L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dissabte, 16 de desembre del 2017

Acte de Memòria Històrica i homenatge a Vicente Gómez i demés repressaliats pel franquisme





L'Ajuntament de Tavernes va retre ahir per la vesprada un homenatge al que va ser alcalde de la ciutat en temps de la II República, Vicente Gómez Marí, amb la retolació d'un carrer al seu nom en Els Sequers. L'acte, encara que personalitzat en la figura del que va ser alcalde valler, era realment i així és va dir un reconeixement de respecte i dignificació de tots els vallers i valleres que patiren la dura repressió del franquisme en acabar la guerra civil.

L’acte va comptar amb la presència de la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez, la vicepresidenta de la Diputació, Maria José Amigo; la diputada de Turisme Pilar Moncho, el secretari autonòmic de Justícia Ferran Puchades, així com regidors de Compromís, PSOE i EU presidits per l’alcalde Jordi Joan, els quals acompanyaren als familiars i descendents de Vicente Gómez en  acte.




L’acte dels Sequers va ser senzill, es va descobrir la placa commemorativa i Carmen Gómez, neta i presidenta de l’Associació de Familiars Víctimes del Franquisme Fossa 112 va llegir uns poemes al·lusius de Miquel Martí i Pol i Mario Benedetti.




La Casa de la Cultura va acollir l’acte sobre memòria democràtica que començava amb la projecció d’un documental amb els testimonis i records dels familiars dels represaliats vallers.

Tot seguit intervenia l’alcalde Jordi Joan per indicar que amb eixe homenatge no s’estava removent el passat sinó fent un acte de justícia i sobre tot de tornar la dignitat a les persones que moriren per defensar unes idees i uns ideals i la legalitat vigent.

 Les intervencions de les diputades Rosa Pérez i Maria José Amigo va confirmar la implicació tant de la Diputació com de l’Ajuntament per tirar endavant les tasques d’exhumació de les fosses.  L’Ajuntament, mentre s’organitzava l’Associació de familiars vallers, és qui ha demanat les subvencions a l’entitat provincial i això ha permés, segons confirmava la diputada de Memòria Històrica Rosa Pérez, concedir una subvenció de 90.000 euros, complementada per 5.000 per l’Ajuntament, per iniciar els treballs en la fossa 112.



Igualment es va agrair públicament el treball de la regidora de la Memòria Històrica Local, Noe Alberola, i del regidor d’EU, Eduardo Bononad, per l’impuls i la seua implicació personal en fer realitat l’acte que estàvem vivint.

Tot seguit va haver un conjunt d’intervencions en forma de taula rodona, amb la participació primer dels dos cronistes de la ciutat Encarna Sansaloni i Josep Císcar.




Encarna Sansaloni va recordar que Vicente Gómez va ser un alcalde elegit democràticament i com va donar prioritat a la política social, lluitant per la sanitat, contra l’analfabetisme, contra l’atur dels seus conciutadans. Així va crear un menjador de caritat, però sobre tot va crear escoles municipals i nacionals, comprant el terrenys on ara s’alça el CEIP Divina Aurora i va aprovar un pressupost extraordinari per a la construcció de forma urgent de l’antic grup escolar Magraner, ubicat en el canto carrer Sant Antoni cantó a Verge de Desemparats.

Altres fets va ser la creació de la biblioteca municipal o l’organització de colònies escolars per a xiquets i xiquetes pobres en la platja de Tavernes a l’estiu, o la potenciació de les classes d’adults per aprendre a llegir i escriure. 




Va millorar la salut amb un servei mèdic-farmacèutic gratuït i amb instal·lació d’un consultori antituberculós, un preventori per al tractament de malalties venèries, amb subministrament de medicaments gratuïts i una consulta gratuïta de malalties dels ulls, atesa per un especialista de València.

Quant a edificis públics destaca la construcció del camp municipal d’esports i la compra de terrenys per al Mercat municipal però l’esclat de la guerra civil va truncar la construcció. També va escometre l’enllumenat públic i urbanització del Prado de les Tomaques (actual Passeig del País Valencià), va concedir l’autorització per a construir la nova caserna de la guàrdia civil i va construir el safareig municipal. 
 



Sansaloni afirmava que tots els documents de l'època i les actes municipals permeten afirmar que Vicente Gómez Marí va ser una bona persona, una persona d’honor, un ciutadà demòcrata, preocupat per millorar el seu poble i ajudar els veïns, sense distinció de color i pensament polític, i sense que ningú mai li pogués imputar cap acció o actuació contra cap persona. No obstant va ser condemnat a mort i afusellat en Judicis Militar Sumaríssim.

Josep Ciscar per la seua banda va explicar el que va significar la II República quan avanços socials i democràtics a l’estat espanyol.




Santi Vallés, president de l’Associació de Familiars de la fossa 113 va explicar els entrebancs que a hores d’ara s’estan trobant per tornar la dignitat als familiars represaliats, mentre que Miguel Mezquida, especialista en arqueologia forense sobre la guerra civil, informava del seu treball i de totes les dificultats que s’hi troben després de tants anys en les tasques d’exhumació, on moltes vegades es desconeixen moltes localitzacions i no hi ha referencies documentals escrites només les orals conservades pels familiars.

 Carme Goméz va tancar les intervencions explicant com havia nascut l’associació feia només uns mesos i com havien rebut sempre el suport de l’Ajuntament, implicat a través dels regidors Eduardo Bononad i Noe Alberola. Ara, indicava que els objectius són poder iniciar els treballs en la fossa 112 on hi ha, presumptament, 24 vallers enterrats d’un total calculat entre 54 i 57 que foren afusellats després de la guerra i si és possible recuperar les seues despulles perquè descansen a Tavernes dignament, junt als seus familiars.




Una simbologia d’aquestes víctimes, en forma d’un ram amb igual nombre de roses blanques, va presidir l’acte a l’escenari, un ram que segons indicava la regidora Noe Alberola avui mateix seria dipositat en la fossa de Paterna.

L’acte va acabar amb una actuació de dansa on dues ballarines representaren el dolor i el patiment de les víctimes en la presó i la mort i una actuació conjunta de les corals "Quinzedemarç", "Marinyén" i "Bolomor" que oferiren tres peces, una primera cançó basca al·lusiva a l’acte, “la Barraca” i “Adeste Fideles” per felicitar el pròxim Nadal.


Podeu consultar en el següent enllaç una més detallada biografia de Vicente Goméz Marí, amb tot el que va fer per Tavernes mentre fou alcalde. 

Elaboració pròpia

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt emocionants tots els actes. Sobretot el parlament i agraïments de Carmen Gómez. S'ho mereixen.

Anònim ha dit...

Gran home que va fer molt pel poble.