L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.380
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
35.760

divendres, 8 de desembre de 2017

Recomanem notícies


A l'esquerra podeu trobar una columna nova d'enllaços a  un dossier de premsa, notícies diàries publicades a distints mitjans de comunicació, escrits i digitals, que us recomanem,  sempre amb referència amb qüestions d'actualitat i majorment d'àmbit valencià. 

A la part superior teniu l'enllaç a una nova pàgina de facebook que hem creat per tal que reculla totes les notícies que anirem publicant al llarg del temps.

Esperem que siga del vostre grat. Gràcies per seguir-nos.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

La Diputació destinara 200.000 euros a la millora de la planta de residus de la Ribera-Valldigna




La Diputació de València, a través de l'Àrea de Medi ambient, destinarà 200.000 euros com ajuda en la modernització de la recollida i la gestió selectiva dels residus del Consorci Ribera-Valldigna, un dels cinc existents en la comarques valencianes.

Aquest consorci dóna servei en el tractament de residus urbans i les gestió d'ecoparcs en el total de 52 localitats adherides a les comarques de la Ribera i de la Valldigna, en el nostre cas als quatre pobles (Tavernes, Benifairó, Simat i Barx).

Els consorcis, segon la vicepresidència de la Diputació, Maria Josep Amigó, de Compromís,  podran escometre actuacions relacionades amb la informatització de les xarxes d'ecoparcs, l'incentivament de la ciutadania en la recollida selectiva de residus o bé en la millora dels processos de gestió i tractament dels residus, adquirir equipament o terrenys. També  en l'adquisició d'ecoparcs mòbils amb tecnologia solar, o com adaptar les infraestructures existents a aquesta energia.

La planta de tractament  del consorci Ribera-Valldigna es troba en  el terme municipal de Guadassuar en la partida de Montortal. És una nova  planta  amb una extensió superior als 72.000 metres.

A la Planta de Tractament és reben els residus urbans no selectius (contenidors verds i grisos) per a procedir al seu tractament, és a dir, separar la fracció orgànica del residu, de la qual és farà el compost, i recuperar els subproductes per al seu reciclatge (botelles de PET, botelles de PEAD, cartó, vidre i pots fèrrics).

El rebut del fem i el rebut del tractament de residus 

Els veïns paguem l’arreplegada de fem diària a l’Ajuntament dins de la taxa de fem i neteja viària, i per un altre costat paguem directament a la Diputació el cost derivat del tractament dels residus, cosa que és fa en un rebut independent.

Però no sempre va ser així: l’arreplegada de fem i els cost derivat del tractament en la planta de Guadassuar és pagava en anteriors governs municipals amb un únic rebut a l’Ajuntament qui, després abonava a la Diputació la seua part pel tractament a Guadassuar.


Durant alguns anys, els governs anteriors de l’Ajuntament no li van abonar a la Diputació la part del tractament de residus, i això va generar un deute de vora 2 milions d'euros. El pagament d’aquesta quantitat l’ha estat efectuant des del 2011 i al llarg d’aquests darrers sis anys el govern de Compromís. 

Actualment queda molt poc a pagar i es confia a poder liquidar el deute de 2 milions deixats pels anteriors governs el 2018. És a dir, 2 milions d'euros que Compromís hauria pogut dedicar a millores en el poble. ¿Quantes voreres i carrers s'haurien pogut millorar en aquests 2 milions? Cadascú que s'ho responga.

dilluns, 16 d’octubre de 2017

Ja coneixem el cartell de la 13a edició del Festivern 2017/18 a celebrar novament a Tavernes


Ja el tenim ací, ja ha arribat!!! S'ha fet públic el cartell de la XIII edició del Festivern 2017/18, el festival d'hivern de les comarques centrals valencianes que una vegada més serà una realitat a la nostra ciutat:  3 dies i 3 nits, més de 40 grups, moltes activitats i molta molta festa.

Enguany el Festivern compleix 13 edicions i 14 anys, set anys consecutius a Tavernes,  i una vegada més s'hi celebrarà com cal: amb molta música i molta festa, molta germanor i comportament cívic.

Vista general de la zona d'acampada 2016/17

I, com no, de nou una proposta immillorable per a celebrar el Cap d’Any que comptarà amb grans artistes (Zoo, Txarango, Xavi Sarrià, Smoking Souls, Lágrimas de Sangre, Ebri Knight, Boikot, La m.o.d.a., Sons of Aguirre i molts més, a més d'un munt d’activitats culturals i esportives per acomiadar-nos del 2017. No cal ni dir que com tots els anys hi haurà un servei d’acampada gratuïta, a més de serveis higiènics i de dutxes.

Penses vindre-hi? No t’ho penses i compra ja el teu abonament anticipat per 31 euros més unes petites despeses de gestió a:  www.productesdelaterra.cat


Tavernes instal·lara nous panells informatius a la platja i al llac de la Goleta per promoure el turisme


 Tavernes ha rebut ajudes per un import de 26.800 euros de l'Agència Valenciana de Turisme corresponents a dos programes turístics diferents. 

L'Agència Valenciana ha atorgat 25.000 euros com a subvenció al servei de salvament, socorrisme i abalisament de les platges de Tavernes.  Aquesta subvenció és un reconeixement a la tasca municipal de l'Ajuntament en aquest servei, que ha anat augmentant en qualitat i en temps de dedicació amb el govern de Compromís.

Tal com ací vam explicar, el govern de Compromís enguany ha ampliat el servei de salvament i socorrisme amb l’objectiu de millorar  la vigilància de les dues platges, la Goleta i Tavernes, així com el servei de bany adaptat de les dues platges accessibles. 

Així enguany durant tots els cap de setmana des del mesos d'abril i maig hi ha hagut vigilància, cosa que abans no passava. A partir del 16 de juny  i fins el 30 de setembre s'ha prestat el servei, cosa que ha implicat un augment en el temps d'atenció. Igualment s'han incrementat les hores d'atenció al bany adaptat durant tot l'estiu.


Aquesta millora ha estat una de les múltiples apostes del govern municipal de Compromís en la platja per a millorar els serveis, i si es milloren els serveis es millora l'oferta turística.

L’Agència Valenciana de Turisme també ha atorgat 1.800 euros per a la promoció del llac de la Goleta, on el govern municipal té previst dur a cap un projecte de senyalització de la zona. La previsió es instal·lar panells explicatius, escrits també en Braille, on hi haurà la informació sobre la flora i la fauna del paratge, així com les recomanacions als visitants per a contribuir al bon manteniment de l’ecosistema.

Esperem que els visitants en facen cas perquè fins ara totes les recomanacions, entre elles les de no donar menjar als animals que hi viuen, hi ha molta gent que no les atén.
 

El regidor de Turisme, Josep Llàcer, ha destacat el fet que les subvencions ajuden a la promoció turística i a millorar els serveis en les nostres platges. "Seguim i seguirem treballant per a impulsar Tavernes com a una destinació turística de qualitat”.

Altres actuacions previstes són la actualització de la informació que hi ha al llarg de la platja sobre l’oferta dels serveis a més de procedir a la restauració dels panells explicatius que ho necessiten. En total s'hi van a destinar vora 3.400 euros en aquesta tasca de senyalització dels recursos turístics de Tavernes.

Elaboració a partir de la info de la web municipal

diumenge, 15 d’octubre de 2017

La falta de civisme arriba també a la Font de la Sangonera

 
Fins a la Font de la Sangonera (dalt de la Muntanya de les Creus) ha arribat el salvatgisme i la falta de civisme d'alguna gent. 

Per alguns no hi ha prou a anar-hi, passar una jornada amb contacte amb la natura i gaudir del dia. Una vegada allí, es deixen anar els instints més salvatges per destrossar tot allò que l'Ajuntament, en col·laboració amb el Centre Excursionista, instal·la en benefici de tots.


I quan diguem instal·lat en benefici de tots, parlem dels veïns de Tavernes que practiquen el senderisme com de milers de practicants i excursionistes que, de totes les comarques valencianes, visiten al llarg de l'any la Valldigna per recórrer les nostres sendes i gaudir dels nostres paisatges.

Les taules són  propietat de l'Ajuntament i va ser el Centre Excursionista que va dur a cap la tasca de pujar tots els elements fins a la font i muntar-les en el paratge.


El resultat ja el veieu: una de les taules de pic-nic trencades i els taulons servint d'escaleta per pujar al pi. Totalment impresentable. Es alguna gent que tenim i amb la qual hem de conviure.

Redactada a partir de la informació i fotos facilitades per un excursionista. Gràcies.

Ahir vam gaudir amb l'espectacle "A l'Antiga" del Grup de Balls Populars



 
La Casa de la Cultura va acollir ahir l’espectacle “A l’Antiga” preparat pel Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes amb molta cura per tal d’acostar a l’espectador del segle XXI quins eren els balls i la indumentària tradicional dels nostres avantpassats i, més en concret, del segle XVIII.

 

A l’escenari, els protagonistes van vestir una dona en directe amb dos brials ben arrufats, un tercer brial de ratlletes més fi, la falda de seda color bresquilla, el davantal blanc, el cosset posat per davant i a  l'home li han posat la faixa. Tot segons la vestimenta d’un dia de festa, respectant la tradició i el llegat que ens han deixat. 

 

Molt interessant el poder vore molts xiquets/es dalt de l’escenari, senyal de continuïtat en el grup. Cal dir també que aquest espectacle ha estat un bon complement a l’exposició “A l’Antiga” de vestits tradicional del segle XVIII. 

Elaboració pròpia

PUNT DE VISTA: "Confessions de bar" per Sico Fons

"Confessions de bar"  per Sico Fons

És ben conegut que els bars i les tavernes solen ser punt d’encontre de gent de tota mena on no és difícil trobar-hi grans oradors, filòsofs tot-terreny, salvadors de pàtries i mons, futbolistes frustrats, anarquistes nihilistes i, sobretot, borratxos compulsius. Jo, no sé si per les meues lectures de Charles Bukowski i Henry Miller, o per un irreprimible i una mica perillós tedi, solc freqüentar aquests llocs –antres anava a dir– a la recerca de bons espècimens de la fauna humana o potser, confesse, amb l’esperança de trobar-hi bons personatges per als meus relats i novel·les.

No fa gaire, n’hi vaig trobar un que no em va semblar especialment original ni tan sols interessant, però que he decidit esmentar-lo ací donat el tema que hi vam tractar: el de l’espanyolitat i el de la llengua dels valencians (res a veure, però, amb la famosa, per a nosaltres, obra de Sanchis Guarner).

 De fet, em va semblar tan previsible i tòpic en tots els seus trets que l’haguera bandejat ràpidament si no fóra perquè va ser ell qui es va entestar a parlar-me i parlar-me i parlar-me d’ell, la seua vida i el seu pensament. Narcisisme pur i dur. 

Era un home de poc més de 40 anys, camioner de València de pare castellà i mare valenciana que s’havia casat a Alzira i, que em va confessar amb fingida compunció, que malgrat entendre’l perfectament, no sabia pronunciar ni un mot de valencià. La vida és injusta, xe. El que és clar, em va donar a entendre al llarg de la conversa, és que els valencians hem d’estar orgullosos de ser valencians i també... de ser espanyols. Em va interrogar amb la mirada en veure que no assentia immediatament les seues paraules. Jo vaig beure un llarg i fresc glop de cervesa (quin avorriment, aquestes discussions bizantines que no ens menaran enlloc) i per fi li vaig contestar: “No, discrepe una mica de tu”. 

El camioner va fer una cara que palesava clarament que la meua discrepància no representava cap sorpresa per a ell i ràpidament va demanar dues cerveses més. Per fi un contertulià que li feia cas. Els valencians, em va aclarir en castellà, hem d’estar orgullosos tant de ser valencians com de ser espanyols. “Quan viatge per Alemanya, França o Suïssa, posem per cas, i veig o escolte un espanyol, sent que la sang se m’altera i el cor se m’ompli de goig”. Jo li vaig mirar el lloc del pit on em vaig imaginar que romandria el seu cor, però l’únic que hi vaig percebre va ser el bony produït amb tota seguretat per un paquet de tabac. ¿O és que potser el seu goig tenia eixa curiosa forma quadrada? “No em digues que a tu no et passa igual?”, em va etzibar. “No, no em passa igual”, vaig reconèixer, “Ho lamente”, vaig mentir, “però no em passa això”

Per descomptat que no li vaig dir que en realitat em passava tot el contrari; si per París, Londres o Roma m’ensopegava amb el típic grupet de turistes espanyols cridaners i sorollosos, el que feia era escapolir-me’n ràpidament. “Mira, amic”, li vaig dir amb ganes de finalitzar ja aquella conversa, “la cosa per a mi és ben senzilla. A voltes és bo simplificar les coses, perquè això sovint ens dóna una percepció immediata i contundent de tot plegat. Potser incompleta, però essencial. Jo considere que no tinc més pàtria que la meua llengua, el meu idioma; i com que l’idioma d’Espanya és, per molt que ho vulgueu dissimular a vegades, el castellà o espanyol, jo NO em considere espanyol. La meua pàtria és la llengua catalana, i els meus compatriotes tots els que parlen aquesta llengua”.

El camioner em va fitar amb una barreja que a mi em va semblar d’admiració, sorpresa i menyspreu i instintivament va observar la meua mà dreta que reposava plaentment damunt la butxaca dels pantalons. ¿Que potser temia que sobtadament traguera una pistola i li buidara el carregador en el seu cor farcit de goig i tabac? Curiosament en aquell moment va brindar amb mi per la nostra salut i em va dir que, tot i les nostres evidents diferències, em respectava, ja que jo en tot moment li havia parlat amb educació i claredat. Tot seguit em va proposar que anàrem als lavabos on em convidaria a una bona ratlla de farlopa. Cosa que, per a la seua sorpresa, li vaig refusar amb la màxima cortesia possible. Poc després es va acomiadar i se’n va anar. El camió i un llarg viatge a Alemanya l’esperaven. 

