L’Institut Nacional
d’Estadística (INE) ha donat a conèixer el padró d’habitants de les poblacions
de la Valldigna a 1 de gener del 2017, i segons les dades, es continua la tendència
iniciada fa uns anys de disminució de població, excepció de Barx.
Tavernes tenia a 1 de gener 17.485 habitants, és a dir, una disminució respecte els 17.734 que tenia fa un any. D’aquests, 8.784 són homes i 8.701 dones. Cal indicar que des del 2.008, quan Tavernes va arribar a tindre 18.364 habitants, ha seguit una corba descendent any rere any fins ara.
Igual podem dir de Simat, que té ara 3.341 habitants quan fa un any en tenia 3.362. L’any 2.010 Simat va tindre el màxim nombre de veïns, 3.722, però també des d’aleshores ha seguit minvant la seua població.
Si parlem de Benifairó trobem que són 1.600 persones justet els que hi viuen, quan fa un any n’eren 1.622. També Benifairó ja fa anys que va assolir el màxim nombre d’habitants, 1.713, en el 2003 i des d’aleshores ha seguit sempre un camí a la baixa.
Barx és l’única localitat de la Valldigna que puja d’habitants i arriba a 1.280 quan fa un any en tenia 1.264. L’any 2008 va arribar al màxim de població, 1.481 veïns, però també des d’aleshores i excepte el darrer cens del 2016, sempre ha anat a la baixa.
La situació de la Valldigna és igual que la resta de la Safor, on majorment les localitats han vist perdre habitants. Tampoc s’han salvat Gandia i Oliva, a pesar del major atractiu que puguen tindre les ciutats grans per cridar recent vinguts, i al igual com Tavernes han perdut habitants.
Com hem dit, habitualment és al voltant de l’any 2.008 quan les poblacions de la comarca assoleixen el major nombre de veïns, un fet propiciat pel boom immobiliari i turístic, cosa que creava nous llocs de treball però la crisi iniciada en el 2009 s’ha fet notar i de fet des d’aquell any ençà, majorment totes les localitats de la Safor-Valldigna han perdut habitants.
L’abaixada generalitzada cal buscar en l’eixida de molts immigrants que arribaren a la comarca a la recerca de treball i un millor pervindre, i han vist eixa perspectiva tallada per la crisi i el desinflament de la bombolla urbanística, sense oblidar els mals preus agrícoles que han provocat males campanyes i pocs llocs de treball.
També hi ha un factor important i que afecta altres paràmetres socials: la disminució de la natalitat i el fet que els fills arriben cada vegada més tard, i en menor nombre, també per culpa de la situació econòmica familiar.
I un altre factor és l’eixida dels mateixos valldignencs a l’estranger, sobre tot joves, a la recerca de treball i de millors condicions en l’ocupació.
Tavernes tenia a 1 de gener 17.485 habitants, és a dir, una disminució respecte els 17.734 que tenia fa un any. D’aquests, 8.784 són homes i 8.701 dones. Cal indicar que des del 2.008, quan Tavernes va arribar a tindre 18.364 habitants, ha seguit una corba descendent any rere any fins ara.
Igual podem dir de Simat, que té ara 3.341 habitants quan fa un any en tenia 3.362. L’any 2.010 Simat va tindre el màxim nombre de veïns, 3.722, però també des d’aleshores ha seguit minvant la seua població.
Si parlem de Benifairó trobem que són 1.600 persones justet els que hi viuen, quan fa un any n’eren 1.622. També Benifairó ja fa anys que va assolir el màxim nombre d’habitants, 1.713, en el 2003 i des d’aleshores ha seguit sempre un camí a la baixa.
Barx és l’única localitat de la Valldigna que puja d’habitants i arriba a 1.280 quan fa un any en tenia 1.264. L’any 2008 va arribar al màxim de població, 1.481 veïns, però també des d’aleshores i excepte el darrer cens del 2016, sempre ha anat a la baixa.
La situació de la Valldigna és igual que la resta de la Safor, on majorment les localitats han vist perdre habitants. Tampoc s’han salvat Gandia i Oliva, a pesar del major atractiu que puguen tindre les ciutats grans per cridar recent vinguts, i al igual com Tavernes han perdut habitants.
Com hem dit, habitualment és al voltant de l’any 2.008 quan les poblacions de la comarca assoleixen el major nombre de veïns, un fet propiciat pel boom immobiliari i turístic, cosa que creava nous llocs de treball però la crisi iniciada en el 2009 s’ha fet notar i de fet des d’aquell any ençà, majorment totes les localitats de la Safor-Valldigna han perdut habitants.
L’abaixada generalitzada cal buscar en l’eixida de molts immigrants que arribaren a la comarca a la recerca de treball i un millor pervindre, i han vist eixa perspectiva tallada per la crisi i el desinflament de la bombolla urbanística, sense oblidar els mals preus agrícoles que han provocat males campanyes i pocs llocs de treball.
També hi ha un factor important i que afecta altres paràmetres socials: la disminució de la natalitat i el fet que els fills arriben cada vegada més tard, i en menor nombre, també per culpa de la situació econòmica familiar.
I un altre factor és l’eixida dels mateixos valldignencs a l’estranger, sobre tot joves, a la recerca de treball i de millors condicions en l’ocupació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada