L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.802
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:41.775

dimecres, 12 de gener del 2011

ARTICLE D'OPINIO: EL CIGARRET

Ara que ens han prohibit fumar en quasi tots els llocs on compartim amb altres éssers humans, les xarrades, els problemes i alegries, ens trobem perduts sense saber amb certesa què fem amb les mans, la vergonya, l'espera o l'empipament. Certament jo no em queixe, perquè sempre vaig tenir present que no havia d'haver començat amb aquest vici, però que amb el temps i segurament per alguna de les causes anteriors, el vaig anar adquirint sense adonar-me'n, fins al punt de no aconseguir deixar-ho si no m'hi obliguen, d'una manera o d'una altra.

No obstant això, la història del cigarret em sembla curiosa. Sembla que tot comença amb l'arribada, uns 2000 o 3000 anys abans de Crist, de la planta del tabac al Carib procedent de l'altiplà andí. Els indígenes abans de la conquesta ficaven la fulla del tabac en una canya, l'encenien i l'aspiraven pel nas, atribuint-li a aquest fum poders curatius, així com la creença de no sentir el cansament. És a l'arribada de Cristòfol Colom en 1492 a la costa cubana, quan es comencen a enrotllar les fulles de tabac, a encendre'l i introduir el fum que produïa en els pulmons. A causa de la semblança amb la cigala (cigarra) de color marró i allargada, van començar a anomenar-lo cigar (cigarro).

Com que l'objectiu dels Reis Catòlics va ser el de cercar noves vies de comerç, els espanyols el van començar a introduir en els seus ports, amb poc èxit al principi, ja que era un producte de luxe, les ciutats creixien i s'hi necessitava alimentar la població. En el segle XVI, i fins a mitjan XVII, es comença a introduir raspada i mòlta la fulla del tabac per a ser aspirat (rapé).

Posteriorment els pobres de la ciutat, comencen a arreplegar del sòl els encenalls i rametes que queien dels fardells de fulla de tabac que es descarregaven en el port de Sevilla i les puntes dels cigars havans que fumaven els “señoritos”. Les embolicaven en fulles de paper d'arròs procedent de les Illes Filipines, i els oferien per diners. És ara quan passa a denominar-se cigarrillo  o cigarret. És a partir de mitjan segle XVII quan sorgeixen les primeres Reales Fábricas de cigarrets a Sevilla i Cadis.
Tant a França com a Itàlia al cigarret embolicat amb fulla de paper d'arròs l'anomenaven “Espagnoleto”, ja que es va introduir en aquests països procedent d'Espanya. A Anglaterra el Rei Jacob I el va prohibir per “repulsiu per a l'olfacte, desagradable per a la vista, perillós per al cervell i nociu per als pulmons”.

És evident que els cigarrets han sigut de molta utilitat per a calmar els nervis, la por i fins i tot el dolor; per això mateix en èpoques de guerra s'han arribat a pagar xifres molt elevades per un sol cigarret. També Napoleó afirmava que era bo que els espanyols fumaren en les trinxeres, ja que de dia es veia el fum dels seus cigarrets, i de nit la flama d'aquests, amb la qual cosa era fàcil endevinar la seua posició.

En èpoques de crisi també s'ha recorregut al cigarret; la falta de diners i fins i tot la incertesa dels nostres negocis ens ha fet encendre aquests prodigiosos cilindres, a voltes un darrere de l'altre, esperant la bonança dels temps; però és evident que aquest costum ha de passar ja de llarg en les nostres vides, apostar per una vida més sana, sense fum en els nostres pulmons, malgrat que l'astúcia i picardia espanyola tingueren molt a veure en la seua invenció.
 

Rocío Matamoros Valdés


1 comentari:

La Cotorra de la Vall ha dit...

Als articles d'opinió no admetem comentaris.