L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.354
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
28.209

dijous, 30 de juny de 2011

L'alcalde es reuneix amb el Comissari d'Aigües de la Confederació per donar solució als problemes d'inundabilitat de Tavernes


 Una imatge del Vaca al pas per Tavernes que potser en uns anys siga història

L’alcalde de Tavernes, Jordi Juan i la regidora d’urbanisme, Carme Canet s’han desplaçat a València per reunir-se amb el Comissari d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xuquer, Manuel Alcalde. L’objectiu: tractar diversos problemes d’inundabilitat del casc urbà de Tavernes.

Jordi Juan ha indicat que la reunió “s'ha desenvolupat amb un ambient cordial i fructífer. Hem vist molt bona predisposició per empentar un projecte que solucionarà problemes greus de Tavernes i la Valldigna”. Així, el principal tema tractat ha sigut la canalització del riu al pas per Tavernes i quines són les solucions dels problemes relacionats amb la inundabilitat de les zones del casc urbà de Tavernes que voregen el llit del Vaca.

"L'execució d’aquestes obres acabaran amb els problemes d’inundabilitat que té Tavernes en la zona baixa del casc urbà i també han de facilitar l'execució de la desitjada ronda de circumval·lacio de la ciutat" ha indicat l’alcalde valler.

El projecte de canalització i laminació del riu Vaca està promogut per l’empresa pública Aguas de las Cuencas Mediterráneas, S.A. (ACUAMED). El projecte està declarat d’execució prioritària i urgent dins del Pla Hidrològic Nacional i contempla solucions estructurals per a disminuir el risc d’inundació als cascs urbans de Simat i Tavernes així com de les urbanitzacions costaneres.

L’alcalde Jordi Juan i Carmen Canet es reuniran demà divendres amb el director general  i el delegat d’Acuamed a València per valorar el projecte de canalització del riu vaca. Segons ha confirmat l’alcalde “el Consell d’Administracio d’Acuamed aprovarà a finals de juliol el projecte, i tot seguit s’iniciarà el procés de licitació”.

- Segons la nota de premsa del gabinet d'alcaldia
-

El PP demana al govern municipal que impulse nous aparcament a la platja

Llegim a "La Veu de la Valldigna" un comunicat de premsa en el qual

"el Partit Popular de Tavernes ha demanat al nou executiu que no menyspree la seua idea de crear nous pàrquing en la zona de l'Avinguda de la Marina. 

El portaveu popular, Manolo Vidal, ha assenyalat “demane al nou govern que seguisca amb la idea que ja va impulsar el PP de crear noves zones d'estacionament en el carrer Balears de la platja vallera  i Pintor Segrelles. Així es dotaria a l'avinguda de dues zones on poder estacionar”.

El popular afig “aquesta és una gran idea que vam tenir en l'anterior legislatura i esperarem que no s'aplique la tècnica del corró per a eliminar-la, ja que seria molt positiu per a la població. En la platja hem creat en els últims anys deu nous pàrquings en el perímetre de la urbanització, i aquestes dues noves zones d'estacionament descongestionarien la zona de la Avinguda de la Marina”.

Manolo Vidal afirma “les bones obres han de seguir, aquests projectes conten amb el suport dels comerços de la platja i per tant hem d’esperar que no s'eliminen pel fet d'haver estat iniciats pel govern popular”.

- Pres de "La Veu de la Valldigna"
-

Coneixem el cel nocturn? El CETV ajuda a la seua comprensió



El saló d'actes del Centre Excursionista Tavernes ha acollit una sessió teòrico-pràctica d’orientació i coneixement del cel nocturn. Es donaren nocions per reconèixer les principals constel·lacions, com saber la direcció del nord, l’hora sense rellotge i també es contaren històries mitològiques amagades entre les estrelles. 

La part teòrica d'Enric Marco va ser reforçada amb una part pràctica feta al dipòsit de Benifairó. Entre una i l'altra els assistents van gaudir d'un sopar de germanor a la seu del club. El fotoclub social (secció integrada del Centre Excursionista) s'ha compromés a fer mes d'aquestes activitats per la bonissima acollida dels participants. Cal recordar que les activitats programades per aquest club son obertes i gratuïtes per a tots els qui vulguen acudir.
-

Problemes en les obres de l'avinguda de la platja per la suspensió a hores d'ara d'una de les empreses executores



L'empresa Intersa ha suspés pagaments i això afecta la urbanització de l'Avinguda de la Marina de la platja de Tavernes. L'empresa és una de les dues mercantils que formen la UTE (Unió Temporal d'Empreses) que executen les obres.

Es tem perquè aquesta fallida empresarial afecte les obres, però al respecte la regidora d'urbanisme, Carmen Canet, confiava en que la situació siga temporal, al temps que confirmava que actualment treballen dos grups i només un dels grups podia estar afectat per la situació.

Tot apunta a que continuaran els treballs d'empedrat, però podrien bloquejar-se els de formigonat fins que l'empresa solucione els problemes econòmics. Ahir mateix els treballadors van fer patent la protesta i van dir que no podien suportar la seua situació després de tres mesos sense cobrar. Segons deien, havien de cobrar ahir dia 29 però en anar al banc es trobaren en què no hi havia diners i, com sol passar en aquests casos, comença la roda: ells han de pagar lloguer o hipoteques, a més d'altres despeses i el banc es reclama a ells els diners i no poden fer front perquè al seu torn no cobren de l'empresa on treballen.

L'ajuntament de Tavernes poc pot fer davant la situació creada. No hem d'oblidar que les obres de l'avinguda estan incloses dins del denominat Plan Confianza de la Generalitat amb un import d'1'7 milions a executar per la UTE formada per ECYSER i Intersa Llevant, com a responsables de les obres. Són per tant unes obres l'execució de la qual no es responsabilitat de l'ajuntament, essent la Generalitat qui ha contractat les empreses.

Es dóna la circumstància que no és la primera vegada que hi ha problemes en les empreses que executen les grans obres a Tavernes, i quan és la Generalitat o alguna empresa seua qui les contracta. Només cal recordar els problemes sorgits en les obres de l'IES la Valldigna, quan l'empresa Begar va abandonar les obres i es va haver de fer una segona adjudicació, essent la mercantil Ordos que va acabar l'institut.
-

INFORME: No tot sòn exits en l'AVE, almenys les xifres no ho són.



                Jornada inaugural de l'AVE

Compromís denunciava ahir que la xifra de viatgers de l’AVE és molt inferior a la promesa. Els mitjans de comunicació autòctons han glossat cadascuna de les fites en el transport de viatgers de la línia d'alta velocitat que connecta Madrid amb les nostra terres, però la realitat sembla ser un altra diferent.

En els 6 primers mesos de funcionament, la línia d'alta velocitat  Madrid-València ha transportant 460.000 viatgers menys dels promesos .  I això que ací hem tingut la Copa del Rei i el recent gran premi de Fórmula, que han donat milers de viatgers, a més d’haver propiciat que els madrilenys vingueren a l'òpera en el Palau de les Arts amb un descompte què no gaudim els valencians. 

La diputada de Compromís, Mònica Oltra, manifestava ahir que  els nostres governants han apostat per l'AVE, una infraestructura realitzada amb finalitats electoralistes, que no ha suposat l'arribada de més visitants a València".
Compromís assenyalava que les xifres fetes publiques "demostren el fracàs del model radial de desplaçament de persones cap a Madrid amb l'AVE" i que ja ha arribat el moment "d'exigir responsabilitats als ideòlegs d'este model d'infraestructures a què donen suport tant el PP com el PSOE".
 
Mònica Oltra manifestava que “s'ha acabat demostrant que l'impacte econòmic de l'AVE és molt menor del que ens venien els dos partits majoritaris. La inversió en esta infraestructura, i no en altres més adequades com el Corredor Mediterrani, està suposant un impacte negatiu en termes econòmics, mediambientals i socials”.
 
“Les xifres de viatgers de l'AVE Madrid-València,i el fet que s'ha eliminat el servei d'AVE entre les capitals de Castella-la Manxa per la falta de viatgers són bona mostra de com hauria sigut molt més rendible, barat i sostenible invertir en la modernització de les línies i trens tradicionals de llarga i mitja distància i en els de rodalies”, afegia.

Aquestes manifestacions eren fruit d’una nota de premsa publicada per RENFE que no indicava el notable error de predicció en la quantitat de viatgers i sí deia que l'AVE Madrid–València ha substituït al 55% dels trajectes amb avió i el 25% i 5% dels desplaçaments que es realitzaven amb cotxe i autobús respectivament. Tampoc deia que això ha sigut posible per la supressio de nombroses connexions aèries i perquè l'única connexió per autobús haja pujat a un preu desorbitat que convida a viatjar en vehicle propi.
Les pernoctacions que elimina l’AVE tant en Madrid com a València per oferir la possibilitat de tornar ràpidament a última hora després d'una jornada de negocis, tampoc les assenyalava la nota de premsa, quan va ser un dels avantatges més publicitats. 

- Text basat en L'informatiu
-

dimecres, 29 de juny de 2011

L'asfaltat de l'Avinguda de la Marina ha començat



Les obres d’asfaltat de l’Avinguda de la Marina de la platja s’han iniciat. Les obres, segons ja va informar La Cotorra, s’executaran fins demà i s’ha hagut de reorganitzar el trànsit per facilitar les entrades i eixides de la urbanització. 

Avui s’està asfaltant el carril de l’Avinguda de la Marina que queda a la dreta en el sentit de La Goleta i els cotxes circulen per la banda esquerra, a la qual hi accedeixen després de fer un desviament provisional a la mateixa entrada de la platja.

Les obres han alçat crítiques per haver-se allargat damunt de la temporada turística. Segons es va dir, les obres anaven a començar després de l’estiu del 2010 per tal d’avançar i no generar molèsties durant la temporada turística del 2011, però començaren amb retard. Les perspectives del sector empresarial, que confiava que les obres es paralitzaren a meitat juny, no s’han complert i segons la regidora d’Obres, Carmen Canet, en manifestacions que arreplega el diari Levante-EMV, el més de juliol continuarà l’execució.

La UTE Intersa-Ecyser executa unes obres que valen 1’7 milions dins del denominat Plan Confianza. A més del reacondicionament de la zona de vianants i la construcció de tres glorietes per a canvis de sentit, s’ha instal·lat un col·lector subterrani amb l’objectiu de buidar l’aigua de pluja de l’avinguda.

Actualització de les 20 hores

L'acabament de l'asfaltat de la part dreta, per la complexitat que es deriva de fer els multiples accesos a les cotxeres i platja, etc. ha durat més temps del previst. És per això que els treballs avui dimecres han acabat més tard. No obstant, es confia en demà complir el programa i que s'acaben les obres d'asfaltat pensant també en què la part que queda es més recta i sense tanta dificultat.

-

Sis components del Centre Excursionista fan 11 cims superiors als 3000m en només dos dies


                     Els valldignencs del CETV fan el cim

Els sis componentes (Carles Plancha, Vicent Felis, Cristina Grau, Fabian Fuerncarral, Fortu i Julio) del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna han fet la "Travessera de Sierra Nevada (Granada)", arribant al al refugi de Posteón Alto, al terme de Jeres del Marquesado.

L'activitat s'iniciava el diumenge, dia 19, a les 7 del mati, en una jornada en que feren els cims de Cerro Pelao, Picón de Jeres, Puntal de Juntillas, Los Cervatillos, Pico del Cuervo, Cerro Mojón Alto i l'Atalaya, tots de més de 3.000 metres d'altitud. A les 9 de la nit descansaven després d'haver seguit una ruta amb un desnivell acumulat de 1.700 metres de pujada i 600 metres de baixada. Eixe dia es pernoctava a la Cuneta de Vacares en tendes.

El dilluns, dia 20, giraven pel Puntal de Goteron, de més de 3.000 metres i, per la Loma de l'Alcazaba, arribaren a "Las 7 Lagunas" on van muntar les tendes després de tot el dia de marxa. L'endemà, dimarts 21, va ser el dia gran en assolir el cims del Globo, l'Alcazaba i el Mulhacén, de 3.483, el més alt de la península. Després van baixar fins a la població de Trévelez.

Els membres del CETV han comentat que hi ha molta neu i caminar per damunt dels 3.000 metres és molt difícil. A més, cal tindre en compte el pes de les motxilles, el calor durant el dia i el fred de la nit, amb una gran oscil·lació tèrmica i  la manca d'aigua en aquestes altures.

- Nota de premsa del CETV
-

El Voluntariat Ambiental del Grup Muntanya Valldigna ha dut a cap la neteja del riu Vaca entre el naixement “Els Brolls”, a Simat, i la desembocadura a la mar, a Xeraco.




L'activitat es va durar el passat dissabte, reunint-se els participants a la porta del monestir de Santa Maria de Valldigna abans d'enfilar-se cap als Bolls per fer-los lliurament d'una samarreta commemorativa i una gorra a cada participant per suportar millor les altes temperatures del dia. Als “Els Brolls”, Xavi Català, tècnic gestor de Medi Ambient i encarregat de la secció de voluntariat ambiental del Grup Muntanya Valldigna, va fer una xicoteta explicació de l'activitat a realitzar.

A les 9h començava la neteja del riu. Fins la zona de la Font Gran es va arreplegar diferent tipus de fem: llaunes, plàstics, paper, teles, peces de coberteria. Després de l'esmorzar a la Font Gran continuava la tasca fins a la zona de l'Ecoparc de Simat. En aquest trajecte es van detectar 3 taponaments en el riu ocasionats per residus i canyes que van ser fotografiats pels voluntaris i així justificar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la necessitat de netejar aquestos trams del riu. L'activitat finalitzava a les 13:30h i es van traure del riu uns 500kg de fem durant tot el matí.

És el primer any que s’ha realitzat el programa de voluntariat ambiental de la neteja del riu Vaca, amb molt bona acollida i acceptació. Un total de 15 voluntaris, tots ells conscients i sensibilitzats amb la natura, hi han participat i cal destacar gent arribada des de Múrcia a netejar el riu. Alguns participants van pujar a l'Alberg de la Bastida de Quatretonda per a dinar una torrada de carn i embotit.

El Grup Muntanya Valldigna vol agrair la col·laboració dels ajuntaments de Simat, Benifairó i Tavernes així com de la Mancomunitat de la Valldigna, i també de Joaquim Lerma S.A., els Amics del Buscarró, la Cooperativa La Valldigna, la Cooperativa COSIVA i la FEMECV per haver aportat el seu granet de sorra perquè aquest programa de voluntariat ambiental haja prosperat. I, com no, especialment als voluntaris per haver participat i ajudat a millorar el nostre territori.

- Nota del Grup de Muntanya
-

INFORME: La sanitat privada avança, amb Francisco Camps i el PP, a costa de la disminució de la pública.



Camps continua presumint de model sanitari, quan tot apunta al contrari

La Generalitat presumeix de la Nova Fe, però és rar el mes en què no isca a la llum la notícia de la construcció d'un nou centre privat; l'últim, precisament, a poca distància de la Nova Fe. Una situació que convida a pensar per què el model sanitari valencià és tan apatitós per a estes iniciatives que, d'altra banda, ja desperten airades protestes dels seus usuaris.

