Qui mana, mana i qui mana, i ací per molt que els socialistes valencians diguen que no, mana Madrid. I sant s’ha acabat! La comissió federal de llistes del PSOE ha transmès oficialment a Alfred Boix, secretari d’Organització del que no s’accepta la proposta de anar en una candidatura conjunta al senat amb Podem i Compromís.
Ho ha dit Boix i li ho copiem nosaltres: un error, un gran error, perquè una possible victòria del PP perjudicarà el País Valencià. Era una bona oportunitat de desplaçar el PP de la majoria al senat, després de 20 anys de corrupció i malbaratament a la nostra terra. Però qui mana, mana... i en el PSOE i en el PSPV mana Madrid.
A les eleccions del 20-D, el PP va aconseguir nou senadors en el País Valencià i ara hi havia una immillorable oportunitat perquè la part valenciana del senat estigués en mans de forces progressistes. Però si com ha dit Alfred Boix la comissió federal de llistes ha al·legat que en el projecte general del partit no hi té cabuda un acord amb Podemos, la cosa és molt més greu. Potser per al PSOE sempre és millor pactar amb Ribera i Ciudadanos com ja va fer en les negociacions després del 20D.
Una cosa està ben clara i també coincidim amb Mònica Oltra: això és una imposició del PSOE al PSPV, que de nou ens demostra que el PSPV només és un nom per a traure’l a passejar ara i adés.
Oltra afirma no entendre com Pedro Sánchez diu que creu el model federal i després el comitè de llistes del PSOE rebutge l’acord de l’executiva del PSPV per anar en llistes al Senat amb Compromís i Podemos. Vaja federalisme! Centralisme, dur i pur. I ací mane jo! O siga Madrid.
Realment es difícil de comprendre com un aspirant a president de l’Estat, Pedro Sánchez, haja renunciat a una possible majoria en el Senet, una cambra que en mans del PP només farà que impedir i posar través a un hipotètic govern progressista a Espanya en qualsevol decisió que prenga, sobre tot en la reforma de la Constitució o en el canvi de lleis que ha aprovat el PP els darrers 4 anys.
I recordem el que va dir Pablo Iglesias per ser una veritat com un temple: amb un 30% dels vots, el PP obté la majoria absoluta en el senat. I això està facilitat tant per la dispersió del vot de l’esquerra com pel sistema actual d’elecció al Senat.
I la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, defensant que el PSPV es presente a soles i dient a Puig que sempre tindrà al PP per arribar a acords en matèria d'economia, treball i finançament. ¿Per què serà l'interés del PP perquè no hi haja coalició al senat? Vosaltres mateixos.
I la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, defensant que el PSPV es presente a soles i dient a Puig que sempre tindrà al PP per arribar a acords en matèria d'economia, treball i finançament. ¿Per què serà l'interés del PP perquè no hi haja coalició al senat? Vosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada