El president Fabra (PP) eludeix tota responsabilitat dels governs del PP valencià en la crisi económica valenciana i anuncia com si fóra un triomf un nou rescat de l’Estat

Ni veritat, ni autocrítica. Va comparéixer el president de la Generalitat, Alberto Fabra, per a informar en seu parlamentària de l'estat real dels comptes públics valencians i va convertir el discurs en un calc absolut dels oferits per Francisco Camps a l'hora de reinterpretar la realitat valenciana. Això sí, sense triomfalismes.

"Vinc a dir la veritat. A donar la cara, amb els peus en la terra i el cap molt alt". Així iniciava Alberto Fabra el torn de paraula davant el ple de les Corts per explicar l'estat de les arques públiques valencianes.
I va dir que la situació financera del nostré País Valencià es deu, a més de la conjuntura financera mundial, a "la mala gestió sanitària dels anys 80" (sic), a "l'esforç realitzat en millores en els serveis públics en l'última dècada", i al fet que "la situació d'Espanya és molt dolenta després de huit anys de govern socialista". I bé, eixes explicacions no correspon massa a les accepcions del terme "veritat" en el diccionari.

I s’autocomplaia amb una sentència: "Hem aprendre de les lliçons del passat amb responsabilitat i autocrítica", encara que l'autocrítica brillava per l'absoluta absència en un discurs que havia de ser molt important de cara a informar a la ciutadania de la situació, la qual cosa no apuntava precisament un exercici de responsabilitat.

I no van faltar els jocs florals als quals durant huit anys va acostumar-nos Francisco Camps en els seus parlaments. L’audiència va poder sentir sentències com "esta difícil conjuntura ens obliga a prendre mesures, però els ciutadans han votat a este govern perquè prenga mesures, encara que siguen difícils".

I va deixar soltar la primera promesa, una bestreta de 420 milions d'euros que "ens donarà Rajoy" abans de final de mes per a pagar a proveïdors. I tota la bancada del PP celebrant-ho malgrat que es tracta d'un rescat en tota regla per part de l'estat a unes arques saquejades després de setze anys d'administració dels seus.

La segona, la promesa de retirar les retallades "quan els indicadors tornen a ser positius". Després d'açò va tindre la barra de recordar que "amb un finançament com la mitjana d'Espanya tindríem ara la meitat del deute" però s’oblidava del fet i molt important que va ser el seu partit, el PP, qui va pactar tant a Madrid com a València amb el PSOE que els valencians tingueren eixe perjudicial sistema de finançament. 

- Basat en l'Informatiu

-