He acabat primer de batxillerat, tinc dèsset anys. Sóc afeccionada a la lectura, i llig des de poesia fins a teatre o novel·la. Vaig a començar a llegir des de molt xiqueta els contes clàssics infantils abans de dormir-me. Recorde que m'encisaven sobretot la Ventafocs, Caputxeta Vermella o els contes fantàstics de John Patience amb els seus dracs, gegants o reis encantats.
Posteriorment he llegit les novel·les típiques adolescents de Harry Potter, fantàstiques, de vampirs, misteri o por, a part dels llibres que em solen manar en l'institut com a lectura obligada.
Amb la meua germana solia anar a la biblioteca vella per tal d'agafar-hi els llibres que ens agradaven o necessitàvem per a fer qualsevol treball. Ens sentíem felices carregant cadascuna els tres llibres que ens deixaven endur-nos. Eixos dies no se sentia ni una mosca en casa perquè estàvem les dues en les nostres habitacions llegint. Teníem accés a tots els llibres de la biblioteca i en casa no ens han prohibit mai llegir cap tipus de tema o llibre.
Quan van obrir la biblioteca nova, hi vam anar només vam poder. Hi vam anar a conèixer-la i veure els llibres que hi havia, per si trobàvem alguna cosa nova o interessant per a llegir. Vam veure el que hi havia baix i ens enfilàrem al pis de dalt. Ens pararen en l'escala i ens preguntaren l'edat, informant-nos que a la zona de dalt només podien entrar els majors de díhuit anys. A mi no em van deixar pujar i a la meua germana li van fer traure el carnet per a veure la seua edat. Això va fer que ens enfadàrem fent-nos malbé l'escapada a la biblioteca juntes. Jo vaig esperar la meua germana fins que va baixar (ella té dènou anys) amb els llibres que li van semblar interessants per a les dues. Mentre l'esperava, vaig fer una ullada a la zona de baix que anomenen infantil i em vaig quedar al·lucinada. Hi tenen llibres infantils i uns quants per a l'adolescència que jo ja he llegit.
En la nostra biblioteca els menors de díhuit anys tenim prohibit estudiar o endur-nos llibres com els diccionaris, els llibres d'estudi de la llengua, les novel·les, la poesia, el teatre, els llibres d'anatomia, i fins i tot de cuina o bricolatge. Mai haguera pensat que em censurarien la lectura de Benito Pérez Galdos, García Lorca, Pio Baroja, Juan Goytisolo, Miguel Vásquez Freire, Eduard Punset, Laura Esquivel o tants altres, com ara les novel·les romàntiques.
Això sense contar que la infància no dura des que naixes fins als díhuit anys, i que per suposat, i depenent de la maduresa de cadascú, començaràs sense imposicions ni censura a deixar de llegir les novel·les típiques dels adolescents i buscaràs lectures més filosòfiques, socials o de cultura més variada.
Jo crec que en el segle XXI en què vivim, on podem optar a qualsevol informació en la televisió o en Internet, és absurd que en una biblioteca pública que posa a disposició dels usuaris els llibres que posseeix, se'ns prohibisca als joves, amb una censura ridícula, l'accés a tots els llibres que hi ha a disposició amb total llibertat.
Posteriorment he llegit les novel·les típiques adolescents de Harry Potter, fantàstiques, de vampirs, misteri o por, a part dels llibres que em solen manar en l'institut com a lectura obligada.
Amb la meua germana solia anar a la biblioteca vella per tal d'agafar-hi els llibres que ens agradaven o necessitàvem per a fer qualsevol treball. Ens sentíem felices carregant cadascuna els tres llibres que ens deixaven endur-nos. Eixos dies no se sentia ni una mosca en casa perquè estàvem les dues en les nostres habitacions llegint. Teníem accés a tots els llibres de la biblioteca i en casa no ens han prohibit mai llegir cap tipus de tema o llibre.
Quan van obrir la biblioteca nova, hi vam anar només vam poder. Hi vam anar a conèixer-la i veure els llibres que hi havia, per si trobàvem alguna cosa nova o interessant per a llegir. Vam veure el que hi havia baix i ens enfilàrem al pis de dalt. Ens pararen en l'escala i ens preguntaren l'edat, informant-nos que a la zona de dalt només podien entrar els majors de díhuit anys. A mi no em van deixar pujar i a la meua germana li van fer traure el carnet per a veure la seua edat. Això va fer que ens enfadàrem fent-nos malbé l'escapada a la biblioteca juntes. Jo vaig esperar la meua germana fins que va baixar (ella té dènou anys) amb els llibres que li van semblar interessants per a les dues. Mentre l'esperava, vaig fer una ullada a la zona de baix que anomenen infantil i em vaig quedar al·lucinada. Hi tenen llibres infantils i uns quants per a l'adolescència que jo ja he llegit.
En la nostra biblioteca els menors de díhuit anys tenim prohibit estudiar o endur-nos llibres com els diccionaris, els llibres d'estudi de la llengua, les novel·les, la poesia, el teatre, els llibres d'anatomia, i fins i tot de cuina o bricolatge. Mai haguera pensat que em censurarien la lectura de Benito Pérez Galdos, García Lorca, Pio Baroja, Juan Goytisolo, Miguel Vásquez Freire, Eduard Punset, Laura Esquivel o tants altres, com ara les novel·les romàntiques.
Això sense contar que la infància no dura des que naixes fins als díhuit anys, i que per suposat, i depenent de la maduresa de cadascú, començaràs sense imposicions ni censura a deixar de llegir les novel·les típiques dels adolescents i buscaràs lectures més filosòfiques, socials o de cultura més variada.
Jo crec que en el segle XXI en què vivim, on podem optar a qualsevol informació en la televisió o en Internet, és absurd que en una biblioteca pública que posa a disposició dels usuaris els llibres que posseeix, se'ns prohibisca als joves, amb una censura ridícula, l'accés a tots els llibres que hi ha a disposició amb total llibertat.
Serena Ni
-
1 comentari:
Els articles d#opinió no admeten comentaris
Publica un comentari a l'entrada