L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.241
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
68.216

dimarts, 31 de gener de 2012

SITUACIO DE LA PISCINA COBERTA: La seua situació va ser un dels temes plantejats en “precs i preguntes” pel PP en el plenari passat. Això sí, sobre ser els autors del "folló" no aportaren cap solució

 
 
És de sobra conegut per tots com la piscina coberta s’ha construït mitjançant una concessió d’obra pública, amb un pressupost inicial de 2.600.000 euros, dels quals l’Ajuntament n’aportava la meitat, 1.300.000 euros  (més els terrenys, que també valen el seu) i l’altra meitat l’aportava l’empresa. A canvi, l’empresa explotava el “negoci” durant 40 anys.
 
L’Ajuntament ja ha complit en la part que li corresponia: ha pagat la seua part i ha cedit els terrenys. En canvi, l’empresa no ha complit amb el contracte ja que les obres haurien d’haver finalitzat en novembre de 2009 i els ciutadans gaudir del servei: natació, gimnàs, pàdel… I la situació encara es més greu ja que no es tarda d’un simple retard: l’empresa ha presentat concurs de creditors i no pot finalitzar les obres. L’empresa no pot pagar a tots aquells autònoms i empresaris que han estat construint la piscina. D’ací, que l’obra, a punt de finalitzar-se, estiga paralitzada.
 
Cal recordar que per a fer l’obra i la posterior explotació del negoci es presentaren dues empreses. Una coneguda i forta en el sector de les concessions, obres i serveis públics i una altra empresa sense experiència en el sector. Finalment el PP decidí donar-li en el seu dia la concessió a l’empresa de dubtosa solvència i sense experiència en el sector i que a més rebé una puntuació de 0 punts en l’estudi econòmic financer. Així hem acabat. Segur que si la concessió l’haguera tingut l’altra empresa ja estaríem tots nadant en la piscina.
 
Ara la concessionària busca finançament i la primera proposta que ens va fer és que l’Ajuntament li regalara 260.000 euros per a posar-la en funcionament, cosa  a la qual l’Ajuntament s’ha negat. Els ciutadans de Tavernes ja han complit i amb els seus impostos els vallers ja han aportat 1.300.000 euros i ara, el govern considera que no es deuen regalar 260.000 euros, això seria una irresponsabilitat tenint en compte com està la situació econòmica de l’Ajuntament. Qui no ha complit és l’empresa, per tant que busque finançament privat i no finançar-se amb els diners de tots els veïns.
 
Les possibles solucions? O bé l’empresa troba finançament per acabar les obres i obri o bé l’Ajuntament trenca el contracte. Ací passa que si l’Ajuntament trenca el contracte haurà de pagar el 1.300.000 que l’empresa havia de posar llevant-li els danys i perjudicis ocasionats a la nostra ciutat.
 
En definitiva, s’haurien de pagar molts diners perquè així està en el contracte que va firmar en el seu moment el PP.  En la situació i legislació actual sempre té les de perdre l’Ajuntament. És un cas paregut al del parquing: l’empresa va abandonar la gestió del parquing del passeig del País Valencià i ara és l’Ajuntament qui ha de pagar-li l’obra.
 
El PP, amb el populisme que ens té acostumats, no va aportar res de res al debat i a la pregunta que feia en “precs i preguntes” ni va reconéixer en cap moment els seus errors i només es va limitar a dir que per a ells la piscina es un tema prioritari. I tant! Per a ells com autors del folló, per al nou govern que s’esta tragant el mort, per als veïns i veïnes que hem pagat 1.300.000 euros dels nostres impostos....
 
Evidentment que és un tema prioritari per a tots. Tavernes ha invertit 1.300.000 euros i ha donat uns terrenys i tots entenem que mereixem gaudir del servei. El marge de maniobra de l’Ajuntament és limitat perquè si liquida el contracte, ha de pagar. Com el cas del parquing, que també haurem de pagar. I aquests pagaments cal sumar els 4 milions d’euros que es deuen als proveïdors de la passada legislatura i s’han de pagar els 16 milions d’euros que es deuen als bancs.
-

El president Fabra ara ja no descarta que els valencians repaguen pels serveis públics


Alberto Fabra va manifestar ahir en una entrevista concedida a la Cadena Ser que no descarta que els ciutadans paguen de nou per a rebre atenció en la Sanitat o la Justícia. Una insinuació per la qual va ser qualificat de cínic i mentider pels grups de l'oposició.
 
"És vostè partidari del copagament [en realitat repagament] com a fórmula per a finançar determinats serveis públics?". La pregunta de Carles Francino era clara, però Alberto Fabra no la va esquivar amb agilitat. "Tenim uns ingressos de 2004 però unes despeses de 2012. Haurem de cercar una manera d'anivellar-ho", responia en primera instància i després de lleugers titubejos, per a afegir immediatament que "caldrà cercar fórmules que compten amb la complicitat i l'esforç de tots, sabent que l'important és mantenir un estat de benestar que puguem pagar".
 
Francino, segurament en altres coses i clar desconeixedor de la realitat valenciana, li va deixar evitar el tema en una resposta eterna que encadenava excuses; i tampoc, encara que li va preguntar per la Fórmula 1, el va forçar a l'errada 
 
 
 No obstant açò, les explicacions del president de la Generalitat van ser suficients perquè l'oposició reclamara poc després que aclarira les seues insinuacions.
 
Camps, amb la premsa d'ordre

I si el dia començava amb Fabra davant els micròfons de la Ser, la jornada acabava amb el seu predecessor concedint la seua primera entrevista televisiva després de la seua absolució pel cas dels vestits al canal Intereconomía.
 
En el monòleg —amanit per les interrupcions del conductor de l'espai El gato al agua— Antonio Jiménez— Francisco Camps no va mostrar cap tipus de penediment per la situació en la qual es troba la Comunitat Valenciana després de la seua gestió durant els últims huit anys, i quan va poder va culpar del buit de les arques públiques valencianes al govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero.
 
"El maltractament ha sigut a tota Espanya", va apuntar Camps, tractant de fer creure a l'audiència del canal d'extrema dreta que la situació valenciana és la mateixa que es viu en la resta de l'estat. "Estem intentat recuperar l'aire, però el president Rajoy amb esforç, treball i intel·ligència, solucionarà els problemes", va afegir l'expresident.
-

El PSOE indica que recorrera la sentencia que absol Camps i Costa. El jurat va assegurar que Camps va pagar els seus vestits malgrat la falta de proves

 

La sentència del cas dels vestits feta pública ahir confirma que els cinc jurats que van absoldre Francisco Camps donen "per provat" que l'expresident "va pagar" per les seues peces "a José Tomás", encara que en tota la vista ni l'acusat mateix, ni els testimonis, ni els perits, ni les proves, apuntaren com les peces van acabar en les seues mans.
 
"Jo em pague els meus vestits, és clar que em pague els meus vestits". Esta frase pronunciada per Francisco Camps en relació a si havia rebut vestits regalats per una trama corrupta, acusació que acabaria fent-lo seure a la banqueta dels acussats sospitós d'haver comés un presumpte delicte suborn impropi, va quedar immortalitzada al març del 2009. Està registrada per escrit en centenars de notícies i és possible vore-la en vídeo, interpretada pel seu autor, en YouTube.
 
No obstant açò, durant la vista de la causa pel cas dels vestits, del qual va ser declarat "no culpable" la passada setmana, en cap moment l'acusat (o algun dels testimonis interrogats o les proves aportades per les parts), es va referir a la manera en què havia abonat les peces per les quals se'l jutjava.
 
"No recorde que ni ell ni ningú apuntara com va pagar", va ser, amb lleugeres variacions, la resposta unànime obtinguda ahir per este diari en consultar als companys d'altres mitjans que amb nosaltres van seguir el judici, a la pregunta de si recordaven que en algun moment es determinara un procés de pagament dels vestits, alternatiu a l'acusació que assegurava que no els van pagar, per a la qual cosa es van presentar desenes de testimoniatges i proves. 

L'evidència més notable del fet que mai es van presentar proves l'ofereixen les mateixes hemeroteques: no hi ha cap notícia que faça referència a un testimoniatge o prova que diga com es van pagar els vestits. No obstant açò, la sentència del judici feta pública ahir, apunta inequívocament al fet que totes les peces "adquirides a Forever Young [...] van ser abonades per l'acusat D. Francisco Enrique Camps Ortiz personalment al Sr. [José] Tomás".
 
Si s'acceptara el recurs i arribar el cas al Suprem, l'avaluació de les proves i testimoniatges ja no recaurà en un jurat popular sinó en els magistrats competents de la cúpula del poder judicial de l'Estat.

"L'única vegada que es va dir en la sala que Camps havia pagat a Tomás pels vestits va eixir en de la boca del seu advocat Javier Boix en els al·legats finals", coincideixen a recordar diversos companys, i no falten els que lamenten que les acusacions no insistiren a l'hora de preguntar a Francisco Camps en la segona jornada del judici com havia abonat les seues peces. "Durant la instrucció va canviar nombroses vegades de versió" recorda un company, que s'estranya que "no es posara l'accent en açò".
 
Com ja es va anticipar després d'escoltar el veredicte, els cinc membres del jurat que van absoldre amb els seus vots Camps i Ricardo Costa, van considerar —malgrat el devessall de proves i testimonis presentats al respecte— "no provat" que la trama realitzara regals als acusats, ni que pagaren les peces tal com indicaven els tiquets i factures presentats, ni tan sols que es prengueren mesurades als acusats per a l'elaboració de peces com van assegurar múltiples testimonis.
 
Una vegada coneguda la sentència, tant la fiscalia com l'acusació popular empresa per quatre diputats del PSOE tenen un termini de cinc dies per a recórrer-la. Ahir, a falta de concretar els termes del recurs, fonts socialistes van confirmar a l'Informatiu que per la seua banda hi haurà recurs. Si s'acceptara i arribar el cas al Suprem, l'avaluació de les proves i testimoniatges ja no recaurà en un jurat popular sinó en els magistrats competents de la cúpula del poder judicial de l'Estat.
- Segons L'Informatiu
-

dilluns, 30 de gener de 2012

Resultat dels equips de bàsquet el passat cap de setmana



Cartell dels partits de bàsquet pròxim cap de setmana. Clic damunt per engrandir


RESULTAS DE LA JORNADA DE BASQUET

JUNIOR
GANDIA BASQUET - C.B. TAVERNES
 48-60

CADET MASCULÍ
C.B. TAVERNES VALLDIGNA - MISLATA B.C. ´A´
 29-55

INFANTIL A
C.B. TAVERNES - SAN JOSE "A"
 89-33

INFANTIL B
TAVERNES "B" - NUMISMATICA SAETABIS CANALS
 32-80

CADET FEMENÍ
PICKEN CLARET ´B´ - C.B. TAVERNES
 67-30

INF FEMENÍ
ALBORAIA - C.B. TAVERNES VALLDIGNA
 46-78

ALEVÍ FEMENÍ
C.B. TAVERNES DE LA VALLDIGNA - C.B. L´HORTA-OAM GODELLA
SUSPES

BENJAMINS
EEMM CARCAIXENT- BENJAMÍ GROC
4-55

BENJAMÍ BLANC- BENJAMÍ NEGRE
30-56
AJORNAT-


-Nota enviada per CB Tavernes
-

El Consell del PP va adjudicar obres a l'empresa familiar dels Cotino tot i no guanyar el concurs



Infraestructures va adjudicar la construcció del pont sobre el riu Bergantes en la CV-14 (carretera a Morella) al seu pas per Sorita a “Sedesa”, l'empresa de la família de Juan Cotino, actualment president de les Corts Valencianes, tot i que no era l'empresa de millor puntuació, sinó la segona segons la baremació de la mesa de contractació.
 
L’adjudicació del pont sobre el Bergantes es va adjudicar a Sedesa amb una puntuació total de 83,81 per darrere de Pavasal SA amb 84,40 punts, sense que es justificara eixa decisió, segons publica Levante-EMV.
 
El PSOE valencià havia sol·licitat el 2009 accedir als expedients d'adjudicacions d'obra pública de la Generalitat a Sedesa, cosa que no ha aconseguit fins finals de 2011. Sedesa està relacionada en les investigacions del cas Gürtel per presumpte finançament il·legal del PP valencià. 

L'adjudicació d'aquest nou contracte a Sedesa se suma a altres dos revelats pel diputat socialista, Francesc Signes. Així  Sedesa va cobrar 336.000 euros de la Conselleria de Sanitat per un aparcament en concessió a l'Hospital Doctor Peset de València que no va arribar a construir i també va aconseguir l'adjudicació de la construcció de 105 habitatges de protecció oficial  a Pilar de la Horadada tot i que era la tercera millor oferta en competició.
 
I una quarta adjudicació, que es remunta a 1998, Sedesa va aconseguir el manteniment de la zona nord de carreteres de Castelló, en UTE amb una altra mercantil, pel preu licitat, vora 5 milions d’euros. En aquest cas, també es va adjudicar a Sedesa aquest contracte de manteniment tot i que hi havia una altra oferta amb millor qualificació. Argument: que l'empresa que havia guanyat l'adjudicació ja era adjudicatària de dos expedients de manteniment a la mateixa província , un criteri aliè a la legislació de la contractació pública.
 
Francesc Signes diu que l'examen detallat dels expedients de Sedesa amb la Generalitat Valenciana "confirma les sospites que alguns contractes es van adjudicar indegudament i sense causa legal que ho justifiqués, en perjudici dels interessos i els principis de contractació pública" .  Per al diputat també resulta indignant el tracte de favor "dispensat a la signatura familiar dels Cotino en l'expedient de l'aparcament per concessió de l'Hospital Doctor Peset de València per un contracte que no van complir, quan hi ha molts contractistes que sí executen les obres però no cobren, tot i que arriben a passar anys i anys, el que les està abocant a la ruïna ".

- Segons Levante-EMV
-

Quina educació espera als nostres fills? La Conselleria d’Educació ha retallat 3.400 places de professors en 3 anys

 
Més de 200.000 valencians han eixit al carrer en protesta dels ajustaments en educació aprovats pel Consell del PP en dues macromanifestacions contra les retallades en els serveis públics. La resposta de la societat ha estat clara. Però cal saber que no és una situació nova i, segons el sindicat FETE-UGT, les plantilles en educació s'han retallat en 3.400 professionals en els últims tres anys.
 
El sindicat  ha explicat com “l'informe de la sindicatura de comptes de l'any 2010 confirma que l'oferta d'ocupació docent va descendir en 1468 places, mentre que les previsions de l'any passat parlen de 1.200 llocs de treball menys”. La xifra es completa amb la derogació de l'últim acord de plantilles, que va causar l'eliminació de 800 places en Formació Professional. Així, segons les dades aportades pel sindicat educatiu, la destrucció d'ocupació se situaria en més de 3.400 places en tres anys. Una dada que podria augmentar amb les últimes mesures contra el dèficit aprovades per la Generalitat dins d'un pla d'ajust global.
 
Els temors del sector educatiu valencià no queden aquí i els professors sospiten que el departament del qual és responsable la consellera María José Català opte per mesures similars a les de Madrid, amb la qual cosa es perdrien 2.500 llocs interins.
 
¿I totes aquestes retallades en un servei públic fonamental com és l’educació – moment tindrem per parlar de la sanitat- en què i com repercutirà en els ciutadans, sobre tot en aquells que no disposen de recursos? No ho direm nosaltres. Simplement ens recordem ara de beques de transport i menjador, dels professionals que atenen alumnes amb necessitats especials, de les despeses de manteniment, de la manca de construccions escolars i dels barracons.... mentre continuarem pagant 22 milios d’euros per a la Formula 1, o els 300.000 euros per a una estatua a l’aeroport fantasma de Castelló a més dels milions que ha costat.

Congelació d'oferta pública

 
I mentre això s’esdevé ací, al País Valencià,  el nou ministre d'Educació, José Ignacio Wert, en la recent conferència sectorial d'Educació convocada a Madrid parlava de la supressió de l'oferta d'ocupació pública docent per al 2012.
 
FETE-UGT declarava que "optar per eliminar l'oferta d'ocupació pública no fa altra cosa que agreujar la difícil situació que es viu a la Comunitat Valenciana en els últims anys".
Així, el sector més perjudicat és el professorat funcionari de carrera, amb més de 1.176 places amortitzades (jubilacions no ocupades per cap altre professor) o la inexistent oferta d'ocupació pública: 110 places en el curs passat i no cap en l’actual.
 
El sindicat ha censurat la política educativa del Consell, amb un ajust fort de les plantilles docents i l'escola pública, cosa que implica retallada en la qualitat d’un servei públic essencial i el gradual deteriorament .

- Segons Levante-EMV
-

Valencians i valencianes: Unim-nos tots per ajudar al Consell del PP a aplicar les tisores



El vicepresident vol que tots ajudem a les retallades (excepte els de "a dit" i els grans events)

Els valencians i valencianes cada dia ho tenim més clar: el balafiament dels governs autonòmics del PP són la causa de la situació ruïnosa de les arques públiques, però per al “seu” Consell i  per a Alberto Fabra serien els treballadors públics i els ciutadans (per un presumpte mal ús dels serveis públics) els culpables.
 
I com a solución: un web on la població pot presentar propostes de com retallar. Així que si vosté, lector/a de La Cotorra, en té alguna i pot fer que el Consell estalvie un poquet… doncs, endavant! Perquè el Consell que presideix Alberto Fabra, i que  només se li ocorregut retallar el sou dels funcionaris, les hores de treball per a pagar menys, acurtar contractes interins i retardar el pagament de proveïdors fins a límits agònics, vol trovar més inspiració per a les tisorades i canalitzar-les amb el web titulat Capavant 

El web funciona des de divendres com a exercici propagandístic, perquè solament hi ha les mesures del Consell i com a participación ciutadana hi ha un correu "Conta'ns les teues propostes d'estalvi"  i una part titulada "Algunes de les propostes dels ciutadans" que fins ara encara estava buida, mentre les les estrictes normes d'ús permeten als seus gestors una censura de facto.
 
El sindicat STEPV vol que tinga utilitat i ha proposat que tots ajudem i la manera de fer-ho es enviar al correu del web les mesures 

que fa uns dies va presentar la Intersindical per a estalviar i reorganitzar l'administració de la Generalitat i el conjunt del sector públic valencià.
 
Unes mesures que passen per l'eliminació inmediata de 79 assessors nomenats a dit, l'eliminació dels actuals directors de Parcs Naturals que han accedit al càrrec també a dit  o la revisió de contractes amb l'administració, molts dels quals són, segons el sindicat, "manifestament millorables".
 
La culpa és del ciutadà i els treballadors
 
El Consell del PP no sembla contemplar les retallades en personal car i superflu, ni tampoc ha anunciat la supressió de cap gran esdeveniment, que són les despeses més prescindibles de l'administració. En canvi, al costat de la propaganda del web, el vicepresident i portaveu del Consell, José Ciscar anunciava la creació d'un "Cos Superior d'Interventors i Auditors de la Generalitat".
 
El Consell l’anomena "unitat especial" per a comprovar "la regularitat de les despeses" de la Generalitat "en sis àrees estratègiques de la seua activitat": la despesa farmacèutica, l'assistència jurídica gratuïta, els centres docents públics i el personal docent, el Departament de Salut de la Fe, i l'entitat VAERSA.
 
El Consell, que ha ofegat amb els impagaments el funcionament de col·legis públics, els advocats del torn d'ofici, o els proveïdors de medicaments, ara els assenyala de forma indirecta com els responsables d'una gestió que necessita vigilància per a comprovar la seua "regularitat".

-

diumenge, 29 de gener de 2012

Les pluges arriben fins els 70 l a la Valldigna i deixen pas al vent



Aquest cap de setmana ha plogut. La cosa no tindria més importància. Sol ploure ara i adés i ací, a la Valldigna, és una de les zones plovedores del nostre país. Però la pluja ha estat noticia perquè a la tardor no es va recordar de nosaltres i ara, en ple hivern, ens ha vingut. I segons s’ha dit en els mitjans de comunicació a la nostra zona ho ha fet de forma bastant generosa, amb 70 litres per metres quadrat, segons fonts diverses, i 50 litres per metre quadrat a Simat i Barx (informació de la premsa diària), i suposem que no anirà molt lluny de la xifra Benifairó.

Una pluja que feia que els pronòstics d’una davallada general de les temperatures no haja estat tan acusada perquè, en bona lògica el cert estava cobert, i serà segurament quant ha vingut el cel ras a la nit es noten més. De tota manera, avui tenim vent i això va que la sensació tèrmica siga d’un poc més de fred.
 

I qui ho ha notat ha estat el nostre riu Vaca i les fons, com el Clot de la Font, Bolomor, la Fontarda, que han vist créixer el seu cabdal o aflorar el fluid element, com podeu observar en les imatges obtingudes en distints punts del terme.
-

Rita Barberá (PP) respon a Ribó (Compromís) que no procedeix preguntar si li han regalat bosses de mà. El portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València volia saber si és cert que la trama Gürtel li va donar bosses de la marca Louis Vuitton



El ruixat de noticies sobre regals, amiguisme, comares i compares que hem escoltat aquests dies arran del judici a Camps, i on el nom de l’alcaldessa Rita Barbera eixia a col·lació i , sobre tot, després de tot el que hem escoltat i llegit del cas Emarsa i la depuradora de Pinedo, semblava ser el més normal prendre iniciatives per deixar en bon lloc i nom la classe política. Però sembla ser que la lliçó no està apresa i tot segueix igual o almenys eixa impressió fa.
 
L'Ajuntament de València, governat pel PP, ha de recuperar la credibilitat i ser més transparent, indicava el portaveu de Compromís, Joan Ribó, en defensar davant el plenari la creació d'un registre públic dels regals rebuts pels regidors i l'alcaldessa de la capital.
 
Però no, la majoria absoluta del PP en el plenari aixafava la iniciativa de Compromís a la qual van donar suport els tres partits de l'oposició. Al debat, com hem dit, planejaven les recents gravacions del judici a Camps, on un membre de la trama Gürtel li deia a un altre que anava a comprar una bossa de luxe a l'alcaldessa de València. O el saluda en què l'alcaldessa agraïa el 2007 al exgerent d'Emarsa, Esteban Cuesta, un dels principals imputats del cas, un obsequi que aquest li va enviar. Però res de res. Això no anava amb el grup majoritari, el PP, a València, i va rebutjar la proposta.
 
Ribo recordava que països, ciutats avançades i capitals espanyoles, ja l'han creat, el registre, i afirmava que “un regal pot ser un acte natural o pot servir de base per al suborn".
 
Era una continuació de la resposta de l'alcaldessa de València, Rita Barberá, que la sabem textual per haver-la fet per escrit: "no procedeix". I les seues preguntes sobre si havia rebut com a regals bosses de la marca Louis Vuitton i si havia rebut obsequis de Fira València es quedaven sense contestar..
 
