L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.241
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
68.216

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Més sobre sous dels collidors


Un grup de collidor ens fa arribar a La Cotorra que els jornals avui es calculen sobre els caixons collits, i que depen si són alicatades o a tiró, però els preus mitjans que ens diuen estan per 1'20 € el caixó, i depen del comerç. Com a mitjana general calculen que pot estar per 1€ caixó.
Ara bé, les Empreses Temportals de Treball (ETT) són les que estan pagant per davall del preu: ens diuen que sobre 0'60€ (seixanta cèntims), és a dir pràcticamnet la meitat.
Es per això que algun collidor, ens diuen nom i cognoms i d'ací la terra, ha vist que tot el dia treballanet només han arribat a pagar-li 19€ (dénou euros) de jornal.
És important que es regule el sector perquè està passant o passarà que amb l'excusa de la crisi, amb la situació de glòria de les ETT s'acabe abaixant més els preus que cobren els collidors.
La gent de la Cotorra agraïm aquestes informacions que ens enviu perquè ajuden a veure les oscilacions a la baixa que porta el sector. I sobre tot, qui paga la crisi, que són com sempre els que penquen.
I a vore si la senyora Cospedal (PP) s'anima a vindré a fer una jornadeta de treball al camp per 20 eurets. ¡Pobreta, ella que en cobra més de 650€ (sis-cents cinquanta euros) al dia, diumenges i festius inclosos!
-

divendres, 29 d’octubre de 2010

El GMValldigna participa en l'Aples Excursionista dels PPCC


El GMValldigna participarà el dies 29, 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre, en el 34é Aplec Excursionista dels Països Catalans a Sòller
La localitat del Port de Sóller acollirà enguany el XXXIV Aplec Excursionista dels Països Catalans, que se celebrarà entre el 29 d’octubre i 1 de novembre, en l’illa de Mallorca.
L’organització de l’Aplec està formada pel Grup Excursionista de Mallorca, la Federació Balear de Muntanyisme, la secció de Muntanya del Club Pollença, els Xots, Serra Mamerra, el Foment i els grups excursionistes de Vilafranca, Esporles, i el Club de Muntanya i Escalada de Sóller.
Dèssat membres del Grup Muntanya Valldigna participaran en les activitats programades: senderisme, excursions culturals, xerrades, projecció d’audiovisuals, concerts, etc. com també en el popular sopar de cloenda, cal recordar que l’any passat es va celebrar a la Valldigna i que el GMValldigna va ser uns dels grups organitzador.

En aquest enllaç podeu veure la programació de les activitats:
http://www.cec.cat/noticies_detall.aspx?ID_Noti2=485

Des d'esta entitat Valldignaneca, esperem que tota la gent que participem en aquest aplec puga gaudir de les activitats programades, sempre amb respecte a la natura i en harmonia amb tota la família muntanyenca dels Països Catalans.

-

Amb aquest govern, ho tenim negre: Camps certifica en les Corts que no abaixarà la desocupació i que hi haurà 500.000 aturats en 2011


El president de la Generalitat, Francisco Camps, va deixar ahir bocabadats als 99 diputats de Les Corts en la sessió de control al president. Al ser preguntat per Compromís sobre els llocs de treball que crearan el pressupostos presentats ahir, Camps va anunciar 5.400. La xifra és 1% dels aturats que hi ha ara al País Valencià i és la certificació que l’any 2011 continuaran per damunt del mig milió els valencians sense treball
L’anunci de Francisco Camps deixa en evidència que no son reals els constants bombardejos del Consell sobre la creació de llocs treball. La Copa de l'Amèrica en crearia 60.000, la Fórmula 1 altres tants i els grans esdeveniments en el seu conjunt portarien a la Comunitat a la plena ocupació com va dir Camps a la seua investidura a 2007. La realitat és que ara mateix la desocupació és el 24%.
I com a exemple, i quasi per a plorar, cal dir que la previsió dels llocs de treball que crearà Camps en el 2011 són els mateixos que va anunciar González Pons que es destruirán si es tanquen les terrasses dels ‘xiringuitos’. O siga, els 13.714 milions d'euros invertits per la Generalitat tenen la mateixa repercusió en el mercat laboral que els restaurants de la Malva-rosa, El Saler i Pinedo.
Com no, Camps va tornar a tirar la culpa a l'executiu de Zapatero de tots els mals i va assegurar que si l'Estat no creix, la Comunitat tampoc pot fer-ho. De fet, va dir que si el president del Govern convocara eleccions es multiplicarien per dos els llocs de treball que es crearien a la Comunitat. O siga, lluny queden aquells temps en que Camps s'autoproclamava con a creador de treball i impulsor de l'economia. Ara resulta que depén de Madrid que un de cada quatre valencians estiga a l'atur.

Fotografia: Gerardo Camps lliure el pressupost al president (L'Informatiu)

-

LA MIRADA DE LA COTORRA: Fruita de tardor


Ningú no negarà que un paisatge amb una casa de camp, l'hort i les palmeres resulta atractiu a la vista. I més encara si és una postal. És una de les imatges tòpiques de "l'horta de València". L'altra és una semblant, però amb la barraca.
Malgrat això, unes palmeres plantades a les voreres d'un carrer o via urbana, la veritat ja no resulta una imatga massa atractiva i menys quan ve la tardor, els dàtils s'empolsen, cauen, són trepitjats pels vianant i deixen el terra fet un pegomàs. Amb el perill de, si plou i es mulla la vorera, alguna relliscada i possibles conseqüències.
A la fotografia imatges de les voreres del poble de carrers on hi ha plantades palmeres. Els dàtils madurs comencen a caure i a fer de les seues. És fruita de la tardor. Confiem que no es "tarde" massa en tallar els penjols de dàtils. Encara que siga per prevenció, que val sempre més que alguna caiguda. A banda de la mala imatge d'una vorera bruta.

-

Ha mort Joaquin Grau Giner

Ha faltat als 83 anys Joaquín Giner Grau, empresari de "Federico Giner". La família ha rebut des des ahir moltes mostres d'afecte i de condol. L'enterrament es farà avui divendres a les 12 del matí a l'església de Sant Pere.
Joaquin Giner Grau i l'empresa que durant anys ha representat van rebre l'homenatge de la comarca el passat mes de març dins dels actes del Dia de la Valldigna. L'empresari va rebre la distinció d'Amic de la Valldigna en l'any que es commemorava el centenari de l'empresa.
Joaquim Giner s'ha caracteritzat sempre per ser un empresari emprendedor, avançat en moltes coses al seu temps com l'aplicació de les noves tecnologies al mobiliari escolar. Així va ser membre fundador (1984) de l'"Institut Tecnològic del Moble, Fusta, Embalatge i Afins" (AIDIMA) que va presidir durant 25 anys, i president de la Fira Internacional del Moble.
Sobre tot era una persona amable, afable, dialogant i amics de tots, amb indepèndencia de classe o condició social.

El nostre condol a la família. Descanse en pau.

dijous, 28 d’octubre de 2010

LA MIRADA DE LA COTORRA: Esports d'aventura al riu Vaca


No cal anar als rius tropicals o d'alta muntanya amb els seus ràpids i forta corrent per gaudir dels esports d'aventura i risc. Sembla ser que algú ha pensat que el nostre Riu Vaca també pot servir i així passar una bona estoneta d'aventura i distracció, això sí, mentre no vinga alguna plena i s'ho emporte tot. A la foto teniu una passarel·la de fusta que no té res a envejar a les que vegem als fils d'Indiana Jones.
A mes, els aventurers tenen la possibilitat de fer de Rambo en la selva impenetrable de canyars i demés vegetació que hi ha a partir d'on acaba el poble.... i diversió assegurada!.

Mirant-ho bé, és una idea més que es podria dur al taller que busca iniciatives per afegir al pla de potenciació dels recursos mediambientals del nostre poble. Al cap i a la fi, en època de crisi... la imaginació al poder!. Ara només falta que algú ho monte en pla negoci i llocs de treballs i tindrem una nova atracció turística a la Valldigna.
-




INFORME: El TSJ investiga a l’oposició mentre es generalitzen els casos de corrupció que afecten al Consell


El TSJ investigarà el portaveu del PSPV en les Corts Valencianes, Àngel Luna, per ensenyar un document policial relacionat amb el cas Gürtel quan estava sota secret de sumari. El TSJ va admetre investigar una presumpta resistència a l’autoritat de la diputada de Compromís, Mònica Oltra, en els fets del Cabanyal. El cas ha acabat en un jutjat de València, en el qual se celebrarà la vista oral.

La Sala Civil i Penal del TSJ es va declarar ahir competent per continuar amb la instrucció de les diligències prèvies obertes pel jutjat d'instrucció número 19 de València després de la denúncia presentada per quatre membres del PP contra el portaveu del PSPV en les Corts Valencianes, Àngel Luna, per presumpte delicte de revelació de secrets en relació amb el 'cas Gürtel'.

El PP qui va decidir presentar una querella contra Luna per exhibir des de la tribuna de les Corts Valencianes un informe de la Brigada de Blanqueig de Capital sobre l'adjudicació de contractes per part de RTVV en la visita del Papa a València el 2006, en relació amb el cas Gürtel, document que estava sota secret de sumari.

Luna és el segon polític de l’oposició que és investigat, no per corrupció, sinó per delictes menys greus si de funcionaris públics en parlem. De fet, el TSJ dirigit per Juan Luis de la Rúa també va admetre investigar una presumpta resistència a l’autoritat de la diputada de Compromís, Mònica Oltra. El cas ha acabat en un jutjat de València, en el qual se celebrarà la vista oral.

Mestrestant, els casos de presumpta corrupció relacionats amb diputats i alts càrrecs del Consell del PP es generalitzen. Gerardo Camps i Rafael Blasco, conseller d’Economia i de Solidaritat, eren dels pocs dirigents amb cert pes al Consell de Francisco Camps que quedaven per estar salpicats per presumptes trames de corrupció. En les últimes setmanes han aparegut als diferents mitjans de comunicació embolicats, un en el cas Brugal, i l’altre en una xarxa de fundacions i ONG que desviaven diners per al Tercer Món a empreses afins. I mentre passa això, la trama Gürtel, en estos moments està estancada al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Per una altra banda, Fernando De Rosa, el que va ser conseller de Justícia i ara membre del Consell General del Poder Judicial, és a dir qui tria els jutges, ha aparegut també en les converses del cas Brugal, en el qual hi ha ja mig centenar de persones imputades, entre elles el president de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll.

Concretament, les converses telefòniques recollides a l'informe policial del cas Brugal entorn de l'empresari Enrique Ortiz revelen els seus contactes amb el germà de Fernando De Rosa, Alberto De Rosa, per aconseguir adjudicacions en les infraestructures de l'àrea judicial.

