L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dissabte, 23 de gener del 2016

Gojos de Sant Antoni 2016

El professor i escriptor Joan Olivares, d'Otos, un any més ens obsequia, amb motiu de la pròxima festivitat del sant, els seus tradicions "Gojos de Sant Antoni".
GOJOS DE SANT ANTONI 2016


Heu de saber, sant Antoni,
Com teniu este veïnat
De pagat i de content
Amb el vostre patronat.
Vós no sou el de Gavarda,
Que, quan se li va aclamar,
La pobra auela d’Antella,
De poc que no es va ofegar.
Veniu de més bona casta
I prou que ho heu demostrat,
Per això vos demanem,
Amb tota la humilitat,
Si tindríeu un remei
Per a eixir de l’atzucac
En què arran de les votades
El galliner s’ha quedat.
El tuacte1 es veia vindre,
Si amb dos ja teníem ball,
Feu-vos càrrec, sant Antoni,
Quatre galls en un corral: 
Jo sóc un home amb barba.
Jo sóc més alt i trempat.
Jo tinc més llarga la cua.
I jo el bec més esmolat.
Tu tens Bàrcenas i Gúrtel.
I tu els Eres i el Gal.
I tu la Prima de Riesgo.
I tu l'IVA cultural.
Tu Veneçuela, i Cuba.
I a tu qui et paga el jornal?
Santiago i cierra España!
Obri! que fa olor d’arnat.
Pare nostre, sant Antoni,
Ja veieu quin vectigal2.
Mo n’eixíem de les brases
I acabarem escaldats.
Vos agraïsc de deveres
Que em tingueu considerat
Com si fóra un gran filòsof,
Sent com sóc un pobre abat.
Certament no sembla fàcil
Aclarir el guirigall.
Mes potser este destret
No és tan greu com l’heu pintat.
Greus són la fam, el fred,
Les pestes i mortaldats,
Les víctimes innocents,
Dels fanàtics puritans.
Greu és el canvi climàtic,
Les guerres entre germans,
La violència amb les dones,
Els xiquets esclavitzats.
Deixeu-los, doncs, que barrinen
Qui serà el rei del corral.
Sempre que siguen paraules
I no arribe al riu la sang...
I si, al final, el cabdell
No saben desenredar,
A qui li fan por les urnes?
Altra vegada a votar.
Sou tan savi, sant Antoni,
Que, sens voler abusar,
Gosaria demanar-vos
En qui podríem confiar.
Contestar això  és molt fàcil,
amb un altre preguntat:
N’hi ha cap que defense  els pobres
I  no tinga el cul llogat3?
NOTES:
1. Tuacte: assumpte confús o intricat.
2. Vectigal: tribut, molèstia feixuga.
3. Qui té el cul llogat, no caga quan vol.