Una resposta que, es deia, es contempla a l'article 1231.1 del reglament del plenari però que segons Ribo allí només diu que " l'escrit recollirà de forma concisa la formulació de la pregunta, que haurà de referir-se a fets, situacions, decisions, plans o mesures polítiques que afecten directament la gestió municipal o institucional ".
 
El regidor i portaveu de Compromís afirmava que la resposta és més típica "de l'autoritarisme i l'obscurantisme" que d'una cultura "democràtica i transparent".
- Segons  "Levante-EMV", "El Mundo" i "El País"
-

dissabte, 28 de gener de 2012

La Federació de Societats Musicals acusa al Consell de discriminació i es queixa de la "miopia política" i de la manca de sensibilitat de la Generalitat gobernada pel PP al "no posar-les en valor ni concedir-los un epígraf propi" en l’expedient BIC de les falles.



El Consell diu que vol protegir les falles i ha elaborat un expedient perquè siguen declarades com a Bé d'Interès Cultural (BIC) Immaterial. El document recull la festa, les parts principals i els seus trets diferenciadors en diversos apartats, on destaquen la història, l'entramat associatiu, el monument, els actes, la indumentària, la literatura, la pirotècnia i fins els museus que ha generat la festa.
 
Tot això està molt bé. Però, ¿i la música? ¿I el paper de les bandes a la festa? es la pregunta que es fan des de la Federació d'Associacions Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).
 
Alguna cosa es diu de les bandes: un paràgraf , inclòs en l'apartat de "cicle ritual" i la referència es troba quan l'expedient explica la "despertà": els fallers tiren 'trons de bac' acompanyats per la banda de música". Pel que fa a la música tradicional valenciana, l'informe inclou tres línies on destaca "el tabal i la dolçaina" com a instruments genuïns "que la festa de les Falles ajuda a conservar”
 
No cal que expliquem ara i ací que la presència de la banda de música és una constant de les falles i en qualsevol de les festes valencianes de tipus religiosos o civil. Tots els pobles tenen la seua banda de música i en aquestes dates es desplacen a les localitats que planten monuments perquè acompanye comissions, fallers i falleres durant tots els actes, omplint l’ambient de música festera
 
La FSMCV eixa "mínima referència " de l'expedient de nou pàgines els sembla " una miopia política de primer grau per a la qual no tenim solució ". Per al president de la FSMCV, Josep Francesc Almeria, l'expedient reflecteix el lloc en la Generalitat Valenciana col·loca a les bandes de música "en un clar segon pla en la festa” . Les bandes no entren en la part a destacar de la festa, no tenen espai propi. “És una falta de sensibilitat evident per part del Consell, però el cert és que ja ens tenen acostumats a aquest tracte. Per a aquest Govern som 'les bandes' ".
 
La FSMCV explica "com el Govern valencià no veu en la música una mica característic de les Falles. Ajudem a enriquir la festa i a més portem anys exigint que ens incloguen com una entitat pròpia, com un primer agent cultural. Ens sembla increïble que no vegen una cosa tan evident, però ja estem cansats".
 
Una bufetada més a les bandes, a la FSMV i a la cultura musical genuïna valencina des de la Generalitat del PP, que arriba després de les múltiples retallades que ja han patit els darrers anys dels governs dels que s’autonomen defensors de la identidat, costum i cultura valencianes.
-

Sico Fons presenta "Humors Agres" a la Casa de la Cultura


Sico Fons va presentar ahir la que és, per ara, la seua desena publicació “Humors Agres”, obra guanyadora del “Premi Soler i Estruch” de narrativa de Castelló de la Ribera, i que ha estat publicada per l’Editorial Bullent.

L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, va iniciar l’acte amb une paraules on, a més de felicitar l’autor, va lloar tota la seua trajectòria i va considerar Sico Fons com una mostra de com están vives les manifestacions culturals en valencià.
 
La professora de l’IES Jaume II el Just, Rosa Magraner, va ser l’encarregada de parlar sobre l’obra, una obra que com el seu nom diu, fa “un repàs” àcid, punyent i mordaç sobre molts aspectos de la societat actual i on deia que es podien vore retratats, encara que era una obra fictícia, molts personatges que veiem tots els dies en la televisió i la premsa, i fins i tot podem pensar que són tal o qual conegut nostre, apreciació que va corroborar l’autor, encara que reafirmava no havia pensat amb ningú en concret en cadascú dels 33 relats que conformen l’obra.
 
Rosa Magraner va llegir una de les narracions curtes de l’obra “per anar fent boqueta” d’allò que els espera als lectors del llibre, i de veritat que els assistents van gaudir i feren alguna rialleta davant eixe “Idiota” perfectament transcrit al paper per Sico Fons. ¿Per què será?  
 

La presentación de “Humors Agres” va comptar amb l’al·licient de poder escoltar un nou grup musicial a la nostra ciutat: el quartet “So de Sax” format per Josep Castelló Juan (saxo soprano); Fran Grau Picot (saxo alt), David Felis Alberola (saxo tenor) i Miquel Clar Escrivà (saxo baríton).
 
Van interpretar, entremesclades amb les intervencions literàries, les obres “Vals núm. 2” de la Suite de jazz i “Two guitars” de Sostakovitx, Oblivion d’ Astor Piazzolla, “Entertainer” (música de la pel·lícula “El colp”) de Scott Joplin, “Summertime” de Georges Gerswing i “Libertango” d'Astor Piazzolla.
 
Des d’ací, la nostra enhorabona a Sico. Quedem a l’espera de la próxima presentación del nou llibre que confirmava ja està repartint a les llibreries i, a més de l’enhorabona, desitjar una llarga trajectòria colmada d’èxits al grup “So de Sax”.
-

Anna Sirerol rep el premi "Llegir Sense Fronteres"




El vicerector d'Investigació de la Universitat de València, Pedro Carrasco i el director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, Josep Antoni Fluixà, lliuraren els III Premis Llegir Sense Fronteres que enguany han guanyat la vallera Anna Sirerol de l'IES Jaume II el Just de Tavernes en la modalitat de Batxillerat i l’elxana Laura Serna de l'IES Sixto Marco d'Elx en la modalitat d'ESO.
 
Les dues estudiants recolliren els seus premis, consistents en un ordinador portàtil i la col•lecció completa de la col·lecció Llegir Sense Fronteres publicats per Bromera i la Universitat de València.
 
Les dues estudiants es dirigiren al públic per agraïr el premi i l'estimul i ajuda dels seus professors.
 
Previament el professor Fernando Sapiña va parlar dels reptes energètics del futur, inaugurant d'aquesta manera l'Any Internacional de la Energia Sostenible.
Foto: D'esquerra a dreta, el vicerector, Soledat Rubio, directora de la Càtedra de Divulgació de la Ciència, les dues estudiants, Josep Antoni Fluixà i Fernando Sapiña. 
-

divendres, 27 de gener de 2012

Som líders en alguna cosa més que en casos Gurtel i similars: L'atur va pujar en 65.400 persones el 2011, fins a 641.300 persones en la Comunitat



 
L'atur va pujar en 65.400 persones el 2011 respecte al 2010, un 11.36% més, situant-se el número total de desocupats valencians en 641.300 persones. Per tant, la taxa d'atur es va situar al tancament de l'any passat al 25.45 % mentre l’espanyola és el 22,85%. Són les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) feta hui pública per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
 
A Espanya, la desocupació ha augmentat en 577.000 persones el 2011 respecte al 2010 i s’ha situat amb el número total de desocupats de 5.273.600 persones, una xifra inèdita fins ara per a l'economia espanyola. La taxa d'atur va escalar al tancament de l'any passat fins al 22,85%, percentatge 2,5 punts superior al del 2010.
 
Morera: “El PP es incapaç de crear ocupació i solucionar l’atur”
 
El portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera, considera que les xifres d'atur arreplegades per l'enquesta de població activa, “demostren la incapacitat manifesta del PP valencià per a solucionar el greu problema de l'atur en el nostre territori, on passem en més de 100.000 persones la barrera del mig milió de desocupats”.
 
Per a Morera, “l'obsessió per les retallades no és la solució, però, a més, el problema és que esperem les mesures del govern per al foment de l'ocupació i per a atacar radicalment el problema de l'atur, que és el principal problema de l'estat en estos moments”.
 
El parlamentari de Compromís assegura que Rajoy i Fabra, “tenen un seriós problema perquè no tenen receptes contra la desocupació. No podem oblidar que sempre han posat al PP valencià com a exemple i l'exemple que ens dóna és que tenim més de 600.000 persones sense treball en el territori valencià, la qual cosa és una xifra bastant preocupant”.
 
Compromís considera que el president de la Generalitat, “ha de donar la cara públicament perquè és més important la xifra de l'atur que l'absolució de Camps i, no obstant açò, sobre este tema ni sap ni contesta. Només coneixem les retallades, els atacs a la sanitat i a l'educació, l'atracament als treballadors de l'administració pública i la pujada d'impostos, però de solucions i de propostes no sabem res de res”.
 
- Segons Europa Press, El Mundo i nota de premsa de Compromís
-

El Grup Muntanya Valldigna organitza la primera ruta senderista del 2012 a la Valldigna



Demà dissabte, 28 de gener, el Grup Muntanya Valldigna ha organitzat la primera ruta senderista programada en la Valldigna d'enguany. Es tracta de recórrer les dues sendes recuperades l'estiu passat dins dels treballs de millora dels incendis de setembre de 2010, coordinats pel Grup Muntanya Valldigna. Aquestes noves sendes ens ofereixen una nova visió de la Valldigna, amb noves perspectives de paisatge i nous coneixements de la història dels nostres avantpassats.
 
L'eixida serà a les 8:00h del matí des de la plaça de l'Ajuntament de Simat cap a la muntanya de l'Om on els participants s'enfilaran cap a la Creueta del Toro pel sender nou que ix a la dreta de la muntanya del Toro. Aquest sender ens dóna una visió paisagística de gran bellesa de tota la Valldigna i ens porta a l'encreuament amb la senda que puja des de la carretera del Pla de Corrals. Continuant la ruta arribem a la Creueta del Toro on s'esmorzarà. Després, seguirem cap al Pou de Pascualo i baixarem pel Barranc de la Falaguera fins arribar al Camping de la Falaguera on es farà una parada tècnica. Tot seguit, continuarem la marxa endinsant-nos pel Barranc de les Cases, antic Camí de Simat a Pinet, utilitzat per la gent de Simat per a treballar en la producció de calç i que, també, va servir de lloc de pas estratègic per a comercialitzar amb el gel de les neveres de Barx, entre alres coses. Aquest tram ens durà al Camí dels Brolls on es produeix el naixement del Riu Vaca que desemboca a la mar. Si seguim el camí arribarem a Simat on finalitza aquesta ruta de gran interés històrico-cultural i natural.
 
El Grup Muntanya Valldigna espera que la gent gaudesca de la marxa i del respecte a la natura.
-

Tavernes millorarà l’entrada a la platja





L’Ajuntament de Tavernes adequarà l’entrada de la platja amb la subvenció aconseguida de la Diputació de València gràcies a les gestions que han dut a cap l’alcalde de la localitat, Jordi Joan, i per la regidora d’Obres i Serveis, Llum Sansaloni. Tavernes aconsegueix 34.998 euros que serviran per a arreglar i millorar l’entrada de la platja i fer les obres d’adequació de l’asfalt i les voreres.
 
Les gestions realitzades per l’alcalde i la regidora amb els responsables de l’Àrea de Cooperació Municipal de la Diputació de València a finals de 2011 han sigut determinants perquè s’atorgue l’ajuda amb caràcter urgent i puga començar de forma imminent l’adequació de l’entrada de la platja de Tavernes de la Valldigna.
 
L’alcalde Jordi Joan comentava al respecte que “el turisme és un dels motors econòmics que pot ajudar Tavernes a crear ocupació, i la platja necessita una rentada d’imatge: l’entrada i els accessos podem considerar-los com la cara de la platja. Esperem que amb este projecte i l’acabament de les obres de l’avinguda la Marina, la nostra platja presente una bona imatge de cara a la temporada estival i, si pot ser abans, millor encara, ja que també rebem visitants per Falles i Pasqua i tenim veïns que hi viuen tot l’any”.
 
La regidora de Contractació i Serveis Públics, Llum Sansaloni, ha recordat que actualmente només hi ha una entrada principal a la platja de Tavernes “i hem considerat urgent i necessari adequar-la per tal de conferir seguretat tant al trànsit com als vianants, a banda de donar una millor imatge a tots aquells que arriben a la nostra platja.
 
La regidora ressaltava que les gestions efectuades davant Diputació han fet possible l’arribada de la subvenció, que donat el moment de dificultat econòmica és molt ben rebuda i serà beneficiosa per a la platja de Tavernes.
 
L’Ajuntament valora positivament el fet que les subvencions de Diputació i Generalitat continuen arribant a la ciutat amb total normalitat i també han destacat la rapidesa dels tècnics municipals en la gestió de la subvenció.
-

Les converses que condemnen socialment i eticament Francisco Camps i Ricardo Costa, tot i ser declarats "no culpable"



Us ofereim un recull de les telefonades i converses que es van poder escolatar durant el judici. El veredicte serà el que serà, com els fets són els que són. I parlen per ells.


- Font: Vilaweb
-

La manifestació d'ahir contra les retallades en els serveis publics: Una indignació molt concreta




 Els carrers valencians van viure ahir la manifestació més multitudinària dels darrers anys i amb un objectiu clar i comú: vora 200.000 persones demanaren la retirada del decret amb què la Generalitat pretén retallar 1.000 milions d'euros en serveis públics.
 
Era d'esperar. Després de dos anys de retallades contínues al seu sou i de l'empitjorament de les seues condicions de treball, una mesura ha fet vesar el got dels funcionaris valencians: el paquet de mesures anticrisi que el president Alberto Fabra del PP va aprovar la nit de reis i que reduïa el sou i, sobre tot, el nombre de treballadors públics a la Comunitat.
 
En un context en què la sobrecàrrega de treball és ja insostenible a molts llocs de treball -les baixes ja quasi no es cobrien abans del decret de Fabra- i en què els funcionaris -que no obtenen una revisió anual del seu sou per damunt de l'IPC des de 1998- cada vegada tenen menys poder adquisitiu, més de 200.000 persones isqueren ahir als carrers de València, Castelló i Alacant per dir que ja n'hi ha prou.
 
Moltes bates de metges, infermeres, zeladors, fisioterapeutes, moltes pancartes d'instituts, molts professors, molts administratius, molts funcionaris i interins, treballadors de la funció pública. Desenes de milers de persones (190.000, segons els organitzadors) van sortir ahir als carrers de València, Alacant i Castelló convocats pels sindicats per protestar per les retallades socials aplicats pel Govern d'Alberto Fabra. Per marxar junts en contra de la tisorada. A ell al·ludien les pancartes que sobrevolaven els caps o els adhesius que es pagaven en les jaquetes i que adquirien les formes d'unes grans tisores.
 
La manifestació més nombrosa va ser la de València, la cua va trigar més d'hora i mitja en eixir de la plaça de Sant Agustí, provocant un gran col·lapse de trànsit a la ciutat. Va ser tan o més massiva que la manifestació de dissabte passat contra les retallades en l'educació. "Un poble ignorant és fàcil d'enganyar", deia una pancarta que rebia a l'Institut de Lluís Vives als milers de persones que s'incorporaven a la marxa que es va dividir en dos itineraris. El primer va passar per davant de la casa de Francisco Camps "al crit de culpable i corrupte".
 
La segona part va transcórrer també pel centre, però pel carrer de Sant Vicent de València. Ambdues van finalitzar davant al Palau de la Generalitat, a la plaça de la Verge, i estaven encapçalades per una gran pancarta amb el lema No a les retallades dels serveis públics. Sí a la depuració de responsabilitats al Consell. La portaven els responsables dels principals sindicats UGT, CCOO, Intersindical Valenciana, CSIF i CEMSATSE i el cordó de seguretat dels propis convocants estava format per policies locals sense uniformes que també es manifestaven. L'organització va estimar al voltant de les 100.000 persones l'assistència a la marxa de València.
 
La situació no estaria tan malament si els xoriços tornaren el pa, deia una pancarta, en el revers es llegia Barbaritat Valenciana com el logo de la Generalitat. Sense innovació no hi ha solució, deia una altra que portaven investigadors i tècnics dels 14 instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana als que el Consell "deu 57.000.000".
 
Amb les xifres que oferia l'organització -fins i tot, amb les de la policia, que rebaixava a 160.000 els manifestants-, la d'ahir fou la manifestació més multitudinària en anys a terres valencianes. Ni tan sols a la darrera vaga general, del 29 de setembre de 2010, isqué més gent al carrer, i la satisfacció era evident entre els organitzadors de les protestes. Tanmateix, una ullada a les xifres que ofereix el Ministeri d'Hisenda evidencia que, en juliol de 2010, eren més de 235.000 els treballadors públics a la Comunitat, front a les vora 200.000 persones que isqueren al carrer ahir. Els càlculs evidencien que, encara que una gran majoria de treballadors públics es mobilitzaren ahir, la majoria de la societat valenciana -afectada també per les retallades- no se sentí al·ludida en la protesta. Només els usuaris dels sectors que ja veuen clarament degradat el seu servei públic -com ocorre a l'educació, que mobilitzà dissabte a pares i alumnes- s'han unit a les protestes de les darreres setmanes.
 
La periodista de Canal 9 Xelo Miralles va llegir el manifest final que criticava "el paquet de retallades que suposa una gran agressió als serveis públics". "Ens han tret 10.000 milions de la manera més fàcil, retallant salaris i personal. Que es depuren tots els càrrecs culpables d'aquests actes ", va dir. Entre els manifestants es van veure nombrosos polítics d'esquerra com el líder dels socialistes Jorge Alarte, el de Compromís, Enric Morera, o el diputat d'Esquerra Unida, Ignacio Blanco.
 

Molt de soroll... i Canal 9 com a gran sorpresa
 
La d'ahir fou una de les protestes amb més uniformitat en els seus càntics, que tenien com a destinataris principals el conseller Vela, Rita Barberá o el màrtir d'Espanya, Francisco Camps.
 
I, si hi hagué una estampa per al record, eixa fou la dels treballadors de Canal 9, que seguiren una furgoneta decorada i rebatejada com a “Unitat mòbil democràtica i plural de Canal 9”. Davant l'ERE que s'aveïna a l'ens públic, centenars d'ells volgueren eixir al carrer per reivindicar la dignitat de la seua professió i per denunciar les irregularitats a la gestió de la televisió pública, tot arriscant-se a perdre el seu lloc de treball en els pròxims mesos. Entre ells destacava la presència de diversos afectats pels impagaments de l'ens, com els actors de la -quasi- desapareguda L'alqueria blanca, però, sobre tot, la cridanera assistència de periodistes a qui se sol vincular amb la línia editorial de Canal 9, com José Luís Torró.
 
Però qui més es jugà el coll -com ja ha fet en diverses ocasions amb les seues denúncies- fou l'ex presentadora de Colp d'ull. Maria Josep Poquet, qui exerceix com a delegada sindical de l'Intersindical a RTVV, encetava al pas de la “Unitat mòbil” per la Plaça de l'Ajuntament un emocionat al·legat en què recordava el cas de presumpte assetjament sexual protagonitzat per Vicente Sanz i afirmava que “Pedro García hauria d'estar imputat per sacsejar les arques dels valencians”. “A Canal 9 tenim un màster en corrupció”, rematava la presentadora, però advertia amb el seu exemple: “els treballadors sí que sabem informar”.

- Extret de "L'Informatiu" "El País". Fotografies: Informatiu, El País.

-

dijous, 26 de gener de 2012

L’Agrupament Escolta Valldigna celebra el Dia de l’Arbre repoblant la zona del Cambro, al voltant de l’IES Valldigna

 
 
 
Aquest dissabte, 28 de gener, està previst que els membres de l’Agrupament Escolta Valldigna i els veïns de Tavernes que de forma voluntària vulguen participar en l’activitat anual, celebren el Dia de l’Arbre amb una jornada de replantació al voltant de la zona de l’IES la Valldigna, en la zona del Cambro.

L’activitat està prevista en el conveni de l’Agrupament Escolta Valldigna i l’Ajuntament de Tavernes. L’horari serà entre les 16:00 i les 18:30 hores, i està oberta a tots els veïns que hi vulguen participar. Els menors d’edat que vagen sols han de dur autorització paterna. El punt de partida dels voluntaris serà davant del Centre Social (al Carrer Sant Josep, 69) davant del Col·legi San José (Patronat).

Es comptarà amb un centenar d’arbres, habitualment solen ser autòctons, com ara pins i carrasques, que han estat facilitats per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.

L’alcalde de Tavernes, Jordi Juan, i la presidenta de l’Agrupament Escolta Valldigna, Ana Cordo Bono, firmaren recentment un conveni de col·laboració entre ambdues entitats, que contempla la concessió d’una subvenció per al foment d’activitats i projectes de programes educatius i mediambientals d’àmbit local.

L’Agrupament Escolta Valldigna s’ocupa anualment d’un conjunt d’activitats de caràcter formatiu, educatiu i lúdic, fonamentalment dirigides a l’educació de la joventut. Entre estes, cal destacar al llarg de l’any les representacions de teatre, els cants nadalencs per a persones de la tercera edat, les activitats mediambientals amb motiu de la celebració del Dia de l’Arbre, l’organització d’un campament d’estiu per tal d’ajudar a integrar els jóvens amb problemàtiques socials o familiars, la participació en la Campanya de Neteja de la Mediterrània, a més d’altres activitats dirigides directament a ajudar els ciutadans de Tavernes, com ara la col·locació dels ornaments florals en els nínxols el dia de Tots Sants.
-

TEMES DEL DIA: Manifestacions a la vesprada, mobilitzacions, propostes de vaga i recursos al decret

 
Les manifestacions d'avui a València, Castelló i Alacant contra les retallades ja es preveien multitudinàries després de la gran mobilització per l'ensenyament públic de dissabte, i ara tot apunta a què el veredicte absolutori de l'expresident Francisco Camps ha encès encara més els ànims.
 
És dia feiner, i milers de ciutadans eixiran al carrer, convocats pels sindicats contra les retallades promogudes pel govern valencià. Perquè una cosa està clara, es vulga o no es vulga reconéixer: les retallades no nomes afecten “els funcionaris!: afecten tota la societat en ser un atac a pilars bàsics de l’estat de benestar com sanitat i educació. ¿O es que la manca de serveis i/o la pèrdua de qualitat no afecta a tots?
 
Els metges anuncien que aniran a la vaga si el Consell no deroga el decret. L'assemblea del Col·legi de València demana menys privilegis per als diputats

O es deroga el decret o hi ha vaga. Això va decidir l'assemblea del Col·legi de Metges de València i han traslladat als sindicats la proposta unànime de convocar una vaga si el document de retallades no es retira. Els assistents van proposar que abans d'aplicar la tisorada a les nòmines dels metges es retallen els privilegis dels diputats.
 
També es demana la dimissió del conseller de Sanitat, Luis Rosado, i dels responsables econòmics de la Conselleria de Sanitat que han portat a la sanitat valenciana a una situació de morositat i dèficit continuat.
 
Els assistents van criticar la falta de metges en els vehicles del SAMU, pràctica ja habitual, i van tornar a sol·licitar la reducció dels alts càrrecs i directius de la Conselleria de Sanitat.
 
Mobilitzacions a l’ensenyament publica
 
Les mobilitzacions a l’ensenyament públic no han parat a pesar que el Consell va ingressar ahir 35 milions , la meitat del deute que hi ha de les despeses de funcionament, però a molts llocs no havia arribat els diners.
 
El malestar entre el professorat continua i ahir es van presentar els primers recursos per banda de FETE-UGT mentre que s’insta pels sindicats docents, l’esmentat i el STE-PV, CC OO, ANPE y CSIF, a la consellera d’ Educació a "atendre la demanda social" després de la multitudinària manifestació i que el retire.
 
Continuen els “dilluns de dol” i els directors avisen que els diners que han rebut són del segon quadrimestre del 2011 i molts centres ahir reberen els diners però molts altres no. Després de mig any sense cobrar despeses de funcionament, la conflictivitat es manté i en molts centres hi ha hagut tancaments i protestes. Ahir a Oliva, sobre els 200 alumnes tallaren la carretera nacional i provocaren retencions. Mentrestant el Sindicat d’Estudiants ha convocat a la vaga general.
 
Els sindicats presenten un recurs contra el decret llei
 
 El recurs contencioso-administratiu s’ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia contra el decret-llei de mesures de la Generalitat i argumenta que vulnera el dret a la llibertat sindical i al treball.
 
El text demana que se suspenga l’acord impugnat com a mesura cautelar fins que es dicte sentencia en firme, donat que segons els recorrents la norma "consagra la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats públics i trenca la igualtat de tractament”.
 
Els sindicats CCOO, UGT, CSI.F, FSES e Intersindical Valenciana han dit en el recurs que el decret-llei vulnera el dret a la llibertat sindical, a la negociació col•lectiva i al treball, així com el dret a la igualtat i no discriminació.
 
El recurs argumenta també que el decret és “una privació patrimonial singular i individualitzada i sense compensació “, o siga, " una autèntica confiscació patrimonial, una cosa prohibida expressament en la Constitució".
-

Aquest divendres es presenta a la Casa de la Cultura "Humors agres" de Sico Fons, obra guanyadora del darrer Premi Soler i Estruch de narrativa curta.

Humors agres
Demà divendres, 27 de gener, es fa  presentació de la darrera obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa curta, "Humors agres" . Serà a les 20 hores a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, i comptarà amb la presència de l'autor i de Rosa Magraner, professora de l'IES Jaume II de Tavernes.
També hi haurà actuació musical del quartet de saxofons So de Sax, format per Josep Castelló Juan (Saxo Soprano), Fran Grau Picot (Saxo Alt), David Felis Alberola (Saxo Tenor) i Miguel Clar Escrivà (Saxo Bariton)
Com deia Jacinto Benavente “La ironia és una tristesa que no pot plorar i somriu”. I això és el que trobem en aquests relats. Tant és que s’hi relate el desig de no fer-se vell ni morir, com qui s’enamora perdudament d’un home molt especial, la ironia és omnipresent i com mig amagada darrere de cada frase, cada situació, cada personatge. Moltes vegades és l’escut o el recer que fa servir la ment humana per a protegir-se de l’absurd, el dolor o la dissort de la vida quotidiana. Tot això és, el que es pot trobar en aquest recull de relats que va guanyar el 56é Premi Soler i Estruch de narrativa curta.

Vols llegir-ne un de  capítol? És una gentilesa de l'editorial. Punxa l'enllaç



Sico Fons (Tavernes de la Valldigna, 1963), ha exercit múltiples oficis, com ara muntador de mobles, collidor de taronja o apicultor –activitat que encara practica, per herència familiar-. Té publicats diversos llibres, entre els quals destaquem L’udol de la sirena (2001), Els crits de la follia (2004), Infants adormits (2005), Parelles imperfectes (2006)., El desfici dels herois (2008) o Un estiu a l'infern (2010). I ha guanyat, entre altres el III Premi Literari de Constantí de Tarragona, el VII Certamen de Cuentos “al margen” i el Premi Nacional de Microrelats “El Basar”
També ha col·laborat  en premsa a Turia, el Diari Levante, el Temps, l’Avui o L’Avanç i és col·laborador habitual a La Veu de la Valldigna, Quinzedies de la Safor i Gandia Express
-

dimecres, 25 de gener de 2012

Qualsevol nit pot eixir al Sol al País Valencià


Heu llegit la sentència de Camps? Us n'haveu pujat per les parets? Heu sentit ràbia i impotència? Què no s'ho esperaveu? Doncs, sincerament nosaltres sí. 

Va, una coseta alegre i perquè somrigueu. Quantes coses de profit es trauen de les cançons del Jaume Sisa.....!!!!



-

El jurado popular considera per 5 vots a 4 "no culpables" a Camps i Costa

 
 

Els dubtes que va sembrar la defensa de l'expresident de la Generalitat, Francisco Camps, i l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa sobre els documents, enregistraments i testimonis aportats per les acusacions durant el judici per suborn, han convençut a cinc dels nou membres del jurat.
 
El veredicte de no culpable donat a conèixer fa uns minuts així ho testifica. Camps és innocent d'aquest delicte de suborn impropi del qual se l'acusava per rebre regals de la trama corrupta Gürtel. En el cas de l'exsecretari del PP valencià, Ricardo Costa, la consideració ha estat la mateixa.
 
Després de tres dies de deliberació, el jurat ha arribat a la conclusió, amb cinc vots a favor, que ni Camps ni Costa van rebre cap regal en pel seu càrrec i consideren no demostrat que els regals hagen estat pagats per la trama. La llei sosté que perquè es dicte un veredicte de culpabilitat són necessaris set dels nou vots del jurat, mentre que per al d'innocència són suficients cinc.
 
El portaveu del jurat ha afirmat que "no hi ha acreditació que Camps no pagara les peces". La declaració d'Isabel Jordán i les contradiccions del sastre José Tomás han estat clau per al veredicte. A més, el jurat estima que "no es pot relacionar al 100 per cent la documentació sobre el pagament de les peces".
 
El jurat també ha tingut en compte la declaració de l'escorta que va afirmar haver prestat diners al expresident de la Generalitat per comprar-se una jaqueta.
 
La seua decisió serà transformada en sentència en les pròximes setmanes pel magistrat president del tribunal, Juan Climent. I pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, encara que fonts consultades consideren molt improbable que el sentit de la decisió puga ser modificat.
 
El cas Gurtel, continua
En qualsevol cas, el PP valencià no ha acabat de resoldre la seua implicació amb el cas Gürtel ja que encara té pendent la part més important d'allò que el tribunal Superior de Justícia de Madrid va manar al valencià per a la seua investigació pels suposats delictes de finançament il·legal (Delicte electoral), falsificació mercantil, suborn i prevaricació (per l'adjudicació de Fitur durant cinc anys, per import de sis milions d'euros, a la xarxa que dirigia Francisco Correa). En ella està imputat part del Govern que presidia Camps (amb el seu vicepresident Vicente Rambla al capdavant) i la cúpula al complet del PP valencià (començant per l'ex secretari general Ricardo Costa).
 
L'altra causa en què s'investiguen a càrrecs valencians (com l'exdirector de Ràdio Televisió Valenciana Pedro García) es troba a l'Audiència Nacional, a l'espera que el Tribunal Suprem decideixi si ha de romandre o ser remesa a tribunals valencians.
- Segons "El País"  (traduït)
-

Demà dijous continuen les Jornades de Mobilitat Sostenible


Demà dijous, a les 7'30 de la vesprada i al Saló de Plenaris  de l'Ajuntament se celebra una Jornada de Mobilitat Sostenible.

Titol: MOBILITAT PER A TOTES LES PERSONES: ACCESSIBILITAT I SALUT PÚBLICA

Participen Arnau Boix , arquitecte, especialista en accessibilitat i disseny per a tothom.
Xavier Torremocha , diplomat en Infermeria, tècnic mitjà de promoció de la salut del centre de salut pública d’Alzira.
-

Tavernes celebra una xarrada informativa de l’Associació Parkinson Gandia-Safor amb l’objectiu de formar un grup local.





Són 105 casos de la malaltia coneguda com a Parkinson els que hi ha a Tavernes, tal como confirmava ahir l’alcalde, Jordi Joan, en la intervenció que obria la xerrada que, amb col·laboració de l’Ajuntament, oferia l’Associació Parkinson Gandia-Safor.

L’objectiu de la xerrada informativa, tal com s’indicava, a més de sensibilitzar la societat sobre aquesta malaltia era posar les bases per a crear un grup local d’afectats de manera que, conjuntament, puguen accedir a millor serveis de tot tipus. Va ser un dels punts que es tractava en un acte que a més de l’alcalde, va comptar amb la presidenta de l’Associació, Mari Carmen Escrivà, la psicòloga Carmen Alabort i l’administrativa Inma Torres, que foren les encarregades d’informar de totes les disponibilitats que com a associació posen a l’abast dels afectats.
 
L’explicació es va basar en un Power Point per a introduir-hi el tema, i després es va passar a la informació de casos puntuals i personals, amb un torn final per a les preguntes dels vallers i valleres assistents.
 
Una introduccio a la malaltia:
 
El Parkinson és una malaltia del sistema nerviós, crónica, degenerativa i progressiva que va produint discapacitat amb el pas del temps. Actualment afecta sobre l’1% de la población, principalment a partir dels 55 anys, però s’està comprovant que cada vegada apareix a menor edat. Els càlculs estimen en més de cent mil persones les afectades a Espanya, encara que es pot estimar en 30.000 els malalts que no estan diagnosticats. A la Safor-Valldigna pot estar el nombre d’afectats superior al mig millar.
 
No es coneix la causa de la malaltia, si que produeix una degeneració de les neurones de part del cervell, la coneguda com a substancia negra. La dopamina que produeixen i que transmeten els senyals que controlen els moviments, to muscular i la postura disminueix i provoquen els simptomes coneguts: tremolor, rigidesa muscular, moviments lents, alteracions d’equilibri i el caminar, principalment.
 
Cal saber que avui no té cura, però un tractament millora la qualitat de vida. D’ací la importància d’un diagnosi primerenc.
- Segons “La guía de información sobre medicamentos para enfermos de Parkinson”. Traduït
- Fotografia: web municipal
-

INFORME: Tavernes aprova l’actualització de la taxa de l'aigua potable. La nova tarifa contempla el tractament progressiu del consum de manera que pagarà més qui mes consumesca.



 
El consum d'aigua fins 21 metres cubics per trimestre no tindrà cap pujada, ni tampoc puja lloguer de comptador i clavegueram, però "Qui més consumesca, pagarà més. Cal anar cap a un ús racional de l’aigua i hem de tallar el balafiament, d’ací que el govern municipal està d’acord amb la proposta tècnica que recull l’esperit que diguem: qui més consumesca, més pagarà”. Més o menys això deia la regidora del Bloc, LLum Sansaloni, quan es debatia la nova taxa d’aigua potable que pagarem els vallers i les valleres.

¿I quanta aigua considera el govern que està dins del consum racional? Doncs tal com explicava la regidora 21 metres cúbics per casa-comptador al trimestre, que és el periode en que es tarifa l’aigua i es cobra als veïns. O siga, que la quota a pagar fins eixos 21 metres cúbics no té pràcticament pujada de la que paguem ara i quedava fixada així: a Tavernes casc urbà es pagarà 0’49 euros per metre cúbic i a Tavernes platja el preu és de 0’73 euros. Però a partir d’eixos 21 metres, al casc urbà es pagarà a 0’53 euros per metre cúbic i a Tavernes platja a 0’80 euros. Hi ha per tant una progressivitat del pagament de manera que es penalitza qui més consumeix.

La regidora també anunciava que altres conceptes que van inclosos en la taxa, com manteniments, lloguer comptadors, clavegueram... quedaven sense tocar i no es pujaven. I encara deia més: l’adjudicatària del servei, Aquagest Levante SA, havia sol·licitat pujades més grans, les quals no havien estat acceptades pel govern municipal d’ací que els tècnics municipals, després d’estudiar totes les despeses imputables al servei i l’augment hagut, havia elevat una proposta alternativa que era la que es duia al ple i s’aprovava només amb els vots dels partits del govern municipal.

Com es calcula la taxa

Primer que res, cal saber que la taxa d’aigua es calcula en base al que diu la llei i sempre en relació amb els cost del servei. Segons la llei, totes les taxes són autosuficients – diguem-ho així- és a dir, que els ingressos a obtindre per prestació d’un servei han de ser els mateixos que les despeses que té per oferir-lo, inclosos impostos i beneficis.

Per tant, per a calcular eixos costos se sumen les despeses d’explotació, de personal, electricitat, control analític, conservació i manteniment de tot tipus d’instal·lacions, altres despeses (impostos, arrendaments, assegurances, despeses d’oficina, riscos laborals....), despeses generals i benefici industrial, amortitzacions i el fons de renovació.

I ara els números, però de manera senzilla. Els tècnics municipals han calculat que la suma de les despeses del servei, inclós el fons de renovació, és de 1.098.848’69 €, que suposa una increment del 6,38 %.

I els preus a pagar en el poble i la platja s’han calculat al nombre d’abonats previstos, 14.924 entre poble i platja, i una previsió de facturació de 1.012.267 metres cúbics (entre poble i platja) , que segons els tècnics són previsions raonables perquè estan fetes en base a l’evolució del servei els darrers anys estimen com a raonables.

I eixe 6’38% és el que es pujarà, però com hem dit no de manera lineal, sinó progressiva atenent al consum. El PP es va queixar de la pujada i el govern municipal li va dir que són els càlculs dels tècnics fets segons el que marca la llei, i que eren menys que els que demanava Aquagest Levante. L’última actualització, aprovada en solitari pel PP, va suposar una pujada del 8’7% i no contemplava per a res la progressivitat de la taxa segons consum.

I pensem nosaltres, després de tot el que hem sabut els darrers anys sobre les jugades del PP amb el canon de l’aigua, potser a la regidora Llum Sansaloni li va faltar dir que el govern municipal no fa les lleis de les taxes, ni va ser tampoc qui ha donat la concessió de l’aigua potable de Tavernes a una empresa privada, i finalment, tampoc és qui ha demanat un avançament del canon de l’aigua fins el 2024.... 

Ara, cal saber també que això és la proposta aprovada pel plenari, però qui té l’última paraula i qui ha d’aprovar realment el preu d’aigua que pagarem els vallers i les valleres no és l’Ajuntament ni Aquagest, sinó la Comissió de Preus de la Generalitat Valenciana.



-