nino Bravo s'ha fet l'amo de la televisió que va naixer per a potenciar el valencia. I serem els millors valencians pero amb llengua de forasters. Per això tal vegada em vaig adormir.,

8 comentaris:

foraster ha dit...

Tenim el que tenim i no el que ens mereixem, com alguns lletraferits indocumentats diuen equivocadament o malintencionadament. Els les valencians/es mereixem molt més del que tenim.
El que passa a Canal 9 no cal recordar-ho, i menys en aquest apartat, perquè encara saltarà algú, tot ofés, i ens criticarà perquè amb la nostra actitud deixem de recoltzar el nostre conciutadà Iván versus Ivà. No és eixa la meua intenció ni crec siga la dels que s'han mostrat crítics amb el canal autonòmic.
Tot el mal que està fent la televisió valenciana, que tots els valencians/es paguem amb els nostres impostos, no es redueix sols al tema del mal ús i menyspreu que fan de la llengua sinó a la mala informació, desinformació, obscurantisme o doctrinament. Mentre la resta de televisions de tot l'estat, les d'àmbit estatal i les autonòmiques, sen fan ressò de tot el que està passant a casa nostra sobre els cas Gürtel, la majoria dels nostres conciutadans, que són els que veuen Canal 9 habitualment, no en saben res de res, i si no, pregunteu.
Ara bé, la culpa no és dels professionals de l'ens públic sinó dels nostres representants, tant dels que tenen el poder (PP) com dels que estan a l'oposició (PSOE). Els del COMPROMÍS, al menys la seua portaveu Mònica Oltra quan intervé al Parlament Valencià, ho fa amb la llengua autòctona, pel que he pogut sentir en alguna ràdio (que no és Ràdio 9), on de vegades els donen protagonisme als de l'oposició minoritària.
Per acabar, vull aprofitar per exposar-vos un cèntim més de l'obscurantisme informatiu que està patint la societat valenciana. Fa unes setmanes va tindre lloc a les Corts Valencianes el plenari de debat sobre l'Estat de la Nació, -com se sol dir en l'argot parlamentaris-. El nostre president, Francisco Camps, quan va acabar de pronunciar el seu discurs, a l'inici del plenari, va abandonar la sala i no va tornar a intervindre. El bon senyor se'n va anar a dinar, no sé on, amb el seu cap i amic per parlar d'allò que està passant. Quina falta de respecte. Quina poca vergonya! Si això arriba a fer-ho un president del Govern d'Espanya al debat sobre EL ESTADO DE LA NACIÓN, o qualsevol altre president autonòmic, no vull ni pensar el que hauria passat a nivell de premsa, mentre a casa nostra ningú se n'assabentat de res.
Així ens va! Vivim en una de les dictadures mediàtiques més fermes d'arreu del món.
Deixem-ho ahi.

Anònim ha dit...

Foraster, t'has fixat que a la premsa valenciana, al menys al Llevant, fa més d'un mes que no han donat ni una simple noticia de Compromís? Ni d'EU tampoc.
No sabem que pensen eixos partits sobre el cas Gurtel, que han dit, quina ha estat el seu discurs. I això que son parlamentaris, al menya a les corts valencianes.
Ara, ho hem sabut tot del PSOE i PP.
El PP i el PSOE defensen el model que tenim, malgrat que diguen el contrari, i ho fan totes les televisions publiques i premsa, els lacais.
Només volen dos partits als parlaments.

foraster ha dit...

Tot això ho ha deixat dit i ben dit el company Falcó en uns comentaris passats, que he tingut el gust de revisar, després d'estar uns dies desconnectat de la xarxa. He trobat a faltar comentaris al respecte dels realitzats per Falcó.
El PP i PSOE són dos partits d'obediència nacional espanyola, no nacional valenciana i per això es deuen als manaments de la central a Madrid i al seu sntiment l'Espanya: una, grande i libre. No entenen ni volen un estat autonòmic i menys encara federal. Tot ho diuen de boqueta "por respeto a la resglas del juego", regles que no sé qui i quan van establir i sobre quin joc estan prlant. Un joc en el que tot juguem en igualtat de condicions o un joc en el que sols juguen uns pocs escollits i amb les cartes marcades.
Els dos partits esmentats ho han pacta tot quan els ha convingut: Un exemple s'això, com diu el company Falcó, va ser la reforma del nostre Estatut d'Autonomia que s'ha quedat en no res. No li han tocat ni una sola coma. Si, han afegit al final la clàusula Camps en la que ve a dir que tot allò que se'ls aprove a la resta d'estatuts de l'estat, també haurà d'aplicar-se al valencià. No tenen vergonya! Quina mena de rucs formen part d''eixos dos partits? Mira que són infatils.
Això sembla que els ciutadans i ciutadanes valencians/es no ho saben.
Fins ací arribe, de moment.

