L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

diumenge, 13 de març del 2011

Actes del premis Valldigna




La clausura de l'acte de lliurament dels Premis Valldigna en l'almàssera monacal va deixar entrevore a les clares el que és un clam entre els partits polítics de la comarca: la Mancomunitat de la Valldigna no és actualment el referent que caldria esperar per aconseguir el que sembla objectiu immediat: lluitar contra la crisi econòmica que atenalla els mateixos municipis que hi participen.

Fa uns anys, Barx haver de deixar l'entitat per problemes econòmics i Simat i Benifairó, ambdós amb alcaldies del Bloc, ja han deixat vore en diverses ocasions que el que paguen els seus pobles no es compensa amb el que reben de la mancomunitat. I menys en el temps que corren.

Potser per això l'alcaldessa de Simat, Agustina Brines, del Bloc, a més de recordar els tòpics de sempre de la Valldigna al cor, la gran riquesa del territori i l'orgull de ser valldignencs anava més enllà i, trencava el que fins ara ha estat la constant del discurs del Dia de la Valldigna, canviat a un discurs realista, reivindicatiu i que venia a dir que amb aquest model de Mancomunitat, no anem a solucionar els problemes.

"Si volem fer la Valldigna que ens mereixem hem de treballar junts i adaptar-nos als canvis socials, culturals i econòmics que estem vivint" deia Brines, que seguia posant el dit en la ferida "eixa situació econòmica ens obliga a dirigir els objectius i el treball cap a la màxima cooperació de municipis a tots els nivells: turístics, empresarial, d'estudi i formació".

I soltava la demanda política "cal redefinir la figura de la Mancomunitat, que s'encamine a cobrir les necessitats de la Valldigna i mancomunar serveis bàsics i fonamentals que abaraten costos als quatre pobles".

O siga redefinir, tornar a definir, marcar nous objectius, adequació al segle XXI. Potser no va afegir per respecte a les autoritats presents coses com que "ja esta bé de jocs florals i festes del Dia de la Valldigna com a única visible de la mancomunitat als valldignencs" - per això ho diguem nosaltres- i "posem-nos a treballar d'una vegada en allò que hui ens demanen els valldignencs i valldignenques: treball, treball i treball".

El president José Luis Ferrando, enguany també oferia en el seu discurs un to més reivindicatiu i li marmalova a la Generalitat, de forma ben educada que són del mateix partit, que no havia complit molts dels deures previstos i esperats, que hi ha una paralització general de projectes  entre els quals citava el pendent de l'hotel. 

I com toca, al final va fer una crida a la unió dels valldignencs tot repetint algunes vegades allò de "la Valldigna ens uneix", l'eslogan que sembla ens ha copiat el senyor Orengo de Gandia. I amb aquesta unió, treball conjunt per afrontar la crisi.

Tot aquest petit moviment polític vore'm després de les eleccions com queda i quin camí pren la Mancomunitat de la Valldigna si abans no es tanca la paradeta perquè diners els ajuntaments no en tenen per a poder pagar el que ens costa.

I això passava després que Josep Fernàndez haguera rebut moments abans la distinció "Amic de la Valldigna" i ens haguera parlat de la importancia a nivell mundial que te avui Bolomor -i que farà que alguns partits que fins ara no sabien ni volien saber del tema li posen la mirada fix-  i que s'anunciara de forma oficial que "La Valldigna, recerca d'una eixida del territori" de Juan Bautista Tormo Flores, Vicente Oller Bertomeu y Vicente Oller Vives i " "El tramway Carcaixent-Gandia-Denia de tracció animal 1864-1881 i la seua transformació a vapor 1881-1969. Repercusió econòmica i social a la Valldigna" de la professora Encarna Sansaloni Marti eren els dos treballs premiat en investigació.

En resum, un acte com el de l'any passat, fa dos, tres anys, però del qual vam eixir amb la sensació que alguna cosa es mou, que ja es demana una redifinició de l'entitat i que pel camí de "València és la terra de les flors" i "de les violes" si cal com afegeixen alguns no anem enlloc. 

