L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dijous, 24 de gener del 2013

INFORME: L'última Enquesta de Població Activa (EPA) registra 700.200 aturats a les terres valencianes i una taxa d'atur del 28,10%. La taxa d'atur entre els joves arriba al 55%.



Evolució de l'atur segons El País. Hem pintat de groc l'etapa de govern de Rajoy
L'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2012, publicada aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), ha registrat 700.200 aturats en el territori valencià, la qual cosa situa la taxa de desocupació en un 28,10 per cent. L'any 2012 es va tancar amb 58.800 aturats més que el 2011 i la taxa anual ha sigut negativa en un 6,64 %.

Mentres tant, Les Corts Valencianes tancades i sense treballar a la recerca de solucions perquè el PP amb la seua majoria absoluta ha mantingut festiu el mes de gener i el seu govern, en comptes de buscar solucions, es dedica a vore com assumirà els deutes dels clubs de futbol valencians, o a pagar el cànon de Formula 1, entre altres coses d’un llarg etcetera per tots coneguts.

La desocupació a Espanya va arribar el darrer trimestre de 2012 a la xifra de 5.965.400 aturats, un 26,02% de la població activa, la pitjor dada mai registrada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Fa un any, a la fi de 2011, la xifra era de 5,2 milions d'aturats, un 22,8%.

Aqueixes dades són un clar exponent del fracàs de la política de Rajoy y de les polítiques laborals del PP. Caldria ara que explicaren allò de què amb Rajoy en poc de temps es tornaria a crear treball i abaixaria l'atur. A pesar de les xifres,  el secretari d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, Fernando Jiménez Latorre, afirma que la reforma laboral "era necessària" i "idealment calia haver-la adoptat abans de la crisi".

El primer any de la reforma laboral s'han perdut 850.400 llocs de treball, i segons totes les dades, si no s'han superat els 6 milions d'aturats ha estat gràcies a que 175.600 estrangers han tornat a sa casa davant la impossibilitat de trobar treball a Espanya i també al fet que molts espanyols han emigrat a nacions europees i desapareixen de les xifres de l’EPA.

La destrucció d'ocupació ha afectat als sectors privat i públic. El nombre d'assalariats de l'administració pública s'ha reduït en 218.900 persones des de 2011, un 6,98% menys i es podria explicar per les mesures de la reforma laboral: habilitar ERE per a les empreses públiques. Quant als assalariats del sector privat, s'han reduït en 684.800, un 5’8% menys que el 2011. 


Les pitjors xifres de l'atur i un gran drama familiar
La EPA reflecteix que hi ha 1,83 milions de llars amb tots els seus membres en atur, 258.700 més que en 2011, la qual cosa suposa un increment del 16,43% en l'últim any.

Un altre drama de la desocupació colpeja als menors de 25 anys. La taxa d'atur en aquest col·lectiu va aconseguir el 55% en 2012, una de les majors de l'Eurozona, en explicar-se fins a 930.200 joves en atur.

L'atur per regions
Quatre comunitats autònomes, Andalusia (35,8%), Canàries (32,9%), Castella-la Manxa (30%) i Extremadura (34%), tenen més d'un 30% d'atur. Murcia (29,5%) està a prop i les ciutats de Ceuta (37,8%) i Melilla (28,3%) també tenen unes de les majors taxes de desocupació del país.  Li segueixen la Valenciana (28,1%), Illes Balears (24,3%), Catalunya (23,9%), Astúries (23,7%), Galícia (21,2%) i Castella i Lleó (20,7%).

Per sota del 20% d'atur es troben la majoria de les comunitats del nord i Madrid (19,8%). Entre elles estan Cantàbria (19,2%), Navarra (17,1%), País Basc (15,9%), Aragó (18,5%) i La Rioja (18,7%).
Font: Europa Press, El Mundo, El País 
-

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi ha dades de Tavernes per a saber si estem per dalt o per baix de la mitjana?

La Cotorra de la Vall ha dit...

Les dades que coneixem són que al mes de desembre del 2012 hi havia 1800 aturats, d'ells 833 dones i 967 homes, amb la qual cosa la xifra era practicament la mateixa del mes de gener.

La població estimada de Tavernes a final del 2012 era sobre els 18.100 habitants.

Robinjut ha dit...

L'atur s'estima sobre la població activa (gent en edat de treballar), no sobre la població. Per tant, amb les dades que ens donen no podem saber si estem per baix o dalt de la mitja.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Com pots presuposar, ho sabem.
Sabem que l'atur s'estima sobre la població activa.

I sabem que 6 milions, sobre una població total estimada de 46 milions, no són el 28% sino que són el 13% (més o menys) SOBRE EL TOTAL.

I nosaltres no tenim més dades. No sabem quina és la població activa de Tavernes, però si que sabem que 1.800 aturats son el 10% de 18.000 habitants que hi ha al poble.

O siga que si partim de la base de que Tavernes manté la proporció de gent activa de tot l'Estat, estaríem amb eixe 10% per davall d'eixe 13% que comentem representen 6 milions a tota España(amb ñ).

Je hem fet elocubracions. Ara a vore si algú ens diu la gent activa de Tavernes.

Anònim ha dit...

En el Levante del 19/12/12 dia que Tavernes tenia una població activa de 5.789 persones, 1.830 aturats i un 31, 6% i una taxa d'atur del 31,6%.

Anònim ha dit...

A mi eixes xifres no em quadren. I no a mi, sinó a la mateixa Cambra de Comerç que situa la població activa de Tavernes en el 46%. Són dades de fa només uns anys, però no crec que el percentatge del 46% haja canviat tant a la baixa per a quedar-se en un 32% de població activa, que això és el percentatge de les 5.789 persones que tu dius respecte als 18.000 habitants.

I un argument de pes: això que diu el diari implicaría que a Tavernes de “població activa” estaria 1 persona de cada 3, cosa que pense no es creurà ningú.

Si apliquem eixe 46% de fa uns poc anys de la Cambra de Comerç (un percentatge de població activa que està en la línia dels municipis valencians) obtindríem per a Tavernes sobre les 8200-8300 persones de “població activa”, una xifra que seria més normal i lògica ¿no creus?, amb la qual cosa la taxa d’atur estaria entre el 21’5 i el 22% (més o menys).

Anònim ha dit...

Li he estat pegant voltes a les xifres. Si a España els 6 milions desocupats són el 26% de la població activa (arredonisc xifres), per una simple regla de tres deduïm que la població activa estaria sobre els 23 milions. És a dir, que sobre una població de més de 46 milions, la població activa estaría entre el 49% i el 50%, més d’acord amb eixe 46% de población activa que diu la Cambra de Comerç tenia Tavernes fa uns anys.

Després de reflexionar sobre les xifres del diari Levante-EMV, arribe a la conclusió que ha confós “població activa” (la que està en el mercat de treball, tinga o no treball remunerat) amb la “población ocupada” (la que sí té un treball remunerat).
I eixa xifra de 5.789 persones seria l’ocupada, la que té treball, i la población activa la suma dels 5.789 i els 1.830 aturats, amb la qual cosa la taxa d’atur es situaría en el 24% i no en el 31%.

Robinjut ha dit...

Sr administrador, ja se que sap el que es la poblacio activa, pero molta gent no i pot dur-se a engany pensant-se que hi ha tan sols un 10 % d'atur a la Vall. No vullga ser tan protagonista, no crega que sempre estem buscant-li la volta.
Sobre el dubte dels números, algú que haja treballat al Levante que telefone i demane explicacions de les xifres, no Cotorra?

La Cotorra de la Vall ha dit...

No creguem res i sí, això sí, estem convençuts que hi ha comentarista que dispara sempre buscant la volta als temes. I com que no anem a seguir garbellat aigua en eixes apreciacions subjectives, vosté pot dir el que vulga i nosaltres pensar el que vulgam.
I efectivament, potser que algú que haja treballat al diari Levante vulga preguntar per les xifres. Ací ho tenim negre: no hi ha ningú que haja estat redactor del diari ni que haja tingut o tinga cap contracte de treball amb eixe mitja.