L’Associació de Veïns “La Valldigna” retrà un homenatge a l’esportista de Tavernes, Rosa Sansaloni Vercher, potser la millor atleta que ha donat Tavernes fins el moment actual. El dia anunciat: dilluns, 8 de març a les 12 del matí, dins dels actes de la Trobada Comarcal de Dones de la Safor.
I què pot dir La Cotorra d’aquest homenatge? Doncs només tres paraules: JA ERA HORA. Així, amb majúscules. Ja era hora que alguna entitat, associació o grup se’n recordara de Rosa, l’esportista que més i millor ha dut el nom de Tavernes i de la Valldigna per tota la geografía valenciana i nacional. I vencent sempre totes les dificultats, amb esforços per continuar; amb tants problemes de tot tipus que ha hagut de superar per continuar perquè, vulgam o no, la nostra societat encara és un pèl massa masclista. I no cal entrar en més detalls.
Però una dona i damunt esportista? hauran pensat alguns. Que la teua germana Encarna perdone a aquesta Cotorra, però ¿què voleu que hi fem? Si hagués estat una cantant tipus “Beso i Flor” o d’OT, segur, segur que els homenatges, les fotos i recepcions a l’ajuntament i tutti quanti estarien a l’ordre del dia. Així, ja veus...
Però una dona i damunt esportista? Posar-se el maillot o el xandal, agafar la bicicleta, nadar… duatló, triatló… Xica, millor dedicat a la faena de casa i a cuidar els fills! Segur, segur que ho hauran pensat alguns. I nosaltres et diem: Gràcies, Rosa, per no haver fet cas i per l’exemple que has donat a les dones i als homes de la Valldigna. I continua així perquè eres un model a seguir. Tens el nostre recolzament.
I perdona’ns que no et posem massa palmarés. Primer perquè t’enfadaries amb nosaltres, tan modesta com eres, i segon perquè necessitaríem alguns fulls per encabir-los tots. Només recordarem que has estat Campiona Absoluta de la Copa Federació de Duatlo i de la Veterana de la Lliga de Clubs, medalla d’or en campionat d’Espanya per autonomies, medalla d’or en el Campionat Autonòmic de Duatló de BTT, medalla d’or en el campionat per equips de triatló BTT, i més i més.
Felicitats, Rosa. I un bes de La Cotorra.
I què pot dir La Cotorra d’aquest homenatge? Doncs només tres paraules: JA ERA HORA. Així, amb majúscules. Ja era hora que alguna entitat, associació o grup se’n recordara de Rosa, l’esportista que més i millor ha dut el nom de Tavernes i de la Valldigna per tota la geografía valenciana i nacional. I vencent sempre totes les dificultats, amb esforços per continuar; amb tants problemes de tot tipus que ha hagut de superar per continuar perquè, vulgam o no, la nostra societat encara és un pèl massa masclista. I no cal entrar en més detalls.
Però una dona i damunt esportista? hauran pensat alguns. Que la teua germana Encarna perdone a aquesta Cotorra, però ¿què voleu que hi fem? Si hagués estat una cantant tipus “Beso i Flor” o d’OT, segur, segur que els homenatges, les fotos i recepcions a l’ajuntament i tutti quanti estarien a l’ordre del dia. Així, ja veus...
Però una dona i damunt esportista? Posar-se el maillot o el xandal, agafar la bicicleta, nadar… duatló, triatló… Xica, millor dedicat a la faena de casa i a cuidar els fills! Segur, segur que ho hauran pensat alguns. I nosaltres et diem: Gràcies, Rosa, per no haver fet cas i per l’exemple que has donat a les dones i als homes de la Valldigna. I continua així perquè eres un model a seguir. Tens el nostre recolzament.
I perdona’ns que no et posem massa palmarés. Primer perquè t’enfadaries amb nosaltres, tan modesta com eres, i segon perquè necessitaríem alguns fulls per encabir-los tots. Només recordarem que has estat Campiona Absoluta de la Copa Federació de Duatlo i de la Veterana de la Lliga de Clubs, medalla d’or en campionat d’Espanya per autonomies, medalla d’or en el Campionat Autonòmic de Duatló de BTT, medalla d’or en el campionat per equips de triatló BTT, i més i més.
Felicitats, Rosa. I un bes de La Cotorra.
2 comentaris:
Enhorobona a Rosa i salautacions cordials a l'AV "La Valldigna" per la tasca que hi fan, han fet i faran. MOLTS ANYS I BONS !!!!
* republiquem l'article
Gràcies, Cotorra, per les paraules a la meua germana Rosa, de deveres
Publica un comentari a l'entrada