L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Què i a qui te por el PP? O si voleu un altre titular: Tavernes com exemple.

El cas del PP caldrà de qualificar-lo com a paranoia malaltissa i digne de que algun bon professional psicoanalista polític ens faça un bon diagnòstic. Mentre tant, podem prendre’ns a risa, i més que ningú els ciutadans de Tavernes, les manifestacions monotemàtiques dels dirigents del PP i en especial del seu portaveu en les Corts Valencianess, Jorge Bellver. 

Qualsevol persona que segueix la política general del País Valencià s’ha somrigut o s’ha partit de riure’s aquests dies davant les manifestacions d’aquest personatge, Jorge Bellver, sobre un possible govern PSOE-Compromís-EU en la Generalitat. Sembla que seria com a mínim el dimoni. Heus ací unes quantes “perles” d’aquest personatge: “ la izquierda sólo aspira a colocar banderas inconstitucionales, banderas republicanas y a propagar la insumisión a las normas"; “no entienden otra forma de actuar que el “hago lo que quiero y como quiero” sin respetar la Constitución”... Això, entre d’altres que passen per les xorrades de sempre d’estar venuts als catalans o defendre senyes identitàries de fora la “comunitat”. 

Una obsessió malaltissa la preocupació que demostra el PP valencià per les altres formacions valencianes quant, en bona lògica, seria millor i valdria més que es dedicara a netejar el seu partit, a traure fora tota la merda política que té acumulada en forma d’imputats i de casos en els tribunals i sobre tot, a aclarir eixes acusacions que corren de pressumptes diners en B per a pagar les darrers campanyes electorals. 

Un partit que, no cal ni dir-ho, continua votant en les Corts Valenciana i fent servir el vot de múltiples i diversos diputats imputats en casos de corrupció. Un partit que té un president i alhora president de la Generalitat, sense que els valencians l’hàgem votat, i sempre sotmés i ajupit als designis de Rajoy i de Madrid, que fuig de les explicacions en Les Corts Valencianes com fuig el gat escaldat de l’aigua. Un partit amb uns consellers que sempre tenen una excusa o altra per no comparéixer massa en les Corts quan l’oposició els ho demana. 

El PP valencià, amb tanta preocupació pels altres, no és capaç ni de veure els seus propis problemes i continua transmeten el que ja sabem: és un partit agotat, sense models, sense projectes, sense solucions i respostes als grans problemes valencians que, cada dia van a més, per culpa del seu mal govern. 

Si l’únic projecte polític que tenen es criticar i atacar a partits com a Compromís, que no oblideu, està sempre en el centre de les critiques del PP, malament ho tenen. I més malament si d’una vegada els valencians i valencianes prenen consciència del desastre, que han deixat en la nostra terra i en la nostra economia. 

 

Que no es preocupe tant el PP per un possible govern a la Generalitat d’un tripartit, que ja hi ha que córrer per acostar-se, només acostar-se, i fer-ho tant malament com ells han governat. I que el PP pense en Tavernes. Sobre tot que pense en Tavernes. Ací teníem allò que ells diuen “un tripartit”, ara convertit en un “bipartit” i no cal explicar perquè. Ells ho saben bé. 

 

Malgrat això i tots els seus entrebancs podem parlar de Tavernes com a model que puga ser un “tripartit”, almenys en allò que ara cal com a primera necessitat i urgència de gestió: reflotar la Generalitat, salvar-la de la fallida econòmica en que es troba. Talment com estava Tavernes i per fer el tripartit el mateix que s’ha fet a Tavernes. 

-