González Pons encapçala el grup de polítics valencians que reneguen del reconeixement a la seua pròpia llengua en el Senat i ho justifica en les despeses que genera, ( ni arriba a l'1 del pressupost del Senat) encara que eixos polítics no han renunciat a cap dels luxes dels seus càrrecs malgrat el temps de crisi. Les retalladas i estrenyer-se el cinturó, per als treballadors!!! Els senadors valencians han anunciat que no pensen exercir eixe dret que tenen i seguiran parlant en castellà. Una manera més de sumissió a Rajoy i als interessos del seu partit de Madrid!!.
No cal dir i és de sobra conegut que hi ha gran nombre de polítics espanyols amb representació—autonòmica, espanyola o europea— que es trobarien més còmodes en la "España una" que en la més plural de l'actual Constitució. I obliden que és la Constitució qui justifica que s'avance en la pluralitat de l'estat.
La possibilitat, posada en pràctica dimarts passat, d'emprar les llengües cooficials de l'estat al Senat arriba amb més de tres dècades de retard respecte al text constitucional, però alguns, en lloc de celebrar-ho, han muntat en còlera. Els casos més cridaners són representants d'autonomies com la nostra, on conviuen dues llengües, i que reneguen de la pròpia, la llengua materna de molts dels seus conciutadans, que és ara quan rep, en el reduït àmbit de la cambra alta, el tractament que la nostra democràcia deia que els garantia.
Hi ha polítics valencians que, en lloc d'assumir la mesura amb la naturalitat o l'alegria com seria d'esperar, han considerat que millor que el valencià i les altres llengües seguesquen rebent el maltractament institucional que han patit fins ara.
El senador Pedro Agramunt, del PP, considerava la mesura un "error innecessari" i també s'escoltava ahir dures crítiques a l'ús de la nostra llengua en la cambra a l'antic líder d'Unió Valenciana, ara membre del PP acomodat en l'europarlament, José María Chiquillo, que basava la crítica en la despesa que suposa. El conseller Serafín Castellano, del PP, preferia, com altres membres del Consell interpel·lats, optar per la diplomàcia i responia vagament que tots "estem absolutament orgullosos de parlar el valencià però també el castellà en el mateix nivell".
No obstant açò, el valencià que hi va anar més lluny en les seues crítiques va ser Esteban González Pons. El sotsecretari de Comunicació del Partit Popular ha criticat l’ús de les llengües cooficials al Senat afirmant que “els espanyols no tenim una autoestima tan baixa com la que desprenen els nostres senadors amb els seus auriculars". Per si la seua postura no havia quedat clara, en un comentari a la seua pàgina de Facebook ha afirmat que ell parla i, de vegades pensa, en valencià, però que no comparteix “l’espectacle” ofert al Senat. A més, Esteban González Pons ha defensat l’ús del castellà com a llengua oficial, tot arribant a afirmar que, “si no existira, hauríem d’inventar-lo”.
La polèmica sobre l’ús de les llengües cooficials deriva, en teoria, del cost en traductors una quantitat que no representa ni l’1% del pressupost anual de la cambra alta. A hores d'ara no es coneix cap cas, entre els polítics que han criticat la mesura pel seu cost, que haja renunciat a cap dels privilegis econòmics que li brinda el seu càrrec, per a alleujar les penúries del país.
El projecte és una bona inversió per construir l’Estat de les Autonomies i mostrar la pluralitat cultural d’Espanya fent gala d’una tolerància que pocs diputats han demostrat al Senat. Iñaki Anasagasti, senador del PNV, ha dit que el fet de que l’ús de les llengües cooficials en el ple del Senat siga “tema de burla” trenta anys després de l’aprovació de la Constitució, significa que l’estat de les autonomies “no està acceptat” a Espanya. I si per alguns és un honor expressar-se en la seua llengua pròpia, sembla ser que per a altres, com el mateix González Pons, és un maldecap.
Mesures com la que s’ha posat en marxa són les que realment permeten que tots aprenguen a respectar la diversitat lingüística i a estimar les nostres llengües. Alhora que assenyalen els que no ho fan.
- Informació basada en L'Informatiu. Fotografia: González Pons, del PP. (L'informatiu)
6 comentaris:
Ja va seguent hora que els polítics es lleven la carasseta i la gent entenga que ni PP ni PSOE van a defendre mai els interessos dels valencians. Sempre faran el que els manen a Madrid.
El tema lingüític és un tema perdut per part dels valencians perquè ni al PP ni al PSOE els interessa el més mínim defendre, conservar, cuidar, difondre i impulsar l'ús del valencià.
Mentre continuen manant els de sempre i es perpetue el bipartidisme... xiquets ho tenim ben negre!!!
Aquesta gent de valencians tenen el nom i l'adreça postal, son espanyols i una mica feixistes, si m'ho permeteu.
I este paio de González no va ser conseller de cultura? així s'entenen certes coses de les que passen ací amb el valencià.
que a hores d'ara encara se sorpreneu pel que són i del que volen aquests personatges de la dreta (PP) i els neoliberals-psudofeixistes (PSOE) espanyols em deixa bocabadat. ja fa anys que molts com jo ens hem adonat de tot això i ara no fem cas de res. Això no és res pñer al que ha de vindre i si no, ja vuereu.
Gonzàlez Pons és un autèntic fantasma de la política, un genuí "xulo" de la dreta
Algú heu reparat amb l'expressió i la cara que fa l'individu aquest? mare meua! No sé a qui mirarà o què estarà pensant però segur que li acaba de perdonar la vida.
Publica un comentari a l'entrada