L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.334
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
35.872

dilluns, 31 de juliol de 2017

L’Ajuntament instal·larà una nova infraestructura de telecomunicacions per fibra òptica


L’Ajuntament invertirà 21.500 euros en la instal·lació d’una xarxa de telecomunicacions de fibra òptica per a unir els edificis municipals principals, segons es va aprovar en el plenari del dia 3 de juliol. 

L’objectiu d'aquest xarxa és la millora de la comunicació entre el centre de processament de dades principal de l’ajuntament i els diversos edificis municipals ubicats en altres llocs de la ciutat. 

Aquesta millora s'aconseguirà amb l'ús de la fibra òptica, que ofereix un ample de banda molt superior a l’actual i per tant permetrà treballar des de qualsevol punt de la xarxa com si s’estiguera en el mateix edifici central.

Basada en la notícia del web municipal


El PP demana una actuació en el llac de la Goleta ja anunciada pel govern de Compromís.




El govern de Compromís va informar en el passat plenari del projecte de neteja del fons del llac de la Goleta mitjançant l’ús d’unes barques especials, que segons després vam preguntar serien les mateixes que van servir per netejar el Caixer Riuet, i que són les que serveixen per dragar l’Albufera.

Aquesta mesura, tal com Compromís va informar en el passat plenari, s’ha de fer conjuntament amb els projectes de millora del sistema de bufadors dels llac perquè són sistemes compatibles.

Després de l’anunci d’aquest projecte de draga del fons en el plenari passat, ens hem quedat sorpresos de vore com avui el diari Levante-EMV publica una nota del PP que “pide se limpie el lecho del lago de la Goleta de la playa”. Demana una cosa que s’ha anunciat? Afany de protagonisme? O ganes d'apropiar-se del treball del govern? O no s'assabenten del que es parla en els plenaris? Ací vorem de tot.

Tal com podeu vore i escoltar en el vídeo, la informació d’aquesta pròxima draga del fons del llac està ja decidida pel govern, i inclús s’havia aprovat en junta de portaveus donada la comptabilitat amb una millora en els bufador. 





Un tanc de tempesta

Segons s’ha dit moltes vegades, i més dins de totes les explicacions fetes arran del projecte de naturalització del llac iniciat l’any passat, el llac de la Goleta és un llac (tanc) de tempesta que arreplega les aigües pluvials de la zona.

I que vol dir això? Que quan plou, tota la terra, arena, restes de greix de cotxes, contaminació atmosfèrica,  papers i demés brutícia que hi ha en els carrers que estan al voltant del llac, va a parar dins del vas, augmentant el fang del fons.

Per tal de minvar aquests abocaments perjudicials al llac, el govern de Compromís ha dedicat 30.000 euros en la construcció d’un sistema de filtres que eviten l’entrada al llac de tota aquesta brutícia que arrossega l’aigua de pluja. Ací ho vam informar i també l’Ajuntament va emetre la seua nota de premsa oficial. (vore fotografies dels sistemes de filtratge). També ha dedicat uns altres 12.000 euros per als bufadors.

Els sistemes de filtratge recentment construïts

Evitar aquesta acumulació de brutícia,  va ser també un dels objectius pels quals l’any passat es van retirar les oques del llac. Els estudis del projecte de naturalització assenyalaven que eren causa  de una càrrega molt considerable de matèria orgànica que s’acumulava al fons del llac.

Per tant, el projecte de la neteja del fons usant una draga per fer aflorar l’aigua del subsòl, és un complement al sistema de millora i manteniment de les aigües del llac actual i com va informar el govern de Compromís es durà a cap pròximament. 

L’ultima actuació de draga en el 2005

L’ultima actuació de  neteja del fons del llac va tindre lloc en maig del 2005. El PP en 16 anys de govern només va actuar una única vegada en la millora del llac, i ho va amb una draga i mai va fer cap altra actuació complementària per mantindré la qualitat de l’aigua.
 
Vista del llac abans de l'actuació del 2005
 Fins i tot eixa actuació, va ser motiu d’una denuncia del Seprona i de crítiques pels grups ecologistes per inadequada en ser un atemptat al sistema ecològic del llac, perquè va eliminar tota la flora natural (bova i senill majorment) que hi havia enmig del llac en forma de grans mates vegetals (com es veu en la fotografia d’abans de l’actuació) i que servien de filtre natural i millora de l’aigua a més de refugi  i nidificació d’una gran massa de fauna autòctona (polles, fotxes, anecs, i fins i tot d’algun exemplar de gall de canyar (que va ser vist durant dos anys seguits).

Tots van desaparèixer després de construir  l’illeta del mig en pedra, que només va servir perquè una colònia d’oques s’hi instal·lés, amb la qual cosa ja es va impedir la recuperació de l’antiga fauna.

Anteriorment, i si no estem mal informats, el govern d’EU va dragar també dues vegades el llac.

El govern de Compromís  ha dedicat  els seus esforços a la recerca de la regeneració natural de l’aigua mitjançant el projecte de naturalització, ajudat dels bufadors per oxigenar l’aigua. El fets dels abocaments dels pluvials i la brutícia que arrossega, com hem dit, obliga pel que s’ha comprovat a actuacions complementaries de draga anunciades  perquè aflore l’aigua de la capa freàtica, molt pròxima, en estar el llac al costat de la mar. 

Noticia d'elaboració pròpia

Tothom entén a qui parla clar i Mònica Oltra ho diu ben clar i sense fer botiges



La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha explicat quina és la relació de la Generalitat amb l'Estat, relació que condiciona molt de les polítiques de la Generalitat. Al respecte ha afirmat que “el Govern d'Espanya es relaciona amb nosaltres a força de recurs. Encara no s'ha aprovat una llei i ja estan amenaçant de recórrer-la quan alguns articles que ens han recorregut a nosaltres, en altres comunitats autònomes no ho han fet, de manera que demostren que la seua actuació és arbitrària”. 

Per a Oltra “el Govern d'Espanya ha d'aprendre a tractar amb equitat tots els territoris I ha d'aprendre també a gestionar la pluralitat i que no poden ser arbitraris, ni abusar del poder, ni tractar-nos com si fórem una comunitat de segona, cosa que fan amb el finançament.

Ho demostren quan ens neguen la regularització del deute que altres comunitats autònomes sí que han tingut; ho fan quan elaboren els Pressupostos Generals de l'Estat i ens situen a la cua de les inversions... I el problema no és ser els últims, perquè algú ha de ser-ho. El problema és la diferència abismal entre qui més té i qui menys té. Per exemple: en la gestió de l'IRPF, la gestió del 0,7 social, a nosaltres ens assignen 13 milions d'euros i a Castella i Lleó 20 milions, quan tenen la meitat de població que nosaltres. Diràs que ens ha mirat un tort i pareix que el tort és el govern d'Espanya
”.


En parlar de les relacions entre ambdós governs indica que “el Partit Popular ha d'entendre què són les relacions de lleialtat institucional que exigeix que t'hages de relacionar de govern a govern, no només amb les persones del teu partit. Quasi sempre, quan ve un ministre ací, se'n va a la seu del Partit Popular. Això no és normal. Perquè, a més, ve com a ministre, amb els mitjans oficials del Govern, i no ve per a reunir-se a la seu del Partit Popular. Allò normal seria reunir-se de manera oficial amb el govern de la Generalitat i no com fan amb la presidenta del PP i els diputats del seu partit a les Corts. S'ha de ser molt higiènic amb aquestes coses però ells sembla que encara no ho han entés".

Mònica Oltra acusa també al PP Valencià de pressionar el Govern d'Espanya perquè ens ofegue econòmicament, perquè retarde l'arribada del Fons de Liquiditat Autonòmic, perquè retarde la liquidació del model de finançament de 2015. 

“Fabra, a aquestes alçades, havia ingressat 2.500 milions d'euros, perquè era any electoral. Això tampoc és normal, que el FLA no tinga un calendari fixat a priori. El que fa el Partit Popular de la Comunitat Valenciana és pressionar el Govern d'Espanya perquè faça l'oposició que ells fan ací. Un govern no pot ser l'oposició d'un altre govern. I, òbviament, poc patriòtics són els membres del PP valencià”.

I sobre la seua líder afirma que “la senyora Isabel Bonig, si representara realment els valencians, hauria d'ajudar perquè ací arribaren els recursos per a garantir els drets dels valencians i valencianes, no pressionar el Govern d'Espanya perquè ens ofegue econòmicament, perquè ens ofegue a recursos i perquè retalle els drets de valencians i valencianes". 

L'actuació de Bonig considera que és "contra dels drets dels valencians i valencianes, a fi de tornar ella al poder. Això sí que és ser mesquí perquè, com a representant que és a les Corts Valencianes, el que hauria de procurar és que a la seua gent els vaja bé. I la seua gent són els valencians i valencianes, no les sigles del Partido Popular". 

Extracte d'una entrevista publicada a Laveudelpaísvalencià

diumenge, 30 de juliol de 2017

Emir Kustorika es posa a la butxaca el públic de l'Iboga



La jornada d'ahir a l'Iboga Summer Festival va ser per a emmarcar. Emir Kusturica &The No Smoking Orchestra va brillar amb llum pròpia. Una llegenda viva de la música dels Balcans acompanyat de la seua magistral banda, que es van mostrar propers amb el públic baixant a tocar al costat dels assistents amb un concert amb moltes arrels balkan. 


Che Sudaka van oferir en Iboga Summer Festival el concert 1.400 dels seus 15 anys de trajectòria i es van notar les taules que atresoren, amb un directe molt divertit van portar la festa a Tavernes .

Limbotheque va ser una de les propostes més eclèctiques del festival, des de les ranxeres a la cançó italiana amb una estètica al més pur estil rockabilly, adn dels grans músics que tenim en el Mediterrani. 


Bohemian Betyars han assistit a totes les edicions de l'Iboga i no és casualitat, mai defrauden i ahir van completar una actuació espectacular, malbaratant vitalitat i desimboltura sobre l'escenari.

X-Fanekaes van ser els últims a actuar, coincidint amb l'alba, i van oferir la seua gypsypunk més poderós i amb denominació valenciana al nombrós públic que romania ballant efusivament.




Jornada d'avui. Diumenge 30 de juliol.

En aquests  moments el tancament del festival compta amb les actuacions de la llegendària banda Inner Circle, després de quasi mig segle girant per tot el món i amb més d'una vintena de discos en el seu haver-hi són història viva de la música;  els mítics Amsterdam Klezmer Band, instigadors del ball més desenfrenat al compàs dels sons balkan i gypsy; els inigualables Dubioza Kolektiv, els concerts dels quals són una bomba de ritmes que desemboquen en una reacció col·lectiva catàrtica, la rapera Sara Hebe presentant el seu tercer treball ‘Col·lectiu buit’, els portuguesos Terrakota, amb la seua assolida combinació de sons africans, del Carib, orientals i fins i tot psicodèlics que ha donat lloc al seu últim treball ‘Oxalá’ o els italians Chameleon Mine, mestres barrejant gèneres com el swing, el ska o el funk.


Redacció a partir de la nota oficial del festival

dissabte, 29 de juliol de 2017

El Servei d'Investigació del Museu de Prehistòria programa la campanya 2017 a Bolomor




El jaciment de la Cova del Bolomor de Tavernes és un dels jaciments on el Servei d'Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria, dependent de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, té programat efectuar excavacions aquest estiu. El pla per al 2017 té un pressupost de 60.000 euros que es reparteixen en sis projectes d'excavació i tres activitats de neteja i manteniment. 

 A més del jaciment de Tavernes, hi estan inclosos els de la Bastida de les Alcusses de Moixent, l'Altet de Palau de la Font de la Figuera, la Cueva de la Cocina de Dos Aigües i Los Chotiles i La Cañada del Pozuelo de Sinarcas.  Les línies d'investigació planificades per l'equip tècnic del Servei d'Investigació Prehistòrica en les jaciments valencians abasten un ampli quadre cronològic, que va des del Paleolític inferior fins a l'època ibèrica.

Restes d'ossos de cranis humans exhumats en el 2016

La campanya ordinària de Bolomor, com passa en els demés jaciments, són continuació de les campanyes ja iniciades en anys anteriors amb l’objectiu d'excavació, conservació, protecció i difusió del patrimoni arqueològic valencià. 

 En el cas del nostre jaciment, les campanyes ordinàries es varen iniciar l’any 1989 per l'equip dirigit per Josep Fernández Peris (en la fotografia de dalt presentant els resultats del 2016). Bolomor posseeix una completa seqüència de sediments amb restes arqueològiques la cronologia de la qual va des de fa més de 350.000 anys fins a fa 100.000 anys

Objectes d'indústria lítica exhumats en el 2016
 Tal com hem informat ací moltes vegades, el seu estudi ha proporcionat un extens conjunt de materials arqueològics del Paleolític mitjà, on destaquen les restes òssies de neandertals més antics del País Valencià i una sèrie de fins a quinze llars, alguns dels quals amb més de 200.000 anys, converteixen el jaciment en un dels més antics de la península ibèrica amb evidències de l'ús controlat del foc per l’home i un referent a nivell mundial.

Habitualment les campanyes anuals a Bolomor tenen una durada sobre el mes d’excavacions en el  jaciment i continuen després amb les tasques d’anàlisi i valoració de material fetes en els laboratoris especialitzats, algunes vegades estrangers, i que dura mesos i mesos. Enguany  començarà sobre el 20 d'agost i acabara sobre el 17 de setembre. 

Notícia d'elaboració pròpia

Resum de la jornada de divendres de l'Iboga Summer Festival


La Carpa Cultural va ser el lloc on vam aprendre amb el gran xef Migue Sonka com preparar un deliciós hummus i allioli vegans entre altres coses. També realitzàrem ioga, presenciàrem una xarrada de sexualitat, vam conèixer els secrets del circ contemporani i fabricàrem anells a partir d'una planxa de coure o llautó. Mentrestant, en la Gran Carpa de Circ no cessava la música durant el dia amb concerts de bandes com Blegue Calada, Skalone, Radie Rude o Greik Josu.

