L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

diumenge, 11 d’agost del 2013

Article d'opiniö: Reflexió d'una adolescent al voltant d'un dia al camp


Un dissabte vaig anar a passejar amb mon pare per els camins rurals de Tavernes. Caminant , caminant, li vaig preguntar quines classes de taronges hi ha i em va dir que n’hi ha moltes, com per exemple: navelines, nàvels, clemenvilles, etc...

Vam vore un camp i li vaig preguntar quina classe de taronges eren i em va dir que eren navelines i que per la data que era, haurien d’estar collides però com les coses de l’agricultura estan mal arreglades, em va dir que hi ha molts camps per arreplegar.

Més avant vam vore un altre camp de navelines per collir, quan més caminavem, més camps veiem per collir, les taronges caent ! Quina pena!

La pena és que jo crec que amb només un contracte legal amb el que acredite la data màxima de collita ja no passaria açò. També crec que si imposaren un preu mínim de compra tampoc passaria açò i no voríem cada vegada més, els camps abandonats.

Jo li preguntava a mon pare, perquè els que manen no arreglen les coses perquè eixes coses no hi passen, i em va dir que l’únic que pareix preocupar als que manen és tindre un bon sou de polític.

Quina pena li deia jo a mon pare, pareix mentira que les persones que manen no es peocupen d’un sector tan formidable i tan generós com és l’agricultura ja que ella no ens demana molt a canvi. Quina pena!!!

Quan tornavem cap a casa, vam vore una quadrilla de collidors collint taronges i li vaig preguntar a mon pare que també és del sector que quina vida els esperava a ells i em va dir que seria una vida molt cruel, perquè el día que es jubilen no podran ni comprar per a menjar, ja que la pensió que es queda es la més inferior de tota Espanya i jo pense… o s’arregla açò o se’n va tot al traste. 

Caminant, caminant anava pensant que quan jo siga major, intentaré mitjançant alguna administració arreglar el problema de l’agricultura, perquè no comprenc com els que manen, sols es preocupen de les seues butxaques i no es preocupen per a que la població tinga una economia sostenible i així,ells també la tindrien mitjançant els impostos, sense tindre que pujar tant els impostos de tots!
 
C.E.A. (amb autorització del pare, en ser encara menor)
-
 
 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Por desgracia, desde la entrada de Espana en la UE se sentencio a muerte al campo espanol y en particular al valenciano. Todos los politicos q cortan el bacalado,sean del partido que sean, lo sabian. La UE ha dado mucho dinero a Espana para la formacion (reciclaje) de los trabajsdores afectados pero se han mal empleado,entre otras cosas para amigos y financiar a sindicatos.RIP campo valenciano.

Anònim ha dit...

Cal reciclar el concepte de camp Valencià, segur que podem fer-ho. Som experts en la taronja, cal buscar noves vies i noves projeccions, segur que allò que ha donat el sustent de les nostres famílies tota la vida, pot donar-nos de nous el susten a dia d'avui, només cal trobar de nou el camí, segur que idees no en falten.