"Costarà 55 milions d'euros i donarà treball a 500 persones", arreplegava el dilluns la premsa sobre l'obertura d'un nou hospital privat a València, prevista per a finals de 2014, molt prop de la Nova Fe. I com a cosa estranya: ningú es qüestionava el per què a una empresa de sanitat privada li interessaria obrir un hospital al costat del que ha de ser la nau capitana de la sanitat pública valenciana. No hauria de ser eixe un dels llocs amb menys clientela?

Mentre Las Provincias, deia que el grup Quirón estaria pensant d'obrir un altre centre també en els voltants de la Nova Fe, hospitals tots dos que se sumarien al anunciat fa uns mesos, de gestió privada, que vol construir en el barri de Campanar la Universitat Catòlica. Què justificaria l'interés desmesurat d'estos grups empresarials per obrir este tipus de centres?

Ricardo Campos, secretari provincial de sanitat del PSPV, hi té una resposta senzilla: El  pla de xoc del PP per a reduir les llistes d'espera consistia a desviar als hospitals públics pacients de la Seguretat Social. Un pla de xoc, afirmava, que dura ja 16 anys i el seu cost deu haver superat els 300 milions d'euros.

També assenyala altres anomalies, com que es deriven pacients mentre els hospitals públics pràcticament romanen tancats. I es que, en bona lògica, caldria invertir els diners que es donen a la sanitat privada perquè els hospitals públics funcionen matí i vesprada, però no és aixi, car hi ha un desviament de recursos cap a la sanitat privada.

Un model pioner (i amb trampa)
El desviament de recursos a hospitals privats va ser el principi de la política sanitària del PP valencià, però el seu cim arriba amb el que s'ha definit com a Model Alzira. Un model molt diferent del neoliberal britànic: la construcció de l'hospital és a càrrec d'una unió temporal d'empreses (UTE) a canvi que en gestione l'explotació excepte la matèria sanitària. Ací, la cessió és absoluta a la UTE i s'estén fins i tot a la parcel·la sanitària.

Mentre els usuaris donen el beneplacit a l'Hospital de la Ribera les notícies dels hospitals de Manises, Dénia, Torrevella i la sensació dels seus usuaris, sense una altra opció hospitalària, no són igual de satisfactòries, i també respon a una raó senzilla. A l'Hospital de la Ribera es van implantar tots els serveis, mentre la Generalitat va donar llibertat a les respectives UTE per a implantar els serveis que cregueren convenients, i així ofereixen serveis molt reduïts.

"Es queden el caramel i passen els pacients cars i complicats als hospitals públics" apunta Campos. I no és l'únic. La falta de control arriba a tots els àmbits, per la qual cosa la qualitat del material amb què treballen depén de la voluntat de les concessionàries, sense cap supervisió de la conselleria corresponent.

Tot es vincula al benefici. La diputada de Compromís, Mònica Oltra, denunciava que “la gestió privada dels hospitals públics està sent clarament negativa pel que fa a la qualitat del servei que reben els usuaris. Tenim exemples de decisions en quant a reducció de personal o tancament de plantes senceres d'estos hospitals que es prenen pel benefici econòmic de les empreses gestores dels centres”. També afecta al personal sanitari, que malgrat treballar en hospitals públics, en tenir gestió privada, "tenen unes condicions laborals molt pitjors que les dels seus companys d'hospitals de gestió pública realitzant exactament el mateix treball”, afegia.

I res no indica que els futurs hospitals de Llíria, Burjassot o la Vall d'Uixó hagen de funcionar d'una altra manera. El model no ha entrat encara a València ciutat, però els projectes d'hospitals purament privats comencen a envoltar, com a aus de rapinya, la Nova Fe. Mentrestant, el Consell es nega a reobrir les tancades velles instal·lacions de La Fe per a donar serveis als ciutadans de la zona, com li demanden milers de veïns. Potser, si s'obriren, no hi hauria negoci per a tots.

- Text basat en L'informatiu. 
-