La ciutat de València ha estat una de les dos ciutats de l’Estat on més grans esdeveniments s’han produït en el últims dos anys. Això no ha significat la creació de més llocs de treball i Valencia és també la segona ciutat on més ha crescut l’atur. ¿I quina és la primera? Es preguntareu. Saragossa.
Els grans actes han estat la cirera del pastís de les polítiques del Consell de Francisco Camps centrades a la capital del Túria, on governa amb majoria absoluta Rita Barberà. Aquests projectes s’han emportat una gran quantitat de milions d’euros de tots els valencians i valencianes i no s’han traduït en la creació de llocs de treball com demostren clarament les dades d’atur extretes del Servei Valencià d’Ocupació (Servef) en el últims dos anys.
La Copa de l’Amèrica, dos grans premis de la Fórmula 1 o les dues temporades d’òpera de primer nivell al Palau de Les Arts. Però lluny de augmentar els llocs de treball i d’atraure milions de milions d’euros com van prometre Camps i Rita Barberá, han convertit al Cap i Casal en la segona ciutat de les set més poblades de l’Estat on més llocs de treball s’han destruït, només superada per Saragossa.
L’atur va créixer a València un 140% entre març de 2008 i abril de 2010, en concret en vora 35.000 persones. I no hi ha l’excusa de l’augment de población: Valencia continua tenint els mateixos 800.000 habitants de fa anys.
Quants llocs de treball s’hagueren creat si els milions i milions d’euros dels valencians i valencianes s’hagueren invertit en altres prioritats? Si els 1090 milions d’euros, 181.000 milions de pessetes, s’hagueren invertit en un altres prioritats ¿Quina educación, sanitat, serveix, carreteres, etc. podriem tindre ara?
Les xifres negatives s’agreugen si tenim en compte que el circuit ja supera els 90 milions d’euros, la renovació de la dàrsena va pujar més dels 400 milions i les despeses a la Ciutat de Les Arts i les Ciències han tingut un sobrecost de 600 milions d’euros.
Eixos diners, gestionats per Rita Barberá, només han servit per convertir Valencia en la ciutat de l’atur. ¿Quants llocs de treball s’hagueren creat dedicant-los a altres prioritats i necessitats dels valencians i valencianes?
Els grans actes han estat la cirera del pastís de les polítiques del Consell de Francisco Camps centrades a la capital del Túria, on governa amb majoria absoluta Rita Barberà. Aquests projectes s’han emportat una gran quantitat de milions d’euros de tots els valencians i valencianes i no s’han traduït en la creació de llocs de treball com demostren clarament les dades d’atur extretes del Servei Valencià d’Ocupació (Servef) en el últims dos anys.
La Copa de l’Amèrica, dos grans premis de la Fórmula 1 o les dues temporades d’òpera de primer nivell al Palau de Les Arts. Però lluny de augmentar els llocs de treball i d’atraure milions de milions d’euros com van prometre Camps i Rita Barberá, han convertit al Cap i Casal en la segona ciutat de les set més poblades de l’Estat on més llocs de treball s’han destruït, només superada per Saragossa.
L’atur va créixer a València un 140% entre març de 2008 i abril de 2010, en concret en vora 35.000 persones. I no hi ha l’excusa de l’augment de población: Valencia continua tenint els mateixos 800.000 habitants de fa anys.
Quants llocs de treball s’hagueren creat si els milions i milions d’euros dels valencians i valencianes s’hagueren invertit en altres prioritats? Si els 1090 milions d’euros, 181.000 milions de pessetes, s’hagueren invertit en un altres prioritats ¿Quina educación, sanitat, serveix, carreteres, etc. podriem tindre ara?
Les xifres negatives s’agreugen si tenim en compte que el circuit ja supera els 90 milions d’euros, la renovació de la dàrsena va pujar més dels 400 milions i les despeses a la Ciutat de Les Arts i les Ciències han tingut un sobrecost de 600 milions d’euros.
Eixos diners, gestionats per Rita Barberá, només han servit per convertir Valencia en la ciutat de l’atur. ¿Quants llocs de treball s’hagueren creat dedicant-los a altres prioritats i necessitats dels valencians i valencianes?
Segur que no caldria retallar subvencions a les bandes de música, ni ajudes al valencià, ni retallar el número de professors... Si pensem en Tavernes, potser estaria acabat el Parc de Cantalot, ja fa anys que funcionaria el nou institut i ara mateix les màquines estarien treballant a tota pastilla per acabar la ronda abans de les eleccions i per acabar la piscina abans de Festes del Poble.
-Informació realitzada a partir de les dades de L'Informatiu.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada