L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 630
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 35.619

divendres, 31 de desembre de 2010

Bolomor, jaciment referent mundial de l'ús del foc per l'home prehistòric



Volem acabar el 2010 i donar l'entrada al 2011 amb una notícia sobre el jaciment de Bolomor, tan important i significatiu per a la història de l’home i tan reconegut a nivel científic internacional com menyspreat i deixat de costat des de les institucions de Tavernes i de la Valldigna. Bon Any i ja sabeu: "que l'opressora incultura muira baix les nostres mans...".  


La revista ciéntifica "Quaternary International", potser la més prestigiosa a nivell mundial per tractar els temes del passat humà en èpoques prehistòriques" ha publicat l'article (V.O. en anglés) "The earliest evidence of hearths in Southern Europe: The case of Bolomor Cave (Valencia, Spain)" firmat pels investigadors Josep Fernández Peris, Virginia Barciela González , Ruth Blasco, Felipe Cuartero, Hannah Fluck, Pablo Sañudo y Carlos Verdasco.

Tots els investigadors estan d'acord amb la importància que té el foc a partir del Pleistocé, perquè controlar el foc permetrà a l'home avançar en el procés d'hominització i civilització: el foc serà una font de llum i calor, però també facilitarà el tractament divers dels aliments (cocció) i, sobre tot, a la socialització en ser la llar de foc el focus de concentració d'activitats, de l'estructuració social de l'espai habitat i, com no, de l'evolució del llenguatge articulat.

De tot això en dóna un exemple de primera magnitud les dades que s'obtenen de la Cova de Bolomor i que són posades a l’abast de la comunitat científica internacional des d’aquesta publicació. La cova disposa d'un sediment estratrigràfic de 17 nivells que abracen una gran etapa de l'evlució humana (entre el mig milió fins als 100.000 anys abans de Crist) i les tècniques usades han permes confirmar la presencia de llars de foc als nivells  II, IV, XI y XIII.

L'estudi que publica "Quaternary Internacional" parla detalladament dels foguers ubicats al nivell XIII, que proporcionen dades importantíssimes al debat general sobre l'ús del foc per l'home europeu del Pleistecé Mitjà. I segur estgem que l’article deixarà sorprés a més d’algun estudiós per les novetats que aporta en eixe camp.

Bolomor és, ara per ara, el més important jaciment valencià i un dels més importants d'Europa i el Món quan a informació sobre l'ús del foc per l'home.

"The earliest evidence of hearths in Southern Europe: The case of Bolomor Cave (Valencia, Spain)" s'uneix a altres dues publicacions efectuades per la mateixa revista científica i que expliquen els hàbits alimentaris de l'home de Bolomors, en concret l'us alimentari de les tortugues i els ànecs i sobre el qual hi ha ben poques referències a nivell mundial i amb moments posteriors als de Bolomor.

-Fotografia: Foguers de foc de Bolomor  (Il·lustració de "Quaternary International"

-

Ahir dijous, el Bloc va arreplegar vora mig miler en recolzament de la ILP per la gratuïtat de l'ensenyament de 0 a 3 anys


El col·lectiu local del Bloc de Tavernes va aconseguir les firmes de vora 500 veïns i veïnes de la localitat. El estand ha estat situat al tradicional mercat de dijous per donar a conéixer la Iniciativa Legislativa Popular que el Bloc està realitzant per tot arreu de València

Els regidors Jordi Juan i Llum Sansaloni indicaren que ha estat un èxit de participació dels veïns del poble, els quals han mostrat gran interés per conéixer de prop la iniciativa que pretén aconseguir que el tram d'educació infantil de 0 a 3 anys estiga considerat al mateix nivell que l'educació infantil i primaria. La satisfacció ha estat encara més gran perquè les condicions meteorològiques i el fred han condicionat prou l'accés dels vallers al mercat. La participació ha estat d'allò més variada pel que fa a edat  i sexe.

