L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.802
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:41.775

dissabte, 16 de gener del 2016

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: La promesa i les responsabilitats


La promesa de formar un grup parlamentari “valencià” en el Congrés va ser la coartada per a engegar l'aliança entre Compromís i Podemos. La creació d'un grup propi era la pedra cantonera de l'edifici i, al mateix temps, l'argument que va fer que molts militants del Bloc s'agenollaren davant una aliança que no compartien. 

La negativa del PP, Ciutadans i del PSOE a facilitar la formació dels grups parlamentaris de les tres coalicions amb Podemos ha arruïnat les expectatives que tant van lloar els dirigents de Compromís. 

La situació que es vivia el dia de la constitució de les Corts l'observàrem per la televisió, i perquè una imatge val més que mil paraules, vam vore com els diputats valencians de Podemos s’asseien al costat de Pablo Iglesias i no al costat de Joan Baldoví, el cap de llista de la coalició i portaveu en el Congrés. Per cert Baldoví es presentava només amb tres diputats de Compromís (la cambra està de viatge) davant de la la xaranga musical. Cap de Podemos els va acompanyar. Més clar, aigua.

L’escena reflecteix per si mateixa que, sense grup propi, la coalició electoral es disgregarà i com hem dit ja ací, Compromís es busca la vida per poder formar grup propi, encara que siga amb diputats d'una altra formació, llegiu EU almenys això és el que comenta la premsa. 

Faltes encara uns dies per a esbrinar que passarà, però recordem que durant la campanya s’aixecaren moltes veus explicant allò que deia el reglament i que feia impossible, malgrat les promeses, una cosa que tots els indicis negaven es produiria.

I un avís per a navegants dels nostres germans del nord: no espereu un referèndum sobre el dret a decidir quan els partits espanyols i espanyolistes no son capaços admetre ni un simple grup parlamentari com a reflex d’una pluralitat de l’Estat que neguen. Durant la campanya es va vendre que una altra Espanya era possible, però mai amb aquesta dreta i la pseudoesquerra socialista. Només cal escoltar que va dir ahir el president d’Extremadura “de cuyo nombre no queremos acordarnos”, parodiant En Quixot. 

I encara que no guarde relació amb el tema - ¿o si que en guarda i molt?- ¿per què els més beneficiats amb diners que l’Estat reparteix a les autonomies són sempre els que estan en contra de les reivindicacions de les autonomies que més paguen? I és que com diem per Tavernes, menjar del pot es molt bonic. 

La promesa d'aconseguir eixos grups parlamentaris està ben difícil. I pel que a nosaltres valencians i valencianes afecta, si la promesa no s'acompleix serà l’hora de demanar responsabilitats a qui es va encabotar, per damunt de tot, que anàrem de la mà de Podemos. Algú i alguna hauran d’assumir les seues responsabilitats.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏

La Cotorra de la Vall ha dit...

Gràcies.

Anònim ha dit...

si en l'època d'estudiar o no colaboracions, s'haguera sumat a Podemos-Compromis EU, amb un milió de vots més, 16-18 diputats més, aixi que altre gall cantaria. en comote de lluitar per criticar qualicions, més se n'hagueren dever fet.

Anònim ha dit...

Se li va oferir el 4rt lloc de València, que eixia segur, posar el seu nom i simbol del partit en la papereta de votació al costat de Compromís i Podem i participar en parts proporcionals en el repartiment de fons electorals i de subvencions del Congres, I NO VAN VOLER.
I no havien tret cap diputat en les Corts Valencianes i les enquestes dien que no en treien cap. I NO VAN VOLER.

Anònim ha dit...

alguna cosa es va fer mal, i esperem q es puga corregur durant negociacions actuals, quasi 500.000 vots per diputat a EU, ja vos val a uns i a altres. S'hauria d'haver acordat a nivell nacional.

Anònim ha dit...

El que està clar es que el resultat ha segut bó però no la fórmula que ha cabrejat als del Bloc i a més no ha conseguit grup quan ho sabien els que el signaren enganyant als afiliats : Que roden caps i amb un Bloc fort i no als peus de Oltra, a negociar el que millor siga per al nacionalisme valencià. La fórmula de Morera, Marea Taronja, amb EU incluida i sense marques de ningú havera segut més tragable, com ho va ser Primavera Europea i no ens voriem en la vergonya de que ens consideren una part més de Podemos, fins el punt de dir que l'únic que repetix dels seus diputats es Baldo, com vaig oir en la tele.

UN JUBILAT ha dit...

Anonim de les 11:03,tot el que has dit a estat molt bé,però el que no deus fer mai es avergonyir-te de que et consideren una part de Podemos.Els que ens sentim progressistes devem sentir vergonya que ens confundixquen en el pp, però mai que ho fassen en Podemos.