L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.395
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 26.374

dissabte, 30 de setembre del 2017

Una empresa realitza cates al llac de la Goleta per proposar solucions de millora



El escassos estiuejants que queden i aquells veïns que han anat a passar el cap de setmana a la platja, i més en concret, als voltants del llac de la Goleta han vist sorpresos com una petita barca solcava el llac. La imatge era inèdita i per tant ha estat de seguida molt comentada i el fet s’ha escampat per la zona.

Que hi feia la barca recorrent el llac? Que hi buscava? Res de l’altre món. Simplement estava fent unes cates i comprovant l’estat del fons, sobre tot l’existencia d’una capa de fang que estiga impedint que la capa freàtica sorgesca del subsòl i regenere l’aigua del llac.



Tot apuntava, i així ha sigut, que era ni més ni menys el compliment de l'anunci fet pel govern de Compromís a principi de l’estiu en el plenari: s’anava a contactar amb l’empresa que va netejar el Caixer Riuer, i que és una de les que draguen l’Albufera, fer tal de fer uns estudis sobre la situació del fons del llac i esbrinar quina és la millor alternativa per mantindré l’aigua en unes bones condicions.

Nosaltres hem estat comentant amb la gent de l’empresa “Vela agroambiental” que hi havia treballant als marges del llac i hem pogut conèixer que habitualment el llot comença a aparèixer a partir dels 5 metres de la vora, i que es de diferent grossària: hi ha zones entre 20 i 30 centímetres i altres on arriba fins a alçades de 70 cm. També hem pogut conèixer que el llac té una fondària variable, entre 1’35 metres fins a vora 2 en el centre. 



S’ha pogut constatar que hi ha hagut un retrocés de la chacra spp (chlorophyceae), que pot oxigenar l’aigua. També hem sabut, en comentar sobre l’antiga situació del llac i les mates de plantes que hi havia, que la mesura mampresa per l’anterior govern d’eliminar la bova i senill que les formaven va ser una mesura “sense saber lo que es feia” perquè són elements d’oxigenació de l’aigua i va causar perjudici.
 
I ara què? hem preguntat. Doncs sembla ser que hi ha diverses alternatives que són les que proposaran a l’Ajuntament. Hi ha la més simple i fàcil, usar una retro, però diuen que és la menys efectiva perquè el llot del fons en alçar-se amb la cullera, s’escapa i el que realment es fa es canviar-lo de lloc. Una alternativa seria el bombeig del llot dins d’uns geotubs o geobosses que expulsen l'aigua i el llot queda dins i es seca per a transportar-lo i retirar-lo. Un tercer mètode seria usar filtres que xuplen el llot i el separen de l’aigua. 



I el resultat? L’empresa opina que s’ha de fer alguna cosa perquè la capa de llot està dipositada damunt l’arena del fons i si es retira tornarà a brollar l’aigua de la capa freàtica. Ara mateix, indiquen, eixa capa de llots impermeabilitzen el font i no deixen brollar aigua.

De tot el resultat, però amb dades més tècniques i concretes, han dit que van a informar a l’Ajuntament perquè prenga la decisió que considere més escaient segons el pressupost de cada actuació.

Elaboració pròpia

divendres, 29 de setembre del 2017

El pròxim diumenge dia 1 Tavernes celebra el Dia Internacional de la Traducció (DIT).


La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tavernes en col·laboració amb Encarna Sant-Celoni i Verger, escriptora i traductora vallera, i l'Associació de Veïns un any més organitzen aquest pròxim diumenge, dia 1 d'octubre, el Dia Internacional de la Traducció (DIT). Aquesta efemèride arriba enguany a la cinquena edició i  desenvolupa actes diversos arreu del País Valencià amb diverses lectures col·lectives. 

El Dia Internacional de la Traducció se celebra des del 1991, és a dir ja fa vint-i-sis anys, gràcies a una iniciativa de la Federació Internacional de Traductors. El dia escollit és el 30 de setembre, traspàs de Jeroni d’Estridó, traductor de la Bíblia i patró dels professionals del món de la traducció.

L’acte a la Valldigna se celebra el dia 1 d’octubre a partir de les 12 de migdia a la Casa de la Cultura de Tavernes (Plaça de l’escriptor Rafael Chirbes) i enguany dedica la jornada a la traducció teatral.
L’objectiu és reconèixer la importància de les persones que fan possible comprendre els escrits d'una llengua als usuaris d'altres llengües diferents.

Els actes comptaran amb la participació de membres de la Falla Cambro així com d’actrius i d’actors voluntaris, els quals hi dramatitzaran diversos fragments d’obres de teatre. S’hi compta igualment amb l’actuació de L'Ajunt de la Bóta.

Les entitats que hi col·laboren amb l’esdeveniment són l'Associació de Veïns La Valldigna i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tavernes.


Notícia d'elaboració pròpia

dijous, 28 de setembre del 2017

Tavernes rep 33.516 euros de la Generalitat com ajuda pels danys produïts per les fortes pluges del 2016



La Generalitat ha concedit ajudes directes als ajuntaments i a Tavernes li ha correspost 33.516 euros per les accions executades en el seu moment per a pal·liar els danys produïts per les fortes pluges i el temporal marítim dels mesos de novembre i en especial entre el 17 i el 19 del mes de desembre del 2016.

Com ací vam publicar i explicar en detall, l’Ajuntament de Tavernes va haver de realitzar un conjunt de treballs amb l’objectiu de reparar, netejar i adequar diverses zones municipals per tal de recuperar la normalitat. 

Reposant el cordó dunar a la Goleta
Entre els episodis viscuts cal remarcar la caiguda d’arbres tant en centres educatius com en la via pública amb les consegüents destrosses de la caiguda, i afecció en algun cas a cotxes aparcats. També al cementeri van caure 5 xiprers i altres 7 es van haver de tallar per precaució, davant el perill de caiguda que presentaven (foto superior).

El fort vent va afectar més de 100 senyals de circulació, que foren tombades, mentre moltes altres s’havien doblegat per les fortes ratxes. En algunes zones del poble l'enllumenat públic s’havia rebentat/cremat per efecte de la pluja i vent. Aquells dies Tavernes ve mesurar ratxes de 90 km/hora, el record del País Valencià. 

El canal va aparéixer ple d'arena
 La platja de la Goleta va ser molt afectada i en alguns trams l’onatge va desfer el cordó dunar, que es va haver de reposar, sobre tot en davant les places de Cabrera (camps d’esports), Formentera i final del Carrer de la Goleta, front al llac.

També es va haver de procedir a retirar l’arena que omplia a vessar el canal de defensa i reforçar també el cordo dunar per la part de Cullera, que es per on la mar va trencar i el va omplir. Tot això va anar acompanyat d’una neteja de les tones de canyes que la mar va dipositar damunt l’arena. 

Les canyes envaïren les platges
Malgrat això i amb un treball destacat de la brigada municipal en pocs dies es va normalitzar la situació i, a més, es van dur a caps els preparatius per als actes de Nadal i Cap d'Any.

Per a pal·liar part dels danys ocasionats, l’Ajuntament de Tavernes rebrà una ajuda de 33.516 euros de la Generalitat Valenciana. 

El riu Vaca va continuar eixos dies fent-ne de les seues, i seguint el costum, es va desbordar per la zona del Tancat i adjacents, afectant als camps. També es van inundar molts camps per la zona de Marenys, afectant la producció de taronja i arbres. 
 
Horts inundats
 El plenari municipal va demanar al Consell de Ministres la declaració de zona catastròfica, en base sobre tot al dany agrícola produït per l’eixida del Vaca i inundacions dels camps. Però la demanda de zona catastròfica s'ha quedat sense resposta del govern de Rajoy. Talment com les demandes d'execució del projecte del riu Vaca per evitar aquestes situacions.

No és cap riu. És el Camí Reial que es haver de tancar
Diners per a camins

Per la seua banda, la Conselleria d’Agricultura ha posat en marxa altres actuacions en camins i en infraestructures agràries de regadius, que han sigut finançades per mitjà de fons propis de la Generalitat i a càrrec del fons de contingència dels pressupostos del 2017 i pels quals 21.703 euros es destinaran a la millora de camins rurals de Tavernes.

Elaboració a partir de la notícia del web municipal.

dimecres, 27 de setembre del 2017

Tavernes s’adhereix al "Pacte valencià" contra la violència de gènere i masclista

 

L’Ajuntament de Tavernes s’ha adherit al "Pacte valencià" contra la violència de gènere i masclista que han signat les institucions valencianes, els partits polítics, les universitats, els mitjans de comunicació, intervinents de la justícia, forces i cossos de seguretat, entitats i organitzacions de la societat civil.

L’objectiu del pacte és sumar noves accions per a combatre les violències masclistes. Així, l’Ajuntament de Tavernes dóna suport a totes les aportacions que s'activen per a aturar la violència masclista i tots els tipus de violència.

La Regidoria de Serveis Socials, que presideix Noe Alberola, du a terme durant tot l’any una campanya de conscienciació sota el lema "No és No", amb tallers impartits per agents d'igualtat que pretenen dotar d'eines els adolescents del municipi. D’aquesta manera es dóna visibilitat al problema i es tracta de conscienciar en tots els àmbits.

També entre les accions dutes a cap cal esmentar el reforç d'acompanyament a les víctimes de violència de gènere, a més de donar suport emocionals a les víctimes mentre es fa un seguiment de la situació personal de cadascuna.

Recordem que Tavernes, en companyia dels 14 pobles que pertanyen al Partit Judicial de Sueca, forma part del grup Treballant per la Igualtat, que du a cap accions conjuntes coordinades pel magistrat José Luis Mendoza i el tècnic en violència de gènere Agustí Sapiña per a combatre aquesta xacra social.

60 entitats han firmat ja el pacte
Quins compromisos implica aquest "Pacte valencià" contra la violència de gènere? Pots conéixer aspectes de les 293 mesures del pacte en aquest enllaç. 


Notícia redactada a partir del web municipal.


El Centre Excursionista celebra el dissabte, dia 30, la cursa Valldigna Extrem

El Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna realitzarà el dissabte, dia 30 de setembre, la Valldigna Extrem, una prova esportiva que consisteix a recórrer una distància de 42 km. per les les muntanyes i camins de la Valldigna. Les inscripcions a les 7,00 h i l.eixida a les 07,30 h. 
L'eixida és des de la Plaça Major per recórrer la Senda Travessera de Favara, Font de la Granata, Font de la Sangonera, Puntal del Massalari, Cim de la Ratlla, Font del Barber, Els Tossalets, Simat, Font del Cirer, Cova de les Mallaetes, Penyalba, Pla de Santomas, Barranc de Cremades i tornar a Tavernes.
El preu de les inscripcions es de 3 euros per als socis i de 5 euros per als no socis.

A la Valldigna Extrem, que es pot comprovar mirant el trajecte previst, es gaudeixen de unes espectaculars i impressionats vistes de la Valldigna 
Remés

Xaro Bonilla Goikoetxea, una artista internacional de Tavernes (entrevistada per Sico Fons)



 Xaro Bonilla Goikoetxea és una artista de Tavernes que, amb tota seguretat, deu ser ben coneguda pels seus habitants, i també, és clar, per més persones d’altres llocs. Ella és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Ha fet moltes exposicions pertot arreu i les seues obres han recorregut gran part del planeta. Escultora? Pintora? Artista? Xarrem amb ella per tal d’esbrinar-ho.
 
· Xaro, primer que res, ens agradaria que ens diguesses com et va nàixer això d’esculpir, pintar o, en definitiva, fer art. 
 
–És una pregunta difícil i alhora fàcil de contestar: això és com tot, és una cosa que sents dins teu i necessites fer per a tu mateix, per mostrar, per compartir, i sobretot sentir. El millor per a sentir la força d’un artista és mitjançant la seua obra. L’art, a més d’expressar, està fet per a provocar, emocionar, comunicar i contar la nostra història.
 
· I ara explica’ns, què és exactament el que fas? Quins són els materials que utilitzes?. 
 
- Què quina cosa faig? Depén. Si tinc algun projecte, estic en això , i si no, faig el que m’abelleix en eixe moment... gravat, pintura, o escultura. Materials? Ferro, plom, fusta, fibra de vidre, bronze, etc. Sempre s’està maquinant qualsevol cosa, qualsevol cosa que tenim en ment i quan trobem el moment, ens posem a realitzar-la. Jo crec que les barreres disciplinars sols formen part de la història de l'art.
 
 
· Bé, ens podries fer un resum de com ha estat la teua trajectòria artística? Exposicions, col·laboracions, viatges (perquè sabem que has viatjat una miqueta), premis, etc.
 
-Per a mi, ha estat molt satisfactòria i molt enriquidora. S’aprèn moltíssim de conviure amb altres artistes, de vore com es desenvolupen, és molt important conèixer. Observant les diferents cultures de totes estes convivències és quan, realment, se n’aprén, els diversos materials l’ús que en fan, de com fan senzill quelcom que nosaltres compliquem. Clar que se n’aprén, i molt. La llàstima és que no he viatjat tant com jo voldria, però encara queden coses per vore; i per descomptat, si no passa res, sí que pense continuar viatjant. Quant a exposicions, sí, la meua obra ha viatjat molt.
 
 
· I sobre el teu futur artístic més immediat? 
 
–Sóc comissària de moltes exposicions. Tots els estius al meu taller, des del 2003, hi ha exposicions Internacionals. Per exemple, a la sala de l’Almàssera, del monestir de Santa Maria de Valldigna, una exposició de més de deu universitats, de Mèxic, Taiwan, Espanya. El passat estiu, en juliol, en va haver-hi quatre on vaig ser comissària i participant: al meu taller i a Gandia, a les Clarisses Antic Hospital i a la Sala Coll Alas on es va donar una conferencia i es va fer una demostració de cal·ligrafia xinesa.
 
També he fet col·laboracions i he participat en diverses ocasions per recaptar fons, per a ONG’s. 
 

 · Ens podries dir quins són els teus artistes de referència? Quins pintors, escultors o artistes, en general, trobes que t’han influït més o, simplement, has admirat o t’han interessat?

– Una gran quantitat de persones molt intel·ligents: l’arquitecte Oscar Niemeyer, August Rodin, Henry Moore, Vassily Kandinsky, Vincent Van Gogh; llegint "Cartas a Theo" em va enamorar la passió que vivia i compartia amb el seu germà, les seues emocions. Velázquez... Què dir d’ell? Sobretot Las Meninas, un quadre per a estudi; de fet, és un dels quadres més estudiats de la història de l’art. 
 
Oscar Niemeyer m’encanta, com dibuixava, com treballava, les obres que ha fet, i damunt semblava ser una persona molt senzilla; sol passar. 
 
Henry Moore... M'agrada moltísim la seua obra. I sóc una enamorada de Kandinsky. Un altre geni que m'agrada és Giuseppe Verdi entre altres, però la música la deixarem per a una altra vegada. 
 
 

· Una curiositat. Estigueres a Taiwan per motius, diguem-ne professionals. Ens podries relatar com fou aquella experiència? Com va ser que te n’anares a l’altra punta del Món i, també, què et va semblar aquella terra, aquella gent... i aquell idioma, que eixa n’és una altra. 
 
–Sí, vaig anar el 14 de juny de l’any passat (2016), era un dels viatges que tenia pendent des de fa molts anys, i cada vegada ho veia més lluny. De sobte, em toquen des de Taiwan dient-me que hi havia un projecte, si volia anar a donar una conferència sobre gravat (Gofrat ) i fer-ne un taller als alumnes de la Universitat de Chiayi en Taiwan. I jo vaig dir sí, i al moment pensava, “Però què ha passat que he dit que sí, no ho sé”. La meua família em va animar i jo vaig afrontar el viatge com un repte a mi mateixa, a una quantitat de fronteres que jo m’havia posat. Tot va eixir súper bé, amb alguna anècdota que no ve al cas. La duració dels vols molt bé. Són avions enormes, els aeroports, bàrbars. Per cert, vaig estar en Istanbul set o huit hores. Si hagués fet escala per a tornar, a la mateixa ciutat, haguera coincidit amb l’atemptat a l’aeroport.
 
L’experiència, molt positiva, persones molt respectuoses. La conferència va ser de matí, jo ja ho portava tot ben preparat en un Power Point i em traduïa el meu amic taiwanès. De vesprada vaig donar el taller i em va sorprendre el gran ventall d’edats; de xiquets de sis anys fins a persones de huitanta, amb ganes, amb curiositat; per a mi tot un plaer. 
 
 
Aprofitàrem el viatge per inaugurar l’exposició "Mirades Mirall " que es va mostrar en l'estiu del 2015 en Sant Francesc, 22 a Tavernes, en la Sala Coll Alas de Gandia, en el Micalet a València, i en la Cisterna en Xeraco. Per cert tots els alumnes de les escoles de Xeraco vingueren per torns a la sala. I a Taiwan en la Casa de Cultura Chiaiyi, de juny fins a finals d’octubre. 
 
La gent és molt educada, de fet fa poc hem tingut la visita de 17 artistes taiwanesos, han vingut per les inauguracions que tenim, en quatre de les quals sóc comissària. La primera va ser al meu taller Sant Francesc, 22 (Taleca). La segona en l’antic hospital de Sant Marc a Gandia, La tercera a la Biblioteca en el primer i segon pis, i la quarta en la sala Coll Alas fins el 26 d’agost. Era la primera vegada que Gandia obri totes les sales per a un projecte. Són 75 artistes i 95 obres. En estes exposicions també hi vaig participar. L’idioma és molt difícil, i damunt jo no sé anglés,  em cal un traductor. Ara estic preparant un projecte a vore si vaig a Mèxic. 
 
Per cert, he oblidat mencionar que durant el viatge a Taiwan, un poema d’Adriana Serlik va estar traduït a diversos idiomes inclòs el mandarí, i durant tot el temps des de juny fins a octubre, de fons estava la veu d’Adriana recitant. I el text del poema estava plasmat en metacrilat a l’exposició, també traduït. 
 
. Ja per acabar, ens pots explicar un poquet millor això de Mèxic? 
 
-Aquest sí que és un projecte per al futur que estic preparant sobre pintura i una tècnica mixta que m’agrada molt. Quan ho tinga a punt ho presentaré a la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez. I bé, de moment, no puc contar molt més per no desvetllar alguna que altra sorpresa que hi ha. 
 
Sicó Fons 

Agraïm a Sico Fons que haja triat el nostre blog per donar a conéixer a Tavernes el treball d'una de les seues artistes més reconegudes actualment