L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dissabte, 9 d’agost del 2014

Els ullals Gran i de les Penyetes els primers ecosistemes humids on es fa evident la sequera que patim.

És una de les zones on més ha baixat el nivell. Un mes és la diferència entre ambdues fotografies
El País Valencià pateix una greu sequera, un fet que està obligant a regs i transvasaments d'urgència, i la nostra Valldigna no es lliura tampoc d'aqueixa situació. Fa, com aquell que diu, un any que no plou en les quantitats que els nostres agricultors reben amb els braços oberts i saluden amb una frase típica: “Ha fet saó”. 

Fa mesos que no “ha fet saó” i es nota, i tal com avança l'estiu la necessitat del líquid element es fa més apressant i comencen a sorgir els primers problemes.

Un dels llocs on més s'ha notat la sequera i la baixada de nivell de l'aigua és als dos ullals del costat de la rotonda de “Las Cinco Hermanas”. L’Ullal Gran i l’Ullal de les Penyetes formen un sistema únic de zona humida que presenta ara mateix un aspecte molt diferent al de fa només un mes, com pot observar-se en la comparativa de fotografies que us oferim.

 
En les zones on mes aigua hi ha es nota l'abaixada del nivell. Un mes de diferència entre les dues fotografies.
Les fotografies parlen per si mateix: grans zones dels ullals, que fa un mes escàs estaven anegades de líquid element, ara ofereixen a la vista un terreny ressec i esquerdat.

El nivell de l'aigua ha descendit a nivells desconeguts des de fa dècades i amb açò la fauna és la primera que pateix les conseqüències, en aquesta cas les tenques, i algunes desenes han quedat atrapades en tolls petits sense el suficient oxigen per a sobreviure. Desenes de tenques mortes que es converteixen en improvisat menjar dels agrons roig i blau, o dels esplugabous que visiten la zona habitualment i que ara troben moltes facilitats en la seua captura. L'eterna lluita de la naturalesa: morir perquè uns altres hi sobrevisquen. 

La Valldigna, i amb ella Tavernes, pateix un dels períodes més secs des que s'anoten les variacions climàtiques. Enguany en portem anotades quantitats que oscil·len entre els 100 i 50 litres, sempre segons el paratge de la Valldigna on s'han mesurat, i que queden molt lluny de la mitjana habitual de la zona, una de les de major pluviositat del País Valencià.


La part més afectada i on han aparegut tenques mortes
 La imatge dels ullals és la imatge dels problemes que comencen a sorgir en la Valdigna, amb uns primers símptomes que ja vam poder observar en les fonts de la Muntanya dels Creus el passat mes de maig, amb la Font de la Sangonera i les Fontetes de Cantus, pràcticament seques. Fins al moment no hi ha hagut restriccions d'aigua, ni per a consum humà ni per al reg, però el Sindicat de Regs ja avisa de la necessitat de prendre mesures si la situació s'allarga alguns mesos.
-

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Les Provincies va dir que els peixos eren llisses. ¿Són llisses o tenques? Em pense que no és el mateix peix.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Tenques.
Les llisses a la mar, encara que les podem trobar en algun estany, si es comunica amb la mar, que no és el cas dels ullals.

Anònim ha dit...

No se lo que son pero tencas nunca. Aseguro que no hay ni una. Creo que se confunden con las carpas pero son especies completamente distintas.