vallero ha dit...

Del 10..tot del 10.

Anònim ha dit...

algú els podria dir que no aplaudiren cada cop que presenten algú o fan alguna cosa. Fan declaracions, aplaudixen, presenten algú aplaudixen, s'alça algú aplaudixen ...... no sé vosaltres, però aquest programa pareix com en un partit de futbol, que "la pilota està més temps parada que rodant". Doncs así tinc la mateixa sensació ... i per culpa açò quasi a les 2 de la matinada s'acaba el programeta ! ! ! mareeeee del 1 al 10, un 2 al programa, un per la rosario i l'altre per la lorena jaja

salutacions

Anònim ha dit...

no cregueu que es patetic parlar d'un programa patetic el qual es presentat i jurat per XURROS PATETICS............
ay mare quan's ne governa la farina i ella torpe fina que fina!!!!

dayana ha dit...

Per a mi l'únic membre del jurat que val la pena és l'home més major per què argumenta allò que diu i té criteri. Jo seguesc el programa totes les setmanes per recolzar a Ivan i per què m'agraden els programes musicals. Preferiria que el feren en valencià i si puguera fer propostes no estaria gens malament que feren algun programa per fomentar la música en valencià que hi ha grups que ho fan realment bé i és una pena que no se'ls done el recolzament que necessiten.
Aprofitant que el missatge parla sobre la música,comentar-vos que a mi m'agrada cantar i adaptar cançons que ja existeixen algunes de les quals les he fet en valencià. Ací us en deixe alguna per si voleu escoltar-la i donar la vostra opinió.
http://www.youtube.com/watch?v=QdyhRfW2J5k perdoneu per l'spam
i si m'he desviat una mica del tema però tenia ganes de compartir-les amb vosaltres, moltes gràcies.

foraster ha dit...

Dayana. És cert que hi ha molts grups valencians que canten en velencià i que sols tenen oportunitat de mostrar el que fan (uns pocs escollits) en la campanya "Sona la Dipu", que no és cap altra cosa que tapar-los la boca.
Malgrat no veure el programa, pel que diuen els que el veuen i pel format de programa que és, diferisc amb tu de considerar-lo un programa musical. Simplement és una reality show, com qualsevol altre. És una mala còpia, (com quasi tot el que es fa al canal autonòmic) de l'O.T.; Fama; etc., programes on la música és simplement el fil conductor però no la protagonista.

Pel que fa al programa en valencià, és una prova més de la persecució a l que estem sotmesos els valencians o millor dit els valencianoparlants, perquè davant la llei, és valencià qui viu i treballa al País valencià. Això val que passara durant els 40 anys de dictadura franquista on les persones no erem més que números i no s'atrevien a rebel·lar-se davant cap situació injusta, però que passe ara, al segle XXI, amb una "aparent" democràcia, (sistema que permet al ciutadà decidir sobre qui els ha de governar i expessar, amb total llibertat, la seua opinió envers qualsevol cosa), considere és un simptoma de la més vil de les desvergonyes.
Tot això em dóna peu a plantejar-vos unes qüestions que habitualment em faig jo. Quina o quines avantatges tenen aquelles persones que disposen de coneixements de valencià envers els que no els tenen a l'hora d'aconseguir un treball? Cap ni una. De què serveix que el valencià s'estudie a l'escola? En què beneficia als nostres fills si no els val per a tenir una major consideració envers els que no l'estudien? Algú direu que els serveig per a tenir més coneixements i per mantenir viva la llengua. Teniu tota la raó, però no és prou amb això.