L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dijous, 13 d’octubre del 2016

L'església valenciana incrementa en 66 immobles el patrimoni en una dècada: L'abús de la immatriculació

L'última dècada l'Església ha incrementat el seu patrimoni al País Valencià en 66 immobles entre esglésies i temples, centres parroquials, rectorats, pisos, solars, cementeris, escoles, universitats i fins i tot  parcel·les agrícoles. Tot açò ha suposat un increment de valor cadastral de 238 milions, el 38,5% sobre el valor anterior.

En conjunt l'Església en les nostres terres disposa de 2.419 béns immobles (valor cadastral de 619 milions) segons dades del Cadastre del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. I com a detall a remarcar: tots aquests immobles estan exempts de pagar impostos.

L'augment de propietats s'ha realitzat principalment a través del procés denominat “immatriculació” mitjançant el qual l'Església adquireix una propietat no per compra sinó perquè no estava registrada i la posa al seu nom en el registre. Així de senzill.

Inscriure propietats no registrades a nom de l'Església era una pràctica habitual per tot l'Estat des del 1946. La manera de procedir era simple: els bisbes podien emetre certificacions de domini com si foren funcionaris públics, o siga, l'Església podia immatricular béns com les Administracions Públiques. Requisits: una certificació del bisbe, que no estava obligat a fer-se pública per edicte ni a pagar l'impost de transmissió patrimonial. El bisbe certificava que aqueix ben pertanyia a l'Església i punt. 

Era un privilegi que va ampliar en 1998 el Govern del PP presidit aleshores per José María Aznar. La Llei i el Reglament Hipotecari en el seu article 206 permetia a l'Església la immatriculació (registre) de béns que mancaven de propietari, a excepció dels "temples destinats al culte catòlic". 

El govern del PP d'Aznar va retirar l'excepció amb el Reial decret 1.867, sense portar-lo a debat en el Congrés dels Diputats. Gràcies a aqueixa modificació l'Església ha arribat a registrar catedrals al seu nom per menys de 30 euros. Recordem el cas sonat de la Mesquita-Catedral de Córdova. El març del 2015 el Congrés va eliminar aquest privilegi.`

Temps va haver-hi perquè la Conferència Episcopal sol·licitara als arquebisbats “posar en ordre els béns de l'Església en ordre” i ho van complir amb total celeritat: van registrar al seu nom la mesquita de Còrdova o la Basílica de la Verge de València, per exemple. 

Cal indicar que la Basílica de la Mare de Déu sí tenia amo: l'Arxicofradia de la Verge, que en el 2013 i amb 75 dels 715 vots possibles van cedir a l'Arquebisbat la basílica sense rebre res a canvi.

Altres immatriculacions van ser sonades: la  de les ermites de la Muntanyeta (Alberic) i la de la Mare de Déu del Lluch (Alzira), a més de la Fortalesa de Xàbia. Protestes? Si que les va haver-hi però... amb l'Església hem ensopegat!

A Tavernes va sorgir també la polèmica amb l'intent d'immatriculació que el rector titular de Sant Pere, José Vicente Calza, va fer de l’ermita de Sant Llorenç, el Calvari i l’ermita del Crist de la Sang, sense informar ni dir res a ningú. Les últimes informacions al respecte parlaven d’una “entesa cordiale” mitjançant la qual l'Església tendria el usdefruit per a culte de Sant Llorenç i l’ermita del Crist de la Sang, mentre el Calvari passava a ser propietat municipal. De tota manera, tot el procés està encara pendent d’acabar els tràmits en el Registre de la Propietat, on sembla han encallat.

En resum i segons el cadastre, des de 2011 fins a 2016, l'Església ha registrat com a propis 99 immobles en terres valencianes fins a sumar el total de 2.419. També s'indica que aqueix augment del 40 i % del valor cadastral de les seues propietats es deriva per ser immobles situats en zones cèntriques o ser edificis d'alt valor històric o cultural, un motiu de revaloració per a Cadastre.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En el cas de Tavernes, és vergonyós que l'Ajuntament no tinga clar la fiscalització del seu patrimoni en l'any 2012, amb els dinés que ens consten els técnics municipals i els polítics.

Anònim ha dit...

Ole per clero.
Deuriem canviar tots els polítics per retors.

Anònim ha dit...

Ja fa més de 2000 anys que no para de incrementar patrimoni.