A les 10 i mitja del matí ha començat la campanya, on tant els membres del Bloc i del Bloc Jove, amb el seu secretari local, Josep Llacer, han estat informant del que és pretén amb la Iniciativa Legislativa Popular, què busca precisament la participació democràtica dels valencians i valencianes. Una iniciativa que vol que la veu de 50.000 valencians arribe a les Corts per tal de debatre i aprovar les mesures necessàries per equiparar l'ensenyament des de el moment del naixement dels xiquets.

Esta mesura suposaria donar suport a les famílies amb xiquets de 0 a 3 anys que tenen que fer un gran sacrifici, en la majoria dels casos, per poder fer front a la despesa de més de cent euros de mitja al més que costa la guarderia dels menuts. A més, normalitzar aquest tram de l'educació comportaria també el augmentar el número de guarderies públiques, a hores d'ara absolutament insuficients, i consolidaria les privades, amb la tramitació i aportació de les corresponents  ajudes i beques.

Nota de premsa i fotografies remesa pel Bloc
-

El negoci de les piscines municipals fa aigua per tot arreu de les comarques valencianes

 

 
La construcció de piscines municipals ha acabat amb molts ajuntaments valencians asfixiats perquê no han pogut pagar l'amortització i ara només es preocupen de tirar més diners a l'aigua, mai millor dit. I totohom busca alternatives per no tancar.

Alguns alcaldes per justificar la situació, cas del de Benigànim, diuen que els seus veïns «no es banyen a l'hivern», però com explica el regidor d'Esports de València, Cristobal Grau: «Són molt cares de fer i de mantindre. I sense un mínim de població de 30.000 habitants són instal.lacions deficitàries». Tavernes només en té 18.000.

Si fem una ullada pels pobles valencians i llurs piscines ens trobem que a Silla l'empresa que la gestionava la va abandonar després d'un acord amb l'ajuntament. El consistori diu que s'havia acabat el contracte però la firma va dir que no li resultava rendible. A Pego el consistori ha s'ha vist obligat a rescatar la concessió i intenta ara fer-la viable econòmicament, mentre a Dénia, l'empresa Aquàlia aplica a la nova piscina (per cert molt, molt semblant a la de Tavernes en instal·lacions i serveis) les tarifes més cares de La Marina: el bany lliure costa sis euros.

I si ens anem a Requena, tot i tindre en el seu moment una piscina olímpica, amb palanques i trampolins per salt olímpic, 720 metres quadrats de superfície i més de 5 metres de fonda en algun punt, davant el futur insostenible ha pres com a solució renunciar a la plataforma de salts i reduir la profunditat de la piscina. Tot siga per l'estalvi, de llum i d'aigua.

A La Ribera, el cas més alarmant és el de Alginet, on el consistori municipal ha gastat 571.000 euros en manteniment en els últims cinc anys, i a Guadassuar han començat campanya per captar nous usuaris.

A les comarca de la Costera i la Canal i la Vall d'Albaida, només hi ha dues piscines: la d'Ontinyent i Benigànim, i sempre han estat un contratemps econòmic per als ajuntaments. Benigànim destina 50.000 euros anuals al manteniment de la instal.lació i no troba cap empresa que vulga dur la gestió. S'ha reduït l'horari per retallar despeses pero hi ha 10 persones, entre recepció, socorristes i monitors i costa molts diners, tant que s'està plantejant el tancament.

La de Ontinyent, gestionada per una empresa privada, no  deixa  de donar problemes i amb les últimes aportacions municipals el desemborsament pot superar els 200.000 euros.

A Castelló la piscina provincial ha vist reduir en 250 el nombre d'abonats aquest exercici i té 3.400 usuaris, insuficients per a pagar també les despeses d'ampliar les instal.lacions i es busquen nous usuaris.