Així, en una conversa mantinguda el juny del 2008, Alberto De Rosa advertix al constructor que no s'ha presentat al concurs per al projecte d'estructura, instal·lacions, obres i equipaments de la seu judicial de Paterna (València), que va eixir a licitació per 10,7 milions d'euros, rubricat pel mateix Fernando De Rosa.

A continuació, Alberto De Rosa li explica: "Me n’ha parlat el meu germà i em diu que no s'ha presentat Enrique a Paterna". Ortiz no recorda de quin concurs es tracta i es pregunta si no era este el concurs que el mateix Alberto li va dir que Lubasa "estava molt bé", i el seu interlocutor aclarix que este un altre, el "de Vila-real".

Ortiz mostra la seua intenció de presentar-se "a tot el que isca", i parla de quedar a "dinar els tres". Instants després de concloure esta conversa, el constructor alacantí parla per telèfon amb el director de la seua empresa per a recriminar-li que no concorreguera al concurs de Paterna.

"Jo telefone a Alberto De Rosa, que anem a dinar amb el seu germà per a demanar alguna de les adjudicacions (...) Li les demane i no em presente", comenta Ortiz, “I ací tenim un ou de possibilitats, hem de presentar-nos, de les Conselleries, a tota la Comunitat, les Diputacions igual. No veus que tenim repartiment? I ací ens toca", sentencia.

- Text: A partir de L'Informatiu
- Foto: De la Rua i Blasco lliuren un regal a De la Rosa (L'informatiu)
-
-

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Tavernes fa un pla per atraure turisme mentre deixa abandonat i sense atenció tot allò que hauria de ser motiu i objecte de protecció en el pla


El Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València en col·laboració amb l’ajuntament de Tavernes va iniciar ahir dimarts un taller de treball per recollir opinions sobre el Pla de Recuperació i Posada en Valor dels recursos culturals que vol fer l'ajuntament.
L’objectiu inicial del Pla és potenciar el patrimoni local per tal d’atraure turisme Tavernes i en cert aspecte desestacionalitzar la platja.
Un bons objectius que no es corresponen gens amb la realitat perquè mentre es fan plans per recuperar i posar en valor els recursos culturals, la realitat ens diu:
- que el PP té abandonada la Torre de Guaita i el seu entorn (la torre està declarada BIC nacional).
- estan deixant que el molí del Camí del Pla es caiga a trossos poc a poc.
- les ruïnes dels Castellets (ibèriques i mores) ni se sap que existeixen.
- no ha fet el govern del PP (ni farà) cap estudi per crear un Centre d’Interpretació sobre Bolomor amb una visita guiada al jaciment més important valencià i un del món per a estudiar l’evolució del foc en la Humanitat. Ni tan sols una saleta a la Casa de la Cultura amb una exposició permanent i uns pannells explicatius.
- han deixat perdre per complet les ruïnes del Rafol.

Avui la premsa en parlar del taller, arreplega unes manifestacions del nostre alcalde, Manuel Vidal, on diu que «Tavernes no renunciará al crecimiento, pero nos comprometeremos a labrar un futuro basado en el respecto al medio ambiente y a la sostenibilidad».
Bravo! I potser per això els millors exemples que tenim d'aquesta voluntat siga l’abandó dels ullals, completament deixats de la mà de Deu i del govern del PP, a pesar de ser el del Gat reserva de samaruc i, en el cas del Gran-Penyetes, haver gaudir fa dos anys d’una remodelació-neteja, o potser per eixe respecte al mediambient varen aprobar que una línea d’alta tensió travesse ben aèria el terme municipal i destrosse tot el paisatge.
Això sense oblidar-nos que el nostre alcalde continua “erre que errre” amb el projecte PAI, una destrossa de l’espai natural del litoral i del terme de Tavernes.
I això de la destrossa no ho diu La Cotorra, sino la Generalitat, els Tècnics d’Urbanisme de la Generalitat que s’han manifestat en contra per ser totalment inviable, I més des del punt de vista economic i social per als temps que corren.
Ara, pensant-ho bé, ¿què en sabran els tècnics urbanístics de la Generalitat? ¿I per què els ha de fer cas el govern municipal del PP ?

Per cert i parlant de plans: què s'ha fet de l'Agenda 21? Algu en sap alguna cosa?

- Fotografia del molí del Cami del Pla. Exemple de l'interés pel patrimoni i recursos culturals.
-

INFORME: I ara Gandia? Cuando las barbas de tu vecino….


Quin model triarà la Generalitat del PP per al nou hospital comarcal de Gandia? No oblidem que és l’hospital que ha d’atendre els veïns i veïnes de la Valldigna i, seguint el camí traçat pel PP, pot gaudir d’una gestió privada. Com l’hospital de la Ribera o el de Manises. I no bufen bons vents aquests temps per als malalts que hi són atesos.

L’Hospital de Manises està certificant el fracàs de la sanitat de gestió privada impulsada pel PP des de la Generalitat. Les concessionàries, Ribera Salud i Sanitas, retallen personal per a obtindre més beneficis. Els treballadors veuen la situació insostenible per la precarització laboral i del servei als pacients, mentre veuen com l’estiu passat es va haver de tancar una planta sencera de les quatre que té el centre per falta d’infermers.

Les firmes concesionàries dels hospitals van obtindre quantiosos beneficis l’any passat. Ribera Salud, la firma participada al 50% per Bancaja i la CAM, va guanyar 2,1 milions d’euros en el 2009, mentre que Sanitas, l’altra propietària, en va aconsseguir més de 80 en els diferents sectors en que participa.

Malgrat les bones xifres en plena crisi econòmica, la direcció del centre maniser ha decidit des de fa uns mesos iniciar una política de retalls de serveis, sobretot en personal sanitari, per a reduir despeses. Actuacions que tenen el vist-i-plau de la Conselleria de Sanitat que defén este model de gestió i que en un futur convertirà tots els hospitals i centres d’especialitats de nova construcció al model britànic, o de gestió privada. És a dir, ací és on ens pot afectar als vallers i valleres, si com tot apunta a ser l’hospital de Gandia és també de gestió privada.

Així, el comitè d'empresa d’Atenció Primària i Especialitzada de l’Hospital Manises va denunciar la "contínua disminució de la qualitat assistencial" a l'hospital valencià i la "vulneració de les normes laborals”. Segons van explicar, en els últims mesos es vénen produint continus canvis de torn, així com reestructuracions de personal, la qual cosa es tradueix "en un menor nombre de treballadors per atendre a la població", cosa que "repercuetix en la qualitat assistencial". La situació està arribant a uns "límits insostenibles" a causa de "les retallades abusives del personal de l'hospital i dels centres ambulatoris", l’"única conseqüència dels quals" és "un empitjorament de la qualitat assistencial".

La UGT també va denunciar que la direcció de l'Hospital de Manises ha plantejat una reestructuració perquè el personal infermer de consultes externes passarà "en breu" a altres serveis. "Això suposa que el 65 per cent de les consultes externes de l'Hospital de Manises mancaran d'infermera en el moment en què es duga a terme esta reestructuració" van assenyalar.
.
UGT afirma que la qualitat assistencial "ha de ser la mateixa per a tota la ciutadania i no dependre de necessitats d'estalvi en la gestió privada". A més, advertix que les Consultes Externes d'un Hospital "no poden mancar de personal infermer qualificat, ja que en elles han de dur-se a terme nombrosos tractaments específics que exigeixen la presència d’este tipus de personal".

El model de gestió privada no és només desastrós per als trebaladors i els pacients si no que ho és també per a combatre el deute. L’agència de qualificació del deute Fitch, com va publicar la Cotorra fa uns diez, afirma que una sanitat administrada d’aquesta manera dificultarà l’eixida de la crisi de l’economia valenciana perquè hipoteca la Generalitat a llarg termini i el que fa és perdre competitivitat.


- Fotografia: Cartell anunciador de l'Hospital de Manises
-

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Blogs, informació municipal i llibertat d'expressió

Considerem interessant en allò que afecta als blogs i la informació municipal que tantes vegades oferim i per això donem a conéixer la decisió presa per un jutge sobre una pressumpta violació del secret.
El PP de Rocafort havia demanat al jutge la clausura del blog d'una regidora socialista per haver fet public els sous d'uns treballadors municipals.

L'enllaç:

http://www.elpais.com/articulo/espana/PP/Rocafort/logra/cerrar/blog/portavoz/socialista/elpepuespval/20101026elpepunac_31/Tes

-

ARTICLE D'OPINIO: La reforma laboral

La reforma laboral no és subjectiva, o per dir-ho d'una altra manera, una idea emmotllable depenent de la ideologia política que tinguem; no és doncs, una reforma que per a uns treballadors és d'una manera i per a uns altres una altra, és en definitiva per a tots els treballadors igual. És clar que depèn dels convenis dels diferents gremis i de la manera que s'aplica en cadascuna de les comunitats autònomes. No obstant això era necessària en l'època de crisi mundial en la que vivim i a Espanya una necessitat urgent per a poder-la superar amb èxit i reconduir tots els treballadors que es van quedar sense treball amb el llast que va deixar el “Boom” immobiliari. Crec recordar que ja a l'any 1969, es parlava de la destrucció massiva de les costes a causa de les edificacions massives i l'especulació dels terrenys, que calia detenir-la o Espanya tindria problemes greus en un futur pròxim, ecològicament d'una banda, i d'altra banda arribaria el moment en què construir deixaria de ser el suport per a passar a ser la destrucció de llocs de treball, formant una cadena d'aturats en tots els gremis.

No se'n va fer res i aqueix moment ha arribat. Obrers, lampistes, electricistes, fusters, encofradors, soldadors, etc. A açò cal sumar les agències immobiliàries de lloguer i venda de pisos, els xicotets i mitjans comerciants (ja que si no es consumeix, han de tancar), els empresaris xicotets i mitjans (que no cobren les obres realitzades i falleixen), els bancs (per no tenir les persones estalvis ni ingressos en els seus comptes no tenen diners per a prestar, en definitiva per a crear empresa i generar ocupació). Les persones no compren, no inverteixen, no estalvien, no viatgen, no van al dentista si no cal, no mengen en els restaurants i passen de tot el que és superflu per a viure en l'austeritat, esperant temps millors.

A poc a poc arribem al Tresor Públic que es veu minvat en els seus ingressos i no pot mantenir el pes econòmic que genera el benestar dels ciutadans com poden ser la creació d'ocupació, la sanitat, el transport, els serveis socials, les ajudes als discapacitats, l'atur, les pensions, els subsidis, i una infinitat de necessitats de la comunitat.

A simple vista es podria dir la frase famosa, ja en aquests temps, de “Zapatero té la culpa de tot”, però el problema no es va generar en aquesta legislatura ni en l'anterior on el senyor Zapatero ha hagut de bregar literalment amb tots els partits per a mantenir el país a flotació, sobretot amb el PP que, malgrat que es queixa indefinidament, no ha sigut capaç de proposar alternatives eficaces per als treballadors, els aturats, els pensionistes i en definitiva els més febles de la societat perquè no patisquen la crisi d'una manera més cruenta del que ja de per si mateix és.

El senyor Rajoy i els seus col·laboradors solament ens bombardegen amb les seues critiques, les seues males formes (poc ètiques i grolleres) sense en definitiva donar-hi una sola solució. Perquè parlar i desacreditar per als del PP és més fàcil que actuar, tractant que els ciutadans espanyols oblidem tots els acusats, imputats i en el tall de la sospita que hi ha en les seues files entre moltes altres coses per aqueix famós “Boom” immobiliari que és ara la major xacra dels espanyols i que sense ells no estaríem ara en aquesta gran crisi.

És evident que en les pròximes eleccions els espanyols votaran d'acord amb les seues diferents ideologies, però no es deixen manipular amb paraules boniques i efusives que amaguen la veritat. Encara podem, els espanyols, caure més en aquest abisme si no triem bé.

Rocío Matamoros Valdés

La Generalitat de Camps no té ni per a pagar segells


El greu endeutament i la gran quantitat d'interessos que la Generalitat de Francisco Camps ha de pagar fa que despeses corrents tant habituals i necessàries com la llum o els enviaments postals estiguen en perill.
Així, Correus ha posat en la seua llista de morosos diverses conselleries, entre elles la de Presidència i les Conselleries d'Economia i Benestar Social, i departaments de gran importància no poden enviar notificacions als seus usuaris perquè no tenen diners ni per a pagar els segells. Entre ells trobem els dependents, 30.000 dels quals encara no han sigut avaluats per la Generalitat per a cobrar les ajudes del Govern central.
Tot això ho va donar a conéixer el portaveu de Compromís, Enric Morera, quan informava que ahir "es va fer efectiva una ordre de Correus que afecta una sèrie de conselleries i a altres departaments del Govern valencià per la qual no poden fer cap enviament postal si no paguen al comptat", ja que es troben en la "llista de morosos" de la societat estatal.
Des de la Generalitat van admetre estar en la llista de morosos de Correus però van assegurar que el problema estava solucionat. No van donar cap explicació més ni fins a quan de temps estaran sense fer notificacions oficial.
Morera va assenyalar que mentre el Consell "es gasta els diners a fer la 'Festa del Bou' o competicions de cavalls per a les filles dels multimilionaris, Presidència, Benestar Social o la Direcció General de Persones amb Discapacitat no poden enviar notificacions per correu".
El síndic de Compromís va destacar que "ens trobem davant d'una situació molt greu i preocupant", ja que el mateix president de la Generalitat no té diners per a pagar els segells, una cosa que és "fruit de la seua manera d'entendre la política, que no és una altra que estar d'esquena a la ciutadania, organitzar festes per a la 'beautiful people' d'ací i de fora i malgastar els diners públics en coses que no són importants ni aporten cap benefici a la societat valenciana".
El parlamentari va assegurar que la situació econòmica del Consell està en un "coma profund irreversible, provocat per uns polítics que s'han especialitzat a fer festes per als 'pijos' de dretes i no a solucionar els greus problemes que té la societat valenciana, que veu amb preocupació que la Generalitat està totalment paralitzada".
En la "llista de morosos" elaborada per Correus es troba Presidència de la Generalitat i les Conselleries d'Economia i Benestar Social, "cosa que implica que molts departaments de gran importància no poden enviar notificacions als seus usuaris perquè no tenen diners ni per a pagar els segells". Entre ells es poden trobar els dependents, 30.000 dels quals encara no han sigut avaluats per la Generalitat per a cobrar les ajudes del Govern central.
Sobre esta qüestió, va assenyalar que des de Compromís, "ja no com a grup parlamentari, sinó com a ciutadans, ens preguntem com la resta de la societat valenciana, on estan estos diners?", però "sembla que no ho sabrem perquè el PP ha fet de l'opacitat i de la desinformació les seues principals eines per a continuar manipulant des del poder", va lamentar.

- Fotografia: Detall del llistat de Correus
-

El jornal dels collidors no és el de la senyora Cospedal, del PP


Una gran preocupació afecta tots els collidors de Tavernes; els preus que els paguen per un jornal de tot el dia.
Recordem que farà uns deu anys els preus en el camp que cobren els productors - els que venen les taronges- començaren la seua devallada. Mentre, els collidors cobraven un sou prou digne per a anar a collir i més encara si ho feien a destall. També hem de dir que en aquests momets les dones dels magatzems arribaven a cobrar un sou digne, això sí, a base de fer moltes hores i un horari en certa forma inhumà, més encara si entenem com a humà la tasca d’ama de casa.
L'aparició de les empreses temporals ha fet que els preus caiguen a situacions insospitades fa una dècada.
Prenen nota: Un collidor de Tavernes, avui dia vint-i-sis d'octubre del dos mil deu, anant lluny, a més de cinquanta kilòmetres a collir, li paguen a trenta euros la jornada. Cinc és per la gasolina que els porta a treballar. El port és al seu càrrec.
Total: ha de viure amb vint-i-cinc euros dia. Però, i això encara és pitjor, els treballadors subsaharians van a collir per quinze euros dia. Estem arribant a situacions d'autèntica explotació dels nostres conveïns.
La crisi l'aprofiten els esclavistes. Ja deien els nostres pares que el pitjor que hi havia a Tavernes per aquells que no dispossaven de feina amb continuitat era anar tots els dies a la plaça a llogar-se.
Ara podem dir que el pitjor que veiem és el cas dels collidors, personal a precari i mal pagat, que és el que les empreses temporals de treball estan deixant a la nostra societat.
I preparem-nos davant el que anem a escoltar en temes d'ocupació per part de la gent que ha estat vivint molt bé en aquestos darrers anys, els pares naturals de la crisi i que pensen que la solució democràtica, perquè tots la votarem, és tornar a esclavitzar al treballador amb un jornal mínim que no li permeta més que tornar a l'endemà a treballar i havent menjat.
¿O és que això no és pagar a vint-i-cinc euros el dia a un collidor de Tavernes ? ¿Com ha de comprar colonia, eixir al bar a sopar, o consumir més si li llevem eixes possibilitats en no pagar-li el preu just ? ¿On volem portar la societat on vivim?
I damunt estem al País Valencià amb un deute superior a Grècia, i a la mitjana espanyola. En fí, a altres els paguen a quinze euros, però no conten amb ells perquè consumesquen. Els consideren com a de segon flor de la qual ens hem d'aprofitar i punt. Si parlen els tirem.
Com diu la nostra Cotorra: “ Bons temps per a la lírica”. Sí, senyora Cotorra, i damunt amb l’ERE de Tavervall.
I mentre a nivell estatal ens assabentem que la senyora Dolores de Cospedal, del PP, va tindre l’any passat uns ingressos de 241.836 euros. A mode comparació, eixes xifren venen a dir que ella en un dia guanya, més o menys, el mateix que un treballador amb salari bàsic durant un mes.
Potser seria convenient que alguns intentaren passar un parell de mesos amb només eixe salari mínim a vore si s'assabentaven de "lo que vale un peine". Segur que després no escoltaríem les declaracions que escoltem en els mitjans de comunicació sobre els sous i més treball.

-

INFORME: Estrangers davant les pròximes eleccions

Des de l'aprovació del Reglament de la llei Orgànica de l'11 de gener del 2000, sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya, la seua lliure circulació i la seua integració social, s'estableix que tots els estrangers als quals s'haja expedit un visat o una autorització per a romandre a Espanya per un període superior a sis mesos tenen el dret i l'obligació d'obtenir la targeta d'identitat d'estranger, que hauran de sol·licitar personalment en el termini d'un mes des de la seua entrada a Espanya. A més, els estrangers tenen dret a residir i a la seua lliure circulació en territori espanyol per un període superior a tres mesos, i al seu torn estan obligats a sol•licitar la seua inscripció en el Registre Central d'Estrangers.
Els estrangers residents a Espanya gaudiran de sufragi actiu (dret al vot) en les eleccions municipals sempre que, amb els seus respectius països existisquen tractats pels quals els espanyols amb residència en aquests països tinguen també el dret al vot.
Els estrangers que vulguen inscriure's al Cens Electoral per a exercir el dret al vot hauran de complir els següents requisits:
-Que existisca tractat amb el seu país d'origen (tots els països de la Unió Europea, Colòmbia, Xile, Equador, Paraguai, Perú, Noruega i Nova Zelanda).
-Ser major de divuit anys.
-Estar inscrit en el padró municipal d'habitants.
-Estar en possessió de l'autorització de residència a Espanya.
-Haver residit legalment a Espanya el temps exigit en l'acord corresponent (generalment cinc anys).
Els Ajuntaments hauran de donar publicitat suficient, i amb la deguda antelació, de la possibilitat i presentació de les sol•licituds.
Tots els ciutadans de la Unió Europea residents a Espanya poden manifestar la seua voluntat de votar a Espanya en les eleccions municipals en els ajuntaments corresponents a la seua residència.
Tots els estrangers que consideren que compleixen els requisits podran presentar les seues sol·licituds en els impresos que a aquest efecte han de proporcionar-los els ajuntaments del municipi de residència.
El termini de presentació és des de l'1 de desembre del 2010 al 15 de gener del 2011.
En qualsevol cas els estrangers que ho desitgen poden donar-se de baixa en el cens electoral quan ho consideren oportú.
Tots els estrangers amb dret a Espanya al vot, ho faran en les ELECCIONS MUNICIPALS, mentre que en les autonòmiques SOLAMENT poden votar els ciutadans espanyols.
QUINS ESTRANGERS PODEN VOTAR?
-Tots els ciutadans de la Unió Europea (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia i Noruega).
-Dels països fora de la Unió Europea han signat conveni per a poder votar: Colòmbia, Xile, Equador, Paraguai, Perú i Nova Zelanda.
Actualment a Tavernes els ciutadans amb dret al vot són un miler de persones aproximadament. No obstant això és solament el 10% d'aquests ciutadans els que s'animen a votar. No obstant això, els ciutadans estrangers tant com els ciutadans espanyols han de tenir clar que en les eleccions municipals triem els nostres governants més pròxims, els que ens proporcionaran o no una forma de vida digna amb tot el que açò comporta, per la qual cosa és molt important que tots els residents amb dret a vot en el municipi exercisquen aquest dret.

-

dilluns, 25 d’octubre de 2010

El Molí del Pla, com diguem dels moribunds, "se'n va a la carrera".


Ahir ho publicava el diari Levante-EMV: La degradació i total ruïna del “Molí del Pla” es fa cada dia que passa més evident i a això contribueixen les pluges i la mala climatologia.
Aquesta tardor la precipitacions no han estat espectaculars (per ara) però les que vam tindre el 9 d’octubre han estat suficients per a fer caure un gran tram del ràfec del sostre del molí. (Vore les fotografies. Només es lleven un mes d'una a l'altra).
I mentre això passa, i perdem una part del nostre patrimoni històric i cultural, se segueixen sense complir les promeses i les manifestacions del govern municipal del PP de Tavernes: escometre la compra i la immediata execució d’un projecte de consolidació i millora dins del “Pla Confiança” del president Camps. Però ningú sap res quan portem quasi dos anys des del seu anunci. I del Pla Confiança... cada dia menys confiança, que no estan les finances de la Generalitat per a molt!
El sostre del molí té en la part que mira a l’est grans forats per on es cola l’aigua. Fa uns anys eren inexistents, com eren inexistents només fa un any els forats que ja comencen a engrandir-se en la part oest.
El “Moli del Pla” és una construcció que es calcula del segle XVII però no seria d’estranyar que s’alce sobre una construcció anterior. És juntament amb la Torre de Guaita l’edifici més antic de Tavernes, condició que no li ha servit per a atraure l’atenció dels nostres governants del PP cap a la seua conservació.
En la porta tapiada de l’entrada, mans anònimes han pintat una frase que resumeix la seua situació: “Molí del segle XVII. Ruïna municipal”. ¿Fins quan?
-

Compromís exigeix límits a l'activitat creditícia per evitar "abusos" bancaris

La coalició reclama que els particulars insolvents que siguen deutors "de bona fe", de la mateixa manera que ho fan les empreses, "puguin liquidar els seus deutes i començar de zero".

El portaveu de Compromís, Enric Morera, ha registrat a les Corts una proposició no de llei per introduir "límits i regles clares" a l'activitat creditícia per "evitar abusos per part de les entitats financeres i el sobreendeutament familiar"
Segons publica el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes (BOCV), consultat per Europa Press, la coalició Compromís exigeix també en el text que els particulars insolvents que siguen deutors "de bona fe", de la mateixa manera que ho fan les empreses, "puguen liquidar els seus deutes i començar de zero ".
Per això, Morera reclama fer extensiva la dació de l'habitatge habitual en pagament del deute hipotecari, és a dir, "amb l'entrega de l'habitatge, la persona pot saldar el deute amb l'entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni familiar; amb el lliurament de les claus queda resolta el deute ".
En la seua opinió, "no és just" que la persona insolvent per causes sobrevingudes es veja "abocada a l'exclusió social i financera, quan, d'altra banda, el banc ja es queda amb el seu habitatge habitual".
D'aquesta manera, Morera demana incorporar a les administracions autonòmiques i locals la implementació de fórmules mitjançant les quals aquestes administracions tinguen "dret de tempteig i retracte" en les subhastes d'habitatges executades per poder paralitzar el desnonament.
Així mateix, reclama que l'administració tinga prioritat en l'adquisició d'aquells habitatges desnonats per crear un parc de VPO en una zona concreta i problemàtica d'un determinat municipi o per oferir-los en lloguer als antics propietaris en condicions assumibles per aquests.
-

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Es dona a coníexer el primer LIP DUB de la política valenciana fet pel Bloc Jove

El BLOC JOVE ja ha penjat en la xarxa el lip dub que va gravar al passat mes de setembre a Bocairent, dins de la celebració de la Trobada Nacionalista de Tardor que organitzaren les joventuts valencianistes i que va comptar amb la participació de tres diputats de Compromís: Enric Morera, Mireia Mollà i Josep Maria Pañella, i en representació d’Els Verds-Esquerra Ecologista del PV també ix en el vídeo Lluís Falcó, un dels líders d’eixa formació en les comarques del sud. D’esta manera els joves del BLOC comencen la seua particular pre campanya de suport a la Coalició Compromís per a mostrar la cara més fresca, ambable i divertida de la política valenciana.

Enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=-n5Y5gXNQPI&feature=player_embedded

El lip dub ha estat gravat a l’aire lliure, a pocs metres de zones afectades pels incendis de la Vall d’Albaida del passat mes de setembre i on els parlamentaris de Compromís i els components del BLOC JOVE plantaren unes carrasques per a simbolitzar el suport i l’arrelament del moviment valencianista progressista amb la terra. De fet, la TNT del BLOC JOVE tenia per lema “Rebrotem” i el vídeo musical que han penjat en la xarxa és un d’eixos rebrots que els distingeix de la resta de partits polítics del País Valencià.

Festeres, dimonis, dolçainers, futbolistes, llauradors i disfresses divertides i alegres van eixint en el vídeo amb la música de “Sóc Mediterrani”, un tema de Seguridad Social interpretat per la banda valenciana i per Miquel Gil i que conclou amb l’aparició dels tres diputats de Compromís.
El portaveu de Compromís i secretari general del BLOC, Enric Morera, ha assegurat que el lip dub del BLOC JOVE, “és una clara manifestació que existeix altra manera d’entendre la vida, amb més il·lusió, d’una forma més alegre i més freca. També existeix eixa manera de fer política i els representants d’eixe estil que torna a il·lusionar som nosaltres, front a la grisor i els escàndols de corrupció d’altres”.

Nota remesa pel Bloc Jove de la Valldigna
-

divendres, 22 d’octubre de 2010

El GMVALLDIGNA tindrà un àrbitre de curses de muntanya a nivell nacional


El membre del GMValldigna, Paco Sales, serà el nou àrbitre de corregudes per per muntanya de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada. Els nous titulats àrbitres hauran de realitzar una prova tutelada, dins del Campionat Nacional amb la fi de finalitzar la seua formació.
El GMValldigna assoleix així estar ben representat i situat dins del territori nacional en esta nova disciplina esportiva que són les corregudes per la muntanya. L'entitat de la Valldigna també té un corredor da l’equip Mancomunitat de la Valldigna que ha guanyat recentment el Campionat d'Espanya de Cursa Vertical en la categoria de veterans: el simater Olegario Alairo.
El president del GMValldigna, Juan Vte. Vercher Gadea, ha manifestat que l’entitat està assolint excel·lents resultats dins de la nova disciplina esportiva i que un dels objectius és representar i promocionar la nostra comarca per tot el territori nacional.

- Segons la nota remesa pel GMValldigna. Fotografia: Paco Sales

L'equip de la Cotorra dóna l'enhorabona a Paco Sales, una persona que es desviu i s'ha desviscut sempre per tot allò que signifique donar a conéixer la Valldigna, el seu entorn natural i, com no, la defensa del seu paisatge i les muntanyes.

-

El president de la "Dipu", Alfonso Rus, dóna com a "morts" a molts ajuntaments

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, manifestava ahir que "el Ayuntamiento que esté endeudado al 80 ó 90 por ciento de su presupuesto está muerto por falta de liquidez".
Com sap tot el món, l'any 2011 i per llei els ajuntaments que no estiguen sanejats no podran demanar prèstecs. Només aquells que tinguen un endeutament inferior al 80% o els que hagen reduït recentment l'endeutament ho podran fer.
Rus al final de les seues declaracions concloïa en la necessitat de que "cada palo aguante su vela", una frase que nosaltres interpretem nosaltres que ve a dir, ni més ni menys, que aquell que ha gestionat malament els diners i està endeutat que es cerque les solucions per eixir del forat.
Ací a Tavernes el forat fa anys que va començar però malgrat la constant pujada d'impostos no es veu la llum i, a més, recordem que cap dels plans de sanejament que van passar pel plenari s'ha complit. A hores d'ara la gent de La Cotorra desconeix les xifres que baralla el nostre ajuntament.
Només cal recordar que les obres fetes els darrers anys han estat possibles gràcies al Plan Zapatero perquè no hi ha gran capacitat d'inversió pel deute.

En aquest enllaç d'El País podeu llegir el context en què Rus va fer les declaracions:
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Rus/da/muertos/Ayuntamientos/Valencia/elpepuespval/20101021elpval_6/Tes
-

LA MIRADA DE LA COTORRA


Realment no sabem el que ha passat. Ja fa alguns mesos que la vorera està oberta, tal com veieu a les fotografies, els cables estan sense connectar al transformador d'Iberdrola i el forat obert a la vorera es converteix cada dia més en un femer. A més d'impedir el pas de vianants i deixar-ho tot un "nyac" si plou.
Això, i també el fet que alguns xiquets agafen les tanques, les giren i, com si fora una escala d'obrer, les aprofiten per pujar i jugar dalt del transformador.
La historia? A principi d'estiu varen començar unes obres, s'obriren rases enmig del carrer i voreres, s'instal·lava cablejat... tot pressumptament per facilitar un millor servei elèctric a algunes finques de la zona Vergeret.
Eixa part d'obra es va acabar en unes setmanes. L'"enganxe" al transformador ja porta mesos pendent.
¿Què ha passat? Nosaltres no ho sabem. Si algú ens ho aclareix...

-

dijous, 21 d’octubre de 2010

Dissabte 23 podem conéixer un poc millor els monuments de la Valldigna


Dissabte 23 d’octubre – Excursió a les arcades del Cirer

Les arcades del Cirer són les restes d’un antic aqüeducte del segle XVIII que portava l’aigua des de la Font del Cirer fins el monestir de Santa Maria de Valldigna.
Recentment s’ha restaurat una de les arcades i per celebrar-ho s’ha organitzat una ruta per visitar-la amb la col·laboració de l’arquitecte, Salvador Vila.
L’eixida será a les 10 del matí des de l’Oficina de Turisme de Simat
Es recomana portar esmorzar, aigua i calcer còmode.
MÉS INFORMACIÓ A L’OFICINA DE TURISME DE SIMAT TELÈFON 96 281 09 20

- Nota remesa per l'alcaldia de l'ajuntament de Simat
-

Llarga i tensa sessió de Corts on una vegada més el president Camps s'ha negat a contestar les preguntes de Compromís


Les Corts Valencianes han tingut una llarga i tensa sessió. El president Camps s'ha negat a contestar les preguntes formulades pel grup parlamentari Compromís, cosa habitual - i el PP s'ha negat a aprovar una proposició no de llei per a reconéixer l'obra i la figura de Francesc Bosch i Morata, un valencianista model que va ser el primer conseller de cultura del País Valencià en els temps de la Segona República.

El portaveu de Compromís i secretari del BLOC, Enric Morera, considera que la contestació del president de la Generalitat, Francisco Camps, als pagaments realitzats per RTVV amb motiu de la visita del Papa a València "és una resposta que evidencia la situació de fallida tècnica en què es troba Canal 9-RTVV. Camps ha dit que no li preocupa la contractació de RTVV i és evident que no, perquè la visita del Papa li costarà a la televisió de Galicia 1,5 milions d'euros,a la de Catalunya 1 milió i el govern de Camps va pagar 14 milions a una trama de corruptes i saquejadors de les arques públiques".

Morera ha denunciat que Camps va estar més pendent a organitzar un gran acte electoral, que va aprofitar l'arquebisbe de València per guanyar-se el títol de cardenal. A més, el líder valencianista ha denunciat que Camps ha malbaratat els fons públics per contentar a certs grups reaccionaris de l'església catòlica.

Morera ha dit des de la tribuna de les Corts Valencianes que els 4 milions que va costar a RTVV la visita del Papa en l'any 2006 "la justícia ja ha descobert que 3 milions foren repartits en comissions per a Correa, per al Bigotes i altre milió s'ha perdut i no se sap on ha anat a parar. Les investigacions semblen que van per bon camí i finalment es descobrirà on estan o per a què s'han gastat eixos diners que ens han furtat a les valencianes i els valencians".

FRANCESC BOSCH I MORATA
La sessió de les Corts Valencianes ha estat molt trista per la negativa del PP d'aprovar un reconeixement públic a Francesc Bosch i Morata, un valencià de Xàtiva exemplar que va ser el primer conseller de cultura del País Valencià en els temps de la Segona República.
Al debat estaven convidats alguns familiars del desaparegut prohom del valencianisme polític progressista, els quals foren rebuts pels diputats del BLOC Josep Maria Pañella i Enric Morera a les portes de les Corts.
El debat que han seguit des de la llotja de convidats ha servit per comprovar la manera d'actuar del PP que s'ha negat a aprovar una iniciativa de desgreuge amb un personatge de gran importància per a la història valenciana.

- Nota remesa per Bloc-Compromís. Fotografia: els diputats amb els familiars de Bosch i Morata.

La notícia en Europa Press
http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-camps-dice-contratos-rtvv-visita-papa-son-correctos-no-le-preocupan-asuntos-20101021164901.html

En El Mundo
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/21/valencia/1287661228.html

En El País
http://www.elpais.com/articulo/espana/Camps/adelanta/elecciones/responsabilidad/elpepuespval/20101021elpepunac_3/Tes
-

L'equip d'entrenadors del bàsquet va dimitir en bloc el passat dilluns

Un lector ens ha enviat aquest comentari per a la seua publicació:

"El dilluns 18 d'Octubre de 2010, l’equip de entrenadors del Club Bàsquet Tavernes ha dimitit en bloc per les desavenències que es produïen amb el president. Els entrenadors han decidit deixar d'exercir la seua tasca en considerar que no disposaven de la tranquil·litat que els cal per a efectuar el seu treball de manera correcta i eficaç.

La decissió ha sigut molt dificil de pendre, però segons han comentat els entrenadors, “un treball fet amb les mans nugades i sota una estricta vigilància no pot ser un bon treball."

Trobe que és una notícia interessant perquè per culpa de coses com aquestes fa temps que no en vull saber res del MEU club. Dic MEU perquè vaig ser jugador fins que vaig haver de marxar fora a treballar, però cada cop que tornava a casa (pasqua, estiu i nadal) m'agradava passar per la meua altra casa (pavelló) i participar d'un o dos entrenaments.

Així fins que un dia, sembla ser que el president va decidir que si no pagàvem no sé quina quota havíem de marxar. Fins i tot no em van deixar acabar un entrenament.

D'aquesta manera ens pagàven els viatges de dues hores o més amb els nostres cotxes, els dos partits una mateixa vesprada o fins i tot jugar en un mateix cap de setmana amb tres equips diferents. Coses que féiem a gust, però que sembla que ara no ens ho valoren.

En fi, m'alegre pel bé del club que algú haja alçat la veu i que comence a veure que les coses sempre no són com ell les veu.".


La noticia ja la va publicar el diari LEVANTE-EMV on s'indicava que l'anterior president, Carles Pellicer, anava a mediar en el conflicte i que les aigües tornaren al seu llit.
Reconeixem que no és un tema bonic i més quan afecta a un col·lectiu. Però pensem que de vegades, i en aquest cas pel bé del club i del bàsquet, s'ha d'obrir un debat on isquen les millors solucions. Desitgem que així siga i esperem que obrir-lo ací, a La Cotorra, servesca per escoltar totes les versions i els punts de vista educadament. I tot amb un objectiu: un debat profitós, on isquen solucions i millores definitives que enfortisquen el club.
No anem a ser portaveus de queixes, rancuniés o desqualificacions cap a cap persona. Esperem que com a esportistes els comentaris siguen assenyats. Gràcies a tots.
-

POLÈMICA: Bol·lards, guals, voreres i aparcament.


Els veïns del carrer Sant Agustí, precisament en el tram més estret (vore la fotografía), estan dividits en dos bàndols.
Per un costat, hi ha els que s’oposen a la mesura d’instal·lar bol·lards per evitar els aparcaments al carrer. Aquests veïns han iniciat una recollida de signatures per demanar a l’ajuntament que els lleve els bol·lards, i que els deixe aparcar com sempre s’ha fet al carrer.
Per un altre costat estan els veïns que paguen el seu gual i que l’ajuntament no ha posat cap bol·lard davant de la portalada de sa casa perquè puguen entrar i eixir el vehicle. Aquests veïns també van a iniciar una arreplegada de firmes per demanar a l’ajuntament que ho deixe com està .
Hi ha un tercer grup, els vianants, que volen tindre les voreres lliures i diàfanes per poder caminar d’un lloc a un altre.
La cosa no sabem com quedara. Recordem que la mesura s’ha fet per facilitar el pas dels vianants en la zona centre del poble. També cal recordar que abans, quan no hi havia bol·lards, molts cotxes aparcaven fins i tot al dos costats i damunt de les voreres, ja prou estretes, i encara que deixaven lliure els guals, tapaven la porta i impedien el pas del propietaris a les seues vivendes.
Ara es dona també el cas que, com no poden aparcar, hi ha veïns que han d’anar a rodar pels carrers del voltant a la recerca d’un lloc on deixar el cotxe. Són aquells veïns que no poden pagar un gual perquè en sa casa no tenen habilitat el baix per aparcar.
Vorem al final com queda la cosa i quina decisió pren el nostre govern municipal perquè, contentar-los a tots sembla cosa imposible.

-

INFORME: Segons l'Agència Fitch anem cap a la ruina .La privatizació de serveis per part del PP és una "rèmora" per a l’economia valenciana.


No són els informes del Govern central, ni d’universitats sospitoses d’anar contra el interessos valencians ni del PP. Són les conclusions de l’agència internacional Fitch de qualificació de deute: auguren un futur negre a l’economia valenciana per culpa de l’elevat endeutament de la Generalitat i, sobretot, de les seues empreses públiques.
Veieu l'enllaç:

http://www.valenciaplaza.com/bd/archivos/archivo449.pdf

L’agencia internacional Fitch li desmunta al PP el mite que la gestió privada és millor per a l’economia. I el colp contra la consideració del deute la Generalitat ha sigut de dimensions estratosfèriques. Si a primers de mes l’agència Fitch va rebaixar la qualificació de deute valencià, amb la qual cosa és més car captar diners a l’exterior, ara assegura que este endeutament farà que la recuperació siga “molt poc probable”. A més, trenca el mite de la sanitat privada i afirma que este model de gestió és una “rèmora” per a l’eixida de la crisi.

En unes conclusions demolidores, l’agència de qualificació de deute alerta d’una “molt poc probable” recuperació de l’economia valenciana a causa de l’elevat deute d’empreses públiques com RTVV, amb més de 1.100 milions d’euros en obligacions, o Ciegsa, que supera els 1.400. Açò provoca que el futur dels comptes estiguen hipotecats pels alts interessos que s’han de pagar,cosa que cal afegir a la reducció d’ingressos per culpa de la crisi.

A més, recomana que abans que s’acabe l’any, la Generalitat capte uns 6.000 milions d’euros en els mercats exteriors per a refinançar els seus deutes a curt i llarg termini, si no vol caure en una desfeta econòmica.

El punt més fort de l’informe de Fitch ha estat la valoració que fa de les polítiques de privatització de la Sanitat que ha portat a terme el govern del PP de Francisco Camps. L’agència de qualificació de deute recorda a Camps que va prometre entre 2005 i 2008 la construcció de 14 nous hospitals i 65 centres d’especialitats i recorda que la realitat és que només s’han finalitzat a dia de hui quatre hospitals i altres tants centres d’especialitzats, tots de gestió privada.

I amb açò li envia un missatge a Francisco Camps. L’agència qualifica la privatització de la Sanitat és una “rèmora” per al futur de l’economia valenciana perquè allibera dels deutes a curt termini, però hipoteca el futur amb més obligacions que evitaran que l’economia valenciana isca abans de la crisi.

Fitch calcula que entre els vuit centres de gestió privada i l’autovia CV-35, de peatge en l’ombra, el deute acumulat ascendix ja a 495 milions d’euros. Unes noves obligacions que evidencien un futur molt negre si s’afegix als 17.000 milions d’euros als quals s’ha de fer front, amb els interessos corresponents.

La perspectiva econòmica que pinta l'agència de qualificació no és positiva. Sosté que les forces productives valencianes han demostrat ser més febles que les del conjunt d'Espanya en esclatar la crisi econòmica, bàsicament per la dependència de la construcció, cosa que ha disparat la desocupació en superar el 24% de la població activa, quatre punts més que la mitjana espanyola.

A més, confirma que el PIB per càpita està un 11,5% per davall d'Espanya quan era el 3,5% de l'any 2000. La Cotorra us en va fer un informe detallat:

http://lacotorradelavall.blogspot.com/2010/10/informe-amb-camps-i-el-pp-cada-any-mes.html

Els valencians i valencianes som més pobres amb els governs del PP.
-

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Les Corts Valencianes, amb el vot en contra del PSOE, aproven demanar al Govern Zapatero que no congele les pensions.

El ple de les Corts Valencianes ha aprovat aquest dimecres, amb els únics vots en contra del PSOE, una proposició no de llei en què es demana al Govern central que no congele les pensions i adopte les mesures oportunes perquè els pensionistes recuperen el poder adquisitiu.

Compromís i Esquerra Unida (EU) han donat suport a aquesta proposta tot i que han posat de manifest que són moltes les qüestions que els separen del PP en matèria de pensions i han apuntat també que l'interès dels PP amb aquesta qüestió és utilitzar-la com a forma d'atacar al Govern central.

El portaveu d'Economia del PP, José Marí, ha acusat el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, de prendre aquesta mesura, amb "la complicitat" de tots els diputats socialistes, amb l'únic objectiu de "salvar una legislatura que estava esgotada des que va començar ". El diputat Marí ha defensat que el que compta és que el PP mai va baixar les pensions i el PSOE sí que ho ha fet.

El diputat del PSOE, Vicent Sarrià, ha manifestat que resulta "evident" la insistència del PP per convertir el parlament valencià "en una tribuna més d'oposició" al Govern d'Espanya.

La portaveu adjunta de Compromís Mónica Oltra ha admès que resulta "sarcàstic" que siga el PP qui recrimine al Govern central que estiga fent pagar la crisi als més debils, quan a la Comunitat Valenciana és aquest col.lectiu format per aturats o dependents el que més l'està patint.

Monica Oltra ha assegurat que el PP ha trobat en el tema de les pensions "una mina per arriar a Zapatero", i ha explicat que el seu grup vota a favor d'aquesta proposta perquè està en contra de la congelació, però ha advertit al PP de que en aquesta matèria ells no estan en disposició de donar lliçons "ni econòmiques ni morals".

La diputada d'EU Marga Sanz ha incidit també en les diferències que existeixen amb el PP en aquesta matèria, però ha puntualitzat que també estan a favor de defensar el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, ja que el contrari suposa retre "homenatge" al sistema de mercat.
-

ARTICLE D'OPINIO: La crisi de Zapatero

L'altre dia, una certa persona ben pròxima a mi per raons d'allò que anomenen llaços de sang, va començar a parlar malament –i ben malament– del president Zapatero i el seu Govern. Era el típic discurs de sempre farcit de tòpics i mitges veritats. Que si la crisi és tota culpa d'ell, que si és un inútil, i un babau, i una mala persona, etc.
Com que el discurs d'aquest familiar continuava, aclaparador, en la mateixa direcció, finalment, em vaig creure en l'obligació d'intervenir; més que res, perquè tenia una mica de pressa i volia finalitzar la vehement diatriba (zapatèrica, anava a escriure) d'aquesta persona.
"Mira", jo que li dic, "no vull ser jo qui defense Zapatero i els socialistes. Ni els vote ni pense votar-los mai. Malgrat que aquestes coses no les pots assegurar mai del tot. No sabràs mai per quins viaranys et portarà la vida o la política, i coses més rares s'han vist en aquest món. Però deixa que et diga que, primer que res i com tots sabem massa bé, aquesta crisi es va iniciar a Estats Units abans d'arribar i estendre's per tot Europa i la resta del món, i que si s'acarnissat particularment a Espanya i alguns altres països del nostre entorn, això és degut sens dubte a què teníem una economia aparentment dinàmica i molt vigorosa, però que descansava tota la seua estructura en uns fonaments de palla i fang, per dir-ho d'alguna manera".
"Culpar d'això només als socialistes em sembla fals i fins i tot injust. Jo, personalment, culpabilitzaria en general a tota la classe política amb poder i també, és clar, a la classe empresarial, sense oblidar-nos-en, però, de la banca".
"I de fet, pense, que com ara, el Partit Popular té tanta culpa o fins i tot més encara que els seus rivals lleugerament –molt lleugerament– a l'esquerra. No hem d'oblidar que qui ens ha governat en molts territoris han estats ells, els populars. Al País Valencià, per exemple, els tenim ací des de fa més de 10 anys i amb la seua política suïcida de basar tota l'economia de la nostra societat en la construcció i els negocis fàcils i ràpids l'únic que han aconseguit –a part d'enriquir-se, ells i els seus amiguets– és crear una infraestructura econòmica brillant en aparença i feble en la seua base que s'ha ensorrat al primer bufit que ens ha vingut de fora".
“Per tant, repetisc, em sembla injust culpar només els socialistes de tot açò que dic, tan injust com fer pagar ara a la classe treballadora el que van provocar o facilitar ells. Per què hem d'escurar els plats sempre els mateixos? ¿Que no ens deuen voler fer creure que ara tenim la culpa nosaltres? Ara, i com de costum, aquesta crisi s'ha convertit en la gran excusa per a propiciar una reforma laboral que pretén essencialment el mateix de sempre: retallar els drets del proletariat. Mireu que poc han protestat i que contents s'han quedat els empresaris amb aquesta reforma".
"No m'agraden els socialistes, ja t'ho dic, però és que els altres encara són pitjors. Però que molt més pitjors, eh! I no em digues que no els coneixes perquè l'únic que has de fer per això és pegar una miradeta per la Generalitat valenciana. Però amaga't la cartera per si de cas! Que massa bé que els coneixem”.
"És per això que crec", vaig continuar, "que si s'ha de votar – perquè ben lícit és, per cert, no fer-ho–, les persones amb certes inquietuds socials i culturals deuríem decantar-nos pel vot més d'esquerres, i en el cas dels valencians, també més nacionalistes. Crec que ja ens han demostrat abastament de què són capaços i incapaços de fer els dos partits majoritaris de sempre".
Bo, tot açò és, bàsicament, el que li vaig amollar a aquest familiar sobre el tema; i sabeu, finalment, què em va respondre? Que el que li importava realment era que li havien rebaixat el sou de la pensió que cobra i això no ho perdonaria mai a Zapatero i els seus socialistes. Fantàstic, vaig pensar jo, amb arguments com eixe què hi pots replicar? Haver començat dient això! Cadascú que vote a qui vulga i per les raons que li done la gana, però pense que quan inicies una argumentació política, has d'avisar si ho fas des d'un tema tan personal com és la pensió pròpia, i així el teu interlocutor ja sabrà a què atenir-se i ens estalviarem moltes paraules innecessàries. Dic jo!
Aquest familiar, per cert, va acabar reconeixent, que de moment ja no pensa perdre el temps votant més a ningú. Ben fet! Jo que vaig pensar. No votar em sembla una opció tan vàlida com qualsevol altra. Au!

Sico Fons
-

Sobre l'Estatut


El nostre Estatut a l’article 6é (entre altres consideracions) diu:
- La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià
- S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.

Però aquesta qüestió tan simple… ¡què s’oblide!. I que això siga en un poble com Tavernes, majorment valencianoparlant . I damunt, si l’oblit prové d’una institució pública… ¿què voleu que us diguem?
Estem cansats d’escoltar frases dels dirigents del PP on s’autoqualifiquen com a únics defensors de les essències valencianes, de la nostra personalitat, de la nostra llengua, etc. etc.
I com exemple, s’està enviant als veïns la circular que podeu vore en la fotografía. Només en un perfecte i correctíssim…. castellà!! (clic damunt per fer-la gran)
No, si al final haurem de fer una suscripció pública i regalar algún que altre Estatut!!!
-

El mar fa desaparéixer la platja de La Goleta. El passat temporal s’empassa els 25 milions destinats enguany a regenerar les costes valencianes.


El temporal de llevant que va afectar la nostra costa el pont del 9 d’Octubre-Dia del Pilar ha fet desaparéixer totes les obres de regeneració dutes a cap en el litoral valencià. La platja de la Goleta de Tavernes ha estat una de les afectades i en pocs dies els veïns han vist desaparéixer la regeneració duta a cap fa poc de temps (Fotografia 2). I és un fet que com tots sabem ve passat any rere any.
I fins i tot es produeixen moments complicats, com quan el mar bota el cordó dunar i s’endinsa dins de la urbanització. I cal usar maquinaria per refer les dunes (Fotografies 1 i 3)
Però no solament passa a Tavernes. De nord a sud del litoral desenes i desenes de platges. A la nostra comarca La Goleta, Daimús, Piles…
I tots els anys com a únic remei, aportar sorra a les platges que desapareixen. 25 milions diuen que ha costat enguany les regeneracions de les platges valencianes. Però no s’estudien solucions definitives que, segons la Universitat Politècnica de València (UPV), passarien per solucions adaptades a cada tram, després d’estudis que han de vore els llits i desembocadura de rius, obres d’abric de les platges, si son platges obertes o platges que es recolzen en ports i molt massificades urbanisticament, si hi ha cordó dunar o construccions al damunt, si la sorra es estable. I és que, com diu la UPV, aportar arena és una mesura però no és l’unica.
I ací cal recordar que fa anys i anys que es parla d’un estudi global elaborat mitjançant un conveni que implicava l’Estat i la nostra Generalitat i que havia de redactar la mateixa UPV.
Anys i anys que es va parlar, però no arriba.
Ara el govern de la nació ha destinat 2 milions d’euros en concepte d’obres d’emergencia per a unes quantes platges, entre elles Tavernes, Piles i Oliva. Tot apunta a que será més menjar perquè amb un pròxim temporal la mar se l’empasse. I si això passa... diners tirats al fem!.

-

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Gràcies al PP i al PSOE ¿ens quedarem els valencians sense TV3? El PSOE de Madrid de nou deixa amb el cul a l’aire als socialistes valencians.

Compromís ha acusat al PSOE de rebutjar el debat per facilitar la llei que permeta les emissions de TV3 en terres valencianes. Els valencianistes afirmen que el govern socialista del Sr. Zapatero s’escuda en qüestions econòmiques per a refusar la ILP que va promoure Acció Cultural i no permet ni tan sols que arribe a ser debatuda al Congrés.

Mentrestant, ací a terres valencianes, el PP continua amb expedients de tancaments de reemissors de TV3 i multes a Acció Cultural per mantindre'ls, mentre Aragó, Balears i Catalunya han firmat convenis de reciprocitat de les emissions de la TV3.

Recordem que Acció Cultural va arreplegar més de 500.000 firmes perquè es tramitara una Iniciativa Legislativa Popular Televisió Sense Fronteres per a garantir les emissions de TV3 a tot el territori valencià. I ja que estem i dit siga de passada, hem de suposar que tots vosaltres lectors i lectores firmareu de forma majoritària com férem la gent de la Cotorra.

Compromís ha dit que “és una excusa molt poc consistent perquè açò no necessita cap inversió desmesurada, és tracta de tindre voluntat política per a garantir les emissions de TV3 al País Valencià, una voluntat, que com s’ha comprovat el govern de Rodríquez Zapatero no té”.

El candidat a la Generalitat i secretari general del BLOC Enric Morera ha afirmat que “es constata, una volta més, que el PSOE i el PP tenen un objectiu comú, que valencians, catalans i balears no compartim un espai comunicatiu”.

Per a Morera queda clar que “Zapatero ha desautoritzat novament als socialistes valencians, que veuen com una postura defensada per ells ací no es tinguda en compte a Madrid. El pes d’Alarte al partit socialista és nul i la falta de respecte de la direcció amb la federació valenciana arriba a tal extrem que ha de fer repensar-se a als socialistes de bona fe si té sentit seguir donant suport a una formació que contravé els seus interessos”.


- Redactat a partir de nota de premsa de Compromís.

-


NOTA D'ACCIO CULTURAL

Acció Cultural ha fet una nota aquesta vesprada on ve a dir:

1. Que l'argumentació econòmica en exclusiva que usa el Govern Zapatero és una acceptació implícita que el projecte de llei està ben fonamentat jurídicament i tècnicament, i que per aquestes bandes no se'l pot atacar
2. L'argumentació econòmica és un nyap, en tant que parla de xifres molt alegrement, sense cap pressupost amb partides ni cap detall
3. Davant eixa inconcreció, la Mesa del Congrés espanyol no ha acceptat la proposta del Ministeri de Presidència i li ha retornat l'informe amb la petició que amplie l'argumentació i explique millor el suposat cost econòmic.

Per tant, de moment la ILP continua el seu tràmit. I ara Accio Cultural espera el text de la resolució de la Mesa abans de fer cap pronunciament.
-

Esquerra Republicana ens ha enviat la nota següent:

El President d'Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà, ha declarat aquest matí, en referència al criteri del Govern espanyol pel qual es denega la tramitació de la Proposició de Llei d'Iniciativa Legislativa Popular sobre la Televisió Sense Fronteres que "des de Madrid s'ha utilitzat una excusa tècnica per eludir un problema polític". El ministeri de Presidència ha alegat per escrit, per justificar la seua negativa, que l'aplicació de la ILP "provocaria perjudicis econòmics derivats de la impossibilitat d'utilitzar el dividendo digital per prestar serveis a les comunicacions electròniques, que s'estimen entre 12.000 i 15.000 milions d'euros" a més de suposar per a l'Estat "un cost recurrent anual entorn als 15 milions d'euros". Per a Cerdà, aquestes són "excuses amb les que el Govern ha passat per damunt de la voluntat de 651.650 ciutadans". En contra del que es diu des de Madrid, el dirigent republicà ha manifestat que "el volum de costos derivats no seria aquest, es tracta de pretextos tècnics que demostren una falta de voluntat política i que, com a conseqüència, deixen sense veu a més de mig milió de persones". Els únics motius pels que el Govern por rebutjar una ILP són, o bé una disminució dels ingressos o bé un increment del crèdit pressupostari. Per això, ha dit Cerdà, "el Govern espanyol s'ha acollit a aquests arguments tècnics, traient-se de la màniga unes xifres absolutament desproporcionades i passant per damunt de la voluntat ciutadana". El dirigent republicà ha assegurat que "des d'Esquerra farem tot el que estiga en la nostra mà per tal que s'admeta a tràmit aquesta ILP que recull el sentir de tants valencians de gaudir d'una televisió sense fronteres, centenars de milers de ciutadans que no acceptaran aquesta mentida i aquesta excusa de cap manera".
-

LA MIRADA DE LA COTORRA


D'eixida recordar que hi ha una normativa municipal que obliga a tindre ben tancats i nets els solars. És un dir.

El fet: Enfront del nostre complex esportiu municipal i a la vista de tots, els veïns del poble i aquells que ens visiten per algun esdeveniment esportiu, trobem aquest solar amb la tanca ben dèbil, per terra, trencada i deixant grans forats per on es por entrar sense problemes al solar.

Realment no es que pels forats de la tanca "es pot entrar" sinó que els xiquets ja entren sense problemes, juguen i fan le seues malifetes. Això fins que algú es faça mal, es talle amb algun ferro o alguna cosa de dany semblant. I després.... busca qui t'ha pegat!!

-

INFORME: La paralització de la Torre de la Música torna a evidenciar l'enfonsament de la política de grans projectes de Camps.


Ahir es va fer públic que es paralitza la Torre de la Música que haguera costat 100 milions d'euros. Una nova prova del fracàs dels grans projectes que s'afig a la Ciudad de las Lenguas, Mundo Ilusión, la pell de l'IVAM o l'Àgora.

100 milions d'euros, més de 1.000 estudiants i la Comunitat Valenciana com a "referent mundial" de la música popular. Eixe va ser l'anunci del president Francisco Camps quan en maig de 2007, a uns quants dies de les eleccions, presentava la Torre de la Música, amb el suport de la cantant de Miami Gloria Estefan. Tres anys després, la Generalitat reconeix la paralització del projecte, un més a afegir al gran llistat de fracassos de grans esdeveniments i edificis anunciats que acaben en el racó de l'oblit.
Ofegat pels deutes, el Consell de Camps ha hagut de renunciar a la Torre de la Música, el Centre de Convencions de Calatrava de Castelló, també valorat en 100 milions d'euros, la Ciudad de las Lenguas, Mundo Ilusión, l'Àgora o la pell de l'IVAM. Això sí, en tots va haver-hi foto i primera pedra a les eleccions. Quan es paralitzen els projectes, els anuncis no són tan sonats com els actes de col·locació de primera pedra. Ha sigut també el cas de la Torre de la Música, revelat per la Cadena SER.
La torre, de 100 metres d'altura, amb 70.000 metres quadrats i 25 plantes, torna a ser un nou castell en l'aire. Els festivals amb 15.000 persones a l'aire lliure que s’hi van preveure hauran d'esperar.

Les altres paralitzacions

Centre de Convencions de Calatrava. L' edifici havia de convertir-se en la Ciutat de les Arts i les Ciències de Castelló. De moment, està paralitzat perquè no es disposa dels terrenys. En poc mesos va passar de costar 60 milions a valdre’n 100 per unes modificacions de l'arquitecte de Benicalap. I sense haver-s’hi col·locat ni una pedra.

Mundo Ilusión. Un dels projectes més personals del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Volia ser el Terra Mítica de Castelló, però s'ha quedat en un castell en l'aire.

Ciudad de las Lenguas. Un edifici que la Generalitat va anunciar que costaria 200 milions d'euros. No s’hi disposa ni dels terrenys i allà s'anava a fomentar l'ús del castellà. Anava acompanyat d'un projecte urbanístic en primera línia de platja, en l'actual aeròdrom de Castelló.

La pell de l'IVAM. Es tracta d'una superestructura sobre l'actual Institut Valencià d'Art Modern realitzat pels guanyadors del 'Nobel' d'arquitectura, els japonesos Kazuyo Sejima y Ryue Nishizawa. Es va presentar en 2003 i tenia un cost de 45 milions d'euros.

L'Àgora. Amb un cost que ja supera els 80 milions d'euros, encara no es sap que fer amb este edifici. De moment, només ha acollit un màster de tenis. A hores d’ara, es troba paralitzat.

- Fotografia: Torre de la Musica
-

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Compromís vol una llei que facilite als escolars malalts crònics rebre una educació equiparable a la resta de l'alumnat

El Grup Parlamentari de Compromís sol·licita al Consell que aprove una normativa on establesca el dret dels escolars amb alguna malaltia crònica que els impossibilite la presència a l'escola a rebre una educació equiparable a la resta de l'alumnat. "Hi ha molts que necessiten una resposta normativa per part de les administracions públiques que resolga les necessitats educatives especials amb l'objectiu d'aconseguir una escola comprensiva i integradora".
La resposta a aquest alumnat amb necessitats educatives especials segun Compromis és "una normalització i una integració escolar" dins de la diversitat educativa en tots els nivells, etapes, cicles i graus del sistema no universitari valencià, sobretot aquells alumnes que pateixen malalties cròniques.
I és que per a Compromís cal "garantir a l'alumnat amb aquestes necessitats especials l'escolarització un ensenyament equiparable a la resta d'escolars, tasca que ha d'afrontar el sistema educatiu valencià, ja que fins ara no hi ha cap normativa àgil i eficient per compaginar la malaltia i tindre les classes de manera continuada. I això impossibilita el desenvolupament d'una trajectòria educativa en condicions".
Per tot això, Compromís sol·licita que les Corts insten al Consell a promoure una normativa que articule el dret a què els escolars amb alguna malaltia crònica puguen rebre una educació, en domicili, equiparable a la resta d'alumnat, habilitant els mecanismes necessaris i el suficient professorat especialitzat per donar compliment a aquest manament constitucional.
- Font: Nota de premsa de Compromís i Agència Europa Press
-

LA MIRADA DE LA COTORRA


La branca es va trencar i va caure sobre els graons fa temps. ¿Estava podrida, el vent...? Tant se val perquè va caure..
Però ja fa temps. Tant que la branca està pràcticament seca. Hi resta un dia darrere un altre, una setmana darrere una altra... i continua barrant el pas de la gent que visita el Clot de la Font.
Fins quan?
-

INFORME: Amb Camps i el PP cada any més pobres


El bombardeig de dades dels mitjans de comunicació afins als PP és constant sobre el lideratge, som punters, l’epicentre o el bressol de l’economia, paraules sempre pronunciades pel president de la Generalitat, Francisco Camps.
La realitat tomba el paisatge idíl·lic dels valencians. Des de 2003, la nostra renda, el PIB de l’economia autòctona o els pressupostos per persona, han caigut i en tots els casos es troben molt per davall de la mitjana espanyola. I ni parlar de l’europea.


El pes demogràfic sempre és un factor important per al creixement econòmic. Els augments de població van acompanyats de crescudes econòmiques, ni que siga per l’augment de consum intern.
Els valencians som un milió d’habitants més que al 2003, quan Francisco Camps va arribar al Palau de la Generalitat i això no s’ha traduït en un increment del Producte Interior Brut (PIB). Al contrari, som un punt més sobre la població espanyola, i generem en l’actualitat la mateixa riquesa que al 2003, el 9’7 del total de l’espanyola. És a dir, 7 punts menys que Madrid o 8’9 per davall de Catalunya.
Més dades: els anuncis del PP asseguren que els grans esdeveniments han generat riquesa i han consolidat un model d’èxit, però la realitat és que els ciutadans valencians són més pobres ara que quan Camps va arribar al poder. Mentre al 2003 la renda d’un valencià representava el 94’74% de la mitjana espanyola, en l’actualitat és el 90’8, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). És a dir, quatre punts més pobres des de el govern de Camps.
Les dades demostren que els últims set anys els valencians són més pobres que la resta d’espanyols, i això gràcies al Govern de Francisco Camps, i mentrestant s’han assolit els màxims nivells d’endeutament.
El PIB, que es sol utilitzar a economia per a mesurar totes les coses, tampoc dóna moltes bones notícies a l’economia valenciana. La generació de riquesa per habitant a la Comunitat Valenciana és 4’9 punts inferior a la de 2003 i és el 89’4% del que es genera a Espanya. I és que, am l’arribada de Camps, el descreixement és estrepitós.
També l’abandó de la Indústria per part del Consell del PP ha provocat que el sector passe de representar el 25% de l’economia valenciana en el 2000 a només un 18’3% ara mateix. Igual passa amb els sectors del tèxtil, el joguet o el moble, abandonats en favor dels grans esdeveniments, que han fet trontollar el sistema.
La caiguda de recursos es veu reflectida també en la inversió de la Generalitat en els seus habitants. En el 2008, últimes dades disponibles, l’administració valenciana es gastava 2.894’77 euros per habitant. Són 800 euros més que en 2003, però en comparació amb altres autonomies, la quantitat és irrisòria, quan per exemple a Andalusia les despeses per andalús suposen 4.066 euros per persona o a Aragó ja han arribat als 4.338. En el cas de Navarra la comparació és escandalosa, posat que inverteixen 6.821 euros per habitant.
La caiguda de riquesa i de poder adquisitiu agreujada des que Camps governa és contrarestada amb l’excusa de la falta de finançament. Això no eximeix de responsabilitat a un Consell que encara defén el seu model econòmic de grans esdeveniments. I això que els valencians han esdevingut més pobres.

- Font i Fotografia ( Reunió del Consell Econòmic): L'Informatiu
-

La febra del dissabte nit (i algun divendres)


Ens conta un amic de La Cotorra com dissabte nit, en sentir fort soroll i disbauixa en ple passeig de l’Avinguda de Malta es va abocar al balcó de la seu finca nova del Vergeret. Ens diu que hi havia un grup de joves, al voltants dels 17-18 anys, armant “jaleo” cosa que va durar fins més enllà de les 2 de la matinada. Alguns caminaven amb un moviment ziga-zaga que no donava dubte de com anaven.
Mentre, peces de formigó de sostindre les tanques d’obra es llançaven enmig del carrer; al igual que alguna tanca i alguna pedra dels murs era arrancada i llançada contra els fanals dels llums. I sort que no les llançaven contra els vidres sinó contra el pal de ferro!
Fins fa poc es podia vore els resultats, només cal vore les fotografies. Ningú va posar fi a “la festa”. "Açò no és el centre del poble" ens diu. I sol passar el cap de setmana en la zona i rodalies. Hi ha bona llum i el lloc acompanya.
I mentrestant, tots els dies, els més menuts també fan del passeig el seu camp de futbol particular per la vesprada.
Són coses que el regidor responsable de seguretat ciutadana del nostre govern hauria de tindre en compte, encara que fos perquè no continuara la desfeta del mobiliari urbà, jardins i altres elements.

-

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Com cada tardor, han començat les entrades i assalts a les cases dels Marenys.


Divendres 15 d'octubre. S'encenien totes les alarmes. Un veí de la zona de la platja sud, zona de Marenys 2B (en la fotografia), avisava a la resta del veïnat del seu voltant que molts tenien la casseta oberta. Comprovat el fet, en aquesta ocassió molts observaren que només han obert les cases sense emportar-se res. Almenys això passa en les noticies que ens arriben d'aquest cas. També en coneixem d'altres que s'han endut televisors i altres coses.
En tots els casos, això sí, s'han carregat les reixes o les portes, però cal dir que alguns propietaris ja ho havien deixat preparat perquè entraren més fàcilment per tal d'estalviar-se el mal i els posteriors maldecaps en buscar obrers, fusteria metal·lica...
Això ha fet que, en algunes ocasions, aquestes persones més espavilades només han hagut de canviar els panys de la porta, mentre a la resta els han reventat reixes i panys.
De tota forma i com hem dit, un maldecap. I fins i tot, com alguns diuen, molt més pitjor en els danys a les cases, robatoris i marejos posteriors que el furten unes quantes arroves de taronja.
I ens pregunten si, al igual que es vol establir un pla per evitar els robatoris de taronges, el nostre ajuntament pensa promoure un altre pla per vigilar i protegir la propietat privada immobiliaria, mentre recorden que portem ja alguns anys que, després de l'estiu, les "visites no autoritzades" a aquestes cases són freqüents i cada any en augment. I sembla que augmenta.
La gent de La Cotorra no sabem si es tancaran camins en les entrades del Camí Marenys; si es posarà més vigilància i es reforçarà els escassíssims guardes rurals que tenim, etc. No ho sabem ni tenim cap notícia al respecte. De totes maneres el suggeriment queda fet.
Una cosa si que ens diuen: tota entrada o intent d'entrada que es denuncie a la Guardia Civil.
-

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Els socialistes de Simat ja tenen candidat a l'alcaldia


David Mogort, actual regidor d'Hisenda i Turisme de l'Ajuntament de Simat i secretari local de l'agrupació local del PSPV, serà el pròxim candidat del PSPV a l'alcaldia d'este municipi de la Valldigna. Així ho ha acordat l'agrupació local en la seua darrera reunió.
Mogort, de 44 anys i pare de dos filles, és empresari vinculat als sectors del turisme i els serveis. A l'actual organigrama municipal, a més de les àrees d'Hisenda i Turisme, Mogort ocupa el càrrec de tresorer municipal.
El ja candidat ha assegurat que en els pròxims mesos es confeccionarà una llista electoral on cabrà gent de totes les inquietuds i diferents edats, amb l'interès general com únic objectiu.
Mogort es marca com a meta recuperar les majories que tradicionalment han atorgat els simaters al PSPV amb un programa participatiu amb el que seran prioritaris la recuperació econòmica, la generació de llocs de treball, i les polítiques socials. La seua intenció és obtindre una majoria suficient per a governar amb la porta oberta a les restants forces polítiques, però sense hipoteques.
L'Agrupació Local del PSPV ha agraït tota la tasca realitzada per Eladi Mainar i el seu equip a l´Ajuntament de Simat, tant al període on va estar al càrrec de l´Alcaldia, com ara formant part de l´equip de Govern.

Nota de premsa remesa pel PSOE de Simat
--

Podem sentir la llengua del poble en els actes religiosos

Ens hem preguntat moltes vegades ¿farà en valencià les misses el nou rector de Sant Pere? Doncs, podem dir que sí. Ahir, divendres, al soterrar que hi hagué a la parròquia més gran de la Vall, Sant Pere, pogurerem escoltar valencià correcte per dirigir-se a Déu i a les persones en boca de don José, el nou rector.
Sembla ser que queda ressolt el tema que esperaven molts cristians catòlics valencians: conéixer si el valencià normatiu se sentiria de nou a l'església, tal com s'havia fet servir habitualment en aquests darrers dèsset anys.
La Cotorra, i com nosaltres molts, tdiu que es pot. Podem sentir la llengua del poble en els actes litúrgics. Saludem-nos tots i totes. I esperem - i desitgem- que no siga flor d'un dia.

divendres, 15 d’octubre de 2010

TEMA DEL DIA: Compromís denuncia al fiscal la trama de les ONGs


Compromís posarà avui mateix en coneixement del Fiscal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana tota la documentació que disposa -14 gigues de documents i d'intercanvis de correus entre responsables de la fundació Entre Pueblos i de la Conselleria de Solidaritat-.

Compromís revela noves informacions sobre la xarxa d’ONGs dirigida per la Fundación Solidaria Entre Pueblos amb el consentiment i la direcció de personal de confiança del conseller de Solidaritat, Rafael Blasco. Factures inflades, tractes de favor i contractes a les empreses del patronat són algunes de les denuncies fetes per Compromís.

La portaveu adjunta Mireia Mollà va denunciar ahir l’existència d'un "entramat presumptament corrupte" per a captar "les ajudes de cooperació al desenvolupament de la Comunitat", en el qual empreses del patronat de la fundació Solidaria Entre Pueblos "acaben sent beneficiàries de bona part dels recursos" atorgats per la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania.

Mollà va assegurar que tenen documentació que "avalaria el tracte de favor del gabinet tècnic de la Conselleria que dirigeix Rafael Blasco a membres de la fundació Solidaria Entre Pueblos perquè gestionen projectes a fundacions més xicotetes per a atorgar-los després les ajudes" de la Generalitat. Mollà va posar com a exemple la fundació Fudersa, que en 2008 va apuntar uns ingressos de 21.000 euros i després de ser assessorada per Entre Pueblos va rebre en 2009 i 2010 1,4 milions.

Les empreses del patronat de Entrepueblos "acaben sent beneficiàries de bona part dels recursos" perquè es "suggereix" a les petites fundacions que "per a la realització d'estos projectes havien de contractar les empreses que formen part del patronat" de la firma matriu de la trama. Entre unes altres, va assenyalar Gestiones i Iniciativas Arcmed S.L., l'administrador únic de les quals és el president de la fundació, Alfonso Navarro; i Dinamiz-e S.L, el responsable del qual és el vicepresident de la fundació, Adolfo Soler, entre unes altres. Així, va xifrar en dos milions el que les empreses de l'entorn de la fundació havien facturat i podrien facturar en els projectes de 2010.

Unes altres de les fundacions que va implicar és Ceiba, el president de les qual "podria haver estat en nòmina de Entre Pueblos, al mateix temps que cobrava de la Generalitat pels projectes de cooperació", o Desfa, dirigida per Joaquín Blasco, a qui Mollà a relacionat amb la família del conseller de Solidaritat i Ciutadania.

La diputada de Compromís assenyala en el seu escrit a la Fiscalia que segons els documents que disposa, les empreses dels patrons de Entre Pueblos "gestionen realment i quasi íntegrament" els "recursos econòmics milionaris" que reben les ONG i fundacions. Fins i tot, va apuntar que "podrien haver facturat de forma directa a les seues pròpies empreses".

"En conseqüència, les il·legalitats comeses" no es refereixen només al fet que indirectament les empreses que formen part del patronat de Entre Pueblos acaben sent "beneficiàries de més del 80 per cent" del total adjudicat, segons va dir Mollà, sinó que actua d’"enllaç interposat" entre la Conselleria i les ONG i fundacions receptores de les ajudes. Per això, considera que existeix "connivència" entre els responsables de Solidaritat i Ciutadania i Entre Pueblos.

Sobre este tema, va apuntar com a enllaç a una persona del gabinet del conseller Blasco "que no és funcionari" i que ha assistit a diversos actes on "públicament s'ha dit que era representant de la Conselleria". "La relació directa del gabinet tècnic de Blasco i Fundación Solidaria Entre Pueblos està certificada amb els documents que tenim", va subratllar.

Mollà, d'altra banda, va afirmar que disposa de documentació i factures que demostren que els costos de les partides dels projectes gestionats per les empreses del patronat de Entrepueblos estan "sobredimensionades”, arribant a suposar en alguns casos "el doble del cost comprovat amb altres empreses".

També va comentar que hi ha projectes en els quals existeixen "coincidències entre els objectes subvencionats", "factures exactament iguals per a diferents projectes" i "projectes superposats en el mateix terreny" d'acció, com és el cas de "tres projectes en una mateixa zona i dient en cadascuns d'ells que hi ha un cobrament d'estudis topogràfics" als quals Blasco "ha donat el vistiplau".

De la mateixa manera, va assegurar que hi ha factures de les organitzacions assessorades que les han "fabricat" els propis treballadors de les empreses dels patrons d'Entre Pueblos i va denunciar també que hi ha documents que demostren que hi ha comptes on les organitzacions reben les subvencions "compartides" amb Entre Pueblos que "ordena pagaments" a la pròpia fundació.

Compromís sol•licitarà en les Corts una comissió d'investigació sobre els fons de cooperació de la Generalitat per a conèixer els expedients de la Conselleria. Igualment, va assenyalar que sol•licitarà una auditoria dels mateixos al Tribunal de Comptes de l'Estat, "saltant-nos el tràmit del Síndic de Comptes" perquè "no estem contents" amb esta Institució.

L'escàndol del qual parlàvem ahir

http://lacotorradelavall.blogspot.com/2010/10/nou-escandol-un-entramat-de-2-anys.html

va creixent tal com es van aportant dades i noves informacions.

La noticia completa i detallada en altres mitjans de comunicació :

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Compromis/conecta/consejeria/Blasco/trama/fundaciones/elpepuespval/20101015elpval_3/Tes

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/14/valencia/1287058803.html

http://www.diariocriticocv.com/noticias/blasco/ayudas/cooperacion/compromis/fiscalia/not344317.html

- Fotografia: la diputada de Compromís, Mireia Mollà

-