La hipotètica aliança entre Compromís i Podemos és una de les incògnites de cara a les pròximes eleccions generals. Compromís, coalició formada per Bloc, Iniciativa i Verds, desenvolupa diferents processos interns per a decidir si concorre i en quines condicions al costat de Podemos.
L'objectiu de Compromís: traure un grup propi en el Congrés. La possible aliança només es veu des de la perspectiva d'elevar el pes de Compromís a Madrid, centre de la política estatal i on es decideixen qüestions com el finançament del nostre País Valencià. El pacte no compta amb unanimitat: dirigents del Bloc com l'eurodiputat Jordi Sebastià, el diputat Jordi Joan o l'històric Pere Mayor s'han mostrat partidaris de concórrer com a Compromís.
Com hem dit, se cerca formar grup propi, però... que diu el reglament del Congrés? Es pot constituir a partir de 15 membres o "els diputats d'una o diverses formacions que, sense reunir dita mínima, han obtingut un nombre d'escons no inferior a cinc i, almenys, el 15% dels vots corresponents a les circumscripcions en què haguessen presentat candidatura o el 5% dels emesos en el conjunt de la nació".
I aqueix és el cavall de batalla de Compromís: encara que obtinguera cinc escons (els sondejos apunten a 3-4) és molt complicat aconseguir un 15% a Alacant.
Recordem el cas de Amaiur, amb set diputats, però no disposa de grup propi perquè el PP ( sempre el PP!!!) ho va bloquejar en la Taula del Congrés per no aconseguir el 15% a Navarra. Altres vegades no s'ha sigut tan estricte i sí han transigit amb la UPyD que tampoc donava els requisits referits. Però UPyD podia fer pactes amb la dreta del PP i Amaiur... impossible!!!
També obtenir grup parlamentari propi implica avantatges: portaveu propi, més visibilitat, més temps per a defensar les posicions del partit i fins i tot unes condicions econòmiques superiors per al grup. La qüestió ara mateix és: ¿ho podrà assolir Compromís en solitari i presentant-se a les tres circunscripcions "provincials" del nostre País? Sembla ser que la partida es jugaria, com hem esmentat, a Alacant.
L'objectiu de Compromís: traure un grup propi en el Congrés. La possible aliança només es veu des de la perspectiva d'elevar el pes de Compromís a Madrid, centre de la política estatal i on es decideixen qüestions com el finançament del nostre País Valencià. El pacte no compta amb unanimitat: dirigents del Bloc com l'eurodiputat Jordi Sebastià, el diputat Jordi Joan o l'històric Pere Mayor s'han mostrat partidaris de concórrer com a Compromís.
Com hem dit, se cerca formar grup propi, però... que diu el reglament del Congrés? Es pot constituir a partir de 15 membres o "els diputats d'una o diverses formacions que, sense reunir dita mínima, han obtingut un nombre d'escons no inferior a cinc i, almenys, el 15% dels vots corresponents a les circumscripcions en què haguessen presentat candidatura o el 5% dels emesos en el conjunt de la nació".
I aqueix és el cavall de batalla de Compromís: encara que obtinguera cinc escons (els sondejos apunten a 3-4) és molt complicat aconseguir un 15% a Alacant.
Recordem el cas de Amaiur, amb set diputats, però no disposa de grup propi perquè el PP ( sempre el PP!!!) ho va bloquejar en la Taula del Congrés per no aconseguir el 15% a Navarra. Altres vegades no s'ha sigut tan estricte i sí han transigit amb la UPyD que tampoc donava els requisits referits. Però UPyD podia fer pactes amb la dreta del PP i Amaiur... impossible!!!
També obtenir grup parlamentari propi implica avantatges: portaveu propi, més visibilitat, més temps per a defensar les posicions del partit i fins i tot unes condicions econòmiques superiors per al grup. La qüestió ara mateix és: ¿ho podrà assolir Compromís en solitari i presentant-se a les tres circunscripcions "provincials" del nostre País? Sembla ser que la partida es jugaria, com hem esmentat, a Alacant.
2 comentaris:
OPCIÓ A. Ens hem de presentar com a Compromís.
OPCIÓ B. S'ha de treballar per bastir una coalició amb Podemos i/o altres forces polítiques d’àmbit estatal o plataformes anàlogues, sempre que es complisquen les condicions següents:
Que es constituïsca un grup parlamentari valencià propi al Congrés dels Diputats, i que la Sindicatura d'aquest grup recaiga en un dels diputats o diputades de Compromís.
...
I ha una cosa que no entenc en la opció B, si la coalició amb Podemos ha de ser anterior a les eleccions i la obtenció d'un grup parlamentari valencià propi será, en tot cas si s'aconsegueix, posterior a les eleccion: Com es pot condicionar ("sempre que") lo primer a lo segon?
Com diu el economista del bé comú, Paco Álvarez , que a mi em sembla que té molt de sentit comú: quan vas a un Banc e intenten vendre algo que no entens, no ho compres.
Totalment d.acord Xelo, en volen vendre la burra però ésta està coixa.
Publica un comentari a l'entrada