- Fotografia: Els premiats, alcaldes i president de la mancomunitat.
-

12 comentaris:

J.lluís ha dit...

Per Josep Lluís Alberola, de la CUP de Benifairó

Ens trobem en un moment clau de tot el procés, més encara si tenim en compte que actualment hi ha una zona de la nació, el Principat de Catalunya, que es troba immers en un procés de creixement de l'independentisme com mai s'havia vist en la seua història contemporània. Si la resta de territoris no s'hi volen quedar despenjats, i pense sobretot en el País Valencià, cal que comencem a treballar per a aconseguir una majoria social com la que mica en mica s'ha anat construint al Principat.
I sobretot cal ser valents i desacomplexats, parlar de tu a tu amb el nacionalisme del Principat, un nacionalisme que parle del País Valencià però també dels Països Catalans com un projecte de futur beneficiós per a la societat valenciana i no com una nació ancestral i romàntica, unes tesis fonamentades en unes essències pàtries que no podem perdre.

La societat ha d'entendre que l'alliberament del País Valencià en el marc federal d'uns Països Catalans lliures és la proposta més beneficiosa per al seu benestar individual i col•lectiu. Si no ho fem així, continuarem sent uns éssers estranys en una societat adormida i “panxacontenta” que es conforma amb poder arribar a final de mes veient com el València, l'Hèrcules, el Vila-real, el Mallorca o, com no, el Barça, guanyen els seus respectius partits. És això el que volem? Doncs mans a l'obra que com va dir el poeta “tot està per fer i tot és possible”.

Valldignenc ha dit...

Cotorra, podries il·lustrar-nos sobre els projectes de recerca?

Qui ha estat el jurat?

Quina difussió se li va a donar?

Si van a estar disponibles en alguna web?

La Cotorra de la Vall ha dit...

Els projectes es presenten a la Mancomunitat d'acord amb les bases que es fan públiques.
Els interessats presenten un projecte que si es premiat s'ha d'elaborar i redactar en forma de llibre, que es publica i es presenta a l'any següent als Premis Valldigna.
La temàtica i jurat estan en les bases, però en general temàtica valldignenca de qualsevol mena i jurats solen ser els membres de la Mancomunitat per votació.

¿Què si està ara disponible? Doncs suposem que no, perquè és un projecte a redactar.

Més o menys i senzillament és això. De tota manera si estàs interessat a participar-hi, pensem que el millor és adreçar-te a la Mancomunitat i et donaran complida informació.

silmin ha dit...

Veritablement el que rep Benifairó i Simat de la Manco no és el que correspon al que paguen, Beni ja fa dos anys que no paguen i Simat 1 any.
Mancumunar serveis bàsics estaria bé pero dels 3 pobles quin és el més "xoriso"? exemple servei informàtic a veure qui és el més ilegal dels tres, cada poble el seu amiguet particular en la seua web multi-refinanciada.
La manco un desastre de gestió, sí, però avuí es l'única font d'esperança de feina per a molts valldignecs siga per encorbs, taller d'ocupació, .... tots resant per aquest estiu poder entrar.....
Ja hi han molts seveis mancumunats com la neteja de sendes on cada poble paga al mateix grup i ningú controla ni que ni quant ni com ni l'aplicació de factures... estalviar i invertir en creació en treball , d'acord, d'ahí els examples en qualsevol dels tres pobles : subvencions a curses i voltes a peu, berbenes, motos, concursos literaris, mises en el monestir, berenars a tercera edat, associacions d'ames de casa o veïns per fer...no rés, activitats culturals com esportistes d'elit que per desgràcia no tenen on caure's mort, vora el 40% del finançament o altres com els balls populars 100% del finançament (diguem és empresa pública del grup...jjajajajajaj) però que ningun grup dels que intervé en consell de la manco vol parar o que no es faça, o quines han sigut les aportacions d'aquestos que tan gran boca tenen en la gestió de la manco, perque més o menys representació sí que tenen....
Colla de brofecs, "xorisos", tots tenen representació i ningú ha fet un gra de forment, ara sí anem a donar la culpa als demés... i sí la manco tal com es plantaja... deuria de desapareixer? per supost, no per el propi ens, sinó per que són els mateixos inutils que estan en els ajuntaments, no cal que ho facen dues vegades mal amb una hi ha prou...... a vore si en la propera reuinió diuen quines subvencions de la manco parar o defensen i donen complida informació? ni consulten que collons fa la manco... ... callem... per... callem

vicent ha dit...

Pels darrers comentaris que he llegit, veig hi ha gent que està molt empipada o cabrejada però no com a veïns descontents sinó com a persones privades que no han aconseguit el que volien personalment, que no col·lectivament. Hi ha qui sols pretén el bé individual i l'importa un comí el be comú.

Hi ha qui escrivint tira bromera per la boca de la ràbia que tenen. Ells sabran però haurien d'escriure amb més cura i no donar a entendre tant el seu estat d'ànim personal.

Un poc de cura ha dit...

Si aquest Silmin sabera escriure, valdria fins i tot una mina.

silmin ha dit...

sí, estic molt empipat, molt més, i no és per mi qeu la vida ja la tinc resolta( i la familia) fora del poble, però encara hi tinc familiars, amics i els seus fills. Ja esta bé la cosa. Veig com cada cop més joves ben qualificats(i no qualificats) han de fer la maleta per anar-se'n fora (cosa que a mi no em va agradar), com els que queden van desesperats a per feines que fa quatre dies ni en pintura les hagueren volgut... i si foren tots és una cosa, però al voltant de la valldigna la cosa no està tan greu, de fet cada cop més gent de la valldigna treballa pels voltants del terme.
Sempre discutint i fent-se fotos, tot menys arromangar-se una mica i vore que es treballa en diners públics, en diners de tots, per vore si es millora la vida de la gent. Si tan sols hi haguera algun projecte que poguerem dir, "Xe paga la pena", fet amb desinterés personal,només per beneficiar al poble amb un mínim de trellat....
Ara que de vegades no sé que pensar, l'empipament general ara a tavernes són pels rumors si la manco va pagar la revetlla de la dula i les paelles. "si ho haguera pagat? queuuuueeeeee?" no és que els parega mal , les protestes és perque les altres falles també volen que se'ls pague a ells alguna berbena, no per que facen cap encorb o qualsevol cosa que puguen contractar a 15 persones més .... i no, no ho va pagar la manco, ara, falta vore la ment brillant que va incloure la festa de la dula entre la programació del dia de la Valldigna i coses que va pagar/subvencionar la manco (com les motos de la via, que no m'agraden, però té igual,abanda) no les fiquen... mare meua... quin despropòsit...
I per als que busquen 3 peus al gat, no tinc cap interés comercial, laboral, especulatiu,.... res d'aixó en la valldigna, tant costa de creure?, qeu només tinc gent que estime i que enyore viure allì? que ja fa qusi 30 anys que visc i treballe fora i estic segur que no tinc que tornar fins que en jubile.
Si lo del comí va per a mi ho tens clar, a veure, que he criticat jo o defensat que no fora (que jo crega) per bé del poble, un comentari on pugues dir que tinc un interés personal/econòmic i que no poguera benificar al poble (dins de les corrents de pensament de cadascú es clar), per afirmar que tinc un interés personal, primer hauries de saber qui sóc, i després enlluernar-nos amb saviesa i dir-nos en que estic interessat o es creu que estic interessat...si hi ha ganes de criticar es suposa que és a les opinions, quan s'ataca a les persones ja sabem que és perque més enllà no s'arriba... au...m'en vaig a treballar.....

Anònim ha dit...

A uns els paguen paelles, diuen.
A altres els paguen cotxes de lloguer d'Alzira perquè alguna persona es desplace de Valencia a vore alguna representació de falla, diuen.
I després hi ha folló i expedients municipals derivats d'això a un PL, diuen.
Ahir hi havia cotxe de la policia local obrint pas una marxa de bicicletes on només quatre portaven casc, diuen.
Si tot es poguera dir....
Tota la raó tens, Silmin. La inclusió d'actes fallers en el Dia de la Valldigna així com avançar generalment els actes perquè no estiguen damunt de falles parla ben bé del que pensen els grans partits i el que la presideix de la Valldigna. De tota manera és el reflex del que pensen del nostre país, la llengua i tradicions: A la m.... amb elles, quan més prompte les acabem més Espanya tindrem.
Estem en les cotes més baixes de la mediocritat i tal com van coneixent-se candidats, menys algunes excepcions i joves, no hi ha remei.
Ho tenen tot copat.

vicent ha dit...

Ves per on Silmin, sense anomenar-te, tu mateix t'has delatat sentin-te aludit. I si, encara m'ho poses millor perquè com dius, vius fora des de fa molt de temps i les persones canvien i també els indrets es modifiquen i tots plegats progressen i almenys, intenten millorar. Hi ha qui ho fa millor, altres no tan bé i altres malament però, no sempre les coses es fan, ni per a bé ni per a mal, com ú voldria ja que, especielment en política, les decisions que afecten un col·lectiu no depenen dels afectats sinó d'altres que des de ben lluny decideixen el què, quan, com i on s'han de fer les coses. No sé si entents això?

No sols en la política, sinò en tots els àmbits de la vida (i t'ho dic per experiència i molta, cosa que sembla no tens tu) quan els que reopresenten un col·lectiu prenen decisions que afenten la seua activitat, errades o encertades, no solen ser admeses per tots de la mateixa manera però, preval la majoria. Això se'n diu democràcia. Com diu la dita: mai plou a gust de tots.

Si a un poble, la majoria legislativa decideix col·locar papereres, no sols s'ha de preocupar d'aconseguir-les i de buscar els operaris per disposar-les. També ha de lliurar una batalla contra els veïns què volen les papereres però davant la façana de l'altre. I això sols és un exemple sencill per a que l'entengues.

Anònim ha dit...

Valldignenc té raó i no és la primera vegada que es comenta en aquest bloc: és molt sospitós que no se sàpiga qui forma part del jurat que dóna els premis. En tots els premis d'investigació i literaris que conec es fa saber el jurat tant en la resolució com en les obres publicades. Això dóna credibilitat i objectivitat al veredicte o, en cas contrari, identifica els culpables de la pífia o fa evidents els motius d'una tria subjectiva o favoritista. Normalment hi ha responsables polítics junt amb especialistes de prestigi com a garantia de la qualitat i objectivitat del premi. Per què la Mancomunitat amaga el jurat? Per què no dóna així més prestigi als premis i impedeix que es posen en dubte? Sols ho decideixen els polítics? Quina llàstima!

silmin ha dit...

Anem a veure, dius que em sent aludit? no veges si no,el problema es que digues que tinc cap interés... su sabràs, ja que saps el suficient com per a dir i decidir de les meues experiències vitals.
Partint d'una possició neutral (més bé estic a favor de tancar la manco), no parle de l'opinió al respecte de casdascú, per a mi tan valides són unes com altres.
El que critíque és que després d'uns quans anys en els quals en les juntes no s'ha (han) fet res ni s'ha (han) dit res, ara es diu que es culpa dels demés, que la manco no fa o no aprofita per a res, que és la manco la que arroïna als ajuntaments i que només serveix per ficar amiguets. Ja que són els nostres representant un mínim de dignitat.
En quant a la pallissa de la democràcia, pos vale..no sé on vols aplegar...tampoc ....
I en quant als jurats dels premis... el que trobe redicullll és donar un premi a una persona per si de cas fa alguna cosa a partir d'un esboç sense vore el producte final (però bé tampoc em preocupa). O tampoc, donar premis a gent per fer una feina per la qual cobra, no sé...a títol personal... sense ofendre a ningú, no ho entenc, per a mi es el mateix que quan Agustí volia fer un sopar de la manco per agraïr la tasca, en reconeiximent dels mestres d'escola, bufff.

vicent ha dit...

Una til·la seria la sol·lució al teu problema.