L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

diumenge, 30 d’octubre del 2016

45a edició dels Premis Octubres lliurats anit a València

Joan García, Josep Franco i Rubén Luzón
Un aspecte del sopar de lliurament de premis

Ahir ens vam desplaçar a Valencià per assistir a l'acte de lliurament dels Premis Octubre (narrativa, poesia i assaig) que es lliuraven per la nit a l’Hotel Astòria de València, en el transcurs d'un sopar que va reunir una ampla representació del món polític i cultural  del País Valencià. 

Els Premis Octubre estan dotats de la següent manera: el Premi Andròmina de narrativa comporta un premi de 10.000€, el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, de 3.000€ i el Premi Joan Fuster d’assaig comporta 6.000€. Un total de 155 originals s’han presentat en aquesta 45a edició dels premis,  28 originals al premi d’assaig, 53 al de narrativa i 74 al de poesia.
El  president de les Corts Enric Morera i l'editor Eliseu Climent
Enguany els escriptors guardonats han estat: a) Rubén Luzón (València, 1982) pel poemari Alguna cosa, amb el Vicent Andrés Estellés de Poesia b) Josep Franco (Sueca, 1955) per la novel·la La vida és dura amb l’Andròmina de Narrativa i Joan Garcia del Muro i Solans (Lleida, 1961) per l’assaig Soldats del no-res amb el Joan Fuster d’Assaig.

ELS GUANYADORS


Josep Franco (Sueca, 1955) ha guanyat, per segona vegada, el premi Andròmina amb l’obra “La vida és dura” que, segons l’autor “és una novel·la llarga, literària i difícil” i carregada d’homenatges a la gent de Sueca, com Joan Fuster i Josep Palàcios. 

L’obra guanyadora del premi Andròmina conta la vida d’un pintor d’èxit internacional que en un moment determinat de la seua carrera decideix deixar-ho tot. Se’n va. Es cansa de la vida i la feina intel·lectual. I en l’explicació, l’autor fa un repàs a la societat contemporània.

Josep Franco és un dels grans noms de la literatura catalana feta al País Valencià. Obres seues són “Calidoscopi”, premi Andròmina l’any 1983, “L’últim roder”, una novel·la mítica per a molts valencians o “Cinc cadàvers”, l’última obra que és una novel·la negra, ambientada a la comarca de la Ribera, amb què va guanyar el premi Blai Bellver de Xàtiva.
 
Els consellers Soler i Climent
 Ruben Luzón (València 1982) amb “Alguna cosa” és guanyador del “Premi Vicent Andrés Estellés” de poesia. Segons el jurat, es tracta d’una obra que s’expressa amb un gran domini de la llengua, una reflexió sobre la precarietat humana en situacions adverses.

 “És una reflexió sobre les insuficiències del llenguatge per anar molt més enllà i per arribar a tant com voldríem”, segons Luzón, que diu que li agrada jugar amb les paraules, li dóna satisfacció, però també frustració perquè moltes vegades les paraules no l’ajuden a arribar allà on voldria. I aquest lloc existeix encara que “no l’he sabut adjectivar encara. No hi arribaré mai”. 

La seua primera obra la va publicar l’any 2005 “Cames ajudeu-me” i després ha guanyat el premi de Poesia Ausiàs March de Gandia, el Vicent Andrés Estellés de Burjassot i el de la Crítica dels Escriptors Valencians, entre d’altres. 

El conseller Soler comenta amb Enric Sola

 Joan García del Muro (Lleida 1961) amb “Soldats del no res” és el guanyador del Premi “Joan Fuster” d’assaig.. És un llibre que intenta aproximar-se als joves europeus, però també americans o australians que abandonen la seua vida occidental per anar-sen a lluitar amb l’Estat islàmic. El jurat l’ha considerada una obra oportuna que entronca amb el pensament europeu sorgit a partir dels atemptats de París contra Charlie Hebdó, contra el Bataclan d’ara fa un any i del més recent a Niça, per exemple. 

García del Muro expressa la teoria que els joves no aprenen la crueltat en els cursets que els fan per a aprendre a utilitzar les armes, sinó que ja la porten abans de creuar les fronteres. 

Joan Garcia del Muro és professor a la Faculta de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i a l’Institut Obert de Catalunya. Té una trajectòria molt consolidada com a assagista. Ha publicat, entre altres títols, els estudis ‘Història de la filosofia’, ‘El pensament ferit’ o ‘Totalitarisme postmodern’. L’any 2003 ja va compartir el premi d’assaig Joan Fuster amb Antoni Vives amb l’obra “Ficcions còmplices”.