L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dissabte, 14 de novembre del 2015

Llevant Ensemble presenta el seu disc "Entartete Musik"



La Casa de la Cultura va acollir ahir divendres la presentació del disc “Entartete Musik” del grup LLevant Ensemble. 

El grup va oferir als assistents la presentació del CD que du el nom de "Entartete Musik" (Música Degenerada), qualificatiu que va donar el govern de l'Alemanya nazi la dècada dels anys 30 i 40 a la música que va considerar perniciosa o decadent.

El Govern Nazi va considerar "degenerats" determinats tipus de música perquè s'oposaven als fonaments del règim en virtut del seu contingut o la filiació política o racial dels seus compositors i intèrprets. Incloïa les obres de compositors jueus o d'origen jueu (com Felix Mendelssohn, Arnold Schoenberg, Franz Schreker, Walter Braunfels, Erich Wolfgang Korngold, Kurt Weill, Gustav Mahler, David Nowakowsky i Berthold Goldschmidt); les que incloïen personatges jueus o d'origen africà (com les de Ernst Krenek); o els treballs de compositors considerats simpatitzants del marxisme (per exemple, Hanns Eisler).

La música modernista de Paul Hindemith, Alban Berg, Schoenberg i Anton Webern, va ser considerada igualment "degenerada", jutjant-se "inferior" a la música clàssica i, per tant, ofensiva al sentit de progrés i civilització nazi i la seua lleialtat cap a determinats compositors alemanys clàssics. Finalment, la música de jazz va ser també qualificada de "degenerada" a causa de les seues arrels i la seua profunda relació amb la cultura afro-americana.
Des de l'ascens al poder del Partit Nazi, aquests compositors van trobar una creixent dificultat, fins i tot impossibilitat, d'obtenir encàrrecs o de veure interpretades les seues obres. Alguns van emprendre el camí de l'exili (per exemple, Schoenberg, Weill, Hindemith o Goldschmidt), mentre que uns altres, com Karl Amadeus Hartmann o Boris Blacher, es van recloure en un exili interior. Viktor Ullmann i Erwin Schulhoff, fins i tot, van acabar les seues vides en els camps de concentració.

L'acte va ser protagonitzat per: 

Música i veu: Flauta: José Tomàs Estornell. Oboè: Fermín Clemente. Clarinet: Sergi Perelló. Trompa: Josep Antoni Alberola. Fagot: Rafa Grau. Recitació: Ximo Vidal.
La part tècnica: So: Jesús Meló. Disseny gràfic: Imma Bononad. Fotos: Rubén Chover. Text track1: Anabel Sala. Vídeos promocionals: Juanjo Espí (Totclip)