Adéu-siau que li vaig dir, mentre observava la distància que anava separant-nos; una distància insalvable que ens converteix, a tots els espanyols i a tots nosaltres, en éssers radicalment oposats. Espanya només vol existir amb els Països Catalans inclosos i nosaltres tot just posem existir amb els espanyols fora de la nostra terra. Dins d’Espanya inevitablement desapareixerem. Vet aquí el problema. 

 Les opinions vessades en els articles són pròpies de l'autor. 

dissabte, 14 d’octubre de 2017

L'Ajuntament canviarà el model de gestió de la ràdio municipal




L'Ajuntament canviarà el model de gestió de l'emissora de ràdio municipal perquè passe a ser de gestió indirecta després del canvi legislatiu que permet aquesta forma de gestió.

L'Ajuntament, per llei, era fins ara qui de forma directa assumia la gestió, encara que hi havia un conveni amb l'empresa Comarcal Valldigna Ràdio perquè oferís en programació matinal sis hores d’entreteniment i informació, a més de donar suport i formació tècnica a les associacions locals que volgueren crear un espai en la graella de la vesprada.

S'haguera pogut designar qualsevol empresa en estar la quantia del conveni dins de les condicions d'un contracte menor, però va decidir seguir un procediment transparent i en forma de concurs de manera que qualsevol interessat pogués presentar el seu model de ràdio i les condicions. Finalment va ser l'empresa Comarcal Valldigna Ràdio la triada en oferir unes millors condicions.

Actualment, segon hem sabut i també s'ha publicat en la premsa comarcal (Levante-EMV i Las Provincias), el Govern local i l'empresa han iniciat la rescissió del contracte per mutu acord, encara que aquesta empresa seguirà prestant el servei fins a una nova adjudicació. D'aqueixa manera, la ràdio municipal té continuïtat i no es buida de contingut la programació. Actualment s'estan redactant els plecs de la nova adjudicació.

Un canvi en la llei

Quan es va realitzar el concurs de concessió, estava previst un canvi en la legislació autonòmica de manera que els Ajuntaments podien passar a gestionar les ràdios municipals de manera indirecta.



Precisament aqueixa possibilitat del canvi de gestió es va contemplar en el plec de condicions al qual es va acollir la societat Comarcal Valldigna Ràdio en presentar la seua oferta. En el document s'especifica clarament que es podia liquidar el contracte dins del primer any per a modificar el sistema de gestió.

El govern de Compromís ha indicat que hi havia coneixement de fa molt de temps que la Generalitat tenia previst aprovar un decret acceptant l'ús del model de gestió indirecta i que és una opció que sempre ha agradat perquè l'Ajuntament no té capacitat per a gestionar una programació radiofònica ni tampoc per a contractar personal. I es va incloure aqueixa clàusula en previsió del possible canvi legislatiu.

Actualment està en procés de redacció dels nous plecs i clàusules administratives para procedir a una nova adjudicació en gestió indirecta. Abans s’haurà de procedir a la liquidació de les quantitats derivades de la publicitat, tal com s'indica en l'anterior concurs d'adjudicació.

Denúncia al jutjat

Segons ha informat “Las Provincias” - únic mitjà que ho escriu i deduïm que deuen saber d'aqueix fet- una de les empreses participants en la primera licitació ha denunciat al jutjat la ràdio municipal, denúncia que ha sigut admesa a tràmit, segons diu el diari.

Cal recordar que, a més de la guanyadora, es van presentar unes altres empreses a la primera licitació i en una d'elles hi participava un conegut periodista local i gestor així mateix d'una anterior ràdio il·legal de Tavernes,  així com una altra empresa de Gandia.

Las Provincias no indica el motiu de la denúncia i per tant desconeixem si és perquè no s’acompleixen les hores de programació, si és perquè no s'atén el mínim exigit d’hores  en valencià o, si és perquè no promociona la cultura i les festes locals, o si és perquè no era bastant transparent. Ho desconeixem, però igual podríem preguntar-nos si és que hi ha algú interessat a posar dificultats a què la ràdio municipal recent nascuda  fracasse.


La ràdio municipal, aposta de Compromís

La posada en marxa de la ràdio municipal era un dels punts del programa de Compromís i es va fer efectiu fa sis mesos després de molts esforços i tràmits per a recuperar una concessió de feia més d'una dècada, una concessió administrava que mai no es va usar ni portar a la practica en forma de ràdio municipal per cap dels governs anteriors.

Aquest mateix any, i amb el suport de la Diputació que va sufragar la inversió de 60.000 euros necessaris dins del programa d'ajuda als pobles, es va engegar una ràdio que, segon el seu reglament, havia de vetlar per la promoció del valencià, donar una detallada informació de les festes i de la cultura local, i sobretot atendre a una informació transparent on tots els partits pogueren enviar les seus notes.

Elaboració pròpia a partir de la informació de la premsa comarcal