Pere Mayor Penadés.
President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco.
fundaciopaisvalencia.org
No sé si hi haurà o no consulta el 9 de novembre a Catalunya, ni com es resoldrà la situació si no s'escolta a la gent i se li impedeix que s'expresse en les urnes que, dit siga de pas, és el mètode més democràtic per a saber què pensa la ciutadania. És a dir, fer com a Escòcia, on s'ha votat i no s'ha acabat el món
Però la veritat és que, llegint a la gran majoria dels articulistes de tots els periòdics -és igual de què vagen, si de progres o no, si de monàrquics o de anti- és pràcticament impossible trobar algun que opine a favor de la consulta i no diguem de la independència. Passa el mateix en les televisions i les emissores de ràdio; el programa d'Ana Pastor, on almenys es va poder escoltar un altre discurs, va ser l'excepció. Dels teleparties, millor ni parlar; la pluralitat no existeix i el problema és veure qui la diu més grossa. Tant necessari com és, per a poder opinar, conèixer els arguments de les dues parts.
Es troba a faltar anàlisi i opinions que es pregunten pels motius de què s'haja arribat fins ací. Les coses no solen ser tan senzilles com quasi unànimement les presenten aquests comentaristes, existeixen explicacions. Caldria preguntar-se per què hi ha tanta gent que reivindica una consulta sobre la sobirania i alhora hi ha tants que recolzen un procés d'independència. A mi em passa com a un empresari que conec de Madrid, que em deia que si ell fóra català, i llegint la premsa estatal i la seua opinió sobre Catalunya i els catalans, ell també seria independentista.
Porten molt de temps dient que els catalans són uns pesseteros - aplicant una definició suau-, que són uns aprofitats i que a més parlen tot el temps en català. Aqueixos, deia l'empresari, no sabem quants, ara va i resulta que se'n volen anar. No tenim arguments per a negar-li-ho, no? Així que enemic que fuig, pont de plata, ¿no és així?
A veure ara qui és el bonic que comença a rebobinar i a explicar que tot el que s'ha dit fins ara no era seriós. I que a més hi ha molts motius - i els explica - perquè es queden a Espanya i van convencent a la gran majoria dels catalans que se'n volen anar. Encara que, vist el que hem vist, açò va a ser molt difícil i, quan més temps passe, pitjor.
Per a comprendre el que està passant, millor seria conèixer els motius reals, sense enganys, ni manipulacions; en cas contrari, les posicions s'aniran allunyant. Clar que potser amb tot el que s'ha dit i s'ha fet, ja s'ha arribat tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada