Les dades macroeconòmiques auguren que Espanya creixerà en els pròxims anys, però la realitat s'obri pas: 12.866.431 de persones viuen en risc de pobresa, és a dir, el 27,3% de la població. Des de 2009, la taxa de pobresa ha crescut en 2,6 punts, és a dir, 1.320.0216 persones més han caigut en l'exclusió.
Tindre un treball no garanteix una vida digna: l'11,7% de les persones pobres a Espanya tenen un treball, segons l'informe L'estat de la pobresa elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social en l'Estat Español (EAPN).
El nivell de pobresa es mesura amb l'indicador Arope, que té en compte tres variables. Una d'elles és la taxa de pobresa relativa, segons el nivell mitjà d'ingressos estatal, i com aquest ha baixat, molts han deixat de ser pobres estadísticament sense haver augmentat el seu nivell de renda. O siga per a ser considerat pobre, has de ser més pobre que abans.
La segona és la pobresa aguda: són ara el 6,2% de la població quan en 2009 representaven el 4,5%, és a dir, han crescut un 38%. Un increment encara major és el que ha experimentat el grup de persones que no pot alimentar-se amb carn, peix o pollastre almenys una vegada cada dos dies. Representen el 3,5% de la població.
El tercer component de l'Arope també ha crescut. Es tracta de les llars amb alta incidència d'atur o treballs amb sous escassos. Aquest indicador s'ha duplicat amb escreix des de 2009: llavors el 7,6% de la població (2.775.603 de persones) vivia en llars amb baixa intensitat en l'ocupació, una xifra que ara ascendeix al 15,7% (5.694.683). L'informe relaciona aquesta incidència amb l'augment de l'atur i la jornada a temps parcial.
El creixement no és suficient
L'afirmació que la millor política social és el creixement està molt en dubte. L'informe d'EAPN subratlla que el creixement o la reducció del PIB no impliquen necessàriament variacions de la taxa de pobresa en un sentit o un altre. "No es pot afirmar que el creixement del PIB farà que la pobresa es reduïsca. Hi ha certa relació, però no és una relació directa, fan falta altres mesures, com són les polítiques redistributives", diu l'autor de l'informe, el sociòleg Juan Carlos Pla Ortiz.
El president d'EAPN insisteix també en què hi ha polítiques clau que serveixen per a redistribuir la riquesa, com les prestacions universals per tindre fills a càrrec. Les llars on hi ha xiquets depenents registren les taxes més altes de pobresa i els índexs de privació material severa més alts. El 47,6% de les llars on hi ha un sol adult i un o més xiquets estan en exclusió social i l'11,9% pateixen privació severa. Els segueixen en incidència les llars amb dos adults i un o més xiquets i un altre tipus de llars amb menors dependents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada