L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.334
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
35.872

diumenge, 23 de juliol de 2017

Gran animació a la Fira de Sant Jaume amb la "Muixeranga de la Safor".





La Fira de Sant Jaume ens va oferir ahir un bon espectacle casteller gràcies a la presència dels 74 components de la “Muixeranga de la Safor” que van fer entusiasmar al nombrós públic que omplia el recinte ferial.


Eren molt els presents, no només forasters sinó del poble, que no havien presenciat mai les evolucions d’una colla castellera, i van gaudir de l’espectacle i, també comentant entre ells, vam poder escoltar moltes lloances a l’encert de dur i recuperar per a la fira tradicions valencians, cas dels boixets, o les exposicions sobre artesania. La fira enguany és una altra cosa a l’espera de novetats com la d’avui, de poder seguir una desfilada de moros i cristians, o als balls populars del nostre poble.


La fira esta vivint un bon ambient gràcies a les reformes introduïdes enguany des de la regidoria d’Agricultura, encarregada de l’organització. Esperem i desitgem que vagen a més els pròxims anys.


La "Muixeranga de la Safor" és una entitat cultural amb seu a Gandia i formada per gent de molts pobles de la comarca que, després de més d’un segle, l’any 2002 va recuperar la tradició de fer figures i torres humanes a la comarca de la Safor sota l’himne de la Muixeranga, interpretat en directe per dolçaines i tabals.



Es tracta d’una tradició popular valenciana que data d’inicis del segle XVIII en la que homes, dones, xiquets i xiquetes de totes les edats, dirigits per un cap de colla, es reuneixen una vegada per setmana per a assajar les diferents figures que posteriorment es realitzen en les actuacions d’arreu del territori on se’ls sol·licita. Una tradició popular arrelada al País Valencià d'un elevadíssim valor històric i cultural, patrimoni immaterial de la Humanitat.





Com a tradició valenciana que ha perdurat en el temps no hi podia faltar a la Fira de Sant Jaume i dins de la mostra cultural tradicional. I ahir en vam gaudir.



A la nit, després de descansar i fer un mosset en la zona de menjar habilitada, els assistents podien ballar al so de la discoteca, arribant en algun moment a estar molt animada la vetlada.


ACTIVITATS PER AVUI DIUMENGE

 
 20:30 hores: Taller de llavors per a xiquets (parada Llavors d’Ací)
 
 

Llavors d’Ací és una associació que fa una gran tasca, recupera, i fa intercanvi de llavors, locals i autòctones, fomenta l'agroecología, fa tallers agroecològics i de cara als xiquets , perquè s'inicien i creen un vincle de respecte al nostre planeta.


21 hores: Desfilada de moros i cristians Avinguda de la Marina



I la filada de “Moros i Cristians" desfilarà per l'Avinguda de la Marina al so de la música, de la "Sociedad Musical Poblados Marítimos".


22:30 hores: Dansada del grup de balls populars de Tavernes 



Notícia pròpia

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bon dia Cotorra.
Abans de res,enhorabona pel seguiment i la informació detallada que esteu donant sobre la fira de Sant Jaume.

Només volia fer una puntualització. No em pareix adient el mot que heu emprat al segon paràgraf per a denominar a l'agrupació que va fer les figures. Els heu denominat "colla castellera", però al meu parer hauríeu d'haver dit "colla muixaranguera", atès hom sap que la tradició de fer aquest tipus de construccions humanes va sorgir al País Valencià, com bé dieu, al poble d'Algemesí i al voltant de les festes en honor a la Mare de Déu de la Salut, i van ser els nostres germans de més al nord qui van adoptar també eixa tradició (exportada per valencians que es van establir a Catalunya) amb el nom de "castellers".