L'ombra de presumpta corrupció, reformes milionàries i elevades contractacions a dit són, com indica L'Informatiu, alguns dels assumptes que han eixit a la llum sobre el funcionament en els últims anys de Feria València, i fins i tot l'allargada mà d'Álvaro Pérez "El Bigotes" col·locant en l'entitat personal de la seua confiança. Aquesta institució pública ha passat en pocs anys de ser un referent internacional a tindre el seu futur compromès.
Cevisama, el Saló Internacional de la Ceràmica, es va inaugurar ahir a Feria Valencia i això li ha llevat un poc el protanisme als draps buts aflorats, com els viatges a Colòmbia del director d'una signatura privada propietat del president de Feria Valencia, Alberto Catalá, pagats amb diners de la institució pública. Després, l'estreta relació d'Álvaro Pérez 'El Bigotes' amb Catalá i el director general de la fira, Carlos de Vargas, que li va retre contractacions milionàries, i despús-ahir la contractació a dit amb una consultora només 9 dies després de la seua constitució i ahir les reformes milionaries a un edifici recentment construït. ¿Què ha passat perquè tos aquests casos isquen ara a la llum?
Tot indica que alguns del centenar dels 320 empleats per un ERO no estan disposats a ser el cap de turc triats per a maquillar un balanç econòmic desastrós i serien els que estarien revelant estes irregularitats, realitzades bàsicament des que en 2006 Carlos de Vargas en va assumir la direcció. "No som els culpables que Feria Valencia es trobe en esta situació" han explicat i així ho publica L'Informatiu, mentre recorda que la institució tenia fa deu anys un centenar d'empleats. "La fira és un altre pessebre del PP, però els que tenen padrins no són els que estan veient el carrer, sinó que s'hi està prescindint de gent molt útil".
La història del declivi es remunta a principis de la dècada, quan Feria Valencia era un referent internacional i molts dels seus certàmens —Iberflora, la Fira Internacional del Moble, la de la Franquícia, Cevisama...— eren els més destacats en els seus sector en l'àmbit europeu i fins i tot mundial. Llavors les institucions públiques van decidir escometre'n una ampliació, que va costar 600 milions d'euros, per a ampliar espai fins a convertir el recinte firal en el més gran d'Europa.
L'arribada de la crisi ha rebaixat les possibilitats de despesa de les empreses per a participar en els certàmens i ha afectat a totes les institucions firals, però no totes ho han encaixar tan malament com la valenciana. "El problema de Feria Valencia va ser que, quan va arribar la crisi, en lloc de posar gent experta per a minimitzar-ne efectes, es va contractar un munt de gent amb padrins" afig l'exempleat. També s'apunta que l'entitat no ha renovat la seua oferta de certàmens i per això alguns s'han quedat desfasats. Açò, unit a que competidors com a IFEMA (la fira de Madrid) s'han emportat algunes de les fires que se celebraven ací (cas de Euroagro Fruits) ha derivat en la llastimosa situació que es viu en l'actualitat, amb un descens de la xifra de negoci de la institució superior al 40% des de 2007 i pèrdues milionàries en cada balanç anual.
Les víctimes de la mala fortuna i la mala gestió, tots els ciutadans que assumim amb els impostos les pèrdues, però també el sector serveis de l'àrea metropolitana de València mentre l'Ajuntament de València, que te en l'alcaldessa Rita Barberá a la presidenta del patronat de Feria València, no s'ha pronunciat sobre els escàndols.
- Font i fotografia: L'Informatiu
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada