No comprenc, jo, les persones. Per què s’entesten a demanar
l’impossible? A ningú no se li acudiria exigir o pregar a un lleó famolenc que
no es menge una gasela, o a una vaca que no pasture en un prat de saborosa
herba o a un gos que no copule amb una gossa d’eixida o a un banquer que no et
robe tots els diners que tens, que has tingut i que tindràs. Llavors, per què
la gent s’estranya tant quan veu que l’actual partit governant –un partit de
dretes, no ho oblidem– es dedica amb tota impunitat a cometre malifetes? Per
què hom indigna davant d’alguns actes tan habituals i anodins com la corrupció
política, els subornaments, les mentides, el retall de despeses públiques o
l’absolut abandonament de la cultura i l’educació pública?
És normal que un partit de dretes promoga tals activitats.
Està en la seua naturalesa, no ho poden evitar. Així ha sigut sempre i així
continuarà sent.
Així doncs, no comprenc la indignació de certes persones.
Què esperaven, que després de demanar-li-ho per favor i amb tota l’educació del
món, el lleó li perdonara la vida a la gasela? Facen el favor de baixar de la
figuera i no demanen la lluna en un cove, que ja som majorets i el món no es va
fer ahir.
Quant a aquella típica lletania que els socialistes també ho
van fer, jo tinc la meua pròpia teoria. Deixant a banda el dubtes més que
fonamentats sobre el presumpte progressisme del PSOE, diré açò següent: des que
el món és món, és a dir, des que existeixen els estats, sempre han manat les
dretes (les oligarquies, per dir-ho d’una altra manera). I clar, amb tants
segles d’experiència els conservadors, fatxes, reaccionaris, carques o com
vulgueu anomenar-los, han assolit una gran habilitat en això de robar i putejar
sense que es note. I si es nota sempre tindran els mitjans de comunicació afins
per a dissimular i dir que els altres encara ho feien pitjor.
Fa ja uns anys, arribaren al poder els socialistes –uns
pobres desgraciats, no ens enganyem–, i naturalment, ells –o alguns d’ells–també
van voler traure-hi “resquit”. Van voler fer un poc de justícia social per allò
de justificar la seua presumpta ideologia i, clar, traure’n uns merescuts
guanys, que per això eren ara els amos.
Dissortadament, però, els pobres tenien tan poca experiència
en això de robar i ho feren tan malament, que de seguida els van agafar per
tots els costats. Mâ que van arribar a ser rucs! Però com pretenien competir en
gràcia i estil amb la gent de dretes de tota la vida? Robar... volem dir
governar és un art difícil no apte per a qualssevol aixafaterrossos. Ah, com
trobe a faltar els vells temps d’Alfonso XIII, del comte de Romanones, de
Cánovas del Castillo o Miguel Primo de Rivera. Allò sí que eren bons temps.
Allò sí que era gràcia i art per a rob... per a governar.
Sico Fons
Les opinions vessades en els articles són pròpies de l'autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada