L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.675
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:46.657

dimarts, 21 de setembre del 2010

INFORME: ¿Cap a un genocidi cultural valencià?

Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions lingúístiques, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic, més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en la seua llengua no ho podran fer aquest curs.

I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país.

Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris: per una banda, el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) per a l'alumnat majoritàriament valencianoparlant, que assegura l'aprenentatge del valencià, l'espanyol i l'anglès; d'una altra, el Programa d'Immersió Lingüística (PIL), per a l'alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l'anterior; i per acabar, el Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l'assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària.

Aquest disseny del PIP, però, també podria canviar enguany amb l'aprovació d'un nou decret l'esborrany del qual ja s'ha presentat que deixaria com a obligatòria només l'assignatura de valencià i prohibiria que s'impartiren en valencià més de dues àrees de coneixement; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguen assegurada l'assignatura de valencià i cap àrea temàtica més.

Cal esmentar els merders que munten diverses organitzacions espanyolistes quan un o dos xiquets no reben l'ensenyament totalment en espanyol a alguns llocs de l'Estat. Ací són més de cent mil xiquets i xiquetes i tothom calla, gairebé ningú no aixeca la veu. No hi ha cap daltabaix, la nació lingüística es fa fonedissa i desapareix de la vista de qui intenta veure'n les reaccions. Els partits d’obediència de Madriz no aixequen la veu, ni existeixen quan es vulneren els drets de cent mil persones. Entenen que un espanyol s’ha de preocupar per l'espanyol dels Estats Units d'Amèrica però no que en Espanya es preocupen d’altres llengües oficials diferents del castellà.

Enguany, per enèsima vegada, centenars de milers de xiquets i xiquetes van triar l'opció de fer els seus estudies en valencià al País Valencià però com que no hi ha més places que les que la Generalitat posa a l'abast dels alumnes - 149.430 places- no ho podran fer. I això passa precisament mentre es tanquen les assessories de valencià de la Conselleria d'Educació i a la ciutat de València dels 95 centres públics que hi ha només 47 ofereixen una línia d'ensenyament en valencià.

Ara bé, si la situació a l'educació primària i secundària és fotuda, on es fa l'autèntica estocada de gràcia a l'ensenyament del valencià és a la universitat. L'informe "Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes", diu que només un 1.8% dels estudiants rep les classes en valencià, mentre que un 53.7% ho fa exclusivament en castellà.

Aquesta situació, propiciada pel PP i amb el silenci complice d’altres partits “espanyols” ens porta directament a la desaparició com a cultura ja que hi ha zones on la llengua està agonitzant i el poder polític imperant el que fa és ofegar-la tant com pot. I si no entenem que sense cultura no hi ha nació ni país... ens queden quatre dies, si no són tres ja.
-Basat en un text de Jordi Martí Font
-