A la Safor,  Gandia  té tres piscines i  els tècnics de la Fundació Esportiva que les gestiones diuen que, a pesar dels milers d'usuaris cada dia, tenen un dèficit de 80.000 euros a l'any, quantitat que abona el consistori. A Oliva el dèficit d'explotació està sobre 230.000 euros, segons estima l'ajuntament.

I Tavernes? Caldrà esperar a vore que passa i com respon l’economia dels veïns d’una de les localitats amb més atur de la comarca però arribar a la xifra de 2.500 abonats, que segons hem pogut esbrinar és la quantitat mínima que es baralla per a equilibrar costos, sembla a hores d'ara amb la crisi una utòpia.
Només perque vegeu com està el patí: fins i tot les mares enguany preguntaven si havien de pagar per participar en l'esport escolar. Això l'any passat, fa dos anys, etc. era impensable escoltar la pregunta.

Ara també fa uns anys era impensable que el nostre poble estigues tan enfonsat econòmicament com està. ¡¡Qui ens ho havia de dir quan el PP va arribar a l’alcaldia i anava a menjar-se el món gràcies a les ajudes de PaPa Generalitat!

I és que, vulga o no el PP, el negoci de la rajola ha mort. Espavileu-vos a buscar alternatives.

 -Elaboració a partir  de la informació publicada al diari LEVANTE

 
-

Per millorar la “dieta MEDIATICA” i combatre la débil (nul•la) política a favor del valencià que duen a cap les administracions del PP ¿tu què faràs?


L’Associació Ciutadania i Comunicació (Acicom), l'Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, l'Associació d'Editors del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians, entre altres, pretenen fomentar la comunicació en valencià en premsa, ràdio, televisió i Internet i han iniciat la campanya sota el lema “Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions valencianes”, 

El president de Acicom, Josep Ignaci Pastor, ha explicat que la campanya, que serà permanent, va començar ahir  dijous amb tres accions singulars destinades a combatre la política de les administracions valencianes "en contra de la llengua de la Comunitat"
 
La primera acció consisteix en l'emissió de falques publicitàries a la xarxa d'emissores municipals valencianes en què coneguts personatges com l'escriptora Carmen Amoraga, l'humorista Xavi Castillo o l'actriu Rosana Pastor insten els ciutadans a canviar el seu "dieta" i consumir informació en valencià.

A més, abans de finalitzar la setmana es posarà en marxa la pàgina web quioscvalencia.info, un aparador que mostrarà les capçaleres de la premsa en paper i digital escrita en valencià, des d'on es podrà accedir mitjançant enllaços a tots aquests mitjans de comunicació.

La campanya es completa amb accions a les xarxes socials d'Internet per fomentar les subscripcions a les publicacions en valencià, amb el doble objectiu d'augmentar la lectura en aquesta llengua i assegurar la viabilitat econòmica dels mitjans de comunicació "que enriqueixen la dieta mediàtica" .
-

dijous, 30 de desembre de 2010

INFORME: Ni son rendibles ni generen expectació entre els valencians però ens han costat enguany 30 milions d'euros


No són rendibles i molts ni generen expectació. No obstant açò, el govern de Francisco Camps, des que va obrir la veda en 2007 amb l'America’s Cup, ha convertit els anomenats grans esdeveniments en el seu estendard i ariet polític. A partir de llavors, a la Comunitat Valenciana hem vist com se celebraven campionats mundials de vela, hípica, tennis o golf, els quals comportarien segons les autoritats valencianes un gran impacte econòmic i milers de llocs de treball gràcies al suposat interès general que susciten. Durant este 2010, en plena crisi, el Consell ha continuat apostant pels seus grans esdeveniments, encara que a ulls de la gent ja passen desapercebuts. El seu cost, encara que mai revelat per l'administració valenciana, se sap que és alt. 

Sumant xifres aparegudes en premsa i algunes (les que menys) reconegudes pels membres de l'executiu valencià, la quantitat gastada en "grans esdeveniments" esportius durant 2010 superaria àmpliament els 30 milions d'euros. 

Una xifra desorbitada per a la seua escassa repercussió, però que és inferior al que realment costen, perquè solament inclou els cànons de les diferents competicions (18 milions en el cas de la Fórmula 1, quasi 9 en el del tennis, etcètera) i l'adaptació puntual dels entorns en què se celebren (els carrers annexos al port de València, un Àgora de Calatrava que no serveix a cap fi en particular, l'esplanada de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, etc.), però no la part proporcional de la inversió milionària que s'hi va realitzar per a construir estos complexos (més de 90 milions en el cas del circuit urbà, altres 90 per a l'edifici de Calatrava, la construcció de la dàrsena...). Si s'hi sumaren, la xifra del que ens costen cada any els esdeveniments presents i passats arribaria duplicar-se. El Consell es limita a repetir que ixen molt rendibles. 

Segons l'Institut d'Estudis Turístics, la Comunitat Valenciana ha perdut en quatre anys de grans esdeveniments 400.000 turistes internacionals, la qual cosa ha propiciat que s'hagen perdut ací el 67% de totes les ocupacions turístiques destruïdes i la meitat de les places d'hotel desocupades de tot Espanya
En este sentit, un dels que més ha fet parlar ha sigut el circuit urbà de Fórmula 1. L'empresa que va designar el Consell per a gestionar el gran premi no aconseguia sinó deutes i Ecclestone no fa rebaixes, Camps va decidir pagar de l'erari públic els 90 milions d'euros pels drets (cànon) de les carreres durant cinc anys, a la qual cosa cal sumar el gastat en remodelació urbana per al circuit. De “cost zero” a 200 milions d'euros aproximadament. 

Respecte a la vela, en 2010 l'ajuntament de Rita Barberá es va acomiadar de la Copa de l'Amèrica i encara es desconeix com es rendibilitzarà la inversió que es va fer per més de 500 milions d'euros en la dàrsena de València, ara necessitada d'activitat.
No obstant açò, per al Consell —com si d'una altra realitat es tractara i en paraules del seu vicepresident primer, Vicente Rambla— este tipus de polítiques han comportat 7.848 milions d'euros a la Comunitat Valenciana (sic). 

La resta de partits polítics en discrepa. “El resultat és devastador” al·lega Maisa Lloret, portaveu de l'àrea de Turisme del grup parlamentari socialista, “la Generalitat plantejava tot com a turisme de luxe i resulta que han hagut de tancar dos hotels de luxe i en l'única cosa que pugem és en càmpings”. Per la seua banda, el també parlamentari Lluis Torró (EUPV) posa l'accent en la precarietat de les ocupacions que genera este tipus d'esdeveniments efímers “i tampoc suposen un gran impacte de masses, ni atrauen tant públic, a més, la major part de la gent que s'hi desplaça no és de la que es gasta els diners”.
 
I sobre el deute de més de 16.000 milions que té la Comunitat, i mentre el govern del PP continua “venent” a la ciutadania els seus grans projectes per a, com solen dir, posar València en el mapa, Enric Morera, secretari del Bloc i diputat de compromís, ha dit que “Moltíssima gent ja no s'ho creu. Una persona que està en l'atur no es podrà creure més promeses d'ocupació amb aquest tipus d'esdeveniments. No colarà”.  Cole o no cole, el Consell pensa afegir a la llista anterior, un parc temàtic de Ferrari i unes olimpíades juvenils per a 2011, encara que parlar és gratis i en període electoral el món sempre serà de color de rosa.

En el que coincideix tota l'oposició és en la gran opacitat que existeix al voltant dels grans esdeveniments i el gran cost d'oportunitat que suposa gastar-hi diners públics i no en altres inversions o serveis públics.  I és que a colp de talonari qualsevol pot comprar la Copa de l'Amèrica o la Fórmula 1, però no tots poden posar en valor un patrimoni històric, cultural, natural o gastronòmic com el que tenim els valencians.

- Font i fotografia: L'Informatiu