Però si parlem de música, els plats forts van arribar al capvespre en l'Escenari Principal. Mentre el globus aerostàtic iboguer s'hissava en el cel de Tavernes , els assistents s'anaven desplaçant fins a l'Escenari Principal per a viure una nova jornada musical que s'encarregava d'inaugurar The Toasters. Una banda perfecta per a obrir el teló, un concert amb molt ritme i en el qual els pares de la Segona Ona del Ska (o més popularment 2 Tone) no van perdre un àpix de la classe que atresoren i la màgica connexió amb el públic.
                                                                     
Després va ser el torn d'Alice Francis, l'elegància sobre l'escenari. La seua espectacular veu i sensualitat va captivar a tots els assistents i ens va traslladar als anys 20. Amb els hongaresos Pannonia Allstars Ska Orchestra es va canviar de registre. Una explosió de cordes i vents que porten un pas més enllà del tradicional ska i que ho contagien com ningú, acabant el seu concert en el Iboga amb tots els assistents botant. 

video


Hi ha bandes que per la seua qualitat i connexió amb el públic repeteixen per petició popular,  és el cas dels gallecs Chotokoeu, els qui van deixar el llistó molt alt amb la seua fusió de sons swing, balkan o rock. Fatty Farmers es va prendre al peu de la lletra l'eslògan de l'Iboga, ‘el lloc on la música embogeix’, ja que van revolucionar com ningú a un públic lliurat que ho va donar tot. Sens dubte van ser una de les grans sensacions de la nit. 

Posteriorment va ser el torn de Deekline, referència dels més importants productors de sons ‘break’ a nivell mundial i amb el qual no va haver-hi un sol descans. El fermall final el va posar Benny Page amb una mestra selecció de ritmes drum & bass fusionats amb sons del món. Comptat i debatut, varietat i qualitat musical com a premisses bàsiques d'aquest Iboga Summer Festival 2017.

Noticia redactada a partir de la nota de premsa del festival

Emir Kusturica, cap de cartell de l’Iboga Summer Festival actua aquesta nit

 
L’actuació del músic i director de cinema serbi Emir Kusturica a les 0’55 hores de la nit és la principal atracció de l’Iboga Summer Festiva, el festival especialitzat en música balcànica, swing i ska que es fa aquest cap de setmana a Tavernes.


Nascut a l’antiga Iugoslàvia, Kusturica sempre ha estat un apassionat dels sons tradicionals, passió que ha traslladat a la perfecció als seus films, que són també cèlebres gràcies a la seua potent banda sonora. El festival celebra el cinquè aniversari, i amb Kustorika el programa té un reclam molt especial amb la seua presència.



Kustorika a més de guionista i director de cinema, és intèrpret. I aquesta serà la faceta que es podrà veure a la matinada d'avui dissabte a Tavernes,  on actuarà acompanyat de "The No Smoking Orchestra", la formació habitual, una de les més representatives de la música balcànica, que fa dels seus concerts una autèntica festa de color i alegria. Plegats interpretaran alguns dels temes més coneguts de la música tradicional balcànica i diverses composicions del grup, que s’ha encarregat de la música de diversos films del director, com ara "Underground", “Gat negre, gat blanc”, “La vida és un miracle” i , fins i tot, ha compost una òpera punk.


La resta de la programació de la nit la podeu saber en el cartell que publiquem, amb els horària aproximats previstos. Us oferim també unes fotografies d’ahir divendres, perquè comproveu quin és l’ambient que es vivia anit.

Noticia d'elaboració pròpia

Es cala foc un hort abandonat a Benifairó


El GMValldigna ens informa que a últimes hores de dijous, ja a boqueta nit, es va calar foc un hort abandonat a la partida del Rajolar a Benifairó. Era el moment de finalitzar el voluntariat però es  va donar l’avís al observatori del Mondúver que ràpidament muntaren el protocol contra-incendis.

La rapida intervenció dels bombers va fer que no s’estenguera per la zona i  a les 00.00 de la nit donaren per acabat i sufocat l’incendi després de refrescar la zona.



Un dels molts horts abandonats prop del mont
Coincidim totalment amb el Voluntariat Ambiental del GMValldigna que hi ha una grandíssima quantitat d'horts abandonats a la Valldigna, un polvorí latent que pot calar foc en qualsevol moment si no extremem tots les precaucions i més encara quan hi ha molts pròxims a zones forestals, i pròxims a les muntanyes.

Des d'ací demanem prudència, precaució, seguir totalment les normes quan a encendre foc, totalment prohibit. 

Notícia redactada en base a la nota de premsa de GMValldigna